Archivo de la etiqueta: ultima defensa de barcelona

Juliol de retirada? / July retreat? / Retraite de juillet ? / Julio de retirada?

Version française après l’Anglaise

Juliol de retirada?

Certament, podríem dir que juliol es un mes de retirada, per bé que sempre es una retirada activa que sempre dona alguna cosa inesperada. I aquest any l’acte inesperat ha estat Castellvell del Camp, que s’ha unit als ja tradicionals Subirats i Faió.

Si ens centrem en Castellvell del Camp, l’acte en si es una reedició de inauguració del març, per bé que reduïda en dimensions per totes les parts, ja que uns eren en festes majors i tota la seva carrega logística, i altres havíem de ser a Faió, que a hores d’ara encara es la recreació i espectacular de guerra civil , i per tant un bon moment per parlar i ajustar calendaris amb altres entitats.


La companya Esther en plena acció amb un dels grups / The companion Esther in full action with one of the groups / La compagne Esther en pleine action avec un des groupes / La compañera Esther en plena acción con uno de los grupos

Amb tot, ser part de les festes d’un poble, es una oportunitat que no podem deixar perdre, i més quan volem donar el missatge de la recreació pròxima a la gent, baixant del pedestal en que cap entitat hauria d’estar.


Els companys de le Brigadiste ens van acollir en «batalla» / Brigadiste’s colleagues welcomed us in «battle» / Les collègues du Brigadiste nous ont accueillis en «bataille» / Los compañeros de le Brigadiste nos acogieron en «batalla»
PICA A LA IMATGE PER ACCEDIR AL PERFIL DE LE BRIGADISTE

I aquí és on el cronista ha de citar l’explicat per la companya Esther, qui va ser l’encarregada de l’acte, i del qual en va sortir ben cofoia. Fins a quatre grups de persones varen baixar a conèixer el recentment reobert refugi per descobrir les conseqüències no volgudes d’una guerra, i com aquesta va obligar a la gent a buscar refugi sota terra. Deixant Castellvell del Camp un, ara patrimoni, que te poc a envejar a altres refugis museïtzats del nostre país.

Ara anem a Faió, el motiu que no poguéssim anar més a Castellvell, però, i segur que ens enteneu, res iguala el contacte personal entre entitats i persones. I així poder parlar i presentar els projectes a altres entitats amigues, evitant així, en la mesura del possible, incomodes solapaments en dates.

Per que si, molts de vosaltres coneixeu Faió per la Batalla, potser per l’encara recent trinxera viva, però es que sota d’això hi ha una tasca ingent que ha portat molts grups d’arreu de la península i més enllà, resultant d’això una gran oportunitat per generar calendari futur i sinergies entre tots.


No amagarem l’amor que tenim per la pedra seca, i al CESUB ho fan com pocs / We will not hide the love we have for dry stone, and at CESUB they do it like few others / Nous ne cacherons pas l’amour que nous avons pour la pierre sèche, et au CESUB ils le font comme peu d’autres / No esconderemos el amor que tenemos por la piedra seca, y en el CESUB lo hacen como pocos

I per acabar, Subirats, on volem remarcar la visita no tan corrent, la que fem als nois del Campament internacional de Treball de Pedra Seca, on aprenen part de la nostra identitat col·lectiva, i que a nosaltres, des de dins del CESUB, ens dona la oportunitat d’explicar els fets ocorreguts el gener de 1939, a gent que no necessàriament ha de saber que aquí hi va haver una guerra civil, cosa que en si ja es un repte de per si.

Oriol Miró Serra

5 d’agost de 2024


Parlar amb la gent, escoltar-los! / Talk to people, listen to them! / Parlez aux gens, écoutez-les ! / Hablar con la gente, ¡escucharles!

Moment de la visita guiada a les trinxeres / Time for the guided tour of the trenches / C’est l’heure de la visite guidée des tranchées / Momento de la visita guiada a las trincheras

Retraite de juillet ?

Certes, on pourrait dire que juillet est un mois de retrait, même si c’est toujours un retrait actif qui donne toujours quelque chose d’inattendu. Et cette année, l’événement inattendu a été Castellvell del Camp, qui a rejoint les déjà traditionnels Subirats et Faió.
Si nous nous concentrons sur Castellvell del Camp, l’événement lui-même est une réédition de l’inauguration de mars, bien que de taille réduite pour toutes les fêtes, puisque certaines avaient lieu pendant les grandes vacances et toute leur charge logistique, et d’autres devaient y être. Faió, qui à cette époque est encore une reconstitution spectaculaire de la guerre civile, et donc un bon moment pour discuter et ajuster les calendriers avec d’autres entités.
En fin de compte, participer aux festivités d’une ville est une opportunité que l’on ne peut pas laisser passer, et encore plus lorsque l’on veut transmettre le message de récréation proche des gens, en descendant du piédestal sur lequel aucune organisation ne devrait se trouver.
Et c’est là que le chroniqueur doit citer ce qui a été expliqué par la collègue Esther, qui était en charge de l’événement, et dont il s’est beaucoup amusé. Jusqu’à quatre groupes de personnes sont descendus voir le refuge récemment rouvert pour découvrir les conséquences involontaires d’une guerre et comment elle a forcé les gens à chercher refuge sous terre. En quittant Castellvell del Camp, un musée aujourd’hui patrimonial qui n’a rien à envier aux autres abris-musées de notre pays.


Els que ens seguiu, ja sabeu que ens encanten els papers no tan visibles, aquí intendència / Those of you who follow us, you know that we love the not so visible roles, here intendant / Ceux d’entre vous qui nous suivent, vous savez que nous aimons les rôles moins visibles, ici intendant / Los que nos siguen, ya sabéis que nos encantan los papeles no tan visibles, aquí intendencia

Maintenant, nous allons à Faió, raison pour laquelle nous ne pouvons plus aller à Castellvell, mais, et je suis sûr que vous comprenez, rien n’est comparable au contact personnel entre entités et personnes. Et ainsi pouvoir échanger et présenter les projets à d’autres entités amies, évitant ainsi, dans la mesure du possible, les chevauchements gênants de dates.
Parce que oui, beaucoup d’entre vous connaissent Faió à cause de la Bataille, peut-être à cause de la tranchée vivante encore récente, mais il est vrai que sous cela se cache une tâche énorme qui a amené de nombreux groupes de toute la péninsule et au-delà, résultant de cette une belle opportunité de générer le futur calendrier et des synergies entre tous.


Entre moltes sinergies, hi ha la convivència fotògraf – recreador, que fa visible la recreació / Among many synergies, there is the coexistence of photographer and reenactor, which makes reenactment visible / Parmi les nombreuses synergies, il y a la coexistence du photographe et du récréateur, qui rend la récréation visible / Entre muchas sinergias, está la convivencia fotógrafo-recreador, que hace visible la recreación
PICA LA IMATGE PER ACCEDIR AL PERFIL

Et enfin, Subirats, où nous voulons souligner la visite pas si ordinaire, celle que nous faisons aux garçons du chantier international de Pedra Seca, où ils apprennent une partie de notre identité collective, et cela à nous, au sein du CESUB, nous donne l’occasion d’expliquer les événements survenus en janvier 1939, à des gens qui ne savent pas forcément qu’il y a eu ici une guerre civile, ce qui en soi est un défi en soi.

Oriol Miró Serra
5 août 2024


A Faió, pel matí, ens vam fer càrrec de l’expositor del pagament dels soldats / In Faió, in the morning, we took charge of the soldiers’ payment display / À Faió, le matin, nous avons pris en charge l’affichage des paiements des soldats / En Fayón, por la mañana, nos hicimos cargo del expositor del pago de los soldados

Gener, Defensa de Barcelona i Mitjans de comunicació / January, Defensa de Barcelona and Media / Enero, Defensa de Barcelona y Medios de comunicación.

Gener, Defensa de Barcelona i Mitjans de comunicació.

Si bé es cert que normalment, gener…significa Jornades de Memòria a Subirats, aquesta vegada hem ampliat a Abrera i Masquefa, fent aquest gener un mes d’allò més ocupat.

De fet, varem començar per Abrera, però no pas recreació com a tal. No, aquesta vegada va tocar radio, on ens van donar la oportunitat d’explicar per sobre la recreació històrica i algun dels principis que la regeixen.


Pica sobre la imatge per accedir al programa / Click on the image to access the program / Pica sobre la imagen para acceder al programa

I si bé es cert que mai ho toques tot, i menys en vora quaranta minuts, sempre es d’agrair que et deixin explicar la recreació històrica més enllà dels actes i xarxes socials. Arribant així d’altres maneres a normalitzar la recreació com a element cultural.

Ara si que arribem a Subirats, com fa una bona colla d’anys participem de les Jornades de Memòria que organitza el CESUB, aquest any enfocades a les col·lectivitats que varen existir al Penedès els anys de la Guerra Civil Espanyola.


Pica damunt la imatge per veure el resum de les Jornades de Memòria de Subirats / Click on the image to see the summary of the Subirats Memorial Days / Alklaku la bildon por vidi la resumon de la Subirats Memorial Days / Pica sobre la imagen para ver el resumen de las Jornadas de Memoria de Subirats

Sempre coincidint en en dates al cap de setmana més proper a les dates de la batalla que hi va haver el gener de 1939, on varen guanyar temps per que la gent que pogués, o volgués, fugir d’una Barcelona apunt de ser ocupada, pogués fer-ho. Sent el nostre escenari habitual els entorns del CIUDEB i les trinxeres dels voltants de El Pago.


Pica damunt la imatge per veure el resum de les Jornades de Memòria de Subirats / Click on the image to see the summary of the Subirats Memorial Days / Alklaku la bildon por vidi la resumon de la Subirats Memorial Days / Pica sobre la imagen para ver el resumen de las Jornadas de Memoria de Subirats

La novetat d’aquest any va ser la sanitat militar, que explicant la higiene i la evacuació de ferits es va unir a milícia de cultura, comandament i fortificació, fortificació que es va tornar a lluir en la recuperació d’un altre element patrimonial.

De Subirats anirem a Masquefa, on hi entrava la recreació, tot representant la conquesta franquista del municipi.


Accediu al vídeo de resum de Masquefa picant damunt la imatge / Access the Masquefa summary video by tapping on the image / Acceda al vídeo de resumen de Masquefa picando sobre la imagen

Aquesta recreació fou estructurada en dos modalitats. Al matí expositors que varen contemplar l’esforç defensiu de la república espanyola, Diferents cares de la vida civil durant la guerra i la ocupació de les forces franquistes.

A la tarda hi va haver la recreació de la batalla per la defensa del municipi, que situada al centre del poble va poder acollir una quantitat més que raonable de públic.

En resum, un mes intens, per bé que resumit en una crònica simple, que ha deixat molt bon gust de boca, i, que possiblement hagi plantat força llavor als camps. Però, això ja s’anirà veient.

Oriol Miró Serra

5 de febrer de 2024


Pica sobre la imatge per accedir al programa / Click on the image to access the program / Pica sobre la imagen para acceder al programa

Pica damunt la imatge per veure el resum de les Jornades de Memòria de Subirats / Click on the image to see the summary of the Subirats Memorial Days / Alklaku la bildon por vidi la resumon de la Subirats Memorial Days / Pica sobre la imagen para ver el resumen de las Jornadas de Memoria de Subirats

Accediu al vídeo de resum de Masquefa picant damunt la imatge / Access the Masquefa summary video by tapping on the image / Acceda al vídeo de resumen de Masquefa picando sobre la imagen

Pica damunt la imatge per veure el resum de les Jornades de Memòria de Subirats / Click on the image to see the summary of the Subirats Memorial Days / Alklaku la bildon por vidi la resumon de la Subirats Memorial Days / Pica sobre la imagen para ver el resumen de las Jornadas de Memoria de Subirats

Accediu al vídeo de resum de Masquefa picant damunt la imatge / Access the Masquefa summary video by tapping on the image / Acceda al vídeo de resumen de Masquefa picando sobre la imagen

Juny, experimentació i manteniment /Junio, experimentación y mantenimiento.

Versió castellana després de la catalana.

Juny, experimentació i manteniment.

Juny ha estat un més de manteniment, de fet. Però fins i tot així ha estat ple de reptes i experiments, uns marcats per projectes externs on s’ha pogut col·laborar i altres marcats per una climatologia que ho trencava tot.

Començant ja, i en ordre cronològic, anirem primer de tot a La Botiga de l’avia, projecte que era conegut de referencies, i que sonava molt bé. Però es que haver-ho vist en persona ho millora tot.

La veritat es que es un projecte molt bonic que lliga amb la idea de Recreació i Patrimoni Junts, però aquesta vegada, el patrimoni està viu o ho ha estat fins fa ben poc. I aquest patrimoni són les botiges centenàries, en el cas que parlem, les d’Hostafrancs. Per bé que Artixoc vertebra aquest projecte en altres barris de Barcelona!

La idea es tan simple com esplèndida, una visita teatralitzada que barreja història i dades dins d’un ritme humorístic, ritme que espero haver estat capaç de seguir, atenent a la manera de fer que seguim aquí. Que si bé no deixa el públic de banda i busca fer-lo participar, si que es un xic més «acadèmic».

No se podré repetir, però les lliçons han estat molt profitoses i segur que acaben entrant d’alguna o altre manera. Tot ho fa…

I de Barcelona passem a Subirats, tercer cap de setmana de mes, visita habitual, estarà tot controlat pensareu. Però erraríeu!

El Grup de Sabors en Temps de Guerra / The Group of Flavors in Time of War / El Grupo de Sabores en Tiempo de Guerra

La climatologia te el poder de trencar-ho tot! I per bé que no ens queixarem d’una pluja més que necessària, si que ens va obligar a fer mil equilibris i peripècies per mantenir una mica els productes que des del CESUB i turisme oferim.

Aquell dia varen coincidir els dos grups, sabors en temps de guerra i ultima defensa, i tots ells amb la seva casuística.

A Sabors en temps de guerra, com sabeu, combina les trinxeres de Subirats i l’aeròdrom de Santa Margarida i els Monjos, esmorzant a les trinxeres i dinant a Santa Margarida. Deixant relativament poc temps per Subirats, pensareu, però no es així.

Ara, aquest cop la pluja ens va agafar desprevinguts i varem haver de retallar, prèvia comunicació, una de les dos parades a causa d’haver d’esperar sota un balcó la passada d’un ruixat força potent. I tot i que creiem haver comunicat bé aquest canvi, sabem que quelcom va fallar, ja que van aparèixer deficiències en la comunicació, qui sap si per l’allargassament del grup, qui sap si per distraccions externes. Prometem elaborar un pla per aquests dies.

A Ultima defensa de Barcelona la pluja ja no eren ruixats, ja era una cosa persistent i això afectava plenament a la ruta, que discorre pel bosc i en terreny calcari en ocasions. Malgrat tot, el grup va ser d’allò més comprensiu i entre tots vam elaborar un pla de contingència.

Moments d’explicació sota el sostre del Ciudeb / Moments of explanation under the roof of the Ciudeb / Momentos de explicación bajo el techo del Ciudeb

Aquest pla en si, era una agrupació d’experiències prèvies. De primer els vam posar el vídeo on es relata el descobriment de les trinxeres, seguidament es va explicar sota cobert tot el que expliquem a la ruta. Es aleshores que la pluja va baixar, i quan el grup de valents va atrevir-se a visitar trinxeres.

Hem dit trinxeres, però no totes, ja que per seguretat del grup vam descartar la primera meitat per la naturalesa del terreny, relliscosa en cas de pluja i ens vam centrar en la segona meitat, acabant el dia amb el vídeo de testimonis. Cosa que a la pràctica va fer que el grup no es perdés res de coneixements, i si una mica de llocs. Arribant a una bona solució que demostra que quan dos volen, es troben solucions!

Oriol Miró Serra

30 de Juny de 2023

Pluja / Rain / Lluvia

Junio, experimentación y mantenimiento.

Junio ​​ha sido uno más de mantenimiento, de hecho. Pero incluso así ha estado lleno de retos y experimentos, unos marcados por proyectos externos en los que se ha podido colaborar y otros marcados por una climatología que lo rompía todo.

Empezando ya, y en orden cronológico, iremos ante todo a La Botiga l’Avia, proyecto que era conocido de referencias, y que sonaba muy bien. Pero es que haberlo visto en persona lo mejora todo.

La verdad es que es un proyecto muy bonito que liga con la idea de Recreación y Patrimonio Juntos, pero esta vez, el patrimonio está vivo o lo ha sido hasta hace poco. Y este patrimonio son las tiendas centenarias, en caso de que hablamos, las de Hostafrancs. ¡Aunque Artixoc vertebra este proyecto en otros barrios de Barcelona!

La idea es tan simple como espléndida, una visita teatralizada que mezcla historia y datos dentro de un ritmo humorístico, ritmo que espero haber sido capaz de seguir, atendiendo a la forma de trabajar que seguimos aquí. Que si bien no deja al público a un lado y busca hacerlo participar, si que es algo más «académico».
No se podré repetir, pero las lecciones han sido muy provechosas y seguro que acaban entrando de alguna u otra forma. Todo lo hace…
Y de Barcelona pasamos a Subirats, tercer fin de semana de mes, visita habitual, estará todo controlado pensará. ¡Pero erraríais!

¡La climatología tiene el poder de romperlo todo! Y aunque no nos quejaremos de una lluvia más que necesaria, si que nos obligó a realizar mil equilibrios y peripecias para mantener un poco los productos que desde el CESUB y turismo ofrecemos.
Ese día coincidieron los dos grupos, sabors en temps de guerra y ultima defensa, y todos ellos con su casuística.
En Sabors en temps de guerra, como sabéis, combina las trincheras de Subirats y el aeródromo de Santa Margarida y los Monjos, desayunando en las trincheras y comiendo en Santa Margarida. Dejando relativamente poco tiempo para Subirats, pensaréis, pero no es así.
Ahora, esta vez la lluvia nos cogió desprevenidos y tuvimos que recortar, previa comunicación, una de las dos paradas a causa de tener que esperar bajo un balcón el pase de un chubasco bastante potente. Y aunque creemos haber comunicado bien este cambio, sabemos que algo falló, ya que aparecieron deficiencias en la comunicación, quién sabe si por el alargamiento del grupo, quién sabe si por distracciones externas. Prometemos elaborar un plan por estos días.

El grup de Ultima defensa de Barcelona / The group of Ultima defensa de Barcelona / El grupo de Ultima defensa de Barcelona

En Ultima defensa de Barcelona la lluvia ya no eran rocios ya era algo persistente y eso afectaba plenamente a la ruta, que discurre por el bosque y en terreno calizo en ocasiones. Sin embargo, el grupo fue de lo más comprensivo y entre todos elaboramos un plan de contingencia.
Este plan en sí era una agrupación de experiencias previas. Primero les pusimos el vídeo donde se relata el descubrimiento de las trincheras, seguidamente se explicó a cubierto todo lo que explicamos en la ruta. Es entonces cuando la lluvia bajó, y cuando el grupo de valientes se atrevió a visitar trincheras.
Hemos dicho trincheras, pero no todas, ya que por seguridad del grupo descartamos la primera mitad por la naturaleza del terreno, resbaladiza en caso de lluvia y nos centramos en la segunda mitad, terminando el día con el vídeo de testigos. Algo que en la práctica hizo que el grupo no se perdiera nada de conocimientos, y si algo de sitios. Llegando a una buena solución que demuestra que cuando dos quieren, ¡se encuentran soluciones!

Grup veient el vídeo dels testimonis / Group watching the video of the witnesses /Grupo viendo el video de los testigos

Oriol Miró Serra
30 de Junio de 2023

Maig, Subirats i estudiants / Mayo, Subirats y estudiantes

Maig, Subirats i estudiants.

Versió castellana després de la catalana.

Si abril va ser un mes de sortides, maig ha estat marcat sobretot per estudiants, sigui universitaris com instituts, però també per les trinxeres de El Pago, que, a més, varen acollir vora cent alumnes de Viladecavalls en diverses tandes.

Si arranquem per la primera meitat de mes, aquesta va ser marcada per la universitat de Barcelona, on un grup d’estudiants del Grau d’Educació Primaria van poder gaudir d’un taller. Aquest, atès el destí d’aquests alumnes, es va adaptar a la utilitat de la recreació i com es pot explicar a través dels objectes. No sense passar abans per una breu introducció del conflicte del 36 al 39.


Tocant i provant els objectes els podem arribar a entendre / By touching and testing the objects we can come to understand them / Tocando y probando los objetos podemos llegar a entenderlos

Per que aquesta orientació? Segurament us haureu preguntat!

La resposta es molt senzilla, i, es que ells poden fer que la recreació surti del terreny dels esdeveniments i entri a les aules, convertint-se en el perfecte complement. Ja està passant, però aquest camp està encara poc treballat, i cal fer-ho veure als futurs mestres.

I com es fa això? Proposant un viatge a través dels objectes i encadenant-los, tot ben amanit amb suports gràfics i auditius que arribin allà on la paraula no pot arribar.

Només a tall d’exemple, un tros de metralla pot portar a una imatge d’una ferida de guerra, i d’aquesta imatge podem arribar al casc per protegir-se de la metralla!


Recurs gràfic per fer entendre els efectes de la metralla sobre el cos / Graphic resource to understand the effects of shrapnel on the body / Recurso gráfico para hacer entender los efectos de la metralla sobre el cuerpo

De la universitat anirem a les trinxeres de El Pago, però no per la habitual visita de tercer diumenge de mes, hi anirem per la visita de l’institut de Viladecavalls, que van venir a conèixer tant el patrimoni com la casuística d’ell.


Imatge de la visita feta i autoritzada pels mestres / Image of the visit made and authorized by the teachers / Imagen de la visita hecha y autorizada por los maestros

Quatre grups d’adolescents en dos dies no es poca cosa, i evidentment, el missatge ha de canviar respecte als futurs mestres ja citats, aquí el missatge ha de treure el «romanticisme» de la guerra, liquidar la mítica de l’heroisme i reflectir la veritat del dolor i el patiment. Sigui al front com a rereguarda. I sempre des de la democràcia, deixant clar que el conflicte civil va néixer de una no acceptació de resultats electorals. Deixant de banda, òbviament, les simpaties polítiques d’un i altre.

Missió no exempta de perills, ja que a la natural bogeria i imprevisibilitat de la edat, s’està unint una corrent de simpatia vers el feixisme que ens hauria de fer reflexionar com a societat, que hem fet malament i que podem fer per revertir-ho!

Per exemple, i ho he sentit en adults també, un:

«Si habia una parte de la sociedad que no estaba contenta, tenian que hacer algo»

he respectat idioma i paraules, però el missatge es ben clar.

Però reconec que vaig haver de remarcar que la part de la societat descontenta no era pas el poble, Poble que es la base de la democràcia i que just havia parlat en unes eleccions el febrer de 1936.

I això es tot respecte a la part de recreació. En quant a patrimoni, tampoc s’ha parat, i es que per poc que sigui, portar part de les xarxes del CESUB i fer de guia a les trinxeres, ser part d’aquesta maquinaria es sempre un plaer, i més ara que estem enfeinats amb la exposició de, Tota pedra fa paret, exposició que ja ens ha arribat despres de molt temps d’espera, i que estem fent circular per tots els barris de Subirats.

Tota pedra fa paret

Es sens dubte, el premi gran de la secció de Pedra Seca de la entitat, que veu reconeguda la seva llarga feina a l’entorn d’aquesta tècnica ancestral.

Oriol Miró Serra

30 de maig de 2023

Mayo, Subirats y estudiantes.

Si abril fue un mes de salidas, mayo ha estado marcado sobre todo por estudiantes, sea universitarios como institutos, pero también por las trincheras de El Pago, que, además, acogieron a cerca de cien alumnos de Viladecavalls en varias tandas.

Si arrancamos por la primera mitad de mes, ésta fue marcada por la universidad de Barcelona, ​​donde un grupo de estudiantes del Grado de Educación Primaria pudieron disfrutar de un taller. Éste, dado el destino de estos alumnos, se adaptó a la utilidad de la recreación y cómo se puede explicar a través de los objetos. No sin pasar antes por una breve introducción del conflicto del 36 al 39.


Tocant i provant els objectes els podem arribar a entendre / By touching and testing the objects we can come to understand them / Tocando y probando los objetos podemos llegar a entenderlos

¿Por qué esa orientación? ¡Seguramente os habreis preguntado!

La respuesta es muy sencilla, y, es que ellos pueden hacer que la recreación salga del terreno de los eventos y entre en las aulas, convirtiéndose en el perfecto complemento. Ya está pasando, pero este campo está todavía poco trabajado, y es necesario hacerlo ver a los futuros maestros.

¿Y cómo se hace esto? Proponiendo un viaje a través de los objetos y encadenándolos, todo bien aderezado con soportes gráficos y auditivos que lleguen allá donde la palabra no puede llegar.

Sólo a modo de ejemplo, un pedazo de metralla puede llevar a una imagen de una herida de guerra, ¡y de esta imagen podemos llegar al casco para protegerse de la metralla!

De la universidad iremos a las trincheras de El Pago, pero no por la habitual visita de tercer domingo de mes, iremos por la visita del instituto de Viladecavalls, que vinieron a conocer tanto el patrimonio como la casuística de él.

Cuatro grupos de adolescentes en dos días no se poco, y evidentemente, el mensaje debe cambiar respecto a los futuros maestros ya citados, aquí el mensaje debe sacar el «romanticismo» de la guerra, liquidar la mítica del heroísmo y reflejar la verdad del dolor y el sufrimiento. Sea en la frente como retaguardia. Y siempre desde la democracia, dejando claro que el conflicto civil nació de una no aceptación de resultados electorales. Dejando a un lado, obviamente, las simpatías políticas de uno y otro.


Fer veure que la guerra no respecta ni fills ni pares! / Show that war respects neither children nor parents! / ¡Hacer ver que la guerra no respeta ni hijos ni padres! FONT: Madre anoche en las trincheras.

Misión no exenta de peligros, ya que a la natural locura e imprevisibilidad de la edad, se está uniendo una corriente de simpatía hacia el fascismo que debería hacernos reflexionar como sociedad, que hemos hecho mal y que podemos hacer para revertirla!

Por ejemplo, y lo he oído en adultos también, uno:

«Si había una parte de la sociedad que no estaba contenta, tenían que hacer algo»

he respetado idioma y palabras, pero el mensaje está claro.

Pero reconozco que tuve que remarcar que la parte de la sociedad descontenta no era el pueblo, Pueblo que es la base de la democracia y que justo había hablado en unas elecciones en febrero de 1936.

Y esto es todo respecto a la parte de recreo. En cuanto a patrimonio, tampoco se ha parado, y es que por poco que sea, llevar parte de las redes del CESUB y hacer de guía en las trincheras, ser parte de esta maquinaria es siempre un placer, y más ahora que vamos ajetreados con la exposición de, Tota pedra fa paret, exposición que ya nos ha llegado después de mucho tiempo de espera, y que estamos haciendo circular por todos los barrios de Subirats.


La secció de pedra seca porta anys treballant en la restauració i difusió d’aquesta enginyeria / The dry stone section has been working on the restoration and dissemination of this engineering for years / La sección de piedra seca lleva años trabajando en la restauración y difusión de esta ingeniería

Es sin duda, el premio grande de la sección de Piedra Seca de la entidad, que ve reconocida su largo trabajo en torno a esta técnica ancestral.

Oriol Miró Serra

30 de mayo de 2023

Març, inauguracions i nova imatge / Marzo, inauguraciones y nueva imagen.

Març, inauguracions i nova imatge.

Versió castellana després de la catalana.

Definir març costa, ja que costa decidir que ha pesat més, de manera que optarem per la línia cronològica. Sent el primer el primer esdeveniment la inauguració d’un nou equipament, com és el refugi de Santa Coloma de Gramenet, i el segon lloc serà pel canvi d’imatge, en el que encara estem pencant. I tot això sense oblidar la tradicional visita a les trinxeres de Subirats, una altre mostra de Recreació i Patrimoni Junts que ja fa temps que està en marxa.

Aspecte de la entrada exterior del refugi / Appearance of the shelter’s exterior entrance / Aspecto de la entrada exterior del refugio

Comencem i parlem de Santa Coloma de Gramenet, o Gramenet del Besòs, tot rescatant el vell nom del municipi durant el conflicte. Que un encara proper 18 de març de 2023 obria un nou equipament de memòria, un magnífic refugi antiaeri sota Torre Balldovina que no us hauríeu de perdre.

Plafó amb la planta del refugi / Panel with the plan of the shelter / Panel con la planta del refugio

Però i referint-nos a l’acte, si ben cert es que la nostra Milícia de Cultura mai falla i sempre atrau explicacions, aquesta vegada m’agradaria deixar clar que va ser una jornada multidisciplinaria que va unir música i arqueologia experimental.

La guerra contra l’analfabetisme no deixa de sorprendre / La guerra contra el analfabetismo no deja de sorprender / The war against illiteracy never ceases to amaze

La música va venir de la mà de Ramon Redorta, que va sorprendre a tots amb un inesgotable repertori musical de l’època en que varen caler tota mena d’instruments. Per sort, la gran perícia de l’artista va fer que semblés bufar i fer ampolles.

Per desgracia, la imatge no transmet la màgia que varem sentir / Unfortunately, the image does not convey the magic we felt / Por desgracia, la imagen no transmite la magia que sentimos

L’arqueologia experimental va venir de la cuina de KuanUm, associació especialitzada en cuina que ens va deixar tastar alguns plats d’economia de guerra, alhora que descobriem alguns ingredients que ara ens semblarien espantosos.

Conèixer els sabors del moment ens ajuda a entendre els patiments de l’època / Knowing the flavors of the moment helps us understand the sufferings of the time / Conocer los sabores del momento nos ayuda a entender los sufrimientos de la época

Resumint, tota una experiencia sensorial i didàctica magníficament conduïda per Didpatri, entitat de la Universitat de Barcelona.

Anem a la segona novetat. El logotip, la imatge que ens ha d’identificar en cartells i altres espais gràfics. I aquest canvi, com tots els grans canvis, si bé els veus venir, sempre arriben per casualitat i de manera inesperada.

@kiwinekogami ha creat el nostre nou logotip, més compacte i vistós / @kiwinekogami has created our new logo, more compact and eye-catching /@kiwinekogami ha creado nuestro nuevo logotipo, más compacto y vistoso

I si bé encara estem treballant en els suports físics, aquest nou logotip ja ens representa en el món digital, per bé que els dos conviuran un temps, ja que l’anterior ja va ser enviat per cobrir els actes d’abril. Espero que sigueu comprensius…i apreneu del nostre error de coordinació.

Fins aquí les novetats, ja que com hem dit al principi, seguim treballant a les trinxeres de Subirats, i ja en fa una bona colla d’anys d’això, alhora que donàvem visibilitat a una de les seccions del CESUB, la meravellosa secció de pedra seca, que mai descansa.

Barraca de pedra seca en reconstrucció / Dry stone hut under reconstruction / Barraca de piedra seca en reconstrucción

Oriol Miró Serra

5 d’Abril de 2023

Marzo, inauguraciones y nueva imagen.

Definir marzo cuesta, ya que cuesta decidir que ha pesado más, por lo que optaremos por la línea cronológica. Siendo el primero el primer evento la inauguración de un nuevo equipamiento, como es el refugio de Santa Coloma de Gramenet, y el segundo lugar será por el cambio de imagen, en el que todavía estamos currando. Y todo ello sin olvidar la tradicional visita a las trincheras de Subirats, otra muestra de Recreación y Patrimonio Juntos que lleva tiempo en marcha.

La museïtzació combina objectes amb projeccions, si cal, en la pròpia paret del refugi / The museisation combines objects with projections, if necessary, on the shelter’s own wall / La musealización combina objetos con proyecciones, si es necesario, en la propia pared del refugio

Empezamos y hablamos de Santa Coloma de Gramenet, o Gramenet del Besòs, rescatando el viejo nombre del municipio durante el conflicto. Que un todavía próximo 18 de marzo de 2023 abría un nuevo equipamiento de memoria, un magnífico refugio antiaéreo bajo Torre Balldovina que nadie debería perderse.

Pero y refiriéndonos al acto, si bien es cierto que nuestra Milicia de Cultura nunca falla y siempre atrae explicaciones, esta vez me gustaría dejar claro que fue una jornada multidisciplinaria que unió música y arqueología experimental.

No hi ha obra sense equip / There is no work without a team / No hay obra sin equipo

La música vino de la mano de Ramon Redorta, que sorprendió a todos con un inagotable repertorio musical de la época en que fueron necesarios todo tipo de instrumentos. Por suerte, la gran pericia del artista hizo que pareciera coser y cantar.

La arqueología experimental vino de la cocina de KuanUm, asociación especializada en cocina que nos dejó degustar algunos platos de economía de guerra, al tiempo que descubrimos algunos ingredientes que ahora nos parecerían espantosos.

Resumiendo, toda una experiencia sensorial y didáctica magníficamente conducida por Didpatri, entidad de la Universidad de Barcelona.

Vamos a la segunda novedad. El logotipo, la imagen que debe identificarnos en carteles y otros espacios gráficos. Y ese cambio, como todos los grandes cambios, si bien los ves venir, siempre llegan por casualidad y de forma inesperada.

El vell logotip, respirant els seus darrers dies / The old logo, breathing its last days / El viejo logotipo, respirando sus últimos días

Y si bien todavía estamos trabajando en los soportes físicos, este nuevo logotipo ya nos representa en el mundo digital, aunque ambos convivirán un tiempo, ya que el anterior ya fue enviado para cubrir los actos de abril. Espero que seáis comprensivos… y aprendáis de nuestro error de coordinación.

Grup de visitants a les trinxeres de Subirats / Group of visitors to the trenches of Subirats / Grupo de visitantes en las trincheras de Subirats

Hasta aquí las novedades, ya que como hemos dicho al principio, seguimos trabajando en las trincheras de Subirats, y ya hace un buen número de años de esto, a la vez que dábamos visibilidad a una de las secciones del CESUB, la maravillosa sección de piedra seca, que nunca descansa.

Barraca de pedra seca en reconstrucció / Dry stone hut under reconstruction / Barraca de piedra seca en reconstrucción

Oriol Miró Serra

5 de Abril de 2023

Gener de recreació, Gener a Ordal / Enero de recreación, Enero en Ordal

VERSIÓ CASTELLANA DESPRÉS DE LA CATALANA

Gener de recreació, Gener a Ordal

I ja van sis edicions de les Jornades de Memòria a Subirats amb recreadors, vam començar el 2017 i, excepte la parada obligatòria de 2021, sempre hem estat amb la gent del CESUB, a qui hem d’agrair que ens permetés presentar el concepte de Recreació i Patrimoni Junts. Camí que han caminat ja quatre entitats de recreació.

No cal dir que aquestes jornades van més enllà del que fem aquí, per tant, som conscients que només expliquem una porció de tot el que es viu durant el cap de setmana.

Anant per feina, i sent conscients que les jornades havien començat fort amb una presentació de llibres d’allò més exitosa, nosaltres ens uníem a una caminada vers el memorial de Serra de Ries. Això si, nosaltres ho faríem uniformats, amb el doble objectiu de homenatjar als que varen lluitar aquell gener de 1939 i demostrar que es pot caminar amb equip antic. Que, si bé sabem que ho feien, a vegades costa imaginar des del punt de vista actual, i sobretot des del punt de vista dels equips actuals.

El grup que va pujar dissabte a l’homenatge de serra de Riés, veient recreació militar i civil/ The group that went up on Saturday to the Serra de Riés tribute, watching military and civilian recreation/El grupo que subió el sábado al homenaje de sierra de Riés, viendo recreación militar y civil

Cert que podríem considerar que aquest segon objectiu es banal respecte el de la memòria, però també es cert que molt sovint som incapaços de mesurar el patiment de qui homenatgem, i conèixer les seves circumstàncies, encara que sigui en un fet tan senzill com caminar, es un factor que pot contribuir a respectar més encara a aquells valents, que van sacrificar salut i vides per guanyar temps per milers de civils que havien de fugir del malson que s’acostava…, i es quedaria llargament!

Diumenge ja es altre cosa, i no per mètode conegut, no podem modificar el format del discurs. Si considerem els expositors les paraules d’un discurs, aquestes poden ser modificades any rere any, explicant quelcom en cada ocasió.

I aquesta vegada quatre entitats varen ser les escriptores, i totes elles parlaren als gairebé trenta visitants que van assistir a la ruta. XV Brigada mixta, ARH Montserratí, GRH El Comité i nosaltres mateixos varem escriure cada un la seva paraula dins de l’escenari del que fou ultima defensa de Barcelona.

La milícia de cultura explica la desconeguda lluita contra l’analfabetisme duta a terme dins l’exercit republicà/The culture militia explains the unknown fight against illiteracy carried out within the republican army/La milicia de cultura explica la desconocida lucha contra el analfabetismo llevada a cabo dentro del ejercito republicano

Recreació i Patrimoni Junts va ser el primer escenari, portant la seva Milícia de Cultura al mateix Ciudeb, que de fet es l’antic edifici de l’escola, cosa que el feia el lloc idoni per il·lustrar el que fou la lluita de la República Espanyola contra l’analfabetisme, fins i tot en plena guerra. Escena que ja podem considerar quasi una fixe de la jornada.

Després la gent passava a una novetat, el Cos de Carrabiners, portat a terme de forma brillant per ARH Montserratí. Cos policial desconegut per la majoria de nosaltres, però carregat d’història, i que també lluità al penedés, cert que ho van pagar car, però s’ha de reconèixer que la defensa de les llibertats a Catalunya es va fer en circumstàncies molt difícils, i el preu va ser alt per molts.

Poc podem afegir de XV Brigada Mixta, companys de bogeria des de la en aquell moment setena edició de Jornades, però primera recreada. El seu lloc de comandament mai ha fallat, vencent imprevisbles que no us direm, ja que ningú els va notar.

Sens dubte, una mostra de professionalitat digna del temps que porten en el món de la recreació.

I anem a la quarta escenificació, duta a terme per la gent de GRH El Comité, associació vinguda de Saragossa i que havia participat de la caminada del dissabte.

Atés el coneixement d’arqueologia de membres de El Comité podem assegurar que la trinxera ha estat tractada amb el rigor que aquesta mereix/Given the knowledge of archeology as a members of El Comité we can assure that the trench has been treated with the rigor it deserves/Dado el conocimiento de arqueología de miembros de El Comité podemos asegurar que la trinchera ha sido tratada con el rigor que ésta merece

Van recollir el relleu de l’any passat, traslladant l’escenificació del parapet de pedra a la trinxera en S de quasi el final de la ruta. Donant un nou sentit de principi i final de ruta, a més de demostrar un coneixement de fortificació i una estima pel patrimoni demostrada en la manera com van tractar el que per molts seria un «forat a terra».

Si hem descrit els escriptors…, ens falten els lectors. Es a dir, els visitants, l’objectiu real de la recreació històrica. Es a ells a qui hem d’oferir una bona imatge, ser proxims a ells i oferir les capacitats de didàctica que hauria de tenir bona recreació.

Es pot ser bon recreador sense voler ser pròxim al públic? Si, però si el recreador trenca la barrera…Deixarà de ser el que juga a «soldadets» en la llunyania de la distancia marcada per les zones de seguretat que hi ha a les recreacions de batalla.

La nostra estima i orientació al públic es de sobres coneguda, compartint aquesta estima amb altres entitats/Our esteem and orientation towards the public is well known, sharing this esteem with other entities/Nuestra estima y orientación al público es de sobra conocida, compartiendo esta estima con otras entidades

I ara, i per acabar, no vull oblidar qui ens ha donat l’espai durant sis anys, el CESUB, entitat cultural de inacabable energia que des d’aquí recomanem seguir. Pedra Seca, Natura i Historia conduïts a través d’una gent que estima el que els envolta, i que no tem sortir del seu medi per fer gran el que tenen.

La ruta a través de les trinxeres va ser guiada pel membre del CESUB que s’encarrega d’ella cada tercer diumenge de mes/The route through the trenches was guided by the CESUB member who is in charge of it every third Sunday of the month/La ruta a través de las trincheras fue guiada por el miembro del CESUB que se encarga de ella cada tercer domingo de mes

Text: Oriol Miró Serra.

Fotos: Fernando Gallego

7 de febrer de 2023

Enero de recreación, Enero en Ordal

Y ya van seis ediciones de las Jornadas de Memoria en Subirats con recreadores, empezamos en 2017 y, salvo la parada obligatoria de 2021, siempre hemos estado con la gente del CESUB, a quien debemos agradecer que nos permitiera presentar el concepto de Recreación y Patrimonio Juntos. Camino que han andado ya cuatro entidades de recreación.

Ni que decir tiene que estas jornadas van más allá de lo que hacemos aquí, por tanto, somos conscientes de que sólo explicamos una porción de todo lo que se vive durante el fin de semana.

Meravellosa vista del Crestabocs i entorns, on es va lluitar aquell llunyà gener del 39/Wonderful view of the Crestabocs and surroundings, where it was fought that distant January of 39/Maravillosa vista del Crestabocs y entornos, donde se luchó aquel lejano enero del 39

Hablando de trabajo, y siendo conscientes de que las jornadas habían empezado fuerte con una presentación de libros de lo más exitosa, nosotros nos uníamos a una caminata hacia el memorial de Serra de Ries. Eso sí, nosotros lo haríamos uniformados, con el doble objetivo de homenajear a quienes lucharon en enero de 1939 y demostrar que se puede caminar con equipo antiguo. Que, aunque sabemos que lo hacían, a veces cuesta imaginar desde el punto de vista actual, y sobre todo desde el punto de vista de los equipos actuales.

Cierto que podríamos considerar que este segundo objetivo es banal respecto al de la memoria, pero también es cierto que muy a menudo somos incapaces de medir el sufrimiento de quien homenajeamos, y conocer sus circunstancias, aunque sea en un hecho tan sencillo como andar, es un factor que puede contribuir a respetar más aún a aquellos valientes, que sacrificaron salud y vidas para ganar tiempo por miles de civiles que debían huir de la pesadilla que se avecinaba…, ¡y se quedaría largamente!

El domingo ya es otra cosa, y no por método conocido, no podemos modificar el formato del discurso. Si consideramos a los expositores las palabras de un discurso, éstas pueden ser modificadas año tras año, explicando algo en cada ocasión.

Y esta vez cuatro entidades fueron las escritoras, y todas ellas hablaron a los casi treinta visitantes que asistieron a la ruta. XV Brigada mixta, ARH Montserratí, GRH El Comité y nosotros mismos escribimos cada uno su palabra dentro del escenario de lo que fue ultima defensa de Barcelona.

Recreación y Patrimonio Juntos fue el primer escenario, llevando su Milicia de Cultura al propio Ciudeb, que de hecho es el antiguo edificio de la escuela, lo que le hacía el lugar idóneo para ilustrar lo que fue la lucha de la República Española contra el analfabetismo, incluso en plena guerra. Escena que podemos considerar ya casi una fija de la jornada.

Después la gente pasaba a una novedad, el Cuerpo de Carabineros, llevado a cabo de forma brillante por ARH Montserratí. Cuerpo policial desconocido por la mayoría de nosotros, pero cargado de historia, y que también luchó en el Penedés, cierto que lo pagaron caro, pero hay que reconocer que la defensa de las libertades en Catalunya se hizo en circunstancias muy difíciles , y el precio fue alto por muchos.

Veiem un campament immersiu, on la gent pot preguntar als recreadors,o simplement observar-los/We see an immersive camp, where people can ask the reenactors, or simply observe them/Vemos un campamento inmersivo, donde la gente puede preguntar a los recreadores, o simplemente observarlos

Poco podemos añadir de XV Brigada Mixta, compañeros de locura desde la en ese momento séptima edición de Jornadas, pero primera recreada. Su puesto de mando nunca ha fallado, venciendo imprevisbles que no le diremos, ya que nadie les notó.

Sin duda, una muestra de profesionalidad digna del tiempo que llevan en el mundo de la recreación.

Y vamos a la cuarta escenificación, llevada a cabo por la gente de GRH El Comité, asociación venida de Zaragoza y que había participado de la caminata del sábado.

Recogieron el relevo del pasado año, trasladando la escenificación del parapeto de piedra a la trinchera en S de casi el final de la ruta. Dando un nuevo sentido de principio y final de ruta, además de demostrar un conocimiento de fortificación y una estima por el patrimonio demostrada en la forma en que trataron lo que para muchos sería un «agujero en el suelo».

Si hemos descrito los escritores…, nos faltan los lectores. Esto es, los visitantes, el objetivo real de la recreación histórica. Es a ellos a quienes debemos ofrecer una buena imagen, ser cercanos a ellos y ofrecer las capacidades de didáctica que debería tener buena recreación.

¿Se puede ser buen recreador sin querer estar cercano al público? Si, pero si el recreador rompe la barrera… Dejará de ser lo que juega a «soldaditos» a lo lejos de la distancia marcada por las zonas de seguridad que hay en las recreaciones de batalla.

Detalls de recreació com aquests fan més fidel la imatge oferta pel recreador/Reenactment details like these make the image offered by the reenactor more faithful/Detalles de recreación como estos hacen más fiel la imagen ofrecida por el recreador

Y ahora, y por último, no quiero olvidar quién nos ha dado el espacio durante seis años, el CESUB, entidad cultural de inacabable energía que desde aquí recomendamos seguir. Piedra Seca, Naturaleza e Historia conducidos a través de una gente que ama lo que les rodea, y que no teme salir de su medio para hacer mayor lo que tienen.

Texto: Oriol Miró Serra.

Fotos: Fernando Gallego

7 de febrero de 2023

Ultima defensa de Barcelona a TV3 / Barcelona’s last defense on TV3 / Ultima defensa de Barcelona en TV3

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tot-es-mou/tot-es-mou-estiu-09082022/video/6171647/

Enllaç al reportatge de televisió

Sobre 1 Hora i 21 minuts podreu veure la nostra feina a Subirats. Sabem que l’ideal seria el tall exacte, però de moment no el tenim. Ja ens disculpareu, però no hem de perdre la oportunitat de mostrar el significat de Recreació i Patrimoni Junts, la possible estratègia de supervivència de les dos activitats! encara que us fem «treballar una mica».

Prometem posar l’enllaç específic si aquest apareix.

Per cert, volem fer notar que han intercanviat els noms dels companys, res greu, ja que la idea s’entén. Però es de justícia «reparar-los» el nom.

Enllaç a la pàgina del CESUB

In 1 hour and 21 minutes you will be able to see our work in Subirats. We know that the ideal would be the exact cut, but at the moment we don’t have it. You will excuse us, but we must not miss the opportunity to show the meaning of Recreation and Heritage Together, the possible survival strategy of the two activities! even if we make you «work a little».

We promise to put the specific link if it appears.

By the way, we want to point out that they have exchanged the names of the colleagues, nothing serious, since the idea is understood. But it is fair to «repair» their name.

Enllaç a Jose Luis Gallardo Conill

Sobre 1 Hora y 21 minutos podreis ver nuestro trabajo en Subirats. Sabemos que lo ideal sería el corte exacto, pero por el momento no lo tenemos. Ya nos disculparéis, pero no debemos perder la oportunidad de mostrar el significado de Recreación y Patrimonio Juntos, ¡la posible estrategia de supervivencia de las dos actividades! aunque les hagamos «trabajar un poco».

Prometemos poner el enlace específico si éste aparece.

Por cierto, queremos hacer notar que han intercambiado los nombres de los compañeros, nada grave, puesto que la idea se entiende. Pero es de justicia «repararles» el nombre.

Enllaç a Oriol Miró Serra

11 d’Agost de 2022

Recreació i patrimoni junts, aplicació gràfica del concepte.

Ben cert que aquest concepte de recreació i patrimoni junts no us ve de nou, però…, que significa? La resposta la trobareu en les següents línies, il·lustrant les trinxeres de El Pago gestionades pel CESUB a Subirats amb les fotografies de Marc Seriol (marcmarkhus a xarxes) amb escenes recreades que de ben segur haguessin pogut passar, a més d’alguna que no, però útil cara a explicar altres coses d’interès. Unint, com hem dit…la recreació històrica i el Patrimoni.

Posant una mica d’argument, aquelles trinxeres van ser utilitzades a les darreries de la guerra a Catalunya, quan es tractava de guanyar temps per que Barcelona fos evacuada per qui pogués, sent els combats entre 22 i 24 de gener. Enfrontant les forces d’una desgastada 15 Brigada republicana contra la tot poderosa 13 divisió del general Barrón. Sent utilitzades en aquells combats fortificacions construïdes per civils mobilitzats a últims moments.

Veient les imatges, entendreu per que diem que una mostra patrimonial s’entén millor amb recreadors que sense.

Les primeres escenificacions fou a la trinxera en S de la segona meitat del recorregut, en una primera sessió de prova de fotògraf i un recreador (cal no oblidar que en temps de Covid tota precaució es poca). I entre les diverses escenes vam anar des dels primers moments de guerra fins als darrers. Ara procedim a citar les escenes amb una foto corresponent:

Primers moments de guerra, demostració de que el blanc no es un color de combat, gorret de les JSU:

Manta de soldat a mode de capot, tapant la camisa blanca, gorret de la FAI:

Milicià ja més avançada la guerra, primeres robes d’abric i millors posicions de combat, incorporant el casc Trubia model 21:

Mostra de com canviar el color del casc només amb fang, permetent la confusió en el terreny.

Caporal de l’exercit republicà, tapant-se amb la manta, llegint en un moment de repòs dins de la trinxera.

Caporal afaitant-se dins de la trinxera, no era el més còmode del món, però era possible.

Requetè carlista introduint una pinta de bales en una tercerola.

Requetè carlista apunt de saltar per sobre una trinxera, veiem la manta a mode de capot amb les cartutxeres per sobre.

Prova de mimètica del vermell, es diu que un requetè no es treia mai la boina, però si que se la tapaven amb el casc. Veiem que el resultat es evident.

Sent aquest el final del primer dia, i una mica curt en possibilitats atès que només érem dos, però sincerament el resultat es prou valid per destruir mites, explicar la necessitat d’ocultar-se i no portar colors «no naturals».

La segona sessió ja fou mes nombrosa, érem quatre recreadors i el fotògraf, i es notarà en els resultats. Sent l’escenari el niu de metralladora de pedra i els seus entorns. Aquesta vegada si que jugant més amb la història explicada al principi, i si bé podem pensar que a més persones més escenes…errareu. Menys en van ser! Però de més complexitat.

Civils reclutats fortificant, com que el terreny no permet trinxeres es procedeix a fer parapet.

Niu de Metralladora en posició de vigilància i llestos per fer foc.

Saqueig d’un mort falangista.

Posició de transport de ferit lleu, segons manual de camillers.

Captura i interrogatori d’un sergent franquista.

Moltes fotografies podreu pensar, però es una selecció, selecció que dona vida a uns parapets i trinxeres perduts al bosc, oblidats fins no fa tants anys i que per bé que ara visitables gràcies a les visites que organitza el CESUB des del museu del CIUDEB i les rutes de Ultima defensa de Barcelona i Sabors en temps de guerra.

Mai tindran la «vitalitat» recuperada en aquestes fotos, «vitalitat» que de ben segur agrairem que no recuperin…cal dir.

Però que de ben segur us han servit per deixar de veure les trinxeres com aquells forats buits a terra, eren llocs de lluita i vida, de terribles condicions certament, però fruit d’una circumstancia que la recreació històrica busca explicar.

I es que qui oblida el seu passat està condemnat a repetir-lo.

Oriol Miró Serra.

4 de novembre de 2020.

Versió Castellana

Recreación y patrimonio juntos, aplicación grafica del concepto.

Muy cierto que este concepto de recreación y patrimonio juntos no os viene de nuevo, pero…, que significa? La respuesta la encontrareis en las siguientes lineas, ilustrando las trincheras de El Pago gestionadas por el CESUB en Subirats con las fotografiás de Marc Seriol (marcmarkhus en redes) con escenas recreadas que muy posiblemente hubiesen podido pasar, además de alguna otra que no, pero útil cara a explicar otras cosas de interés. Uniendo, como hemos dicho…la recreación histórica y el Patrimonio.

Poniendo un poco de argumento, esas trincheras fueron utilizadas a finales de la guerra en Catalunya, cuando se trataba de ganar tiempo para que Barcelona fuese evacuada por quien pudiera, siendo los combates entre 22 y 24 de enero. Enfrentando las fuerzas de una desgastada 15 Brigada republicana contra la todo poderosa 13 división del general Barrón. Siendo utilizadas en aquellos combates fortificaciones construidas por civiles movilizados a últimos momentos.

Viendo las imágenes, entenderéis por que decimos que una muestra patrimonial se entiende mejor con recreadores que si.

Las primeras escenificaciones fueron en la trinchera en S de la segunda mitad del recorrido, en una primera sesión de prueba de fotógrafo y un recreador (hace falta no olvidar que en tiempos de Covid toda precaución es poca). Y entre las diversas escenas fuimos des de los primeros momentos de guerra hasta los finales. Ahora procedemos a citar les escenas amblas escenas con una foto correspondiente:

Primeros momentos de guerra, demostración de que el blanco no es un color de combate, gorrillo de las JSU:

Manta de soldado a modo de capote, tapando la camisa blanca, gorrillo de la FAI:

Miliciano ya más avanzada la guerra, primeras ropas de abrigo y mejores posiciones de combate, incorporando el casco Trubia model 21:

Muestra de como cambiar el color del casco solo con barro, permitiendo la confusión en el terreno.

Cabo del ejercito republicano.

Cabo del ejercito republicano, tapandose con la manta, leyendo en un momento de descanso dentro de la trinchera.

Cabo afeitandose dentro de la trinchera, no era lo más comodo del mundo, pero era posible.

Requetè carlista introduciendo un peine de balas en una tercerola.

Requetè carlista apunto de saltar por encima de una trinchera, viendo la manta a modo de capote con las cartucheras por encima.

Prueba de mimética del rojo, se dice que un requetè no se quitaba nunca la boina, pero si que se la tapaban con el casco. Vemos que el resultado es evidente.

Siendo este el final del primer día, y un poco corto en posibilidades atendiendo que solo eramos dos, pero sinceramente el resultado es bastante valido para destruir mitos, explicar la necesidad de ocultarse y no llevar colores «no naturales».

La segunda sesión ya fue más numerosa, eramos cuatro recreadores y el fotógrafo y se notará en los resultados. Siendo el escenario el nido de ametralladora de piedra y sus entornos. Esta vez si que jugando más con la historia explicada al principio, y si bien podemos pensar que a más personas más escenas…errareis. Menos fueron! Pero de más complejidad.

Civiles reclutados fortificando, como que el terreno no permite trincheras se procede a hacer parapeto.

Nido de ametralladora en posición de vigilancia y listos para abrir fuego.

Saqueo de un muerto falangista.

Posición de transporte de herido leve, según el manual de camilleros.

Captura e interrogatorio de un sargento franquista.

Muchas fotografiás podréis pensar, pero es una selección, selección que da vida a unos parapetos y trincheras perdidos en el bosque, olvidados hasta no hace tantos años y que por bien ahora visitables gracias a las visitas que organiza el CESUB des del museo del CIUDEB y las rutas de Ultima defensa de Barcelona y Sabors en temps de guerra.

Pero casi seguro que os han servido para dejar de ver las trincheras como esos agujeros vacíos en el suelo, eran lugares de lucha y vida, de terribles condiciones ciertamente, pero fruto de una circunstancia que la recreación histórica busca explicar.

Y es que quien olvida su pasado esta condenado a repetirlo.

Oriol Miró Serra.

4 de noviembre de 2020.

Versión Catalana

Èxit aclaparador a Subirats.

Tal com sona, tant la conferencia «Patrimoni defensiu d’Ordal i maneres de Mostrar-lo» com la visita guiada foren profitoses per la gent. Que va trobar explicacions destinades a conéixer i qui sap si començar a estimar el seu patrimoni.

moment de conferencia de guerra civil a subirtas
Moment de la conférencia. Veiem la sala plena.

En elles, tant en la conferencia com la visita teatralitzada hi van participar vora trenta persones per sessió, i van trobar explicacions que van remarcar conceptes de foc creuat i defensa en profunditat, van remarcar el valor d’una de les poques zones de fortificació primerenca, tot acabant en una mostra de maneres de donar a conéixer el patrimoni i la convivència de les diverses disciplines.

visita teatralitzada a trinxeres de subirats
Moment de la visita teatralitzada, manera de fer que la gent faci un viatge en el temps.

I tot això ho pot tenir el teu municipi, l’amplia biblioteca i altres fonts poden fer que el teu patrimoni recobri vida i es converteixi en un dinamitzador de l’entorn, aquest a través del coneixement.

T’ho deixaràs perdre?