El grup Artèria Cultural ha presentat este cap de setmana a l’Alcúdia de Veo el projecte «Interiors 2023/Pobles abandonats. Poblats de cultura». La iniciativa està finançada amb fons europeus i compta amb el suport i la col·laboració de l’ajuntament del municipi. L’objectiu és donar a conéixer i conscienciar la gent del valor històric, cultural i natural dels pobles abandonats.
El projecte es presentà a Lludient (l’Alt Millars) el 4 de novembre i els dies 18 i 19 de novembre s’oferirà a El Toro (l’Alt Palància). En el cas de l’Alcúdia de Veo, el treball s’ha centrat en el llogaret del Xinquer, abandonat durant la Guerra Civil.
El dissabte 11 de novembre a les 19.00, un dels responsables de la iniciativa, Sergi Alejos, i l’alcalde del municipi, Mariano Molina, han donat la benvinguda als assistents i els han explicats la importància del programa «Interiors 2023». En acabar la presentació, han projectat un vídeo musical d’un concert que gravà l’artista Alberto Lucendo al Xinquer. A continuació, la ballarina Noe Arcos del Col·lectiu Penja’m ha interpretat una coreografia de dansa contemporània amb la col·laboració dels espectadors. Seguidament, han projectat un vídeo documental on la gent gran de l’Alcúdia contava històries sobre el Xinquer. Tot seguit, s’ha obert un diàleg on l’auditori ha participat recordant vivències vinculades al llogaret. Per a finalitzar, l’ajuntament ha oferit als presents una degustació de productes locals. La jornada del dissabte ha tingut lloc al local multifuncional de l’Ajuntament de l’Alcúdia de Veo.
Visita teatralitzada i recreació històrica al Xinquer
El diumenge 12 de novembre, el públic s’ha aplegat a les 10.30 al Xinquer per a presenciar una visita teatralitzada a càrrec del grup Aur-Art. Els actors i la guia d’Aur-Art han explicat la història de l’indret interpretant les diferent etapes: Al-Àndalus, la conquesta cristiana de Jaume I, les Germanies i la revolta dels moriscs, l’expulsió dels moriscs, la vida i els costums del nous pobladors i l’evacuació dels habitants durant la Guerra Civil. Este darrer episodi, que s’esdevingué en la primavera de 1938, significà l’abandó del Xinquer. En acabar la contesa bèl·lica, la gent no tornà a viure-hi i aquells que hi tornaven ho feien de manera temporal per a llaurar les terres, collir cireres i olives, segar blat, coure pa i dur a pasturar el bestiar. Cal dir que un dels actors figurava el tio Martín, considerat el darrer habitant del Xinquer.
Acabada la visita teatralitzada, ha sigut el torn d’Oriol Miró i Serra que, vestit de soldat republicà, ha fet una recració històrica de la Guerra Civil. Oriol Miró ha explanat la vida dels soldats al front mostrant què menjaven, com s’il·luminaven i com es tapaven per a no patir fred. A més, també ha ensenyat altres circumstàncies que comporta la conjuntura bèl·lica, com les bombes, l’impacte i les ferides de la metralla sobre un cos humà, la campanya d’alfabetització de la zona republicana, com sonava una sirena que avisava la població d’un bombardeig imminent, les cartilles de racionament i la dieta de la gent.
En conjunt, ha estat una jornada didàctica i lúdica al bell mig de la Serra d’Espadà, un entorn pintoresc excel·lent per la seua vàlua paisatgística, natural i històrica.
Setembre i Agost, xarxes i retorn de les «vacances»
Crònica estranya, sens dubte, i es que ajuntem dos mesos. Però la raó es ben senzilla, a l’agost no es va sortir i setembre ha omplert aquest buit.
Fancon 2023, XI Congreso Internacional de Fiestas y Recreaciones Históricas, Pinell de Brai i xarxes en serien els elements més destacats, i de fet en seran l’esquema. Així doncs…comencem.
Segona participació a FANCON, i inesperada, ja que si de norma era bianual, per aquesta ocasió van fer una excepció, i sembla ser que la nostra tasca era prou ben recordada, ja que ens van tornar a avisar.
Tres van ser les entitats amigues avisades, amb pretensió de fer un bon campament de rereguarda republicana, cosa que sembla que varem aconseguir. XV Brigada ens va dur un centre de reclutament plenament funcional, ARH Montserratí si bé no va portar material, si que feia la guàrdia externa d’un campament, tot definint un perímetre fictici i UDEP ens va portar un servei sanitari digne de presumir-ne. I nosaltres Milícia de Cultura, que crec que podríem definir com el nostre producte estrella.
Registre d’imatges i vídeos de la edició de l’any 2023 de Fancon / Record of images and videos of the 2023 edition of Fancon / Registro de imágenes y vídeos de la edición del año 2023 de Fancon
A més, i ara que ja sabíem el llenguatge de l’esdeveniment, varem enllaçar els quatre papers aconseguint que la experiència acabés posant-se un uniforme. Per qui volgués, només faltaria! I tot això enmig de didàctica i experimentació, com bé podia ser veure que els telèfons eren funcionals o ser traslladat en llitera pels sanitaris.
La participació al XI Congreso Internacional de Fiestas y Recreaciones Históricas fou diferent, i es que vaig parlar-vos a través de internet de la mà de la Funcación Bodas de Isabel, de Terol. Qui em va permetre fer un breu repàs de la casuística que envolta la recreació històrica i alguns reptes de futur, i present!
Aquí podeu veure la intervenció al congrés / Here you can see the speech at the congress / Aquí puede ver la intervención en el congreso
I si ben cert es que quaranta-cinc minuts donen pel que donen, m’agrada creure que la cosa va sortir prou bé. Això si. Em faltava veure les cares, i es que les cares diuen si una cosa s’està fent bé o malament!
A Pinell de Brai, com sempre, es fa un viatge més emocional, per bé que amb la mateixa professionalitat que sabem donar.
Pel matí, museu viu i per la tarda batalla, format que si bé no en podem dir habitual, poc falta per ser-ho.
Pel matí, a l’entorn del campament republicà, un de tres espais dissenyats per l’associació Pandols 38, que organitzava l’acte. Vam portar altre cop milícia de cultura, que varem embrancar amb el Comissariat portat pels companys de El Comité, tot il·lustrant la connexió directa entre aquelles seccions de l’exercit republicà. A més, quan el temps ens deixava, gaudíem de les explicacions del niu de metralladora, el comandament de divisió i el post sanitari conduïts de manera brillant per XV Brigada i Voluntarios de Fayón.
Tot això mentre el company de Pandols 38 conduïa els dos grups de visitants.
Recull d’imatges i vídeos de la darrera edició de Pinell de Brai / Collection of images and videos from the latest edition of Pinell de Brai / Recopilación de imágenes y vídeos de la última edición de Pinell de Brai
Per la tarda, batalla, la recreació dels combats per la cota 666, motiu pel qual ens vam canviar de bàndol. Aquesta vegada, però, l’ideòleg volia remarcar el desastre que significa la guerra, i la recreació acaba amb un gran escampall de «morts» provocats a l’estavellar-se contra una defensa ben muntada i impenetrable. Cosa que a la pràctica significava enviar-los a una mort segura. Convidant d’aquesta manera a la reflexió del preu de la vida, entre d’altres.
Falten les xarxes, quart esdeveniment a remarcar! Aquesta part s’ha fet bàsicament durant l’agost, i ha consistit en dotar de més contingut el ja existent canal de YouTube, mostrant el patrimoni que diem defensar, mostrant recreacions que ja defensàvem, i unint-ho allà on es possible. I a més la idea es anar afegint contingut a mesura que vinguin esdeveniments.
I evidentment que hem fet altres coses, les trinxeres de Subirats han tornat a tenir visites i hem seguit cuinant sortides que anireu veient.
Muntatge on es mostra una gran bateria d’artilleria en casamata / Montage showing a large artillery battery in a casemate / Montaje donde se muestra una gran batería de artillería en casamata
Septiembre y Agosto, redes y retorno de las «vacaciones»
Crónica extraña, sin duda, y es que juntamos dos meses. Pero la razón es muy sencilla, en agosto no se salió y septiembre ha llenado ese vacío. Fancon 2023, XI Congreso Internacional de Fiestas y Recreaciones Históricas, Pinell de Brai y redes serían los elementos más destacados, y de hecho serán su esquema. Así pues… empecemos. Segunda participación en FANCON, e inesperada, ya que si de norma era bianual, para esta ocasión hicieron una excepción, y parece que nuestra labor era bastante bien recordada, ya que nos avisaron de nuevo. Tres fueron las entidades amigas avisadas, con pretensión de realizar un buen campamento de retaguardia republicana, algo que parece que conseguimos. XV Brigada nos llevó un centro de reclutamiento plenamente funcional, ARH Montserratí si bien no trajo material, si que hacía la guardia externa de un campamento, definiendo un perímetro ficticio y UDEP nos trajo un servicio sanitario digno de presumir de ello . Y nosotros Milicia de Cultura, que creo que podríamos definir como nuestro producto estrella.
Registre d’imatges i vídeos de la edició de l’any 2022 de Fancon / Record of images and videos of the 2022 edition of Fancon / Registro de imágenes y vídeos de la edición del año 2022 de Fancon
Además, y ahora que ya sabíamos el lenguaje del evento, enlazamos los cuatro papeles consiguiendo que la experiencia acabara poniéndose un uniforme. ¡Para quien quisiera, sólo faltaría! Y todo ello en medio de didáctica y experimentación, como bien podía verse que los teléfonos eran funcionales o ser trasladado en camilla por los sanitarios. La participación en el XI Congreso Internacional de Fiestas y Recreaciones Históricas fue diferente, y es que hablé a través de internet de la mano de la Funcación Bodas de Isabel, de Teruel. Quien me permitió hacer un breve repaso de la casuística que envuelve la recreación histórica y algunos retos de futuro, ¡y presente!
Y si bien es cierto que cuarenta y cinco minutos dan por lo que dan, me gusta creer que la cosa salió bien. Eso sí. ¡Me faltaba ver las caras, y es que las caras dicen si algo se está haciendo bien o mal! En Pinell de Brai, como siempre, se hace un viaje más emocional, aunque con la misma profesionalidad que sabemos dar. Por la mañana, museo vivo y por la tarde batalla, formado que si bien no podemos llamarlo habitual, poco falta para serlo. Por la mañana, en torno al campamento republicano, uno de tres espacios diseñados por la asociación Pandols 38, que organizaba el acto. Llevamos de nuevo milicia de cultura, que enzarzamos con el Comisariado traído por los compañeros de El Comité, ilustrando la conexión directa entre aquellas secciones del ejercito republicano. Además, cuando el tiempo nos dejaba, disfrutamos de las explicaciones del nido de ametralladora, el mando de división y el post sanitario conducidos de forma brillante por XV Brigada y Voluntarios de Fayón. Todo esto mientras el compañero de Pandols 38 conducía a los dos grupos de visitantes.
Por la tarde, batalla, la recreación de los combates por la cota 666, por lo que nos cambiamos de bando. Esta vez, sin embargo, el ideólogo quería remarcar el desastre que significa la guerra, y la recreación termina con un gran esparcimiento de «muertes» provocados al estrellarse contra una defensa bien montada e impenetrable. Lo que en la práctica significaba enviarlos a una muerte segura. Invitando de esta forma a la reflexión del precio de la vida, entre otros. ¡Faltan las redes, cuarto evento a remarcar! Esta parte se ha hecho básicamente durante agosto, y ha consistido en dotar de mayor contenido al ya existente canal de YouTube, mostrando el patrimonio que decimos defender, mostrando recreaciones que ya defendíamos, y uniéndolo allá donde es posible. Y además la idea es ir añadiendo contenido a medida que vengan eventos. Y evidentemente que hemos hecho otras cosas, las trincheras de Subirats han vuelto a tener visitas y hemos seguido cocinando salidas que irá viendo.
Muntatge on es mostra el niu de metralladora sota el Castell de Montearagón / Montage showing the machine gun nest under Montearagón Castle / Montaje donde se muestra el nido de ametralladora debajo del Castillo de Montearagón
Doncs ja el tenim aquí, un dels tres esdeveniments importants de setembre. I es que participar d’un congrés no es poca cosa, i per bé que tres quarts d’hora sempre es poc, he procurat entrar una mica en tot el que podia anar relacionat. Que es poc i segur que penseu que en alguns temes hagués hagut d’entrar més o menys, ho sé, però ja sabeu com va això!
Well, we have it here, one of the three important events of September. Participating in a congress is no small thing, and even though three quarters of an hour is always not enough, I have tried to get a little into everything that could be related. That’s not much and I’m sure you think that I should have entered more or less on some topics, I know, but you know how that goes!
Pues ya lo tenemos aquí, uno de los tres eventos importantes de septiembre. Y es que participar de un congreso no es poco, y aunque tres cuartos de hora siempre es poco, he procurado entrar un poco en todo lo que podía ir relacionado. Que es poco y seguro que pensáis que en algunos temas hubiera tenido que entrar más o menos, lo sé, ¡pero ya sabéis cómo va esto!
Si Juny va ser tranquil en actes, es per que la cuina no parava de treure fum, i ara ho veureu. Abrera, la Tele…, Premià de Mar, Universitat de Saragossa a Robres i Subirats ens hauran tingut ocupats! I molt! I reconec que encara no ha acabat el mes, però la cosa ja es prou densa com per fer crònica, i ja farem la resta si s’escau!
Abrera de fet, es una repetició de l’any passat, es a dir!, donar vida a unes trinxeres d’allò més completes mentre expliquem part de la història des de la recreació històrica. Per bé que expliquem uns fets ocorreguts en gener, i en conseqüència ens prenem la llicencia d’anar més estivals, ja perdonareu que no vulguem morir fregits!
Preparant els darrers detalls per quan vingui el públic / Preparing the last details for when the public comes / Preparando los últimos detalles para cuando venga el público
I ho farem com sabem, tres parades didàctiques enfocades a vosaltres, cada una a càrrec d’una associació diferent, per tal de mantenir la seva especialització, i en conseqüència, la seva qualitat. Que bé que ho mereixeu!
El públic es l’objectiu, la recreació didàctica va dirigida a ells / The audience is the target, the didactic reenactment is aimed at them / El público es el objetivo, la recreación didáctica va dirigida a ellos
Sobre la Tele, creieu-me que sap greu no poder explicar massa, coses de la privacitat, però hi tenim dipositades prou esperances cara a la normalització de certs tipus de recreació històrica, o visualització encara que sigui, i espero no haver dit massa! Ja veurem si tot es confirma quan surti.
I ara Premià de Mar, al museu de l’estampació, on haurem col·laborat de manera activa amb la exposició Enemic a la Vista! Que ens mostra com era la defensa de costa al Maresme durant la Guerra Civil.
Cartell d’Enemic a la Vista / Enemy in Sight poster / Cartel de Enemigo en la Vista
Dos fins al moment hauran estat les col·laboracions, la primera, i novetat per nosaltres, deixar un element expositiu durant el tres mesos que podreu anar a veure la exposició, la segona, una recreació de petit format el dia de la seva inauguració, format i paraula no permesa en públic per estar en campanya electoral de les generals, canviant a Obertura, cosa que afecta al format d’algunes coses, però no cap de les nostres.
Quin element hi hem deixat? Us preguntareu! Doncs hi hem deixat un niu de metralladora d’interior amb un sostre didàctic! Cosa que permet fer un contrapunt a la exposició i ens permet mostrar en una petita porció la nostra tasca de difusió i investigació. Ben cert que n’estem força satisfets, però això es normal, qui ha de jutjar sou vosaltres!
Expositor que anomenarem «niu de metralladora amb sostre didàctic» / Exhibitor that we will call «machine gun nest with didactic roof» / Expositor que llamaremos «nido de ametralladora con techo didáctico»
Explicant la Milícia de Cultura al públic / Explaining the Culture Militia to the public /Explicando la Milicia de Cultura al público
I per calor, anem a Robres, per tercer any ja, i es que de la mà de Didpatri hem estat fent de mestres al Curs extraordinari de: Public History y Guerra Civil, recreación historica y puesta en valor del patrimonio. Organitzat per la Universitat de Saragossa. Experiència de la que sempre n’hem sortit més que satisfets.
Moments de taules rodones, on el coneixement es barreja amb el pensament! / Moments of round tables, where knowledge mixes with thought! / Momentos de mesas redondas, ¡dónde el conocimiento se mezcla con el pensamiento!
Nosaltres hem parlat de dinamitzar el patrimoni a través de la recreació, hem explicat els passos que ha seguit la recreació per arribar on som ara i hem explicat el nostre concepte de Recreació Didàctica a través d’un expositor de Milícia de Cultura. Però es que hi havia molt més, un anàlisi de la vigència de la Guerra Civil Espanyola avui dia, un anàlisi de uniformitats i roba civil i diverses taules rodones per ordenar l’aprés durant la setmana. Tot això amanit amb una visita de les excel·lents mostres patrimonials de la Comarca de los Monegros.
Podem explicar la recreació històrica, per si la viuen millor / We can explain the historical recreation, in case they experience it better /Podemos explicar la recreación histórica, por si la viven mejor
Tot plegat un còctel d’allò més profitós per mestres i alumnes!
I ja per rematar, ja sabeu que no vull articles massa llargs, anirem a Subirats, al nostre tercer diumenge de mes, aquesta vegada amb Sabors en Temps de Guerra a Subirats, que si que no ens va portar grans sorpreses, però mai es igual.
Però encara queda, no us cregueu, i serà tot el darrer cap de setmana, on ens haurem de dividir, de nou, entre Subirats i la Recreació Històrica de Faió! I que, òbviament, no us podem explicar res, coses de no tenir una bola de vidre.
Oriol Miró Serra.
19 de Juliol de 2023.
Comarca de Los Monegros des de les trinxeres de la Ermita de Santa Quiteria / County of Los Monegros from the trenches of the Ermita de Santa Quiteria / Comarca de Los Monegros desde las trincheras de la Ermita de Santa Quiteria
Julio intenso, ¡casi hiperactivo!
Si Junio fue tranquilo en actos, es por que la cocina no paraba de echar humo, y ahora lo vereis. Abrera, la Tele…, Premià de Mar, Universidad de Zaragoza en Robres y Subirats nos habrán tenido ocupados! ¡Y mucho! Y reconozco que aún no ha terminado el mes, pero la cosa ya es lo suficientemente densa como para hacer crónica, ¡y ya haremos el resto si procede! Abrera de hecho, es una repetición del año pasado, es decir!, dar vida a unas trincheras de lo más completas mientras contamos parte de la historia desde la recreación histórica. Si bien explicamos unos hechos ocurridos en enero, y en consecuencia nos tomamos la licencia de ir más estivales, ¡ya perdonareis que no queramos morir fritos!
Petit assaig de camuflatge de trinxera per mostrar el significat de Arqueologia Experimental / Small trench camouflage essay to show the meaning of Experimental Archeology / Pequeño ensayo de camuflaje de trinchera para mostrar el significado de Arqueología Experimental
Y lo haremos como sabemos, tres paradas didácticas enfocadas a vosotros, cada una a cargo de una asociación diferente, para mantener su especialización y, en consecuencia, su calidad. ¡Qué bien merece!
Si, les noies tenen lloc a la recreació històrica, només cal voluntat! / Yes, girls take place in reenactment, all you need is a will! / Si, las chicas tienen lugar en la recreación histórica, ¡sólo hace falta voluntad!
Sobre la Tele, creedme que sabe mal no poder explicar demasiado, cosas de la privacidad, pero tenemos depositadas suficientes esperanzas de cara a la normalización de ciertos tipos de recreación histórica, o visualización aunque sea, y espero no haber dicho demasiado! Ya veremos si todo se confirma cuando salga. Y ahora Premià de Mar, en el museo de la estampación, donde habremos colaborado de forma activa con la exposición Enemigo a la Vista! Que nos muestra cómo era la defensa de costa en el Maresme durante la Guerra Civil.
Documentació y models didàctics per ajudar a entendre la fortificació i la recreació / Documentation and didactic models to help understand fortification and reenactment / Documentación y modelos didácticos para ayudar a entender la fortificación y la recreación
Dos hasta el momento habrán sido las colaboraciones, la primera, y novedad para nosotros, dejar un elemento expositivo durante los tres meses que podrá ir a ver la exposición, la segunda, una recreación de pequeño formato el día de su inauguración, formato y palabra no permitida en público por estar en campaña electoral de las generales, cambiando a Apertura, lo que afecta al formato de algunas cosas, pero no ninguna de las nuestras. ¿Qué elemento hemos dejado? Os preguntareis! ¡Pues hemos dejado un nido de ametralladora de interior con un techo didáctico! Lo que permite hacer un contrapunto a la exposición y nos permite mostrar en una pequeña porción nuestra labor de difusión e investigación. Cierto que estamos muy satisfechos, pero esto es normal, ¡quién debe juzgar sois vosotros!
Seria Injust oblidar a l’Adrian de GRIEGC, promotor de la exposició / It would be unfair to forget Adrian de GRIEGC, promoter of the exhibition / Sería Injusto olvidar a Adrian de GRIEGC, promotor de la exposición
Moments de taules rodones, on el coneixement es barreja amb el pensament! / Moments of round tables, where knowledge mixes with thought! / Momentos de mesas redondas, ¡dónde el conocimiento se mezcla con el pensamiento!
Nosotros hemos hablado de dinamizar el patrimonio a través de la recreación, hemos explicado los pasos que ha seguido la recreación para llegar a donde estamos ahora y hemos explicado nuestro concepto de Recreación Didáctica a través de un expositor de Milicia de Cultura. Pero es que había mucho más, un análisis de la vigencia de la Guerra Civil Española en la actualidad, un análisis de uniformidades y ropa civil y varias mesas redondas para ordenar el aprendido durante la semana. Todo esto aderezado con una visita de las excelentes muestras patrimoniales de la Comarca de los Monegros. ¡Todo un cóctel de lo más provechoso para maestros y alumnos!
Podem explicar la recreació històrica, per si la viuen millor / We can explain the historical recreation, in case they experience it better /Podemos explicar la recreación histórica, por si la viven mejor
Y ya para rematar, ya sabéis que no quiero artículos demasiado largos, iremos a Subirats, a nuestro tercer domingo de mes, esta vez con Sabores en Tiempo de Guerra en Subirats, que sí que no nos trajo grandes sorpresas, pero nunca da igual .
Pero todavía queda, no os creáis, y será todo el último fin de semana, donde tendremos que dividirnos, de nuevo, entre Subirats y la Recreación Histórica de Fayón! Y que, obviamente, no podemos explicarles nada, cosas de no tener una bola de cristal.
Si abril va ser un mes de sortides, maig ha estat marcat sobretot per estudiants, sigui universitaris com instituts, però també per les trinxeres de El Pago, que, a més, varen acollir vora cent alumnes de Viladecavalls en diverses tandes.
Si arranquem per la primera meitat de mes, aquesta va ser marcada per la universitat de Barcelona, on un grup d’estudiants del Grau d’Educació Primaria van poder gaudir d’un taller. Aquest, atès el destí d’aquests alumnes, es va adaptar a la utilitat de la recreació i com es pot explicar a través dels objectes. No sense passar abans per una breu introducció del conflicte del 36 al 39.
Tocant i provant els objectes els podem arribar a entendre / By touching and testing the objects we can come to understand them / Tocando y probando los objetos podemos llegar a entenderlos
Per que aquesta orientació? Segurament us haureu preguntat!
La resposta es molt senzilla, i, es que ells poden fer que la recreació surti del terreny dels esdeveniments i entri a les aules, convertint-se en el perfecte complement. Ja està passant, però aquest camp està encara poc treballat, i cal fer-ho veure als futurs mestres.
I com es fa això? Proposant un viatge a través dels objectes i encadenant-los, tot ben amanit amb suports gràfics i auditius que arribin allà on la paraula no pot arribar.
Només a tall d’exemple, un tros de metralla pot portar a una imatge d’una ferida de guerra, i d’aquesta imatge podem arribar al casc per protegir-se de la metralla!
Recurs gràfic per fer entendre els efectes de la metralla sobre el cos / Graphic resource to understand the effects of shrapnel on the body / Recurso gráfico para hacer entender los efectos de la metralla sobre el cuerpo
De la universitat anirem a les trinxeres de El Pago, però no per la habitual visita de tercer diumenge de mes, hi anirem per la visita de l’institut de Viladecavalls, que van venir a conèixer tant el patrimoni com la casuística d’ell.
Imatge de la visita feta i autoritzada pels mestres / Image of the visit made and authorized by the teachers / Imagen de la visita hecha y autorizada por los maestros
Quatre grups d’adolescents en dos dies no es poca cosa, i evidentment, el missatge ha de canviar respecte als futurs mestres ja citats, aquí el missatge ha de treure el «romanticisme» de la guerra, liquidar la mítica de l’heroisme i reflectir la veritat del dolor i el patiment. Sigui al front com a rereguarda. I sempre des de la democràcia, deixant clar que el conflicte civil va néixer de una no acceptació de resultats electorals. Deixant de banda, òbviament, les simpaties polítiques d’un i altre.
Missió no exempta de perills, ja que a la natural bogeria i imprevisibilitat de la edat, s’està unint una corrent de simpatia vers el feixisme que ens hauria de fer reflexionar com a societat, que hem fet malament i que podem fer per revertir-ho!
Per exemple, i ho he sentit en adults també, un:
«Si habia una parte de la sociedad que no estaba contenta, tenian que hacer algo»
he respectat idioma i paraules, però el missatge es ben clar.
Però reconec que vaig haver de remarcar que la part de la societat descontenta no era pas el poble, Poble que es la base de la democràcia i que just havia parlat en unes eleccions el febrer de 1936.
Si abril fue un mes de salidas, mayo ha estado marcado sobre todo por estudiantes, sea universitarios como institutos, pero también por las trincheras de El Pago, que, además, acogieron a cerca de cien alumnos de Viladecavalls en varias tandas.
Si arrancamos por la primera mitad de mes, ésta fue marcada por la universidad de Barcelona, donde un grupo de estudiantes del Grado de Educación Primaria pudieron disfrutar de un taller. Éste, dado el destino de estos alumnos, se adaptó a la utilidad de la recreación y cómo se puede explicar a través de los objetos. No sin pasar antes por una breve introducción del conflicto del 36 al 39.
Tocant i provant els objectes els podem arribar a entendre / By touching and testing the objects we can come to understand them / Tocando y probando los objetos podemos llegar a entenderlos
¿Por qué esa orientación? ¡Seguramente os habreis preguntado!
La respuesta es muy sencilla, y, es que ellos pueden hacer que la recreación salga del terreno de los eventos y entre en las aulas, convirtiéndose en el perfecto complemento. Ya está pasando, pero este campo está todavía poco trabajado, y es necesario hacerlo ver a los futuros maestros.
¿Y cómo se hace esto? Proponiendo un viaje a través de los objetos y encadenándolos, todo bien aderezado con soportes gráficos y auditivos que lleguen allá donde la palabra no puede llegar.
Sólo a modo de ejemplo, un pedazo de metralla puede llevar a una imagen de una herida de guerra, ¡y de esta imagen podemos llegar al casco para protegerse de la metralla!
De la universidad iremos a las trincheras de El Pago, pero no por la habitual visita de tercer domingo de mes, iremos por la visita del instituto de Viladecavalls, que vinieron a conocer tanto el patrimonio como la casuística de él.
Cuatro grupos de adolescentes en dos días no se poco, y evidentemente, el mensaje debe cambiar respecto a los futuros maestros ya citados, aquí el mensaje debe sacar el «romanticismo» de la guerra, liquidar la mítica del heroísmo y reflejar la verdad del dolor y el sufrimiento. Sea en la frente como retaguardia. Y siempre desde la democracia, dejando claro que el conflicto civil nació de una no aceptación de resultados electorales. Dejando a un lado, obviamente, las simpatías políticas de uno y otro.
Fer veure que la guerra no respecta ni fills ni pares! / Show that war respects neither children nor parents! / ¡Hacer ver que la guerra no respeta ni hijos ni padres! FONT: Madre anoche en las trincheras.
Misión no exenta de peligros, ya que a la natural locura e imprevisibilidad de la edad, se está uniendo una corriente de simpatía hacia el fascismo que debería hacernos reflexionar como sociedad, que hemos hecho mal y que podemos hacer para revertirla!
Por ejemplo, y lo he oído en adultos también, uno:
«Si había una parte de la sociedad que no estaba contenta, tenían que hacer algo»
he respetado idioma y palabras, pero el mensaje está claro.
Pero reconozco que tuve que remarcar que la parte de la sociedad descontenta no era el pueblo, Pueblo que es la base de la democracia y que justo había hablado en unas elecciones en febrero de 1936.
La secció de pedra seca porta anys treballant en la restauració i difusió d’aquesta enginyeria / The dry stone section has been working on the restoration and dissemination of this engineering for years / La sección de piedra seca lleva años trabajando en la restauración y difusión de esta ingeniería
Es sin duda, el premio grande de la sección de Piedra Seca de la entidad, que ve reconocida su largo trabajo en torno a esta técnica ancestral.
Abril? «Campanya» de Lleida i Olesa de Montserrat.
Versió castellana després de la catalana.
Abril ha estat un mes mogut, com ho proven cinc sortides en un mes, i dos es van solapar. Però tot i així ens n’hem sortit airosament.
Vilanova de la Barca, Castell de Gardeny, Olesa de Montserrat, Vallbona de les Monges i La Granadella han estat els escenaris on hem estat, i cada un ha tingut les seves peculiaritats. I el millor, serà anar acte per acte.
Patrimoni històrica, Recreació Històrica i gent curiosa, s’us acut quelcom millor? / Historic heritage, Reenactment and curious people, can you think of anything better? / Patrimonio histórica, Recreación Histórica y gente curiosa, ¿se os ocurre algo mejor?
La cosa comença forta, Vilanova de la Barca, sent en si el retorn d’una recreació, prou antiga però, com per dir-ne primera edició. I es que hi havia prou canvis com per ser diferent d’aquell passat. Matí d’expositors didàctics i tarda de Batalla, buscant fer conviure el que està venint amb el vell model de recreacions.
Parlem dels expositors! Sanitat, Intendència, instrucció i òbviament nosaltres, amb la nostra aposta de Cantina i Milícia de Cultura. Combinació de la que neix l’Hogar del Soldado. La veritat es que excepte per un vent prou fort per ser citat, tot va anar rodat, i poder mostrar el procediment de fer el cafè de mitjó als companys, i que no en morís cap…, ha estat tot un triomf! Ja sé que exagero…però deixeu-me fer.
La cantina segueix sent una aposta que no para de creixer / The canteen remains a bet that never stops growing / La cantina sigue siendo una apuesta que no para de crecer
La veritat es, que es un pas més cap a la didàctica, mostrant com es feien les coses abans. Mica en mica…, tot son passos.
I per la tarda, batalla, que si es ben cert que segueix tenint els seus adeptes, i que serveix com a ganxo, però. Es realment necessària per atraure a la gent? Hem provat de vendre realment el concepte expositors? Sabent que es obvi que la batalla no pot reflectir les distancies reals, es realment útil? No es el reflex de « nens grans que juguen a batalletes»? En qualsevol cas, i penseu el que penseu, aquestes darreres preguntes no deixen de ser una opinió/qüestió que m’està entrant recentment, i per tant, personal.
No se…pensem-hi! Parlem-ne! Que potser ja toca!
L’escenari de la batalla estava molt ben preparat / The scene of the battle was very well prepared / El escenario de la batalla estaba muy bien preparado
La següent jornada si que va ser un desafiament! Dos actes ben separats un de l’altre, i els dos de vital importància. Per una banda teníem la ruta guiada a Olesa, organitzada pels companys de ARH Montserratí, per l’altre el retorn a la ciutat de Lleida, descobrint un món de possibilitats al Castell de Gardeny.
Hauríem de dir moltes coses, de cada un dels dos actes, però no tenim espai suficient, així que haurem de destacar el més important, sabent que podem no coincidir amb tothom.
D’Olesa en vull destacar la valentia de representar la repressió de la Guàrdia d’Assalt contra l’anarquisme, entre d’altres coses certament, però els passos fora de la recreació militar no son tants com per deixar de citar-ne els pocs que es fan.
Moments de la recreació d’Olesa de Montserrat / Moments of the reenactment of Olesa de Montserrat / Momentos de la recreación de Olesa de Montserrat
Gardeny, per la seva banda, era un repte! Destacar en un entorn que no es el teu propi, ja que per més que l’escenari si que tingui justificació de ser-hi. Lleida va ser la primera gran ciutat que abastia el Front d’Aragó, però era un plantejament multidisciplinari i multiépoca, sent els recreadors templers els que jugaven a casa, que la gent entengués la nostra presencia no era tan evident.
Els recreadors templers, autentiques estrelles de la jornada a Gardeny / The Templar reenactors, real stars of the day in Gardeny / Los recreadores templarios, auténticas estrellas de la jornada en Gardeny
En qualsevol cas, crec que es pot dir que la nostra rereguarda militar se’n va sortir prou bé, ja que la interacció amb el públic va ser continua.
Pica a la imatge per accedir al vídeo de com fer el cafè / Click on the image to access the video of how to make the coffee / Pica a la imagen para acceder al vídeo de cómo tomar el café
Ja portem 3 de 5, anem a pel quart? Que us sembla viatjar al Santuari de Tallat per descobrir l’observatori d’artilleria que te als seus peus?
En aquest cas parlem de la repetició d’un acte, per bé que l’any que els separa també va portar el canvi d’escenari. Però ni el temps ni les necessitats van fer dubtar el la nostra feina, i vam ser avisats de nou.
Altre cop varem poder explicar la L2, una de les línies defensives de Catalunya durant la Guerra Civil, i els assistents, tant ciclistes com senderistes foren igual d’atents i curiosos que l’any passat. Només esperem que la experiència fos, com a mínim igual de satisfactòria que l’any passat. Nosaltres vam posar-ho tot per la nostra banda.
Mentre un grup era dins de la fortificació, un altre era dins gaudint de la experiència didàctica /While one group was inside the fortification, another was inside enjoying the educational experience / Mientras un grupo estaba dentro de la fortificación, otro estaba dentro disfrutando de la experiencia didáctica
I ja anem al darrer acte, La Granadella i els refugiats de la guerra, cosa que ens va permetre parlar de Socors Roig Internacional i la sanitat, per bé que la sanitat va ser afegida per nosaltres, amb la intenció de recordar l’hospital que hi va haver al municipi.
A La Granadella vam unir la recreació històrica civil amb la militar / In La Granadella we combined civil and military historical reenactment / En La Granadella unimos la recreación histórica civil con la militar
Hem de reconèixer que va ser un acte més que correcte, i d’èxit inesperat, mèrit sens dubte de les autoritats locals que varen saber empènyer vora quaranta persones de perfils i edats molt diferents a una cova allunyada del poble. Esperem haver estat a l’alçada!
La cuina va ser utilitzada com a element unificador de refugiats i sanitat militar / The kitchen was used as a unifying element of refugees and military health / La cocina fue utilizada como elemento unificador de refugiados y sanidad militar
Es a dir, i ja recapitulant, cinc actes didàctics, en que defensàvem el petit format. Fos integrats en un acte més gran, fos com a estrella del matí, i en que varem podem defensar el parlar de tu a tu amb les persones i intentant sortir de la recreació militar pura allà on podíem. Cosa que si us fixeu, ve a ser la línia de l’equip darrerament.
Abril ha sido un mes movido, como prueban cinco salidas en un mes, y dos se solaparon. Pero aún así hemos salido airosamente.
Vilanova de la Barca, Castillo de Gardeny, Olesa de Montserrat, Vallbona de les Monges y La Granadella han sido los escenarios en los que hemos estado, y cada uno ha tenido sus peculiaridades. Y lo mejor, será ir acto por acto.
La cosa empieza fuerte, Vilanova de la Barca, siendo en sí el retorno de una recreación, lo suficientemente antigua pero, como para llamarla primera edición. Y es que había cambios suficientes como para ser diferente de aquel pasado. Mañana de expositores didácticos y tarde de Batalla, buscando hacer convivir lo que está viniendo con el viejo modelo de recreaciones.
Pica a la imatge per accedir al vídeo de com fer el cafè / Click on the image to access the video of how to make the coffee / Pica a la imagen para acceder al vídeo de cómo tomar el café
¡Hablamos de los expositores! Sanidad, Intendencia, instrucción y obviamente nosotros, con nuestra apuesta de Cantina y Milicia de Cultura. Combinación de la que nace el Hogar del Soldado. La verdad es que excepto por un viento lo suficientemente fuerte para ser citado, todo fue rodado, y poder mostrar el procedimiento de hacer el café de calcetín a los compañeros, y que no muriera ninguno…, ¡ha sido todo un triunfo! Ya sé que exagero…pero dejadme hacer.
La verdad es, que es un paso más hacia la didáctica, mostrando cómo se hacían las cosas antes. Poco a poco…, todo son pasos.
Y por la tarde, batalla, que si es cierto que sigue teniendo sus adeptos, y que sirve como gancho, sin embargo. ¿Es realmente necesaria para atraer a la gente? ¿Hemos intentado vender realmente el concepto expositores? Sabiendo que se obvio que la batalla no puede reflejar las distancias reales, ¿es realmente útil? ¿No es el reflejo de «niños mayores que juegan a batallitas»? En cualquier caso, y penseis lo que penseis, estas últimas preguntas no dejan de ser una opinión/cuestión que me está entrando recientemente, y por tanto, personal.
No se…pensemos! ¡Hablamos! ¡Acaso ya toca!
¡La siguiente jornada sí que fue un desafío! Dos actos bien separados uno del otro y los dos de vital importancia. Por un lado teníamos la ruta guiada a Olesa, organizada por los compañeros de ARH Montserratí, por el otro el regreso a la ciudad de Lleida, descubriendo un mundo de posibilidades en el Castillo de Gardeny.
La Milícia de Cultura també va ser a Olesa / The Culture Militia was also in Olesa / La Milicia de Cultura también estuvo en Olesa
Deberíamos decir muchas cosas, de cada uno de los dos actos, pero no tenemos espacio suficiente, así que deberemos destacar lo más importante, sabiendo que podemos no coincidir con todo el mundo.
De Olesa quiero destacar la valentía de representar la represión de la Guardia de Asalto contra el anarquismo, entre otras cosas ciertamente, pero los pasos fuera de la recreación militar no son tantos como para dejar de citar a los pocos que se hacen.
Gardeny, por su parte, ¡era un reto! Destacar en un entorno que no es el tuyo propio, ya que por más que el escenario si que tenga justificación de estar. Lleida fue la primera gran ciudad que abastecía al Frente de Aragón, pero era un planteamiento multidisciplinar y multiépoca, siendo los recreadores templarios los que jugaban en casa, que la gente entendiera nuestra presencia no era tan evidente.
Com a Olesa, a Gardeny hi vam portar Milícia de Cultura i Cantina / Like Olesa, in Gardeny we brought Milicia de Cultura and Cantina / Como en Olesa, en Gardeny llevamos a Milicia de Cultura y Cantina
En cualquier caso, creo que se puede decir que nuestra retaguardia militar salió bien, ya que la interacción con el público fue continua.
Ya llevamos 3 de 5, ¿vamos a por el cuarto? ¿Qué le parece viajar al Santuario de Tallat para descubrir el observatorio de artillería que tiene a sus pies?
En este caso hablamos de la repetición de un acto, aunque el año que les separa también trajo el cambio de escenario. Pero ni el tiempo ni las necesidades hicieron dudar nuestro trabajo, y fuimos avisados de nuevo.
Mentre un grup era dins de la fortificació, un altre era dins gaudint de la experiència didàctica /While one group was inside the fortification, another was inside enjoying the educational experience / Mientras un grupo estaba dentro de la fortificación, otro estaba dentro disfrutando de la experiencia didáctica
De nuevo pudimos explicar la L2, una de las líneas defensivas de Cataluña durante la Guerra Civil, y los asistentes, tanto ciclistas como senderistas, fueron igual de atentos y curiosos que el año pasado. Sólo esperamos que la experiencia fuera, al menos igual de satisfactoria que el año pasado. Nosotros lo pusimos todo por nuestra parte.
Y ya vamos al último acto, La Granadella y los refugiados de la guerra, lo que nos permitió hablar de Socorro Rojo Internacional y la sanidad, si bien la sanidad fue añadida por nosotros, con la intención de recordar el hospital que hubo en el municipio.
Utilitzem la camisa blanca com a simbolisme de distinció respecte la recreació militar / We use the white shirt as a symbol of distinction with regard to military reenactment / Utilizamos la camisa blanca como simbolismo de distinción respecto a la recreación militar
Debemos reconocer que fue un acto más que correcto, y de éxito inesperado, mérito sin duda de las autoridades locales que supieron empujar a cerca de cuarenta personas de perfiles y edades muy diferentes a una cueva alejada del pueblo. ¡Esperamos haber estado a la altura!
Es decir, y ya recapitulando, cinco actos didácticos, en los que defendíamos el pequeño formato. Fuera integrado en un acto más grande, fuera como estrella de la mañana, y en el que podemos defender el hablar de tú a tú con las personas e intentando salir de la recreación militar pura allá donde podíamos. Lo que si os fijais, viene a ser la línea del equipo últimamente.
Definir març costa, ja que costa decidir que ha pesat més, de manera que optarem per la línia cronològica. Sent el primer el primer esdeveniment la inauguració d’un nou equipament, com és el refugi de Santa Coloma de Gramenet, i el segon lloc serà pel canvi d’imatge, en el que encara estem pencant. I tot això sense oblidar la tradicional visita a les trinxeres de Subirats, una altre mostra de Recreació i Patrimoni Junts que ja fa temps que està en marxa.
Aspecte de la entrada exterior del refugi / Appearance of the shelter’s exterior entrance / Aspecto de la entrada exterior del refugio
Comencem i parlem de Santa Coloma de Gramenet, o Gramenet del Besòs, tot rescatant el vell nom del municipi durant el conflicte. Que un encara proper 18 de març de 2023 obria un nou equipament de memòria, un magnífic refugi antiaeri sota Torre Balldovina que no us hauríeu de perdre.
Plafó amb la planta del refugi / Panel with the plan of the shelter / Panel con la planta del refugio
Però i referint-nos a l’acte, si ben cert es que la nostra Milícia de Cultura mai falla i sempre atrau explicacions, aquesta vegada m’agradaria deixar clar que va ser una jornada multidisciplinaria que va unir música i arqueologia experimental.
La guerra contra l’analfabetisme no deixa de sorprendre / La guerra contra el analfabetismo no deja de sorprender / The war against illiteracy never ceases to amaze
La música va venir de la mà de Ramon Redorta, que va sorprendre a tots amb un inesgotable repertori musical de l’època en que varen caler tota mena d’instruments. Per sort, la gran perícia de l’artista va fer que semblés bufar i fer ampolles.
Per desgracia, la imatge no transmet la màgia que varem sentir / Unfortunately, the image does not convey the magic we felt / Por desgracia, la imagen no transmite la magia que sentimos
L’arqueologia experimental va venir de la cuina de KuanUm, associació especialitzada en cuina que ens va deixar tastar alguns plats d’economia de guerra, alhora que descobriem alguns ingredients que ara ens semblarien espantosos.
Conèixer els sabors del moment ens ajuda a entendre els patiments de l’època / Knowing the flavors of the moment helps us understand the sufferings of the time / Conocer los sabores del momento nos ayuda a entender los sufrimientos de la época
Anem a la segona novetat. El logotip, la imatge que ens ha d’identificar en cartells i altres espais gràfics. I aquest canvi, com tots els grans canvis, si bé els veus venir, sempre arriben per casualitat i de manera inesperada.
@kiwinekogami ha creat el nostre nou logotip, més compacte i vistós / @kiwinekogami has created our new logo, more compact and eye-catching /@kiwinekogami ha creado nuestro nuevo logotipo, más compacto y vistoso
I si bé encara estem treballant en els suports físics, aquest nou logotip ja ens representa en el món digital, per bé que els dos conviuran un temps, ja que l’anterior ja va ser enviat per cobrir els actes d’abril. Espero que sigueu comprensius…i apreneu del nostre error de coordinació.
Fins aquí les novetats, ja que com hem dit al principi, seguim treballant a les trinxeres de Subirats, i ja en fa una bona colla d’anys d’això, alhora que donàvem visibilitat a una de les seccions del CESUB, la meravellosa secció de pedra seca, que mai descansa.
Barraca de pedra seca en reconstrucció / Dry stone hut under reconstruction / Barraca de piedra seca en reconstrucción
Oriol Miró Serra
5 d’Abril de 2023
Marzo, inauguraciones y nueva imagen.
Definir marzo cuesta, ya que cuesta decidir que ha pesado más, por lo que optaremos por la línea cronológica. Siendo el primero el primer evento la inauguración de un nuevo equipamiento, como es el refugio de Santa Coloma de Gramenet, y el segundo lugar será por el cambio de imagen, en el que todavía estamos currando. Y todo ello sin olvidar la tradicional visita a las trincheras de Subirats, otra muestra de Recreación y Patrimonio Juntos que lleva tiempo en marcha.
La museïtzació combina objectes amb projeccions, si cal, en la pròpia paret del refugi / The museisation combines objects with projections, if necessary, on the shelter’s own wall / La musealización combina objetos con proyecciones, si es necesario, en la propia pared del refugio
Empezamos y hablamos de Santa Coloma de Gramenet, o Gramenet del Besòs, rescatando el viejo nombre del municipio durante el conflicto. Que un todavía próximo 18 de marzo de 2023 abría un nuevo equipamiento de memoria, un magnífico refugio antiaéreo bajo Torre Balldovina que nadie debería perderse.
Pero y refiriéndonos al acto, si bien es cierto que nuestra Milicia de Cultura nunca falla y siempre atrae explicaciones, esta vez me gustaría dejar claro que fue una jornada multidisciplinaria que unió música y arqueología experimental.
No hi ha obra sense equip / There is no work without a team / No hay obra sin equipo
La música vino de la mano de Ramon Redorta, que sorprendió a todos con un inagotable repertorio musical de la época en que fueron necesarios todo tipo de instrumentos. Por suerte, la gran pericia del artista hizo que pareciera coser y cantar.
La arqueología experimental vino de la cocina de KuanUm, asociación especializada en cocina que nos dejó degustar algunos platos de economía de guerra, al tiempo que descubrimos algunos ingredientes que ahora nos parecerían espantosos.
Vamos a la segunda novedad. El logotipo, la imagen que debe identificarnos en carteles y otros espacios gráficos. Y ese cambio, como todos los grandes cambios, si bien los ves venir, siempre llegan por casualidad y de forma inesperada.
El vell logotip, respirant els seus darrers dies / The old logo, breathing its last days / El viejo logotipo, respirando sus últimos días
Y si bien todavía estamos trabajando en los soportes físicos, este nuevo logotipo ya nos representa en el mundo digital, aunque ambos convivirán un tiempo, ya que el anterior ya fue enviado para cubrir los actos de abril. Espero que seáis comprensivos… y aprendáis de nuestro error de coordinación.
Grup de visitants a les trinxeres de Subirats / Group of visitors to the trenches of Subirats / Grupo de visitantes en las trincheras de Subirats
Hasta aquí las novedades, ya que como hemos dicho al principio, seguimos trabajando en las trincheras de Subirats, y ya hace un buen número de años de esto, a la vez que dábamos visibilidad a una de las secciones del CESUB, la maravillosa sección de piedra seca, que nunca descansa.
Barraca de pedra seca en reconstrucció / Dry stone hut under reconstruction / Barraca de piedra seca en reconstrucción
I ja van sis edicions de les Jornades de Memòria a Subirats amb recreadors, vam començar el 2017 i, excepte la parada obligatòria de 2021, sempre hem estat amb la gent del CESUB, a qui hem d’agrair que ens permetés presentar el concepte de Recreació i Patrimoni Junts. Camí que han caminat ja quatre entitats de recreació.
No cal dir que aquestes jornades van més enllà del que fem aquí, per tant, som conscients que només expliquem una porció de tot el que es viu durant el cap de setmana.
Anant per feina, i sent conscients que les jornades havien començat fort amb una presentació de llibres d’allò més exitosa, nosaltres ens uníem a una caminada vers el memorial de Serra de Ries. Això si, nosaltres ho faríem uniformats, amb el doble objectiu de homenatjar als que varen lluitar aquell gener de 1939 i demostrar que es pot caminar amb equip antic. Que, si bé sabem que ho feien, a vegades costa imaginar des del punt de vista actual, i sobretot des del punt de vista dels equips actuals.
El grup que va pujar dissabte a l’homenatge de serra de Riés, veient recreació militar i civil/ The group that went up on Saturday to the Serra de Riés tribute, watching military and civilian recreation/El grupo que subió el sábado al homenaje de sierra de Riés, viendo recreación militar y civil
Cert que podríem considerar que aquest segon objectiu es banal respecte el de la memòria, però també es cert que molt sovint som incapaços de mesurar el patiment de qui homenatgem, i conèixer les seves circumstàncies, encara que sigui en un fet tan senzill com caminar, es un factor que pot contribuir a respectar més encara a aquells valents, que van sacrificar salut i vides per guanyar temps per milers de civils que havien de fugir del malson que s’acostava…, i es quedaria llargament!
Diumenge ja es altre cosa, i no per mètode conegut, no podem modificar el format del discurs. Si considerem els expositors les paraules d’un discurs, aquestes poden ser modificades any rere any, explicant quelcom en cada ocasió.
I aquesta vegada quatre entitats varen ser les escriptores, i totes elles parlaren als gairebé trenta visitants que van assistir a la ruta. XV Brigada mixta, ARH Montserratí, GRH El Comité i nosaltres mateixos varem escriure cada un la seva paraula dins de l’escenari del que fou ultima defensa de Barcelona.
La milícia de cultura explica la desconeguda lluita contra l’analfabetisme duta a terme dins l’exercit republicà/The culture militia explains the unknown fight against illiteracy carried out within the republican army/La milicia de cultura explica la desconocida lucha contra el analfabetismo llevada a cabo dentro del ejercito republicano
Recreació i Patrimoni Junts va ser el primer escenari, portant la seva Milícia de Cultura al mateix Ciudeb, que de fet es l’antic edifici de l’escola, cosa que el feia el lloc idoni per il·lustrar el que fou la lluita de la República Espanyola contra l’analfabetisme, fins i tot en plena guerra. Escena que ja podem considerar quasi una fixe de la jornada.
Després la gent passava a una novetat, el Cos de Carrabiners, portat a terme de forma brillant per ARH Montserratí. Cos policial desconegut per la majoria de nosaltres, però carregat d’història, i que també lluità al penedés, cert que ho van pagar car, però s’ha de reconèixer que la defensa de les llibertats a Catalunya es va fer en circumstàncies molt difícils, i el preu va ser alt per molts.
Poc podem afegir de XV Brigada Mixta, companys de bogeria des de la en aquell moment setena edició de Jornades, però primera recreada. El seu lloc de comandament mai ha fallat, vencent imprevisbles que no us direm, ja que ningú els va notar.
Sens dubte, una mostra de professionalitat digna del temps que porten en el món de la recreació.
I anem a la quarta escenificació, duta a terme per la gent de GRH El Comité, associació vinguda de Saragossa i que havia participat de la caminada del dissabte.
Atés el coneixement d’arqueologia de membres de El Comité podem assegurar que la trinxera ha estat tractada amb el rigor que aquesta mereix/Given the knowledge of archeology as a members of El Comité we can assure that the trench has been treated with the rigor it deserves/Dado el conocimiento de arqueología de miembros de El Comité podemos asegurar que la trinchera ha sido tratada con el rigor que ésta merece
Van recollir el relleu de l’any passat, traslladant l’escenificació del parapet de pedra a la trinxera en S de quasi el final de la ruta. Donant un nou sentit de principi i final de ruta, a més de demostrar un coneixement de fortificació i una estima pel patrimoni demostrada en la manera com van tractar el que per molts seria un «forat a terra».
Si hem descrit els escriptors…, ens falten els lectors. Es a dir, els visitants, l’objectiu real de la recreació històrica. Es a ells a qui hem d’oferir una bona imatge, ser proxims a ells i oferir les capacitats de didàctica que hauria de tenir bona recreació.
Es pot ser bon recreador sense voler ser pròxim al públic? Si, però si el recreador trenca la barrera…Deixarà de ser el que juga a «soldadets» en la llunyania de la distancia marcada per les zones de seguretat que hi ha a les recreacions de batalla.
La nostra estima i orientació al públic es de sobres coneguda, compartint aquesta estima amb altres entitats/Our esteem and orientation towards the public is well known, sharing this esteem with other entities/Nuestra estima y orientación al público es de sobra conocida, compartiendo esta estima con otras entidades
I ara, i per acabar, no vull oblidar qui ens ha donat l’espai durant sis anys, el CESUB, entitat cultural de inacabable energia que des d’aquí recomanem seguir. Pedra Seca, Natura i Historia conduïts a través d’una gent que estima el que els envolta, i que no tem sortir del seu medi per fer gran el que tenen.
La ruta a través de les trinxeres va ser guiada pel membre del CESUB que s’encarrega d’ella cada tercer diumenge de mes/The route through the trenches was guided by the CESUB member who is in charge of it every third Sunday of the month/La ruta a través de las trincheras fue guiada por el miembro del CESUB que se encarga de ella cada tercer domingo de mes
Text: Oriol Miró Serra.
Fotos: Fernando Gallego
7 de febrer de 2023
Enero de recreación, Enero en Ordal
Y ya van seis ediciones de las Jornadas de Memoria en Subirats con recreadores, empezamos en 2017 y, salvo la parada obligatoria de 2021, siempre hemos estado con la gente del CESUB, a quien debemos agradecer que nos permitiera presentar el concepto de Recreación y Patrimonio Juntos. Camino que han andado ya cuatro entidades de recreación.
Ni que decir tiene que estas jornadas van más allá de lo que hacemos aquí, por tanto, somos conscientes de que sólo explicamos una porción de todo lo que se vive durante el fin de semana.
Meravellosa vista del Crestabocs i entorns, on es va lluitar aquell llunyà gener del 39/Wonderful view of the Crestabocs and surroundings, where it was fought that distant January of 39/Maravillosa vista del Crestabocs y entornos, donde se luchó aquel lejano enero del 39
Hablando de trabajo, y siendo conscientes de que las jornadas habían empezado fuerte con una presentación de libros de lo más exitosa, nosotros nos uníamos a una caminata hacia el memorial de Serra de Ries. Eso sí, nosotros lo haríamos uniformados, con el doble objetivo de homenajear a quienes lucharon en enero de 1939 y demostrar que se puede caminar con equipo antiguo. Que, aunque sabemos que lo hacían, a veces cuesta imaginar desde el punto de vista actual, y sobre todo desde el punto de vista de los equipos actuales.
Cierto que podríamos considerar que este segundo objetivo es banal respecto al de la memoria, pero también es cierto que muy a menudo somos incapaces de medir el sufrimiento de quien homenajeamos, y conocer sus circunstancias, aunque sea en un hecho tan sencillo como andar, es un factor que puede contribuir a respetar más aún a aquellos valientes, que sacrificaron salud y vidas para ganar tiempo por miles de civiles que debían huir de la pesadilla que se avecinaba…, ¡y se quedaría largamente!
El domingo ya es otra cosa, y no por método conocido, no podemos modificar el formato del discurso. Si consideramos a los expositores las palabras de un discurso, éstas pueden ser modificadas año tras año, explicando algo en cada ocasión.
Y esta vez cuatro entidades fueron las escritoras, y todas ellas hablaron a los casi treinta visitantes que asistieron a la ruta. XV Brigada mixta, ARH Montserratí, GRH El Comité y nosotros mismos escribimos cada uno su palabra dentro del escenario de lo que fue ultima defensa de Barcelona.
Recreación y Patrimonio Juntos fue el primer escenario, llevando su Milicia de Cultura al propio Ciudeb, que de hecho es el antiguo edificio de la escuela, lo que le hacía el lugar idóneo para ilustrar lo que fue la lucha de la República Española contra el analfabetismo, incluso en plena guerra. Escena que podemos considerar ya casi una fija de la jornada.
Después la gente pasaba a una novedad, el Cuerpo de Carabineros, llevado a cabo de forma brillante por ARH Montserratí. Cuerpo policial desconocido por la mayoría de nosotros, pero cargado de historia, y que también luchó en el Penedés, cierto que lo pagaron caro, pero hay que reconocer que la defensa de las libertades en Catalunya se hizo en circunstancias muy difíciles , y el precio fue alto por muchos.
Veiem un campament immersiu, on la gent pot preguntar als recreadors,o simplement observar-los/We see an immersive camp, where people can ask the reenactors, or simply observe them/Vemos un campamento inmersivo, donde la gente puede preguntar a los recreadores, o simplemente observarlos
Poco podemos añadir de XV Brigada Mixta, compañeros de locura desde la en ese momento séptima edición de Jornadas, pero primera recreada. Su puesto de mando nunca ha fallado, venciendo imprevisbles que no le diremos, ya que nadie les notó.
Sin duda, una muestra de profesionalidad digna del tiempo que llevan en el mundo de la recreación.
Y vamos a la cuarta escenificación, llevada a cabo por la gente de GRH El Comité, asociación venida de Zaragoza y que había participado de la caminata del sábado.
Recogieron el relevo del pasado año, trasladando la escenificación del parapeto de piedra a la trinchera en S de casi el final de la ruta. Dando un nuevo sentido de principio y final de ruta, además de demostrar un conocimiento de fortificación y una estima por el patrimonio demostrada en la forma en que trataron lo que para muchos sería un «agujero en el suelo».
Si hemos descrito los escritores…, nos faltan los lectores. Esto es, los visitantes, el objetivo real de la recreación histórica. Es a ellos a quienes debemos ofrecer una buena imagen, ser cercanos a ellos y ofrecer las capacidades de didáctica que debería tener buena recreación.
¿Se puede ser buen recreador sin querer estar cercano al público? Si, pero si el recreador rompe la barrera… Dejará de ser lo que juega a «soldaditos» a lo lejos de la distancia marcada por las zonas de seguridad que hay en las recreaciones de batalla.
Detalls de recreació com aquests fan més fidel la imatge oferta pel recreador/Reenactment details like these make the image offered by the reenactor more faithful/Detalles de recreación como estos hacen más fiel la imagen ofrecida por el recreador
Y ahora, y por último, no quiero olvidar quién nos ha dado el espacio durante seis años, el CESUB, entidad cultural de inacabable energía que desde aquí recomendamos seguir. Piedra Seca, Naturaleza e Historia conducidos a través de una gente que ama lo que les rodea, y que no teme salir de su medio para hacer mayor lo que tienen.
La nostra milícia de cultura, recreem la guerra a l’analfabetisme!
Avui us «presentem» la nostra milícia de cultura, i dic la nostra, ja que si bé no va ser la primera, si que ha estat un format que ha triomfat, arribant a inspirar dos associacions com a mínim. I a vegades cal reclamar els mèrits!
Certament, abans que la nostra va existir una milícia de cultura, de gran format i tot utilitzant un camió a mode d’escenari. Contra la qual, òbviament, no podíem competir. Adoptant nosaltres un format més humil, però que ha demostrat ser summament complex i alhora versàtil. El de les classes que es feien els soldats quan aquests no estaven lluitant!
Milícia de Cultura a la darrera edició de Flix / Milicia de Cultura en la última edición de Flix / Culture Militia in the latest edition of Flix
Però, i passem a mode cronològic, el tema neix sobre 2016, per bé que el concepte es anterior, fruit de lectures que, aquí i allà citaven tal esforç culturitzador entre la tropa. I, vulguis que no, el tema agafava «forma» dins del cap, per bé que tampoc passava d’allà. Coses de boig, pensava jo dins meu!
I després de moltes lectures va arribar l’autentic referent! / ¡Y después de muchas lecturas llegó el auténtico referente! / And after many readings, the authentic reference arrived!
La cosa es que, després de la recreació de Faió, una de les noies (la Georgina diria…), que recreaven amb Didpatri va i deixa anar un (i perdoneu la inexactitud de les paraules), «No podríem recrear quelcom que no requerís armes?», frase que va esdevenir el punt d’origen real d’una aventura en aparença boja.
Aquí comença la investigació, investigació que s’assemblava més a una pesca oportuna de frases en llibres que no anaven sobre les milícies de cultura…, però en que hi apareixia.
Al mateix temps, també s’han d’adquirir o crear materials, alhora que cal crear un discurs pedagògic al voltant del naixent expositor. Pissarres, llibres, complements i explicacions didàctiques van agafant forma, i provant-se en petits esdeveniments. Subirats, Tudela de Segre, va ser un dels primers, però no l’únic, i creieu-me que em sap molt greu no poder-ne dir altres abans de la gran estrena.
Tota gran cosa ha tingut inicis humils, i aquesta situació surt descrita en llibres / Toda gran cosa ha tenido inicios humildes, y esta situación aparece descrita en libros / Every great thing has had humble beginnings, and this situation is described in books
Quina va ser la primera gran sortida de cultura? Va ser a Lopera, altre cop, els records s’han fos i no podria posar any (i l’ordinador em posa totes les fotos a partir de 2019, cosa que no ajuda massa), però allà va ser el primer cop on vam funcionar com una maquina ben greixada. I dic vam…per que aquestes coses requereixen de bon equip. La Martina i la Mireia es complementaven com si haguessin treballat en el projecte des del principi, feien viure els objectes, i sabien fer participar la gent. Creieu-me si us dic que formaven un equip de grandíssima qualitat!
Per alguna raó, possiblement estaríem ocupats, no vam fer fotos en acció, però allà vam incorporar la relació entorn-ensenyament / Por alguna razón, posiblemente estaríamos ocupados, no hicimos fotos en acción, pero ahí incorporamos la relación entorno-enseñanza / For some reason, we would possibly be busy, we didn’t take pictures in action, but we incorporated the environment-learning relationship there
Malauradament els equips en l’entorn de recreació de Didpatri, no són eterns, no es un entorn tan amable com creieu. Es gent que just surt de la universitat i busca el lloc a la vida, i no tot es manegable ni conciliable.
Però es un projecte que ja ha cobrat vida i que atrau, cosa que farà que molts recollim el testimoni i intentem enriquir un projecte de gran complexitat, i ho farem amb major o menor gràcia alhora que el portem arreu per on en deixin. I sempre sota el mateix principi, el de tothom ha de saber fer una mica de l’altre, per si aquell falta un dia.
I aquí arriba la demostració de vida de milícia de cultura, ens ha saltat!, i l’hem de deixar fer. A dia d’avui veureu milícies de cultura en un mínim de tres actes i associacions, cada una amb les seves peculiaritats i necessitats pròpies, tal com ha de ser!
Tornant a nosaltres, que es el que podem controlar, en els darrers temps, hem vist que aquesta milícia de cultura militar, podria passar a la escola civil. Fent els primers experiments a Subirats 2021, on la Natàlia i la Marta van acceptar el repte, i el van superar amb solvència contrastada.
Cap on anirà la escola civil? / ¿Hacia dónde irá la escuela civil? / Where will the civil school go?
I com a variant pròpia, ens enfrontem a dificultats pròpies, sent actualment la dificultat de posar-la en escena. Però es que la recreació civil encara s’ha de fer lloc, per sort o desgracia, tot depèn de com ho miris!
La qüestió es que s’intenti, i se que no som els únics!
Així doncs, ja veieu que parlem d’un òrgan viu que ha saltat d’habitat original, que troba imprudents com la Esther i qui escriu aquestes línies, que l’acompanyem en l’actualitat! I que, de fet, n’aprenem d’ell, així com jo he aprés de tot imprudent que ha gosat posar-se davant de tal «monstre»
Oriol Miró Serra
29 de Novembre de 2022
¡Nuestra milicia de cultura, recreamos la guerra al analfabetismo!
Hoy os «presentamos» nuestra milicia de cultura, y digo la nuestra, ya que si bien no fue la primera, sí que ha sido un formato que ha triunfado, llegando a inspirar al menos dos asociaciones. ¡Y a veces hay que reclamar los méritos!
Ciertamente, antes de que la nuestra existió una milicia de cultura, de gran formato y utilizando un camión a modo de escenario. Contra la que, obviamente, no podíamos competir. Adoptando nosotros un formato más humilde, pero que ha demostrado ser sumamente complejo y al mismo tiempo versátil. ¡El de las clases que se hacían los soldados cuando éstos no estaban luchando!
Encara ara…costa implantar la recreació sense armes, paciència! / Aún ahora…cuesta implantar la recreación sin armas, paciencia! / Even now… it’s hard to implement recreation without weapons, patience!
Sin embargo, y pasamos a modo cronológico, el tema nace sobre 2016, si bien el concepto es anterior, fruto de lecturas que, aquí y allá citaban tal esfuerzo culturizador entre la tropa. Y quieras que no, el tema cogía «forma» dentro de la cabeza, aunque tampoco pasaba de allí. ¡Cosas de loco, pensaba yo dentro de mí!
Una altre obra de referencia, aquesta de lectura més senzilla, però igualment efectiva / Otra obra de referencia, ésta de lectura más sencilla, pero igualmente efectiva / Another work of reference, this easier to read, but equally effective
La cosa es que, después de la recreación de Fayón, una de las chicas (Georgina diría…), que recreaban con Didpatri va y suelta uno (y perdonad la inexactitud de las palabras), «No podríamos recrear algo que ¿no requiriera armas?», frase que se convirtió en el punto de origen real de una aventura en apariencia loca.
Aquí comienza la investigación, investigación que se parecía más a una pesca oportuna de frases en libros que no iban sobre las milicias de cultura…, pero en las que aparecía.
Al mismo tiempo, también se deben adquirir o crear materiales, a la vez que es necesario crear un discurso pedagógico en torno al naciente expositor. Pizarras, libros, complementos y explicaciones didácticas van cogiendo forma, y probándose en pequeños eventos. Subirats, Tudela de Segre, fue uno de los primeros, pero no el único, y créanme que me sabe muy mal no poder decir otros antes del gran estreno.
Fins i tot el material més humil ha de ser fidel i tenir ús didàctic / Incluso el material más humilde debe ser fiel y tener uso didáctico / Even the humblest material must be faithful and have a didactic use
¿Cuál fue la primera gran salida de cultura? Fue en Lopera, de nuevo, los recuerdos se han fundido y no podría poner año (y el ordenador me pone todas las fotos a partir de 2019, cosa que no ayuda demasiado), pero ahí fue la primera vez que empezamos a funcionar como una máquina bien engrasada. Y digo empezamos…porque estas cosas requieren de buen equipo. Martina y Mireia se complementaban como si hubieran trabajado en el proyecto desde el principio, hacían vivir los objetos, y sabían hacer participar a la gente. ¡Creedme si os digo que formaban un equipo de grandísima calidad!
Desgraciadamente los equipos en el entorno de recreación de Didpatri, no son eternos, no es un entorno tan amable como cree. Es gente que sale de la universidad y busca el lugar en la vida, y no todo es manejable ni conciliable.
Pero es un proyecto que ya ha cobrado vida y que atrae, lo que hará que muchos recojamos el testimonio e intentemos enriquecer un proyecto de gran complejidad, y lo haremos con mayor o menor gracia a la vez que lo llevamos por donde dejen. Y siempre bajo el mismo principio, el de todos debe saber hacer un poco del otro, por si aquél falta un día.
Y aquí llega la demostración de vida de milicia de cultura, ¡nos ha saltado!, y debemos dejarla hacer. A día de hoy veréis milicias de cultura en un mínimo de tres actos y asociaciones, cada una con sus peculiaridades y necesidades propias, ¡tal como debe ser!
Volviendo a nosotros, que es lo que podemos controlar, en los últimos tiempos, hemos visto que esta milicia de cultura militar podría pasar a la escuela civil. Haciendo los primeros experimentos en Subirats 2021, donde Natalia y Marta aceptaron el reto, superándolo con solvencia contrastada.
Y como variante propia, nos enfrentamos a dificultades propias, siendo actualmente la dificultad de ponerla en escena. Pero es que la recreación civil aún debe hacerse sitio, por suerte o desgracia, ¡todo depende de cómo lo mires!
¡La cuestión es que se intente, y se que no somos los únicos!
Así pues, ya veis que hablamos de un órgano vivo que ha saltado de hábitat original, que encuentra imprudentes como Esther y ¡quién escribe estas líneas, que le acompañamos en la actualidad! Y que, de hecho, aprendemos de él, así como yo he aprendido de todo imprudente que se ha atrevido a ponerse delante de tal «monstruo»
Oriol Miró Serra
29 de Noviembre de 2022
AMB EL TEMPS HEM PERDUT REFERENCIES DELS AUTORS D’ALGUNES IMATGES, SI ALGÚ IDENTIFICA LA SEVA, ESTAREM ENCANTATS DE POSAR-LI EL NOM.
La Recreació Històrica i el Patrimoni són companys de viatge, entreu i descobriu les seves múltiples formes de coexistència! Historical Reenactment and Heritage are traveling companions, enter and discover their multiple forms of coexistence! Loisirs historiques et Patrimoine sont des compagnons de voyage, entrez et découvrez leurs multiples formes de coexistence ! ¡La Recreación Histórica y el Patrimonio son compañeros de viaje, entra y descubre sus múltiples formas de coexistencia!