Archivo de la etiqueta: spanish civil war

Patrimoni, Recreació

Un octubre dels que marquen, Jornades Europees, Botiga de l’àvia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc i Abrera! / An October of those who mark, European Days, Botiga de l’avia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc and Abrera! / Un octobre de ceux qui marquent les Journées européennes, Botiga de l’avia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc et Abrera ! / ¡Un octubre de los que marcan, Jornadas Europeas, Botiga de l’Avia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc y Abrera!

English version after the Catalan one

Version française après l’Anglaise

Versió castellana després de la Francesa

Un octubre dels que marquen, Jornades Europees, Botiga de l’àvia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc i Abrera!

El títol ho diu ben clar, no hem parat!, i si bé ens agradaria poder explicar amb deteniment tot el fet, temem que aquesta crònica seria molt llarga, ja que a més dels llocs citats, també hem fet altres coses, algunes col·laboracions i els llocs habituals! Que no hem posat a títol per no allargar-lo més.

Ja entrant en matèria, començaríem pel que definirem bloc de «Jornades Europees de Patrimoni», que si bé tot no ho era, si que estava en aquells tres dies. Mundet, La Garriga i Mataró seran els llocs on haurem anat a raure, tocant diversos papers i èpoques.


No podem oblidar els guies «civils», ells portaven la part més gran de feina. Aquí explicaven les funcions de l’edifici Llevant / We can’t forget the «civilian» guides, they did most of the work. Here they explained the functions of the Llevant building / Il ne faut pas oublier les guides «civils», ils ont fait l’essentiel du travail. Ici, ils ont expliqué les fonctions du bâtiment du Llevant / No podemos olvidar a los guías «civiles», ellos llevaban la mayor parte de trabajo. Aquí explicaban las funciones del edifici Llevant

A Mundet hi vam tornar després d’un any d’absència, tot representant alguna escena possible que expliqués quan l’ara campus va ser camp de concentració, i mostrant el refugi antiaeri de Palau de les Heures, tot transportant-nos a quan aquest va ser el palau presidencial de Lluís Companys.


Un membre del Regiment Pirinenc de visita al palau acull als visitants juntament amb un dels constructors del refugi / A member of the Pyrenean Regiment visiting the palace welcomes visitors together with one of the builders of the shelter / Un membre du Régiment des Pyrénées en visite au palais accueille les visiteurs en compagnie d’un des constructeurs du refuge / Un miembro del Regimiento Pirenaico de visita al palacio acoge a los visitantes junto a uno de los constructores del refugio

I de Mundet, ens dividirem en dos i anirem a Mataró i a La Garriga, i a més en dos èpoques diferents, Modernisme a La Garriga de la mà d’Artixoc i un Hospital de Guerra Civil a Mataró de la mà de XV Brigada.

D’aquests dos, ens permetrem destacar Mataró, acte perseguit pels companys de XV Brigada Mixta durant anys i a la fi realitzat, i a més a l’escenari original. Acte que si fem cas, va anar rodat i va deixar bon record, tant en públic com recreadors.


Alguns dels participants a la jornada de Mataró / Some of the participants in the Mataró day / Quelques participants à la journée de Mataró / Algunos de los participantes en la jornada de Mataró

D’aquest cap de setmana, anirem al següent, repartit entre patrimoni. Les trinxeres de Subirats les coneixeu, i segur que ens heu acompanyat alguna vegada, però, i segur que estareu d’acord. Oi que valen la pena? Oi que més gent les hauria de conèixer?

I que dir del refugi de Castellvell del Camp, nouvingut al mapa certament, però impressionant. Aquella galeria de desenes de metres que transcorre per sota la vila, val un imperi.


Explicació dels bombardejos patits a la zona / Explanation of the bombings suffered in the area / Explication des bombardements subis dans la zone / Explicación de los bombardeos sufridos en la zona

A més, en el mateix cap de setmana, també ens vam traslladar fins La Marina, on en Nelo va retornar, tot explicant amb la Rosita les històries de les botigues del Barri de la Marina. Tot construint al mateix temps una història teatralitzada del barri. Un projecte meravellós creat per Escena Històrica que no m’avergonyeixo de dir que m’encanta.


Grup de visitants de La Botiga de l’Avia al Barri de la Marina, pica damunt per veure més imatges / Group of visitors from La Botiga de l’Avia in the Marina district, click above to see more images / Groupe de visiteurs de La Botiga de l’Avia dans le quartier de la Marina, cliquez ci-dessus pour voir plus d’images / Grupo de visitantes de La Botiga de l’Avia en el Barrio de la Marina, pica encima para ver más imágenes

I anem al darrer, el del 26/27 d’octubre. Revestit d’una èpica que no desitjàvem, però on els dos equips han complert de meravella.

A Cubelles obrien el Fortí de la Mota, una meravella defensiva en tot ordre, i com a tal en teníem preparada una de grossa. Però nois, la meteorologia tenia els seus propis plans, i ens vam haver d’adaptar a ella.

Malgrat tot, aquell fortí va «recuperar» la vida, va acollir visitants en aquella estona que no va ploure, i tot apunta que ho tornarà a fer.

I tot va ser possible a una gent valenta, recreadors i organitzadors que es van saber adaptar. I es que quan es té bon equip, les coses funcionen.

A vegades, però, el clima es molt més fort que l’equip, com va passar amb Montjuïc. La idea era magnifica, acompanyar de recreació la Cursa Lluís Companys, a més d’acompanyar a la gent en la caminada popular del Serrahima al Castell de Montjuïc. Unint la recreació històrica i el patrimoni en un projecte de caire més popular.


Els recreadors de diumenge amb varietat d’uniformitat per explicar diferents situacions / Sunday re-enactors with variety of uniformity to explain different situations / Reconstitutions du dimanche avec une variété d’uniformité pour expliquer différentes situations / Los recreadores del domingo con variedad de uniformidad para explicar distintas situaciones

Però nois, el clima es el que va guanyar, i el nostre expositor es va haver de guardar havent fet més aviat poca feina. I els guies prou van fer amb controlar units els grups.

En defensa de l’organització hem de dir que els seus models preveien un temps molt millor, però com acabem d’explicar, la cosa no va anar del tot així. Amb tot, la idea ens segueix agradant, i no descartem fer-ne un segon assalt si l’oportunitat sorgeix.

Però, per sort, no tancaríem el mes amb aquest mal sabor de boca, i es que ens quedava Abrera i els seu alumnes de l’IES Voltrera. Que pujarien fins a les trinxeres del Bosc de Sant Miquel.

Allà dalt, aquest cop sense poder-hi entrar per motius més aviat fangosos, es varen trobar una sessió basada en la didàctica de l’objecte, on a través de diversos objectes seleccionats, varen passar pel alguns dels patiments més obvis d’una guerra. Fam, ferides, la roba, la por i altres varen ser explicats des de la recreació.


Imatge de la jornada d’Abrera, cedida per Ajuntament d’Abrera. Servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica / Image of the Abrera day, provided by Abrera City Council. Cultural Heritage and Historical Memory Service / Image de la journée d’Abrera, fournie par la mairie d’Abrera. Service du patrimoine culturel et de la mémoire historique / Imagen de la jornada de Abrera, cedida por el Ayuntamiento de Abrera. Servicio de Patrimonio Cultural y Memoria Histórica

I ara sí, es dona per tancat un octubre dens, i del que us haguéssim pogut explicar moltíssimes coses, totes les activitats han tingut el seu que, metodologies, guionitzats, la selecció de robes i altres variants. Sempre intentant adaptar-se a les necessitats del lloc. Els resultats, desiguals, però res dramàtic com hem vist.

Oriol Miró Serra

4 de novembre de 2024

An October of those who mark, European Days, Botiga de l’avia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc and Abrera!

The title says it very clearly, we haven’t stopped!, and although we would like to be able to explain the whole thing in detail, we fear that this chronicle would be very long, since in addition to the places mentioned, we have also done other things, some col· work and the usual places! Which we have not put in the title so as not to extend it further.
Already getting into the subject, we would start with what we will define as a «European Heritage Days» blog, which although it wasn’t everything, it was in those three days. Mundet, La Garriga and Mataró will be the places where we will have gone to laugh, playing various roles and eras.


Dramatització d’un possible moment viscut quan Mundet era Camp de Concentració, un requeté victoriós esbronca a una familiar d’un reclús del camp! / Dramatization of a possible moment experienced when Mundet was a Concentration Camp, a victorious requeté boos a family member of an inmate of the camp! / Dramatisation d’un moment possible vécu lorsque Mundet était un camp de concentration, un requeté victorieux hue un membre de la famille d’un détenu du camp ! / Dramatización de un posible momento vivido cuando Mundet era Campo de Concentración, ¡un requeté victorioso recrimina a una familiar de un recluso del campo!

In Mundet we returned after a year’s absence, while representing some possible scene that explained when the now campus was a concentration camp, and showing the air raid shelter of Palau de les Heures, all the while transporting us to when this it was the presidential palace of Lluís Companys.
And from Mundet, we will split in two and go to Mataró and La Garriga, and also in two different eras, Modernism in La Garriga by Artixoc and a Civil War Hospital in Mataró by the XV Brigade.
Of these two, we will allow ourselves to highlight Mataró, an event pursued by the colleagues of the XV Mixed Brigade for years and finally carried out, and also on the original stage. Act that if we pay attention, was shot and left a good memory, both in public and reenactors.


El públic i els recreadors es necessiten mútuament en les recreacions històriques / Audiences and reenactors need each other in historical reenactments / Le public et les reconstituteurs ont besoin les uns des autres lors des reconstitutions historiques / El público y los recreadores se necesitan mutuamente en las recreaciones históricas


From this weekend, we will go to the next, divided between heritage. You know the trenches of Subirats, and I’m sure you’ve accompanied us at some point, however, and I’m sure you’ll agree. Are they worth it? Or that more people should know them?

And what to say about the refuge of Castellvell del Camp, a newcomer to the map certainly, but impressive. That tens of meters long gallery that runs under the town is worth an empire.
In addition, in the same weekend, we also moved to La Marina, where Nelo returned, telling Rosita the stories of the shops in the Marina District. While at the same time building a dramatized history of the neighborhood. A wonderful project created by Escena Històrica that I am not ashamed to say I love.

Grup de visitants de La Botiga de l’Avia al Barri de la Marina, pica damunt per veure més imatges / Group of visitors from La Botiga de l’Avia in the Marina district, click above to see more images / Groupe de visiteurs de La Botiga de l’Avia dans le quartier de la Marina, cliquez ci-dessus pour voir plus d’images / Grupo de visitantes de La Botiga de l’Avia en el Barrio de la Marina, pica encima para ver más imágeneshttps://www.instagram.com/reel/DBTQDtEIJks/?igsh=MXRnOWQzMWF5OXZmaQ%3D%3D


And let’s go to the last one, on October 26/27. Dressed in an epic that we didn’t want, but where both teams performed wonderfully.
In Cubelles they opened Fortí de la Mota, a defensive marvel in every order, and as such we had a big one ready. But guys, the weather had its own plans, and we had to adapt to it.

Despite everything, that fort «recovered» life, it welcomed visitors in that time that it didn’t rain, and everything points to the fact that it will do so again.
And everything was possible thanks to brave people, recreationists and organizers who knew how to adapt. And when you have a good team, things work.

Sometimes, however, the weather is much stronger than the team, as happened with Montjuïc. The idea was magnificent, to accompany the Lluís Companys Race as a recreation, in addition to accompanying people on the popular walk from Serrahima to Montjuïc Castle. Uniting historical recreation and heritage in a more popular idea project.
But guys, the weather won, and our exhibitor had to be saved having done rather little work. And the guides did enough to control the groups together.
In defense of the organization we must say that their models predicted much better weather, but as we have just explained, things did not go quite like that. All in all, we still like the idea, and we don’t rule out making a second assault if the opportunity arises.


Imatge de la jornada d’Abrera, cedida per Ajuntament d’Abrera. Servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica / Image of the Abrera day, provided by Abrera City Council. Cultural Heritage and Historical Memory Service / Image de la journée d’Abrera, fournie par la mairie d’Abrera. Service du patrimoine culturel et de la mémoire historique / Imagen de la jornada de Abrera, cedida por el Ayuntamiento de Abrera. Servicio de Patrimonio Cultural y Memoria Histórica

But, luckily, we wouldn’t end the month with this bad taste in our mouths, and we were left with Abrera and his students from IES Voltrera. That they would go up to the trenches of Bosc de Sant Miquel.
Up there, this time without being able to enter for rather muddy reasons, they found a session based on the didactics of the object, where through several selected objects, they went through some of the most obvious sufferings of a war . Hunger, wounds, clothes, fear and others were explained from the reenactment.
And now yes, a busy October has come to an end, and we could have told you a lot of things, all the activities have had their own, methodologies, scripts, the selection of clothes and other variants. Always trying to adapt to the needs of the site. The results, uneven, but nothing dramatic as we have seen.

Oriol Miró Serra
November 4, 2024

Un octobre de ceux qui marquent les Journées européennes, Botiga de l’avia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc et Abrera !

Le titre le dit très clairement, nous ne nous sommes pas arrêtés !, et même si nous aimerions pouvoir tout expliquer en détail, nous craignons que cette chronique ne soit très longue, car en plus des lieux évoqués, nous avons j’ai aussi fait d’autres choses, du travail en collaboration et les lieux habituels ! Ce que nous n’avons pas mis dans le titre pour ne pas l’étendre davantage.
Déjà en train d’aborder le sujet, nous commencerions par ce que nous définirons comme un blog des «Journées européennes du patrimoine», qui, même si ce n’était pas tout, l’a été au cours de ces trois jours. Mundet, La Garriga et Mataró seront les lieux où nous serons allés rire, en jouant différents rôles et époques.


Dramatització d’un possible moment viscut quan Mundet era Camp de Concentració, un requeté victoriós esbronca a una familiar d’un reclús del camp! / Dramatization of a possible moment experienced when Mundet was a Concentration Camp, a victorious requeté boos a family member of an inmate of the camp! / Dramatisation d’un moment possible vécu lorsque Mundet était un camp de concentration, un requeté victorieux hue un membre de la famille d’un détenu du camp ! / Dramatización de un posible momento vivido cuando Mundet era Campo de Concentración, ¡un requeté victorioso recrimina a una familiar de un recluso del campo!

A Mundet nous sommes revenus après un an d’absence, en représentant une scène possible qui expliquait l’époque où le campus actuel était un camp de concentration, et en montrant l’abri anti-aérien du Palau de les Heures, tout en nous transportant à l’époque où c’était le palais présidentiel. de Lluís Companys.
Et depuis Mundet, nous nous diviserons en deux et irons à Mataró et La Garriga, et aussi à deux époques différentes, le modernisme à La Garriga par Artixoc et un hôpital de la guerre civile à Mataró par la XVe Brigade.
Parmi ces deux, nous nous permettrons de souligner Mataró, un événement poursuivi par les collègues de la XVe Brigade Mixte depuis des années et finalement réalisé, et également sur la scène originale. Acte qui, si nous y prêtons attention, a été abattu et a laissé un bon souvenir, tant au public qu’aux reconstituteurs.
A partir de ce week-end, nous passerons au suivant, partagé entre patrimoine. Vous connaissez les tranchées de Subirats, et je suis sûr que vous nous avez accompagnés à un moment donné, et je suis sûr que vous serez d’accord. En valent-ils la peine ? Ou que davantage de gens devraient les connaître ?


Les recreacions històriques donen l’oportunitat de conèixer els materials d’abans / Historical recreations give the opportunity to get to know the materials of the past / Les reconstitutions historiques donnent l’occasion de connaître les matériaux du passé / Las recreaciones históricas dan la oportunidad de conocer los materiales de antaño

Et que dire du refuge de Castellvell del Camp, nouveau venu sur la carte certes, mais impressionnant. Cette galerie de plusieurs dizaines de mètres de long qui passe sous la ville vaut un empire.
De plus, le même week-end, nous avons également déménagé à La Marina, où Nelo est revenu et a raconté à Rosita les histoires des magasins du quartier de la Marina. Tout en construisant une histoire dramatisée du quartier. Un merveilleux projet créé par Escena Històrica que je n’ai pas honte de dire que j’aime.
Et passons au dernier, les 26/27 octobre. Habillé d’une épopée dont nous ne voulions pas, mais où les deux équipes ont joué à merveille.
À Cubelles, ils ont ouvert le Fortí de la Mota, une merveille défensive dans tous les ordres, et nous en avions donc une grande prête. Mais les gars, la météo avait ses propres projets et nous avons dû nous y adapter.
Malgré tout, ce fort a «repris» de la vie, il a accueilli des visiteurs pendant cette période où il ne pleuvait pas, et tout porte à croire qu’il le fera à nouveau.
Et tout a été possible grâce à des gens courageux, des animateurs et des organisateurs qui ont su s’adapter. Et quand on a une bonne équipe, ça marche.

Parfois, cependant, la météo est bien plus forte que l’équipe, comme cela s’est produit à Montjuïc. L’idée était magnifique, accompagner la course Lluís Companys comme récréation, en plus d’accompagner les gens dans la promenade populaire de Serrahima au château de Montjuïc. Unir les loisirs historiques et le patrimoine dans un projet plus populaire du Caire.


Recreadors llestos per acompanyar l’entrega de premis / Reenactors ready to accompany the award ceremony / Les recreateus prêts à accompagner la remise des prix / Recreadores listos para acompañar la entrega de premios


Mais les gars, la météo a gagné, et notre exposant a dû être sauvé après avoir fait assez peu de travail. Et les guides en ont fait assez pour contrôler les groupes ensemble.
Pour défendre l’organisation, il faut dire que leurs modèles prévoyaient une météo bien meilleure, mais comme nous venons de l’expliquer, les choses ne se sont pas tout à fait passées ainsi. Dans l’ensemble, l’idée nous plaît toujours, et nous n’excluons pas de refaire un deuxième assaut si l’occasion se présente.


Recreadors fent part del recorregut amb tot l’equip, demostrant que es possible moure’s equipat / Reenactors doing part of the route with all the equipment, showing that it is possible to move equipped / Les récréateurs effectuent une partie du parcours avec tout l’équipement, démontrant qu’il est possible de se déplacer équipé / Recreadores formando parte del recorrido con todo el equipo, demostrando que es posible moverse equipado

Mais heureusement, nous n’avons pas fini le mois avec ce mauvais goût dans la bouche et nous nous sommes retrouvés avec Abrera et ses étudiants de l’IES Voltrera. Qu’ils monteraient jusqu’aux tranchées du Bosc de Sant Miquel.
Là-haut, cette fois sans pouvoir entrer pour des raisons assez confuses, ils ont trouvé une séance basée sur la didactique de l’objet, où à travers plusieurs objets sélectionnés, ils ont vécu certaines des souffrances les plus évidentes d’une guerre. La faim, les blessures, les vêtements, la peur et autres ont été expliqués lors de la récréation.
Et maintenant oui, un mois d’octobre chargé est terminé, et nous aurions pu vous dire beaucoup de choses, toutes les activités ont eu leurs propres méthodologies, scripts, sélection de vêtements et autres variantes. J’essaie toujours de m’adapter aux besoins du site. Les résultats, inégaux, mais rien de dramatique comme on l’a vu.

Oriol Miró Serra
4 novembre 2024

¡Un octubre de los que marcan, Jornadas Europeas, Botiga de l’Avia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc y Abrera!

El título lo dice bien claro, ¡no hemos parado!, y si bien nos gustaría poder explicar con detenimiento todo el hecho, tememos que esta crónica sería muy larga, ya que además de los sitios citados, también hemos hecho otras cosas, algunas colaboraciones y los sitios habituales! Que no hemos puesto a título para no alargarle más.
Ya entrando en materia, empezaríamos por lo que definiremos bloque de «Jornadas Europeas de Patrimonio», que si bien todo no lo era, si que estaba en aquellos tres días. Mundet, La Garriga y Mataró serán los lugares donde habremos ido, tocando diversos papeles y épocas.

A Mundet volvimos después de un año de ausencia, representando alguna escena posible que explicara cuando el ahora campus fue campo de concentración, y mostrando el refugio antiaéreo de Palau de les Heures, transportándonos a cuando éste fue el palacio presidencial de Lluís Companys.
Y de Mundet, nos dividiremos en dos e iremos a Mataró y en La Garriga, y además en dos épocas diferentes, Modernismo en La Garriga de la mano de Artixoc y un Hospital de Guerra Civil en Mataró de la mano de XV Brigada.
De estos dos, nos permitiremos destacar Mataró, acto perseguido por los compañeros de XV Brigada Mixta durante años y al final realizado, y además en el escenario original. Acto que si hacemos caso, fue rodado y dejó buen recuerdo, tanto en público como en recreadores.
De este fin de semana, iremos al siguiente, repartido entre patrimonio. Las trincheras de Subirats las conoces, y seguro que nos has acompañado alguna vez, sin embargo, y seguro que estarás de acuerdo. ¿Verdad que valen la pena? ¿Verdad que más gente debería conocerlas?

Y que decir del refugio de Castellvell del Camp, recién llegado al mapa ciertamente, pero impresionante. Aquella galería de decenas de metros que transcurre por debajo de la villa, vale un imperio.
Además, en el mismo fin de semana, también nos trasladamos hasta La Marina, donde Nelo volvió, contando con Rosita las historias de las tiendas del Barrio de la Marina. Al mismo tiempo construyendo una historia teatralizada del barrio. Un proyecto maravilloso creado por Escena Histórica que no me avergüenzo de decir que me encanta.
Y vamos detrás, el del 26/27 de octubre. Revestido de una épica que no deseábamos, pero donde ambos equipos han cumplido de maravilla.
En Cubelles abrían el Fortí de la Mota, una maravilla defensiva en todo orden, y como tal teníamos preparada una gorda. Pero chicos, la meteorología tenía sus propios planes, y tuvimos que adaptarnos a ella.
Sin embargo, ese fortín «recuperó» la vida, acogió visitantes en ese rato que no llovió, y todo apunta a que volverá a hacerlo.
Y todo fue posible a una gente valiente, recreadores y organizadores que supieron adaptarse. Y es que cuando se tiene buen equipo, las cosas funcionan.


Un dels escenaris de l’interior del Fortí / One of the scenes inside the Fortí / Une des scènes à l’intérieur du Fortí / Uno de los escenarios del interior del Fortí

A veces, sin embargo, el clima es mucho más fuerte que el equipo, como ocurrió con Montjuïc. La idea era magnífica, acompañar de recreación a la Cursa Lluís Companys, además de acompañar a la gente en la caminata popular del Serrahima al Castillo de Montjuïc. Uniendo la recreación histórica y el patrimonio en un proyecto de cariz más popular.
Pero chicos, el clima es el que ganó, y nuestro expositor tuvo que guardarse habiendo hecho poco trabajo. Y los guías bastante hicieron con mantener unidos a los grupos.
En defensa de la organización debemos decir que sus modelos preveían un tiempo mucho mejor, pero como acabamos de explicar, la cosa no fue del todo así. Sin embargo, la idea nos sigue gustando, y no descartamos hacer un segundo asalto si la oportunidad surge.

Pero, por suerte, no cerraríamos el mes con ese mal sabor de boca, y es que nos quedaba Abrera y sus alumnos del IES Voltrera. Que subirían hasta las trincheras del Bosque de Sant Miquel.
Allá arriba, esta vez sin poder entrar por motivos más bien fangosos, se encontraron una sesión basada en la didáctica del objeto, donde a través de varios objetos seleccionados, pasaron por algunos de los sufrimientos más obvios de una guerra . Hambre, heridas, la ropa, el miedo y otros fueron explicados desde la recreación.


Imatge de la jornada d’Abrera, cedida per Ajuntament d’Abrera. Servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica / Image of the Abrera day, provided by Abrera City Council. Cultural Heritage and Historical Memory Service / Image de la journée d’Abrera, fournie par la mairie d’Abrera. Service du patrimoine culturel et de la mémoire historique / Imagen de la jornada de Abrera, cedida por el Ayuntamiento de Abrera. Servicio de Patrimonio Cultural y Memoria Histórica

Y ahora sí, se da por cerrado un octubre denso, y de lo que le hubiésemos podido contar muchísimas cosas, todas las actividades han tenido el suyo que, metodologías, guionizados, la selección de ropas y otras variantes. Siempre intentando adaptarse a las necesidades del sitio. Los resultados, desiguales, pero nada dramático como hemos visto.

Oriol Miró Serra
4 de noviembre de 2024

Patrimoni, Recreació

Juny d’aeròdroms i botiga de l’àvia! / June of airfields and grandma’s shop! / Juin des aérodromes et de la boutique de grand-mère ! / ¡Junio ​​de aeródromos y Botiga de l’Àvia!

English version after the Catalan one

Version française après l’Anglaise

Versió castellana després de la Francesa

Juny d’aeròdroms i botiga de l’àvia!

Aquest juny serà marcat sobretot per dos grans projectes, o si més no…, el seu inici. Un el situarem al Penedès, a l’antic aeròdrom de Santa Oliva, i l’altre en la obertura d’una nova ruta de la Botiga de l’Àvia, al barri de La Marina de Port.

Cronològicament parlant, la primera es Santa Oliva, on l’associació cultural ADHSO s’ha entestat en recuperar un dels aeròdroms de El Vesper de la Gloriosa, que van tenir el seu municipi durant la Guerra Civil Espanyol, i no s’hi ha posat pas per poc.


Imatge de l’equip de recreadors / Image of the reenactment team / Image de l’équipe de reconstitution / Imagen del equipo de recreación.

I diem això per que per començar han recuperat un refugi, que encara que sigui «dels petits» sempre es una tasca ingent i poc agraïda, que alhora mereixia una inauguració a l’alçada de les circumstàncies.


Pica damunt la imatge per veure el vídeo / Check the image to see the video / Vérifiez l’image pour voir la vidéo / Pica sobre la imagen para ver el vídeo

Que es aquí on entra la pregunta de, estaríem a l’alçada? Sé que alguns pensareu que preguntar-se això sempre pot mostrar dubtes, però sempre s’ha de ser humil, i no donar res per fet.

La qüestió es que el projecte va sortir de converses entre ambdues bandes, tot resultant-ne un seguit d’escenificacions de situacions possibles viscudes al voltant del camp de vol, que, a més, contemplaven vida militar i civil.


La construcció del camp de vol va impactar la comarca / The construction of the airfield impacted the region / La construction de l’aérodrome a impacté la région / La construcción del campo de vuelo impactó la comarca

I com és costum, ens envoltem de la millor companyia, sent aquesta vegada la gent de ARH Montserratí, que varen aportar civils, soldats i milicians, deixant per a nosaltres l’aviació. Malgrat que, la realitat es que al final tots ens varem barrejar una mica.

I la veritat es que la cosa sembla que va anar prou bé, ja que entre escenificacions i explicacions més didàctiques, crec que es podria afirmar que les vora cent seixanta persones que van venir, van marxar amb ganes de més! I això sempre es bo.


Els visitants eren rebuts a l’entrada per recreadors / Visitors were greeted at the entrance by reenactors / Les visiteurs ont été accueillis à l’entrée par des reconstituteurs / Los visitantes eran recibidos en la entrada por recreadores

Així doncs, un cop fet Santa Oliva, tot esperant poder repetir!, anem vers el Barri de la Marina del Port, mal anomenat Zona Franca, i, com sempre que anem Barcelona, hi anem de mà d’Artixoc i la seva Botiga de l’Àvia. Si! les rutes a través de les seves botigues històriques alhora que expliquem els fets més destacables del barri on estem, que ja en són tres.

I la veritat es que ha estat una aventura apassionant, alhora que carregada de nervis, però es que obrir ruta nova porta molta feina, i, en aquest cas, nosaltres només hem hagut d’estudiar i saber connectar i explicar, o explicar i connectar?, no sé, vosaltres mateixos trieu l’ordre.

El que si que crec que podríem confessar, es que hem descobert un barri maltractat al qual li han volgut robar la identitat, i que per ben poc ho aconsegueixen. Per sort, el seu moviment veïnal ha demostrat una salut de ferro i ho han evitat.


La presentació de la ruta va ser feta a la Fira Marinera i de la pagesia / The presentation of the route was made at the Marine and Farming Fair / La présentation du parcours a été faite au Salon de la Marine et de l’Agriculture / La presentación de la ruta fue hecha en la Feria Marinera y del campesinado

Els hi han tret les masies, els hi han tret la platja, els van omplir de barraques, els seus històrics barris de cases baixes dormen entre gegants de varies plantes, les noticies entorn del barri de Marina no sempre van ser bones, i malgrat tot! no han oblidat d’on venen. Cert que estudiar la seva història ha estat una tasca prou important, Però el coneixement adquirit, que va de Ibers a ben entrat el Segle XX no te preu.


I després de ser presentada, la ruta pilot! / And after being presented, the pilot route! / Et après présentation, le parcours pilote ! / Y después de ser presentada, ¡la ruta piloto!

Ara, això si, no espereu que us expliqui coses, primer per que allargaríem molt la crònica, i després, per que, si en voleu saber més, ens haureu de fer companyia.

A més, també hem fet una mica de tasca d’exploració, que per això hi tenim la paraula patrimoni al nom! Triant en aquesta ocasió un antic polvorí entre Montcada i Reixac i Ripollet, que si bé sabíem de la seva existència i de la seva voladura accidental a mitjans del Segle XX, encara no ens hi havíem acostat mai.

I la veritat es que va sorprendre, no es que esperéssim un camp de runes, entenguem-nos! I si bé només en queden les bases de formigó d’algun dels elements, aquests són prou identificables i s’han integrat perfectament a la natura. Donant una mescla molt bonica de passeig i patrimoni que de veritat us recomanem.

Oriol Miró Serra

5 de Juliol de 2024

Col.laborem amb: Escena Històrica (Impulsors de Botiga de l’Avia) / Comerciants la Marina / ADHSO Santa Oliva (Impulsors acte de Santa Oliva)

June of airfields and grandma’s shop!



This June will be marked above all by two big projects, or at least…, their start. We will place one in the Penedès, at the old Santa Oliva airfield, and the other at the opening of a new route at the Botiga de l’Àvia, in the La Marina de Port neighborhood.
Chronologically speaking, the first is Santa Oliva, where the cultural association ADHSO has been involved in recovering one of the airfields of El Vesper de la Gloriosa, which had its municipality during the Spanish Civil War, and has not been step by step
And we say this because to begin with they have recovered a shelter, which even if it is «for the little ones» is always a huge and thankless task, which at the same time deserved an inauguration that was up to the circumstances.

Which is where the question of, would we be up to it comes in? I know that some of you will think that asking yourself this can always show doubts, but you should always be humble, and not take anything for granted.
The point is that the project came out of conversations between both parties, resulting in a series of stagings of possible situations experienced around the airfield, which, in addition, contemplated military and civilian life.


Pilot i Oficial de terra discutint de les conseqüències d’un bombardeig proper / Pilot and ground officer discussing the consequences of a nearby bombing / Pilote et officier au sol discutant des conséquences d’un bombardement à proximité / Piloto y Oficial de tierra discutiendo de las consecuencias de un bombardeo cercano

And as usual, we surround ourselves with the best company, being this time the people of ARH Montserratí, who contributed civilians, soldiers and militiamen, leaving the aviation for us. Although, the reality is that in the end we all mixed up a bit.
And the truth is that the thing seems to have gone well enough, since between stagings and more didactic explanations, I think it could be said that the around one hundred and sixty people who came, left wanting more! And that’s always good.

So, once we’ve done Santa Oliva, still hoping to be able to do it again!, we head towards the Barri de la Marina del Port, wrongly called Zona Franca, and, as always when we go to Barcelona, ​​we go there hand in hand with Artixoc and its Shop the grandmother Yes! the routes through its historic shops while explaining the most remarkable facts of the neighborhood we are in, of which there are already three.


La prova pilot fou amb veïns del barri, cosa que va crear una experiència bidireccional meravellosa / The pilot test was with neighborhood residents, which created a wonderful two-way experience / Le test pilote s’est déroulé auprès des résidents du quartier, ce qui a créé une merveilleuse expérience bidirectionnelle / La prueba piloto fue con vecinos del barrio, lo que creó una experiencia bidireccional maravillosa

And the truth is that it has been an exciting adventure, at the same time full of nerves, but it is true that opening a new route takes a lot of work, and, in this case, we just had to study and know how to connect and explain, or explain and connect ?, I don’t know, you choose the order yourself.
What I do think we could confess is that we have discovered an abused neighborhood whose identity they wanted to steal, and that they narrowly succeeded. Fortunately, their neighborhood movement has shown iron health and they have avoided it.

The farmhouses have been taken away, the beach has been taken away, they have been filled with shacks, their historic neighborhoods of low houses sleep among multi-storey giants, the news surrounding the Marina neighborhood was not always good, and despite everything ! they haven’t forgotten where they come from. Of course, studying its history has been quite an important task, but the knowledge acquired, which goes from Ibers to well into the 20th century, is priceless.

Now, of course, don’t expect me to explain things to you, firstly because we would make the chronicle very long, and then because, if you want to know more, you will have to join us.
In addition, we have also done a bit of exploration work, which is why we have the word heritage in the name!

Choosing on this occasion an old powder magazine between Montcada i Reixac and Ripollet, which although we knew of its existence and of its accidental explosion in the middle of the 20th century, we had never approached it.


Barana solitària al mig del no res / Lonely rail in the middle of nowhere / Rail solitaire au milieu de nulle part / Barandilla solitaria en medio de la nada

Now, of course, don’t expect me to explain things to you, firstly because we would make the chronicle very long, and then because, if you want to know more, you will have to join us.
In addition, we have also done a bit of exploration work, which is why we have the word heritage in the name! Choosing on this occasion an old powder magazine between Montcada and Reixac and Ripollet, which although we knew of its existence and of its accidental explosion in the middle of the 20th century, we had never approached it.

And the truth is that it was surprising, it’s not like we were expecting a field of rubble, let’s face it! And although only the concrete bases of some of the elements remain, these are sufficiently identifiable and have been perfectly integrated into nature. Giving a very beautiful mixture of walking and heritage that we really recommend.

Oriol Miró Serra
July 5, 2024

Juin des aérodromes et de la boutique de grand-mère !



Ce mois de juin sera surtout marqué par deux grands projets, ou du moins…, leur démarrage. Nous en placerons un dans le Penedès, sur l’ancien aérodrome de Santa Oliva, et l’autre lors de l’ouverture d’une nouvelle route à la Botiga de l’Àvia, dans le quartier de La Marina de Port.
Chronologiquement, la première est Santa Oliva, où l’association culturelle ADHSO a participé à la récupération d’un des aérodromes d’El Vesper de la Gloriosa, qui avait sa municipalité pendant la guerre civile espagnole, et n’a pas progressé étape par étape
Et nous disons cela parce qu’au début ils ont récupéré un abri, ce qui, même s’il est «pour les plus petits», est toujours une tâche immense et ingrate, qui méritait en même temps une inauguration à la hauteur des circonstances.

C’est là qu’intervient la question de savoir si nous serions à la hauteur ? Je sais que certains d’entre vous penseront que se poser cette question peut toujours montrer des doutes, mais vous devez toujours être humble et ne rien prendre pour acquis.
Le fait est que le projet est né de conversations entre les deux parties, qui ont abouti à une série de mises en scène de situations possibles vécues autour de l’aérodrome, qui, en outre, envisageaient la vie militaire et civile.


El refugi comptava amb dos boques, una en escala i l’altre en vertical / The shelter had two entrances, one in scale and the other vertical / L’abri avait deux entrées, l’une à l’échelle et l’autre verticale / El refugio contaba con dos bocas, una en escalera y la otra en vertical

Et comme d’habitude, nous nous entourons de la meilleure compagnie, étant cette fois les gens de l’ARH Montserratí, qui ont fourni des civils, des soldats et des miliciens, nous laissant l’aviation. Mais la réalité est qu’au final, nous nous sommes tous un peu mélangés.
Et la vérité est que cela semble s’être assez bien passé, puisqu’entre les mises en scène et les explications plus didactiques, je pense qu’on pourrait dire que les cent soixante personnes environ qui sont venues sont reparties en redemandant ! Et c’est toujours bien.

Alors, une fois que nous avons fait Santa Oliva, en espérant toujours pouvoir recommencer !, nous nous dirigeons vers le Barri de la Marina del Port, appelé à tort Zona Franca, et, comme toujours lorsque nous allons à Barcelone, nous y aller main dans la main avec Artixoc et sa Boutique la grand-mère Oui! les parcours à travers ses boutiques historiques tout en expliquant les faits les plus remarquables du quartier dans lequel nous nous trouvons, qui est déjà au nombre de trois.

Et la vérité est que cela a été une aventure passionnante, en même temps pleine de nerfs, mais il est vrai qu’ouvrir une nouvelle route demande beaucoup de travail et, dans ce cas, il a simplement fallu étudier et savoir comment connecter et expliquer, ou expliquer et connecter ?, je ne sais pas, vous choisissez vous-même la commande.
Ce que je pense que nous pourrions avouer, c’est que nous avons découvert un quartier maltraité dont ils voulaient usurper l’identité, et qu’ils y sont parvenus de peu. Heureusement, leur mouvement de quartier a fait preuve d’une santé de fer et ils l’ont évité.


En Nel.lo i la Rosita us acompanyaran per la història de La Marina / Nel.lo and Rosita will accompany you through the history of La Marina / Nel.lo et Rosita vous accompagneront à travers l’histoire de La Marina / Nel.lo y Rosita os acompañarán por la historia de La Marina

Les fermes ont été enlevées, la plage a été enlevée, elles ont été remplies de cabanes, leurs quartiers historiques de maisons basses dorment parmi des géants à plusieurs étages, l’actualité du quartier de la Marina n’a pas toujours été bonne, et malgré tout ! ils n’ont pas oublié d’où ils viennent. Bien sûr, étudier son histoire a été une tâche assez importante, mais les connaissances acquises, qui s’étendent des Ibers jusqu’au XXe siècle, sont inestimables.

Maintenant, bien sûr, n’attendez pas de moi que je vous explique les choses, d’abord parce que nous rendrions la chronique très longue, et ensuite parce que, si vous voulez en savoir plus, il faudra nous rejoindre.
De plus, nous avons également fait un peu de travail d’exploration, c’est pourquoi nous avons le mot patrimoine dans le nom ! En choisissant à cette occasion une ancienne poudrière entre Montcada i Reixac et Ripollet, dont nous connaissions bien son existence et son explosion accidentelle au milieu du XXe siècle, nous ne l’avions jamais approché.

Et la vérité c’est que c’était surprenant, ce n’est pas comme si on s’attendait à un champ de décombres, avouons-le ! Et même s’il ne reste que les bases concrètes de certains éléments, celles-ci sont suffisamment identifiables et parfaitement intégrées à la nature. Offrant un très beau mélange de balade et de patrimoine que nous recommandons vraiment.

Oriol Miró Serra
5 juillet 2024

¡Junio ​​de aeródromos y Botiga de l’Àvia!



Este junio será marcado sobre todo por dos grandes proyectos, o al menos…, su inicio. Uno lo situaremos en el Penedès, en el antiguo aeródromo de Santa Oliva, y el otro en la apertura de una nueva ruta de la Botiga de l’Àvia, en el barrio de La Marina de Port.
Cronológicamente hablando, la primera es Santa Oliva, donde la asociación cultural ADHSO se ha empeñado en recuperar uno de los aeródromos de El Vesper de la Gloriosa, que tuvieron su municipio durante la Guerra Civil Español, y no se han puesto por poco.
Y decimos esto porque para empezar han recuperado un refugio, que aunque sea «de los pequeños» siempre es una tarea ingente y poco agradecida, que al mismo tiempo merecía una inauguración a la altura de las circunstancias.


Com a nota «fora de lloc», ens agrada veure la tecnologia tradicional, i la pedra seca es meravellosa / As an «out of place» note, we like to see traditional technology, and dry stone is wonderful / En guise de note « déplacée », nous aimons voir la technologie traditionnelle, et la pierre sèche est merveilleuse. / Como nota «fuera de sitio», nos gusta ver la tecnología tradicional, y la piedra seca es maravillosa

¿Que es aquí donde entra la pregunta de, estaríamos a la altura? Sé que algunos pensarán que preguntarse esto siempre puede mostrar dudas, pero siempre hay que ser humilde, y no dar nada por sentado.
La cuestión es que el proyecto salió de conversaciones entre ambos lados, resultando una serie de escenificaciones de situaciones posibles vividas alrededor del campo de vuelo, que además contemplaban vida militar y civil.

Y como es costumbre, nos rodeamos de la mejor compañía, siendo esta vez la gente de ARH Montserratí, que aportaron civiles, soldados y milicianos, dejando para nosotros la aviación. Sin embargo, la realidad es que al final todos nos mezclamos un poco.
Y la verdad es que la cosa parece que fue bastante bien, ya que entre escenificaciones y explicaciones más didácticas, creo que se podría afirmar que las cerca de ciento sesenta personas que vinieron, ¡se marcharon con ganas de más! Y esto siempre es bueno.

Así pues, una vez hecho Santa Oliva, ¡esperando poder repetir!, vamos hacia el Barri de la Marina del Port, mal llamado Zona Franca, y, como siempre que vamos Barcelona, ​​vamos de mano de Artixoc y su Tienda de la Abuela. ¡Si! las rutas a través de sus tiendas históricas a la vez que explicamos los hechos más destacables del barrio en el que estamos, que ya son tres.

Y la verdad es que ha sido una aventura apasionante, a la vez que cargada de nervios, pero es que abrir ruta nueva lleva mucho trabajo, y, en este caso, nosotros sólo hemos tenido que estudiar y saber conectar y explicar, o explicar y conectar ?, no sé, elejid el orden vosotros mismos.
Lo que sí creo que podríamos confesar, es que hemos descubierto un barrio maltratado al que le han querido robar la identidad, y que por poco lo consiguen. Por suerte, su movimiento vecinal ha demostrado una salud de hierro y lo han evitado.

Les han quitado las masías, les han sacado la playa, les llenaron de barracas, sus históricos barrios de casas bajas duermen entre gigantes de varias plantas, las noticias en torno al barrio de Marina no siempre fueron buenas, y sin embargo ! no han olvidado de dónde vienen. Cierto que estudiar su historia ha sido una tarea suficientemente importante, Pero el conocimiento adquirido, que va de Iberos a bien entrado el Siglo XX no tiene precio.

Ahora, eso sí, no espereis a que os cuente cosas, primero porque alargaríamos mucho la crónica, y luego, porque si quereis saber más, nos tendreis que hacer compañía.
Además, también hemos hecho un poco de tarea de exploración, ¡por eso tenemos la palabra patrimonio al nombre! Escogiendo en esta ocasión un antiguo polvorín entre Montcada i Reixac y Ripollet, que si bien sabíamos de su existencia y de su voladura accidental a mediados del Siglo XX, todavía no nos habíamos acercado nunca.

Y la verdad es que sorprendió, no es que esperasemos un campo de escombros, ¡entendámonos! Y si bien sólo quedan las bases de hormigón de alguno de los elementos, éstos son suficientemente identificables y se han integrado perfectamente en la naturaleza. Dando una mezcla muy bonita de paseo y patrimonio que de verdad le recomendamos.

Oriol Miró Serra
5 de Julio de 2024

Recreació, Reflexió

Maig, Modernisme i Guerra Civil / May, Modernism and Civil War / Mayo, Modernismo y Guerra Civil.

English version after the Catalan one

Versió castellana després de la Anglesa

Maig, Modernisme i Guerra Civil.

Maig ha estat un mes mogut, es nota, i a més, poc a poc la idea del projecte de fer varies èpoques i no sempre bèl·liques, va sortint endavant poc a poc, donant sentit a Recreació Històrica i Patrimoni junts. On creiem i defensem el concempte de xarxa, element que si o si, ha d’estar en el vocabulari de l’associacionisme.

I aquesta vegada tampoc respectarem la línia temporal, funcionant una mica per sensacions! Tot remarcant la nit dels museus en primer lloc. Sense que això signifiqui un menyspreu per tota la resta.


L’equip de Recreació Històrica i Patrimoni Junts (Recrepatri pels amics) abans de començar la nit dels museus / The Historic Reenactment and Heritage Together team (Recrepatri for friends) before starting the night of the museums / El equipo de Recreación Histórica y Patrimonio Juntos (Recrepatri para los amigos) antes de empezar la noche de los museos

Ja ho hem dit, el primer lloc és per la nit dels museus, que si bé va ser a mig mes i ja havíem fet altres coses, es de llarg la de més impacte. Omplir el vestíbul del museu d’Història de Catalunya amb un petit campament de rereguarda, amb cultura, cantina, hospital i cos de guàrdia no es cap broma, com tampoc es broma saber que en aquelles poc més de sis hores vam ser l’atenció de 1253 persones.

Els nostres socis els sabeu, Montserratí, UDEP i XV Brigada ens varen acompanyar en la conquesta de tan significatiu espai en un dels dies de més circulació de l’any, i la veritat es que en varem sortir força contents. A més varem tornar a comptar amb els alumnes de la Universitat de Barcelona coordinat des de Didpatri. Formant a la pràctica un equip d’altíssima qualitat.


Recreadors i estudiants del master / Recreationists and master’s students / Recreadores y estudiantes del master

Tots els recreadors varen explicar a públic de mig món els conceptes de recreació sense armes i didàctica, fent arribar aquest concepte a una parella de Nova Zelanda entre d’altres nacionalitats.

I el 36/39 anirem enrere, vers el modernisme, i de la mà d’Artixoc, amb qui de fet, ja hi treballem de fa dies amb La Botiga de l’Avia. Però aquesta vegada hem sortit del barri per anar fora, agafant el tren cap a Terrassa i la seva fira modernista, on varem portar els personatges de Camèlia i Tonet, que explicaven la feina que fem a Sants i Hostafrancs en una fira de renom internacional. I tornant per la fira Modernista de Barcelona on varem trobar la Camèlia de nou, però no pas en tonet, sinó al senyor Ildefons, que estava visitant les excel·lències preparades a l’entorn del Carrer Bruc, mentre explicàvem i compartíem experiències amb diverses entitats, posant per exemple El Ferrol, on també lluiten per treure a la llum un patrimoni que no brilla prou encara.

A més, ja estem treballant en noves zones, com pot ser el barri de la Marina del Port, on portarem el mètode d’explicar la historia del barri a través de les seves botigues històriques en breu. Demostrant que, moltes vegades, només cal fixar-se i descobrireu que hi ha punts d’interès en més llocs dels que ens pensem.


Explicacions al carrer de la Botiga de l’Avia, en aquest cas una antiga matalasseria / Explanations in Carrer de la Botiga de l’Avia, in this case an old mattress factory / Explicaciones en la calle de la Tienda del Avia, en este caso una antigua colchonería

I així de curt ha quedat un mes d’allò més intens, on a més de les tres grans accions descrites, hem tingut Ultima defensa de Barcelona i Botiga de l’Àvia, que no per conegudes, son de menys valor. De fet, són aquestes coses que anomenarem rutinàries les que poden marcar un discurs d’actuació, discurs també conegut per vosaltres. La Recreació Històrica i el patrimoni es poden retroalimentar, siguin botigues centenàries, siguin trinxeres, siguin museus.

Oriol Miró Serra

5 de juny de 2024

May, Modernism and Civil War.

May has been a busy month, you can tell, and in addition, little by little the idea of ​​the project to make several eras and not always wars, is coming forward little by little, giving meaning to Historical Reenactment and Heritage together. Where we believe in and defend the network concept, an element that must be in the vocabulary of associationism.
And this time we won’t respect the time line either, working a little for sensations! All emphasizing the night of the museums in the first place. Without that meaning a disdain for everything else.
We have already said, the first place is for the night of the museums, which although it was halfway through the month and we had already done other things, it is by far the most impactful. Filling the hall of the Museum of the History of Catalonia with a small rear camp, with culture, canteen, hospital and guard corps is no joke, just as it is no joke to know that in those little more than six hours we were the center of attention of 1253 people.


La Sanitat Militar sempre atrau l’atenció del Públic / Military Health always attracts the attention of the public / La Sanidad Militar siempre atrae la atención del Público

As you know, our partners, Montserratí, UDEP and XV Brigada, accompanied us in the conquest of such a significant space on one of the busiest days of the year, and the truth is that we came away quite happy. In addition, we once again had students from the University of Barcelona coordinated by Didpatri. Forming in practice a very high quality team.
All the re-enactors explained the concepts of recreation without weapons and teaching to an audience from half the world, bringing this concept to a couple from New Zealand among other nationalities.
And in 36/39 we will go back, towards modernism, and with the help of Artixoc, with whom in fact, we have been working there for days with La Botiga de l’Avia. But this time we left the neighborhood to go outside, taking the train to Terrassa and its modernist fair, where we brought the characters of Camèlia and Tonet, who explained the work we do in Sants and Hostafrancs at an internationally renowned fair. And returning to the Modernista fair in Barcelona where we found Camèlia again, but not in a tonet, but to Mr. Ildefons, who was visiting the excellences prepared around Carrer Bruc, while we explained and shared experiences with various entities, taking for example El Ferrol, where they are also fighting to bring to light a heritage that does not shine enough yet.


Presencia a la Fira Modernista de Barcelona / Presence at the Fira Modernista in Barcelona / Presencia en la Feria Modernista de Barcelona

In addition, we are already working in new areas, such as the Marina del Port neighborhood, where we will bring the method of explaining the history of the neighborhood through its historical shops shortly. Proving that, many times, you just have to look and you will discover that there are points of interest in more places than we think.
And that’s how short a most intense month has been, where in addition to the three major actions described, we had Ultima defensa de Barcelona and Botiga de l’Avia, which are not as well-known as they are of lesser value. In fact, it is these things that we will call routine that can mark a speech of action, speech also known to you. Historical recreation and heritage can feed back, be it century-old shops, be it trenches, be it museums.

Oriol Miró Serra
June 5, 2024

Mayo, Modernismo y Guerra Civil.

Mayo ha sido un mes movido, se nota, y además, poco a poco la idea del proyecto de realizar varias épocas y no siempre bélicas, va saliendo adelante poco a poco, dando sentido a Recreación Histórica y Patrimonio juntos. Donde creemos y defendemos el concepto de red, elemento que sí o sí, debe estar en el vocabulario del asociacionismo.
Y esta vez tampoco respetaremos la línea temporal, ¡funcionando un poco por sensaciones! Remarcando la noche de los museos en primer lugar. Sin que esto signifique un desprecio por todo lo demás.
Ya lo hemos dicho, el primer lugar es por la noche de los museos, que si bien fue a medio mes y ya habíamos hecho otras cosas, es de largo la de mayor impacto. Llenar el vestíbulo del museo de Historia de Cataluña con un pequeño campamento de retaguardia, con cultura, cantina, hospital y cuerpo de guardia no es ninguna broma, como tampoco se broma saber que en esas poco más de seis horas fuimos la atención de 1253 personas.

Nuestros socios los sabéis, Montserratí, UDEP y XV Brigada nos acompañaron en la conquista de tan significativo espacio en uno de los días de mayor circulación del año, y la verdad es que salimos bastante contentos. Además volvimos a contar con los alumnos de la Universidad de Barcelona coordinado desde Didpatri. Formando en la práctica un equipo de altísima calidad.
Todos los recreadores explicaron a público de medio mundo los conceptos de recreación sin armas y didáctica, haciendo llegar este concepto a una pareja de Nueva Zelanda entre otras nacionalidades.


Durant la Fira Modernista de Terrassa els prinicpals museus resten oberts, unint patrimoni i recreació / During the Terrassa Modernist Fair the main museums remain open, combining heritage and reenactment / Durante la Feria Modernista de Terrassa los principales museos permanecen abiertos, uniendo patrimonio y recreación

Y el 36/39 iremos atrás, hacia el modernismo, y de la mano de Artixoc, con quien de hecho, ya trabajamos hace días con La Botiga de l’Avia. Pero esta vez hemos salido del barrio para ir fuera, cogiendo el tren hacia Terrassa y su feria modernista, donde llevamos a los personajes de Camelia y Tonet, que explicaban el trabajo que hacemos en Sants y Hostafrancs en una feria de renombre internacional. Y volviendo por la feria Modernista de Barcelona donde encontramos a Camelia de nuevo, pero no en tonet, sino al señor Ildefons, que estaba visitando las excelencias preparadas en el entorno de la Calle Bruc, mientras explicábamos y compartíamos experiencias con diversas entidades, poniendo por ejemplo a El Ferrol, donde también luchan por sacar a la luz un patrimonio que no brilla lo suficiente todavía.

Además, ya estamos trabajando en nuevas zonas, como puede ser el barrio de la Marina del Port, donde llevaremos el método de contar la historia del barrio a través de sus tiendas históricas en breve. Demostrando que, muchas veces, sólo hay que fijarse y descubrirá que hay puntos de interés en más lugares de los que pensamos.
Y así de corto ha quedado un mes de lo más intenso, donde además de las tres grandes acciones descritas, hemos tenido Ultima defensa de Barcelona y Botiga de l’Avia, que no por conocidas, son de menor valor. De hecho, son estas cosas que llamaremos rutinarias las que pueden marcar un discurso de actuación, discurso también conocido por vosotros. La Recreación Histórica y el patrimonio pueden retroalimentarse, sean tiendas centenarias, sean trincheras, sean museos.

Oriol Miró Serra
5 de junio de 2024

Conferencies, Patrimoni, Publicació, Recreació

Abril 2024, Recuperem el Refugi! / April 2024, Let’s take back the Refuge! / Abril 2024, ¡Recuperamos el Refugio!

English version after the Catalan one

Versió castellana després de la Anglesa

Abril 2024, Recuperem el Refugi

Abril ha tornat a ser un mes intens, tal com ho va ser l’any passat, i es que entre recreacions, exposicions i tallers didàctics, no hem parat. I res d’això hagués estat possible sense el gran equip humà del que disposem. Equip que s’ha hagut de moure entre Lleida i Barcelona, tot fent aturades en diversos municipis d’ambdues províncies, que ens han dut amb vells coneguts i amb nous projectes. Projectes que, en si, són els que marcaran el ritme d’aquesta crònica.

El primer que voldria remarcar transcorre a l’entorn d’un institut de Sabadell, més exactament el Pau Vila, on reclamen l’obertura d’un vell refugi antiaeri situat entre el gimnàs i l’edifici de les aules, per bé que la majoria «cau» sota el pati. Projecte ambiciós sens dubte, i un d’aquells casos que es impossible negar-se.

En concret, a Sabadell hem fet tres aturades.


Participar de projectes com aquest es un dels motius per seguir fent la feina que fem / Participating in projects like this is one of the reasons to keep doing the work we do / Participar de proyectos como éste es uno de los motivos para seguir haciendo el trabajo que hacemos

La primera fou la exposició, Recuperem el Refugi, un lema més clar impossible que va lluir vora tres setmanes al vell mig de la rambla de la cocapital del Vallés Occidental. I darrere aquest lema hi havia un meravellós muntatge fet entre alumnes i mestres que anava dels orígens del barri de Gràcia a l’actualitat, tot agafant de fil conductor del refugi i els seus usos. Per cert, en aquesta exposició s’hi va poder veure un parell d’uniformes republicans cedits per nosaltres, un de milicià i un de capità republicà, que de fet, només s’afegien a la ingent tasca duta a terme per l’equip de l’institut.


Detall d’un dels plafons on es veu el refugi / Detail of one of the panels where you can see the shelter / Detalle de uno de los paneles donde se ve el refugio

De la Rambla de Sabadell anirem a l’institut, sent aquesta la segona parada. Una parada més didàctica, de la mà d’un dels nostres tallers.

Aquí, a diferencia de la primera estació, hi ha poc a explicar, més per producte conegut que per importància, que no es poca.

Ja ho sabeu, un recreador va a un institut i explica el període de la Republica Espanyola a l’alumnat a base del potencial dels objectes i del suport gràfic. Tot fent èmfasis en els aspectes de rereguarda o derivats de la guerra. I l’esperit ja el sabeu, desglorificar la guerra tot utilitzant la recreació, recreació que a més es presenta en forma de Milícia de Cultura.


Moment de les explicacions a l’institut / Time for explanations at the institute / Momento de las explicaciones en el instituto AUTOR: Institut Pau Vila

Tercera parada, i seguim en l’entorn del Pau Vila, i si abans hem estat amb els alumnes, ara estarem amb el veïnat, al pati del seu institut, on varem portar el nostre Hogar del Soldado, compost per Milícia de Cultura i Cantina, però ja se que no calia que us ho recordés!

Però ei, ja sabeu que ens adaptem a l’entorn, i aquí tocava afegir els atacs aeris, utilitzant un guàrdia d’assalt, per trencar el caqui que tothom sol esperar!

I la veritat es que fou una experiència molt interessant, ja no només pel fet de la proximitat de la gent, sinó per que vam poder copsar que la gent, no només coneixia la presencia del refugi, sinó que donaven suport al projecte dels Davids, cosa que sempre es d’agrair.


Es pot dir que es fa recreació civil…i es pot fer recreació civil / You can say that you do civil reenactment…and you can do civil reemactment / Puede decirse que se hace recreación civil…y se puede hacer recreación civil AUTOR: @artuuuur___

Sobre el terme Davids, si, els he batejat, però es que soc incapaç de dir qui dels dos treballa més pel projecte, com també es cert que aquest Davids…recull tots els mestres i alumnes arrossegats pel seu entusiasme. Espero que sigueu comprensius.

I de Sabadell, anirem a Castell de Gardeny i Olesa de Montserrat, fent a la pràctica que el cap de setmana del 14 d’abril ens ocupés en tres llocs en dos dies.

Castell de Gardeny ja ens va deixar bon sabor de boca l’any passat i repetir presencia era un repte! Estaríem a l’alçada?

Cal pensar en les ambicions de la jornada, posar en valor el monument. Cal pensar les característiques del monument, bàsicament templer, per bé que imperi amunt, exercit avall, tots hi han passat. I cal pensar en nostre format petit, que per bé que es adaptable, pot mostrar les seves mancances en un ambient poc adequat.

I valorant aquests elements, crec que podem valorar el resultat com a bo, els nostres elements de rereguarda es varen guanyar la curiositat de la gent, que sempre espera batalla, i que es va poder acostar a un Hogar del Soldado, que a més va tenir espai per als més menuts de les famílies a través de dos pissarrons i alguns guixos per que hi dibuixessin el que volguessin.


I mentre els nens dibuixaven…els grans miraven de trobar casa seva / And while the children were drawing…the adults were trying to find their home / Y mientras los niños dibujaban…los mayores trataban de encontrar su casa

No ens oblidem d’Olesa de Montserrat, on tot i coincidir amb Sabadell, també vam poder enviar un grup prou lluit de gent, que entre d’altres coses, representaren la detenció d’elements de la dreta per part de la Guàrdia d’Assalt. Tot adaptant-se al guió de la organització, duta magníficament pels companys de ARH Montserratí.


Moments preparatoris a l’acció / Preparatory moments for action / Momentos preparatorios en la acción

Cert, avui està sortint una crònica llarga, senyal de molta activitat, però no patiu, dos aturades i ho hem enllestit.

Tornem a Lleida, però sortim de la ciutat, anirem una setmana enrere en el temps i ens desplaçarem a Vilanova de la Barca al mateix temps. Tot anant a la recreació de Vilanova de la Barca, que aquest any canviava d’escenari matinal.

Cal dir que el canvi era a millor, el fet de concentrar la fira d’artesania i la trinxera viva als entorns de l’antiga església feia que tot fos més accessible, i per tant un intercanvi de gent resultés més fluït i natural.

I si bé es cert que no érem els únics expositor, si que, com es lògic, ens centrarem en Cultura i Cantina.

Cultura es va separar de Cantina aquesta vegada, anant a l’interior de l’església, junt amb la resta d’entitats, unint-se així al bloc de campament amb lloc de comandament, comissariat, transmissions i altres acompanyats d’altíssima qualitat.

Cantina es va quedar fora, a l’entrada de l’església, però es que el foc per fer el cafè i els moderns detectors d’incendis no acaben de tenir una bona relació, i tal separació fou necessària.


Infanteria de Marina donant vida a un dels espais de la Cantina / Marine infantry giving life to one of the spaces of the Canteen / Infantería de Marina dando vida a uno de los espacios de la Cantina AUTOR: Divulga Frene Andaluz

Però no estavem sols, no només teníem l’expositor de la botiga ambulant amb nosaltres, sinó que a més el fet de tenir cafè a l’abast feia que els companys anessin venint, companys que també esdevenien «víctimes» de les nostres explicacions a poc que es deixessin atrapar!

I per la tarda, batalla, al mateix escenari, aquí ens disculpareu!

On es va innovar es en les unitats de combat, sobretot en una, ja que van comptar amb infanteria de marina. Cosa que pot semblar estranya en un front d’interior, però que va ser real. La veritat es que va representar una magnífica oportunitat per explicar la gestió d’un exercit a mesura que passa el temps en un conflicte.

Ara sí, la ultima aturada, que no per ser la ultima es de menor importància, sinó per que realment, aquesta va venir de carambola, i no la podíem desaprofitar. I si ben cert es que fins ara mai havíem anat a primaria, sempre hi ha un primer cop. I per explicar-ho, agafaré la crònica de la companya que hi va anar, que es la més o única autoritzada per dir com va anar:


La companya Esther llesta per la seva presentació / The colleague Esther is ready for her presentation / La compañera Esther lista para su presentación AUTOR: Escola Isabel de Villena

«L’alumnat de 6è de primària de l’Escola Isabel de Villena (tenen insta) avui ha pogut assistir a un Taller sobre la Guerra Civil Espanyola, de la mà de l’Esther Alquézar, recreadora en les seves estones lliures amb el grup de recreació històrica @retallsdercreaciogce [el nostre instagram]. Hem pogut veure la uniformitat dels soldats, milicians i milicianes, fer un breu recorregut per la guerra, trinxeres, refugis i una explicació sobre la guerra a la rereguarda: cantina del soldat i Milícia de Cultura. Hem après algunes coses d’Esplugues durant la guerra, com el projecte fracassat de voladura del Pont i bateries antiaeri de Sant Pere Màrtir, així com com alguns llibres i cançons de l’època. També alguns de nosaltres ens hem vestit d’anarquista o amb roba de l’època. Hem gaudit, però també hem parlat sobre la cultura de la pau i sobre les conseqüències de la guerra. Ens ho hem passat molt bé»

Oriol Miró Serra

Esther Alquézar

12 de Maig de 2024

April 2024, Let’s take back the Refuge!

April has once again been an intense month, just as it was last year, and between recreations, exhibitions and educational workshops, we haven’t stopped. And none of this would have been possible without the great human team we have. A team that had to move between Lleida and Barcelona, making stops in several municipalities in both provinces, which brought us old acquaintances and new projects. Projects that, in themselves, will set the pace of this chronicle.
The first one I would like to point out takes place around a high school in Sabadell, more precisely the Pau Vila, where they are demanding the opening of an old air raid shelter located between the gymnasium and the classroom building, although the majority «falls» under the courtyard. Ambitious project without a doubt, and one of those cases that is impossible to refuse.

Specifically, we made three stops in Sabadell.
The first was the exhibition, Recuperem el Refugi, an impossible clearer slogan that shone for almost three weeks in the middle of the old promenade of the co-capital of Vallés Occidental. And behind this motto was a wonderful montage made between students and teachers that went from the origins of the Gràcia neighborhood to the present day, all taking as a common thread the refuge and its uses. By the way, in this exhibition you could see a couple of republican uniforms lent by us, one of a militiaman and one of a republican captain, which in fact only added to the huge task carried out by the team from the high school.
From the Rambla de Sabadell we will go to the institute, this being the second stop. A more didactic stop, at the hands of one of our workshops.


Els dos uniformes muntats abans de ser traslladats a l’exposició / The two uniforms assembled before being moved to the exhibition / Ambos uniformes montados antes de ser trasladados a la exposición

Here, unlike the first station, there is little to explain, more for the known product than for importance, which is not small.
You know, a re-enactor goes to a high school and explains the period of the Spanish Republic to the students based on the potential of the objects and the graphic support. While emphasizing the rearguard aspects or derivatives of the war. And you already know the spirit, to deglorify the war while using recreation, recreation that also comes in the form of the Culture Militia.
Third stop, and we continue in the surroundings of Pau Vila, and if before we were with the students, now we will be with the neighborhood, in the courtyard of their high school, where we brought our Hogar del Soldado, made up of Milicia de Cultura and Cantina , but I know I didn’t need to remind you!
But hey, you know we adapt to the environment, and here it was time to add the airstrikes, using an assault guard, to break the khaki that everyone usually expects!


Guàrdia d’assalt fent sonar una petita alarma antiaèria /Assault guard sounding a small anti-aircraft alarm / Guardia de asalto haciendo sonar una pequeña alarma antiaérea AUTOR: @artuuuur___

And the truth is that it was a very interesting experience, not only because of the proximity of the people, but because we could see that the people not only knew about the presence of the refuge, but that they supported the Davids project, which is always to be appreciated.
Regarding the term Davids, yes, I have named them, but I am unable to say which of the two works more for the project, as it is also true that this Davids…collects all the teachers and students carried away by their enthusiasm. I hope you will be understanding.
And from Sabadell, we will go to Castell de Gardeny and Olesa de Montserrat, effectively making the weekend of April 14 occupy us in three places in two days.
Castell de Gardeny already left a good taste in our mouths last year and repeating its presence was a challenge! Would we be up to it?

It is necessary to think about the ambitions of the day, to value the monument. You have to think about the characteristics of the monument, basically Templar, no matter how well it reigns above, exercised below, they have all been there. And you have to think about our small format, which although adaptable, can show its shortcomings in an unsuitable environment.
And evaluating these elements, I think we can evaluate the result as good, our rear elements won the curiosity of the people, who always expect battle, and who were able to approach a Hogar del Soldado, which also to have space for the youngest members of the family through two blackboards and some chalk so that they could draw whatever they wanted.
Let’s not forget Olesa de Montserrat, where despite coinciding with Sabadell, we were also able to send a fairly strong group of people, who, among other things, represented the arrest of right-wing elements by the Guard assault While adapting to the script of the organization, performed magnificently by the colleagues of ARH Montserratí.
True, a long chronicle is coming out today, a sign of a lot of activity, but don’t suffer, two stops and we’re done.
We’re going back to Lleida, but we’re leaving the city, we’re going back in time a week and we’re going to Vilanova de la Barca at the same time. All while going to the reenactment of Vilanova de la Barca, which this year changed its morning setting.
It must be said that the change was for the better, the fact of concentrating the craft fair and the living trench in the surroundings of the old church made everything more accessible, and therefore an exchange of people was more fluid and natural.
And while it is true that we were not the only exhibitor, we will, as is logical, focus on Culture and Cantina.

Cultura separated from Cantina this time, going inside the church, together with the rest of the entities, thus joining the camp block with command post, commissariat, transmissions and other accompaniments of very high quality .
Cantina was left outside, at the entrance of the church, but the fire for making coffee and modern fire detectors do not exactly have a good relationship, and such a separation was necessary.
But we weren’t alone, not only did we have the exhibitor of the traveling store with us, but also the fact of having coffee within reach made the colleagues keep coming, colleagues who also became «victims» of our explanations to they almost let themselves be caught!
And in the afternoon, battle, on the same stage, here you will excuse us!
Where it innovated was in the combat units, especially in one, since they had marine infantry. Which may seem strange on an interior front, but it was real. The truth is that it represented a magnificent opportunity to explain the management of an army as time passes in a conflict.

Now yes, the last stoppage, which is less important not because it was the last, but because really, it came out of nowhere, and we couldn’t waste it. And while it is true that we had never been to primary school until now, there is always a first time. And to explain it, I will take the chronicle of the companion who went there, who is the most or the only one authorized to say how it went:
«The 6th grade students of the Isabel de Villena School (they have insta) today were able to attend a Workshop on the Spanish Civil War, led by Esther Alquézar, a recreationist in her free time with the group of historical recreation @retallsdercreaciogce [our instagram]. We were able to see the uniform of the soldiers, male and female militiamen, take a short tour of the war, trenches, shelters and an explanation about the war in the rear: soldier’s canteen and Militia de Cultura. We have learned some things from Esplugues during the war, such as the failed project of blowing up the Bridge and anti-aircraft batteries of Sant Pere Mártir, as well as some books and songs of the time. Some of us have also dressed up as anarchists or in period clothing. We enjoyed it, but we also talked about the culture of peace and the consequences of war. We had a great time»


Oriol Miró Serra

Esther Alquézar
May 12, 2024

Abril 2024, ¡Recuperamos el Refugio!

Abril ha vuelto a ser un mes intenso, tal y como lo fue el año pasado, y es que entre recreaciones, exposiciones y talleres didácticos, no hemos parado. Y nada de esto hubiera sido posible sin el gran equipo humano del que disponemos. Equipo que se ha tenido que mover entre Lleida y Barcelona, haciendo paradas en varios municipios de ambas provincias, que nos han llevado con viejos conocidos y con nuevos proyectos. Proyectos que, en sí, son los que marcarán el ritmo de esa crónica.
Lo primero que quisiera remarcar transcurre en torno a un instituto de Sabadell, más exactamente Pau Vila, donde reclaman la apertura de un viejo refugio antiaéreo situado entre el gimnasio y el edificio de las aulas, aunque la mayoría cae bajo el patio. Proyecto ambicioso sin duda, y uno de esos casos que es imposible negarse.


La milícia de cultura en acció / The culture militia in action / La milicia de cultura en acción AUTOR: Felip Crespí Niubó

En concreto, en Sabadell hemos realizado tres paradas.
La primera fue la exposición, Recuperem el Refugi, un lema más claro imposible que lució cerca de tres semanas en medio de la rambla de la cocapital del Vallés Occidental. Y detrás de este lema había un maravilloso montaje realizado entre alumnos y maestros que iba de los orígenes del barrio de Gràcia a la actualidad, cogiendo de hilo conductor del refugio y sus usos. Por cierto, en esta exposición se pudo ver un par de uniformes republicanos cedidos por nosotros, uno miliciano y uno capitán republicano, que de hecho, sólo se añadían a la ingente labor llevada a cabo por el equipo del instituto.
De la Rambla de Sabadell iremos al instituto, siendo ésta la segunda parada. Un puesto más didáctico, de la mano de uno de nuestros talleres.

Aquí, a diferencia de la primera estación, hay poco que explicar, más por producto conocido que por importancia, que no es poca.
Ya sabéis, un recreador acude a un instituto y explica el período de la República Española al alumnado a base del potencial de los objetos y del soporte gráfico. Haciendo énfasis en los aspectos de retaguardia o derivados de la guerra. Y el espíritu ya lo sabéis, desglorificar la guerra utilizando la recreación, recreación que además se presenta en forma de Milicia de Cultura.
Tercera parada, y seguimos en el entorno de Pau Vila, y si antes hemos estado con los alumnos, ahora estaremos con el vecindario, en el patio de su instituto, donde llevamos nuestra Hogar del Soldado, compuesto por Milicia de Cultura y Cantina ¡pero ya se que no hacía falta que os lo recordara!
Pero, ¡ya sabéis que nos adaptamos al entorno, y aquí tocaba añadir los ataques aéreos, utilizando un guardia de asalto, para romper el caqui que todo el mundo suele esperar!


Plafó Ubicat a l’entrada del gimnàs de l’institut / Panel Located at the entrance to the high school gymnasium / Panel Ubicado en la entrada del gimnasio del instituto AUTOR: Felip Crespí Niubó

Y la verdad es que fue una experiencia muy interesante, ya no sólo por el hecho de la proximidad de la gente, sino porque pudimos captar que la gente, no sólo conocía la presencia del refugio, sino que apoyaban el proyecto de los Davids, cosa que siempre es de agradecer.
Sobre el término Davids, sí, los he bautizado, pero es que soy incapaz de decir quién de los dos trabaja más por el proyecto, como también es cierto que este Davids… recoge a todos los maestros y alumnos arrastrados por su entusiasmo. Espero que seais comprensivos.
Y de Sabadell, iremos a Castell de Gardeny y Olesa de Montserrat, haciendo en la práctica que el fin de semana del 14 de abril nos ocupara en tres puestos en dos días.
Castell de Gardeny ya nos dejó buen sabor de boca el año pasado y repetir presencia ¡era un reto! ¿Estaríamos a la altura?

Hay que pensar en las ambiciones de la jornada, poner en valor el monumento. Hay que pensar las características del monumento, básicamente templario, si bien imperio arriba, ejercido abajo, todos han pasado. Y hay que pensar en nuestro pequeño formato, que aunque es adaptable, puede mostrar sus carencias en un ambiente poco adecuado.
Y valorando estos elementos, creo que podemos valorar el resultado como bueno, nuestros elementos de retaguardia se ganaron la curiosidad de la gente, que siempre espera batalla, y que pudo acercarse a una Hogar del Soldado, que además va tener espacio para los más pequeños de las familias a través de dos pizarrones y algunas tizas para que dibujaran lo que quisieran.
No nos olvidemos de Olesa de Montserrat, donde pese a coincidir con Sabadell, también pudimos enviar un grupo suficientemente lucido de gente, que entre otras cosas, representaron la detención de elementos de la derecha por parte de la Guardia de Asalto. Adaptándose al guión de la organización, llevada magníficamente por los compañeros de ARH Montserratí.
Cierto, hoy está saliendo una crónica larga, señal de mucha actividad, pero no sufría, dos paros y lo hemos terminado.
Volvemos a Lleida, pero salimos de la ciudad, iremos una semana atrás en el tiempo y nos desplazaremos a Vilanova de la Barca al mismo tiempo. Yendo a la recreación de Vilanova de la Barca, que este año cambiaba de escenario matinal.
Hay que decir que el cambio era a mejor, concentrar la feria de artesanía y la trinchera viva en los entornos de la antigua iglesia hacía que todo fuera más accesible, y por tanto un intercambio de gente resultara más fluido y natural.
Y si bien es cierto que no éramos los únicos expositor, si que, como es lógico, nos centraremos en Cultura y Cantina.


La repercussió als medis es el camí a la normalització / Repercussion in the media is the way to normalization / La repercusión en los medios es el camino a la normalización

Cultura se separó de Cantina esta vez, yendo al interior de la iglesia, junto al resto de entidades, uniéndose así al bloque de campamento con puesto de mando, comisariado, transmisiones y otros acompañados de altísima calidad .
Cantina se quedó fuera, en la entrada de la iglesia, pero es que el fuego para tomar el café y los modernos detectores de incendios no acaban de tener una buena relación, y tal separación fue necesaria.
Pero no estábamos solos, no sólo teníamos al expositor de la tienda ambulante con nosotros, sino que además el hecho de tener café al alcance hacía que los compañeros fueran viniendo, compañeros que también se convertían en «víctimas» de nuestras explicaciones a poco que se dejaran atrapar!
Y por la tarde, batalla, en el mismo escenario, ¡aquí nos disculparéis!
Donde se innovó se en las unidades de combate, sobre todo en una, ya que contaron con infantería de marina. Lo que puede parecer extraño en un frente de interior, pero que fue real. Lo cierto es que representó una magnífica oportunidad para explicar la gestión de un ejercido a medida que pasa el tiempo en un conflicto.

Cultura se separó de Cantina esta vez, yendo al interior de la iglesia, junto al resto de entidades, uniéndose así al bloque de campamento con puesto de mando, comisariado, transmisiones y otros acompañados de altísima calidad .
Cantina se quedó fuera, en la entrada de la iglesia, pero es que el fuego para tomar el café y los modernos detectores de incendios no acaban de tener una buena relación, y tal separación fue necesaria.
Pero solos, no sólo teníamos al expositor de la tienda ambulante con nosotros, sino que además el hecho de tener café al alcance hacía que los compañeros fueran viniendo, compañeros que también se convertían en «víctimas» de nuestras explicaciones a poco que se dejaran atrapar!
Y por la tarde, batalla, en el mismo escenario, ¡aquí nos disculparéis!
Donde se innovó se en las unidades de combate, sobre todo en una, ya que contaron con infantería de marina. Lo que puede parecer extraño en un frente de interior, pero que fue real. Lo cierto es que representó una magnífica oportunidad para explicar la gestión de un ejercido a medida que pasa el tiempo en un conflicto.

Ahora sí, la ultima parada, que no por ser el último es de menor importancia, sino porque realmente, éste vino de carambola, y no podíamos desaprovecharlo. Y si bien es cierto que hasta ahora nunca habíamos ido a primaria, siempre hay una primera vez. Y para explicarlo, tomaré la crónica de la compañera que acudió, que es la más o única autorizada para decir cómo fue:
«El alumnado de 6º de primaria de la Escuela Isabel de Villena (tienen insta) hoy ha podido asistir a un Taller sobre la Guerra Civil Española, de la mano de Esther Alquézar, recreadora en sus ratos libres con el grupo de recreación histórica @retallsdercreaciogce [nuestro instagram]. Hemos podido ver la uniformidad de los soldados, milicianos y milicianas, realizar un breve recorrido por la guerra, trincheras, refugios y una explicación sobre la guerra en la retaguardia: cantina del soldado y Milicia de Cultura. Hemos aprendido algunas cosas de Esplugues durante la guerra, como el proyecto fracasado de voladura del Puente y baterías antiaéreo de San Pedro Mártir, así como algunos libros y canciones de la época. También algunos de nosotros nos hemos vestido de anarquista o con ropa de época. Hemos disfrutado pero también hemos hablado sobre la cultura de la paz y sobre las consecuencias de la guerra. Nos lo hemos pasado muy bien»


Oriol Miró Serra

Esther Alquézar
12 de Mayo de 2024

Patrimoni, Recreació

Març a Castellvell del Camp, un nou refugi visitable / March in Castellvell del Camp, a new refuge that can be visited / Marzo en Castellvell del Camp, un nuevo refugio visitable.

English version after the Catalan one

Versió castellana després de la Anglesa

Març a Castellvell del Camp, un nou refugi visitable.

Que la recreació històrica i el patrimoni han d’anar de la mà es un fet, i a Castellvell del Camp ho hem demostrat de nou, aquest cop, inaugurant un nou equipament museístic, un dels tres refugis antiaeris de Castellvell del Camp.

Acte del que varem formar part tot explicant la necessitat dels refugis i l’alimentació, alhora que ens integràvem en una ruta més extensa que la nostra presencia.

Però, que tal si expliquem una mica el que vam fer, tot no, es impossible reflectir els sentiments i les emocions que aquell dia passaven dins nostre, actuàvem a casa d’una companya nostre i això, marca!


Captura d’un perfil d’instagram / Instagram profile capture / Captura d’un perfil d’instagram

Com hem dit, dos varen ser els nostres entorns, i per bé que propers en espai, allunyats en concepte. Un va ser el refugi, l’anomalia de la por causada per una pluja metàl·lica i mortal. L’altre va ser la cantina, on mostràvem les dificultats alimentaries d’un període de guerra.

Si comencem pel refugi, en realitat són dos escenaris, primer s’explicava com s’arribava al conflicte, partint de les promeses de llibertat republicanes fins a l’inici d’una guerra que les deixaria enrere, des d’on passàvem ràpidament als bombardejos i la necessitat d’amagar-se d’ells. Moment en que, feta una sempre massa breu explicació accedien al refugi, degudament adequat amb só per a la seva visita, visita que comptava amb una introducció.


Explicacions a la entrada del refugi / Explanations at the shelter entrance / Explicaciones en la entrada del refugio

Ambdós episodies eren duts a terme per recreadors que s’havien preparat les seves intervencions de manera que la gent pogués interactuar amb ells. Cosa que a la pràctica fa que cap visita sigui igual, però permet adaptabilitat i permeabilitat al coneixement popular. Arriscat, molt! Satisfactori? Més encara.

I de les bombes passàvem al dia a dia, es a dir, al menjar! Per bé que aquest escenari era compartit amb l’ajuntament, que oferia una més que suculenta clotxa com a cloenda de ruta.


Alguns ingredients i receptes extretes d’un llibre de 1937 / Some ingredients and recipes taken from a book from 1937 / Algunos ingredientes y recetas extraídas de un libro de 1937

Que no sabeu que es una clotxa? No sabeu el que us perdeu! I si bé es cert que aquell pa de mig, farcit amb arengada o llonganissa, tomàquet i mongetes no està descrit com a menú de guerra. Si que compleix tots els requisits per ser-ho! Malgrat, i sent sincers, la clotxa es un concepte bastant anterior a la guerra, entrant de ple en les costums de pagès.

L’ajuntament posava la clotxa, cert, nosaltres posàvem el Cafè de Perol, cuinat en olles contemporànies a base d’infusionar saquets de cafè en aigua bullent, i que evidentment no queda com el cafè de les modernes cafeteres. Però no negareu que es una excel·lent forma d’introduir, o fer recordar, certs sabors quasi caiguts en l’oblit.

Tot això mentre explicàvem, a qui volia, l’aventura d’alimentar-se en temps de guerra. Que anava des de receptes amb altes dosis d’inventiva a les cues per comprar menjar.

Com veieu! Dos episodis que expliquen guerra, però que no requereixen armes, com ve a ser la nostra línia principal de defugir la batalla, que en sabem, venim d’allà i que de tant en tant hi participem…, però la línia didàctica cada vegada ens agrada més. Ens deixa la certesa que la gent ha «aprés» quelcom, i això agrada.

No cal dir que no ha estat l’únic que hem fet, però si el més destacable. Subirats i Ultima Defensa de Barcelona creix a bon ritme, les xarxes d’entitats amigues estan tan ben cuidades com el seu ritme de vida demanda, i l’estudi constant segueix entrant per degoteig a les recreacions. Cert que no ho explicarem avui, però es que allargaria un text volgudament breu, que ha de competir amb l’audiovisual, agradi o no aquesta rivalitat.

Oriol Miró Serra

30 de Març de 2024

ACCÉS A LA NOTICIA DEL DIARI TOTS 21

March in Castellvell del Camp, a new refuge that can be visited.

It is a fact that historical reenactment and heritage must go hand in hand, and in Castellvell del Camp we have proven it again, this time by inaugurating a new museum facility, one of the three air raid shelters in Castellvell del Camp.
An event that we were part of while explaining the need for shelters and food, at the same time that we were part of a more extensive route than our presence.
But how about we explain a little what we did, not everything, it’s impossible to reflect the feelings and emotions that were going on inside us that day, we were performing at the house of a friend of ours and that, brand!

As we have said, two were our environments, and although close in space, far away in concept. One was the shelter, the anomaly of fear caused by a metallic and deadly rain. The other was the canteen, where we showed the food difficulties of a period of war.


Captura d’un perfil d’instagram / Instagram profile capture / Captura d’un perfil d’instagram


If we start with the refuge, there are actually two scenarios, first it was explained how the conflict was reached, starting from the republican promises of freedom until the start of a war that would leave them behind, from where we quickly moved to bombings and the need to hide from them. At which point, after an ever-too-brief explanation, they entered the shelter, duly adequate only for their visit, a visit that included an introduction.
Both episodes were carried out by reenactors who had prepared their interventions so that people could interact with them. Which in practice means that no visit is the same, but allows adaptability and permeability to popular knowledge. Risky, very! Satisfactory? Even more so.


Explicacions a la entrada del refugi / Explanations at the shelter entrance / Explicaciones en la entrada del refugio

And from bombs we moved on to everyday life, that is, to food! Although this stage was shared with the town hall, which offered a more than succulent clotxa as the end of the route.
Don’t you know it’s a clotxa? You don’t know what you’re missing! And while it is true that that medium bread, stuffed with herring or sausage, tomato and beans is not described as a war menu. Yes, it meets all the requirements to be one! Despite, and to be honest, the cloxa is a concept that predates the war, entering fully into peasant customs.
The council put the lid on it, of course, we put pot coffee, cooked in contemporary pots based on infusing coffee bags in boiling water, and which is obviously not the same as the coffee in modern coffee makers. But you won’t deny that it’s an excellent way to introduce, or make you remember, certain flavors that have almost fallen into oblivion.


Foto de família dels recreadors / Family photo of the reenactors / Foto de familia de los recreadores

All this while we were explaining, to whoever wanted, the adventure of feeding oneself in time of war. That ranged from recipes with high doses of inventiveness to queuing to buy food.
As you see! Two episodes that explain war, but that do not require weapons, how our main line is to avoid the battle, that we know about it, we come from there and that from time to time we participate in it…, but the didactic line every time we like it more It leaves us with the certainty that people have «learned» something, and we like that.
It goes without saying that it wasn’t the only one we did, but it was the most remarkable. Subirats and Ultima Defensa de Barcelona are growing at a good pace, the networks of friendly entities are as well taken care of as their pace of life demands, and the constant study continues to drip into the recreations. Of course, we won’t explain it today, but it would lengthen a deliberately short text, which must compete with the audiovisual, whether you like this rivalry or not.


Oriol Miró Serra
March 30, 2024

Marzo en Castellvell del Camp, un nuevo refugio visitable.

Que la recreación histórica y el patrimonio deben ir de la mano es un hecho, y en Castellvell del Camp lo hemos demostrado de nuevo, esta vez, inaugurando un nuevo equipamiento museístico, uno de los tres refugios antiaéreos de Castellvell del Camp.
Acto del que formamos parte explicando la necesidad de los refugios y la alimentación, al tiempo que nos integrábamos en una ruta más extensa que nuestra presencia.


Un dels punts de visita era aquesta cooperativa agrícola de 1934 / One of the points of interest was this agricultural cooperative from 1934 / Uno de los puntos de visita era esta cooperativa agrícola de 1934


Pero, que tal si explicamos un poco lo que hicimos, todo no, es imposible reflejar los sentimientos y las emociones que ese día pasaban dentro de nosotros, actuábamos en casa de una compañera nuestra y eso, ¡marca!

Como hemos dicho, dos fueron nuestros entornos, y aunque cercanos en espacio, alejados en concepto. Uno fue el refugio, la anomalía del miedo causado por una lluvia metálica y mortal. El otro fue la cantina, donde mostrábamos las dificultades alimentarias de un período de guerra.
Si empezamos por el refugio, en realidad son dos escenarios, primero se explicaba cómo se llegaba al conflicto, partiendo de las promesas de libertad republicanas hasta el inicio de una guerra que las dejaría atrás, desde donde pasábamos rápidamente a los bombardeos y la necesidad de esconderse de ellos. Momento en que, hecha una siempre demasiado breve explicación accedían al refugio, debidamente adecuado con sonido para su visita, visita que contaba con una introducción.
Ambas episodias eran llevadas a cabo por recreadores que se habían preparado sus intervenciones de forma que la gente pudiera interactuar con ellos. Lo que en la práctica hace que ninguna visita sea igual, pero permite adaptabilidad y permeabilidad al conocimiento popular. ¡Arriesgado, mucho! ¿Satisfactorio? Más aún.


Sou vosaltres que doneu sentit a la recreació històrica / It is you who give meaning to the historical recreation / Usted es quien da sentido a la recreación histórica

Y de las bombas pasábamos al día a día, es decir, ¡a la comida! Aunque este escenario era compartido con el ayuntamiento, que ofrecía una más que suculenta clotxa como clausura de ruta.
¿No sabes que es una clotxa? ¡No sabes lo que te pierdes! Y si bien es cierto que ese pan de medio, relleno con arenque o butifarra, tomate y judías no está descrito como menú de guerra. ¡Si que cumple todos los requisitos para serlo! Sin embargo, y siendo sinceros, la clotxa es un concepto bastante anterior a la guerra, entrando de lleno en las costumbres de payés.
El ayuntamiento ponía la clotxa, cierto, nosotros poníamos el Café de Puchero, cocinado en ollas contemporáneas a base de infusionar saquitos de café en agua hirviendo, y que evidentemente no queda como el café de las modernas cafeteras. Pero no negará que es una excelente forma de introducir, o hacer recordar, ciertos sabores casi caídos en el olvido.


Captura d’un perfil d’instagram / Instagram profile capture / Captura d’un perfil d’instagram

Todo esto mientras explicábamos, a quien quería, la aventura de alimentarse en tiempos de guerra. Que iba desde recetas con altas dosis de inventiva en las colas para comprar comida.
¡Cómo veis! Dos episodios que explican guerra, pero que no requieren armas, como viene a ser nuestra línea principal de rehuir la batalla, que sabemos, venimos de allí y que de vez en cuando participamos…, pero la línea didáctica cada vez nos gusta más. Nos deja la certeza de que la gente ha «aprendido» algo, y eso gusta.
Ni que decir tiene que no ha sido lo único que hemos hecho, pero sí lo más destacable. Subirats y Ultima Defensa de Barcelona crece a buen ritmo, las redes de entidades amigas están tan bien cuidadas como su ritmo de vida demanda, y el estudio constante sigue entrando por goteo en las recreaciones. Cierto que no lo explicaremos hoy, pero es que alargaría un texto queridamente breve, que debe competir con el audiovisual, guste o no esta rivalidad.

Oriol Miró Serra
30 de Marzo de 2024

Conferencies, Patrimoni, Recreació

Febrer de nous escenaris / February of new scenarios / Febrero de nuevos escenarios

English version after the Catalan one

Versió castellana després de la Anglesa

Febrer de nous escenaris.

Contribuir al coneixement del patrimoni? Noves línies de recreació? Treballar amb nanos? Tot en un mes? I tant que sí!

Però, i si comencem, i anem per feina, el primer es anar al coneixement del patrimoni, concretament a Subirats, que si que hi treballem cada tercer diumenge, cert. Però aquesta vegada ampliem tant en disponibilitat com en recorregut, tot i que de manera un xic diferent.

Es tracta, de fet, d’acompanyar-vos des de Sant Pau d’Ordal a Sant Pau d’Ordal passant per les trinxeres i altres escenaris de la Ultima Defensa de Barcelona, però el dia que vulgueu i a través del vostre telèfon, tot utilitzant una autoguiada que Turisme de Subirats està realitzant.


Moment de l’enregistrament dins de Sant Pau d’Ordal / Time of recording in Sant Pau d’Ordal / Momento de la grabación dentro de Sant Pau d’Ordal

Tot plegat, i entengueu que no expliqui massa més, una experiència que que de ben segur que us resultarà agradable.

I del vostre telèfon, saltarem a la realitat, camp que, com molts sabeu que penso, mai hauria de ser deixat de banda.

A més, viatjarem a una nova zona, i aquesta es Osona, on anirem a Taradell per commemorar els vuitanta cinc anys de l’entrada de les tropes rebels al municipi. I ho farem amb els companys del Montserratí i el músic Ramon Redorta.

Va ser com ens agrada, sense estridències i parlant de tu a tu amb la gent, portant nosaltres la Cantina i la Milícia de Cultura, tot sent els acompanyants de la petita trinxera dels companys montserratins i la sempre impactant actuació d’en Ramon.

Gravació de El 9 TV / Recording of El 9 TV / Grabación de El 9 TV

Si que es cert que vam poder fer l’experiment de cantina activa, tot trencant encara més les distancies entre recreador i públic, situació no sempre possible. Però aquest experiment no va alterar en res la dinàmica local de l’esdeveniment.

Que fem després de Taradell? Doncs tornem a Subirats, i aquesta vegada, durant una setmana no pararà de circular gent. Ja sigui entre el grup de caminaires, ja sigui pels nois i noies de l’institut de Viladecavalls.

Ja ho sabeu, gaudim d’aquestes visites, es on donem el missatge de que recreació històrica i patrimoni poden conviure, i a més, ho fem en un format on vosaltres teniu un percentatge prou elevat de construcció a través de les vostres intervencions. Format que fa que cap de les quatre visites d’aquella setmana fos igual.

Format perillós pensareu alguns, es cert, us diré jo. Però fins ara sempre ha resultat satisfactori, ja que l’intercanvi es bidireccional i enriqueix les dos parts, a més de permetre una adaptabilitat més que necessària, per bé que també requereix que qui et porta en sàpiga.


Material gràfic de suport a les guies / Graphic material to support the guides / Material gráfico de soporte a las guías ( Xavier Carbonell)

Fins aquí ha estat la part de recreació, però es que també s’ha treballat en la web, que no es que tingués un mal format, però ja li tocava una repassada i des de gener que hi treballem. Aconseguint més visualització de les xarxes i on destaca sempre la darrera entrada, a més, hem afegit un parell d’ apartats per destacar altres esdeveniments i els artesans que es relacionen amb la recreació o el patrimoni, qui sap si amb l’esperança d’esdevenir una mica un pol de reunió d’altres branques.

Oriol Miró Serra

29 de febrer de 2024

February of new scenarios.

Contribute to knowledge of heritage? New recreation lines? Working with youth? All in one month? Of course!
But, what if we start, and we go for work, the first thing is to go to the knowledge of the heritage, specifically in Subirats, which yes we work there every third Sunday, true. But this time we are expanding both availability and route, although in a slightly different way.
It is, in fact, to accompany you from Sant Pau d’Ordal to Sant Pau d’Ordal passing through the trenches and other scenes of the Last Defense of Barcelona, but on the day you want and through your phone, everything using a self-guided tour that Turisme de Subirats is making.
All in all, and understand that I won’t explain too much more, an experience that I’m sure you’ll find enjoyable.


Enregistrant a El Pago / Recording in El Pago / Grabando en El Pago

And from your phone, we’ll jump into reality, a field that, as many of you know I think, should never be left out.
In addition, we will travel to a new area, and this is Osona, where we will go to Taradell to commemorate the eighty-five years since the rebel troops entered the municipality. And we will do it with colleagues from Montserratí and the musician Ramon Redorta.
It was the way we like it, without shrillness and talking one to one with the people, bringing the Cantina and the Militia de Cultura, all being the companions of the small trench of the fellow Montserratians and Ramon’s always shocking performance.
It is true that we were able to do the experiment of an active canteen, while further breaking down the distances between reenactor and audience, a situation not always possible. But this experiment did not alter the local dynamics of the event in any way.


Les aparicions en premsa local ajuden a la normalització / Appearances in the local press help normalization/ Las apariciones en prensa local ayudan a la normalización

What do we do after Taradell? Well, let’s go back to Subirats, and this time, for a week people will not stop circulating. Either among the group of walkers, or for the boys and girls of the Viladecavalls high school.
You know, we enjoy these visits, where we give the message that historical reenactment and heritage can coexist, and in addition, we do it in a format where you have a sufficiently high percentage of construction through your interventions. Format that means that none of the four visits that week were the same.
Dangerous format some will think, it is true, I will tell you. But so far it has always been satisfactory, since the exchange is bidirectional and enriches both parties, in addition to allowing more than necessary adaptability, although it also requires that the person who brings you knows about it.


Treballar amb els instituts aplanarà el camí de la futura difusió? / Will working with institutes pave the way for future diffusion? / ¿Trabajar con los institutos allanará el camino de la futura difusión?

So far it has been the recreation part, but we have also worked on the web, which is not that it had a bad format, but it needed a review and we have been working on it since January. Getting more views of the networks and where the last entry always stands out, in addition, we have added a couple of sections to highlight other events and artisans that relate to reenactment or heritage, who knows if in the hope of become somewhat of a meeting point for other branches.

Oriol Miró Serra
February 29, 2024

Febrero de nuevos escenarios.

¿Contribuir al conocimiento del patrimonio? ¿Nuevas líneas de recreación? ¿Trabajar con chavales? ¿Todo en un mes? ¡Por supuesto que sí!
Pero, y si empezamos, y vamos por trabajo, lo primero es ir al conocimiento del patrimonio, concretamente a Subirats, que sí que trabajamos cada tercer domingo, cierto. Pero esta vez ampliamos tanto en disponibilidad como en recorrido, aunque de forma algo diferente.
Se trata, de hecho, de acompañarle desde Sant Pau d’Ordal a Sant Pau d’Ordal pasando por las trincheras y otros escenarios de la Ultima Defensa de Barcelona, pero el día que desee y a través de vuestro teléfono, utilizando una autoguiada que Turisme de Subirats está realizando.


Us pensàveu que ens havíem oblidat de les vinyes? / Did you think we had forgotten about the vines?/ ¿Creíais que nos habíamos olvidado de los viñedos?

Todo ello, y entended que no explique demasiado más, una experiencia que que seguro os resultará agradable.
Y de su teléfono, saltaremos a la realidad, campo que, como muchos sabéis que pienso, nunca debería ser dejado de lado.
Además, viajaremos a una nueva zona, y ésta es Osona, donde iremos a Taradell para conmemorar los ochenta y cinco años de la entrada de las tropas rebeldes en el municipio. Y lo haremos con los compañeros del Montserratí y el músico Ramon Redorta.


Gravació de El 9 TV / Recording of El 9 TV / Grabación de El 9 TV

Fue como nos gusta, sin estridencias y hablando de tú a tú con la gente, llevando nosotros la Cantina y la Milicia de Cultura, siendo los acompañantes de la pequeña trinchera de los compañeros montserratins y la siempre impactante actuación de Ramon
Si que es cierto que pudimos realizar el experimento de cantina activa, rompiendo aún más las distancias entre recreador y público, situación no siempre posible. Pero ese experimento no alteró en nada la dinámica local del evento.
¿Qué hacemos después de Taradell? Pues volvemos a Subirats, y esta vez, durante una semana no parará de circular gente. Ya sea entre el grupo de caminantes, ya sea por los chicos y chicas del instituto de Viladecavalls.
Ya lo sabéis, disfrutamos de estas visitas, es donde damos el mensaje de que recreación histórica y patrimonio pueden convivir, y además, lo hacemos en un formato donde usted tiene un porcentaje suficientemente elevado de construcción a través de sus intervenciones. Formato que hace que ninguna de las cuatro visitas de aquella semana fuera igual.
Formato peligroso pensaréis algunos, es cierto, ya os digo yo. Pero hasta ahora siempre ha resultado satisfactorio, ya que el intercambio es bidireccional y enriquece a ambas partes, además de permitir una adaptabilidad más que necesaria, aunque también requiere que quien te lleva sepa.


Moment de la visita del tercer diumenge de mes / Time of the visit on the third Sunday of the month / Momento de la visita del tercer domingo de mes

Hasta aquí ha sido la parte de recreación, pero es que también se ha trabajado en la web, que no es que tuviera un mal formato, pero ya le tocaba un repaso y desde enero que trabajamos en ella. Consiguiendo más visualización de las redes y donde destaca siempre la última entrada, además, hemos añadido un par de apartados para destacar otros eventos y artesanos que se relacionan con la recreación o el patrimonio, quién sabe si con la esperanza de convertirse en algo un polo de reunión de otras ramas.

Oriol Miró Serra
29 de febrero de 2024

Patrimoni, Recreació

Desembre, tancament tranquil però no inactiu / December, quiet closing but not inactive / Diciembre, cierre tranquilo pero no inactivo

English version after the Catalan one

Versió castellana després de la Anglesa

Desembre, tancament tranquil però no inactiu.

Desembre sol ser un mes tranquil, ja sabeu, coses de festes i obligacions familiars! Però això no significa inactivitat. Botiga de l’Avia, Cesub, una mica d’arqueologia i patrimoni han omplert el mes de manera raonable.

Ja començant, el primer del mes va ser La Botiga de l’Avia, aquesta vegada a Hostafrancs, i com sempre que hi he participat, una experiència plenament satisfactòria. Bona gent i bon projecte, cap visita es igual que l’anterior, ja sigui pels botiguers de les botigues centenàries, ja sigui per la interacció dels visitants, ja sigui pels recreadors conductors! I això es el que fa tan atractiu aquest projecte cultural que recorre la història del barri a través de les seves botiges.


Captura de Pantalla del Perfil de Escena Històrica / Screenshot of the Historical Scene Profile / Captura de Pantalla del Perfil de Escena Histórica

I de ciutat, anem a les vinyes del Penedès, i es que tant Ultima Defensa de Barcelona com Sabors en temps de guerra guanyen terreny (encara més) dia rere dia, i a dia d’avui no es possible saber quin es el seu sostre.

La qüestió es que les aliances que fan funcionar el funcionament d’aquestes trinxeres fa que cada dia hi hagi més gent que conegui aquest episodi dels darrers moments de la Guerra Civil Espanyola, a través del concepte que uneix la recreació històrica amb el patrimoni històric.

Fins aquí el fet davant del públic, però i darrere? Ja sabeu, apart de la no sempre divertida però necessària tasca administrativa…


Grup de Visitants davant del CIUDEB / Group of Visitors in front of the CIUDEB / Grupo de Visitantes frente al CIUDEB

Doncs darrere hem treballat en acabar de treure l’entrellat a la cafetera russa i en posar en valor el patrimoni.

Sobre la cafetera russa. O mal anomenada russa per nosaltres, ja que començo a sospitar que aquest nom li ve de la creença popular de que tot l’estrany…ve de lluny, i aquí li va tocar el concepte russa…que si napolitana, que si una companya russa em va dir que això ella no ho havia vist mai, i altres fan arribar a aquesta conclusió, o si més no sospitar-ho!

Bé, tornant-hi, si bé he decidit que no sortirà al camp de les recreacions pel mal estat del filtre, si que vaig fer la prova de fer cafè a la cuina de casa, que, si bé no el vaig tastar, si que es va veure que la cafetera funciona. Deixant un vídeo al canal de YouTube per que es pugui veure.

Sobre la secció patrimonial, m’he orientat per explicar una mica per sobre les trinxeres de Serra de Galliners, entre Terrassa i Sabadell per que ens entenguem!

Si que la durada del vídeo dona pel que dona, però he de reconèixer que no m’agraden els vídeos llargs, i, potser pensant que tothom es igual a mi, creo els vídeos a mode de tastets ràpids de consumir, però que despertin la curiositat.

I això ha estat tot per aquest any, prou entretingut i variat com heu vist els que heu seguit les cròniques mensuals. Ara, a dia d’avui, queda acomiadar-lo com toca, i desitjar que el 2024 sigui millor!

Oriol Miró Serra

30 de Desembre de 2023

December, quiet closing but not inactive.

December is usually a quiet month, you know, party stuff and family obligations! But this does not mean inactivity. Botiga de l’Avia, Cesub, a bit of archeology and heritage filled the month in a reasonable way.
Already starting, the first of the month was La Botiga de l’Avia, this time in Hostafrancs, and as always I have participated, a fully satisfactory experience. Good people and good project, no visit is the same as the previous one, be it for the shopkeepers of the centuries-old shops, be it for the interaction of the visitors, be it for the reenactor drivers! And this is what makes this cultural project so attractive, which traces the history of the neighborhood through its shops.
And from the city, let’s go to the vineyards of Penedès, and it is that both Last Defense of Barcelona and Flavors en time war are gaining ground (even more) day after day, and to this day it is not possible to know what their ceiling is.


Coneixent les trinxeres, fotografia de Pere Batlle / Getting to know the trenches, photograph by Pere Batlle / Conociendo las trincheras, fotografía de Pere Batlle

The point is that the alliances that make these trenches work means that every day there are more people who know this episode of the last moments of the Spanish Civil War, through the concept that unites historical recreation with historical heritage.
So far the fact in front of the public, but what about behind? You know, apart from the not always fun but necessary administrative work…
Well, behind the scenes, we have worked to finish removing the entanglement from the Russian coffee maker and to enhance the heritage.
About the Russian coffee maker. Or wrongly called Russian by us, since I’m beginning to suspect that this name comes from the popular belief that everything strange…comes from far away, and here he was touched by the concept of Russian…that if Neapolitan, that if a Russian colleague told me that she had never seen this, and others make this conclusion, or at least not suspect it!

Well, getting back to it, although I have decided that it will not go out in the field of reenactments due to the poor condition of the filter, I did test making coffee in the kitchen at home, which, although I did not taste it, I did the coffee maker was seen to work. Leaving a video on the YouTube channel for viewing.
Regarding the heritage section, I have aimed to explain a little about the trenches of Serra de Galliners, between Terrassa and Sabadell so that we understand each other!
Yes, the length of the video gives what it gives, but I have to admit that I don’t like long videos, and, perhaps thinking that everyone is the same as me, I create the videos in the form of quick tastes to consume, but which awaken the curiosity
And that’s all for this year, quite entertaining and varied as those of you who have followed the monthly chronicles have seen. Now, as of today, it remains to dismiss him as he should, and wish that 2024 will be better!

Oriol Miró Serra
December 30, 2023

Diciembre, cierre tranquilo pero no inactivo.

Diciembre suele ser un mes tranquilo, ya sabéis, cosas de fiestas y obligaciones familiares! Pero esto no significa inactividad. Botiga de l’Avia, Cesub, algo de arqueología y patrimonio han llenado el mes de forma razonable.
Ya empezando, el primero del mes fue La Botiga de l’Avia, esta vez en Hostafrancs, y como siempre que he participado, una experiencia plenamente satisfactoria. Buena gente y buen proyecto, ninguna visita es igual que la anterior, ya sea por los tenderos de las tiendas centenarias, ya sea por la interacción de los visitantes, ya sea por los recreadores conductores! Y esto es lo que hace tan atractivo este proyecto cultural que recorre la historia del barrio a través de sus tiendas.
Y de ciudad, vamos a los viñedos del Penedès, y es que tanto Ultima Defensa de Barcelona como Sabores en tiempos de guerra ganan terreno (todavía más) día tras día, y a día de hoy no es posible saber cuál es su techo.
La cuestión es que las alianzas que hacen funcionar el funcionamiento de estas trincheras hace que cada día haya más gente que conozca este episodio de los últimos momentos de la Guerra Civil Española, a través del concepto que une la recreación histórica con el patrimonio histórico.
¿Hasta aquí el hecho delante del público, pero y detrás? Ya sabéis, aparte de la no siempre divertida pero necesaria labor administrativa…


Dins del CIUDEB / Within the CIUDEB / Dentro del CIUDEB

Pues detrás hemos trabajado en acabar de quitar el entramado a la cafetera rusa y poner en valor el patrimonio.
Sobre la cafetera rusa. O mal llamada rusa por nosotros, ya que empiezo a sospechar que ese nombre le viene de la creencia popular de que todo lo extraño…viene de lejos, y aquí le tocó el concepto rusa…que si napolitana, que si una compañera rusa me dijo que eso ella no lo había visto nunca, y otros hacen llegar a esta conclusión, ¡o por lo menos sospecharlo!
Bien, volviendo a ello, si bien he decidido que no saldrá al campo de las recreaciones por el mal estado del filtro, si que hice la prueba de tomar café en la cocina de casa, que, si bien no lo probé, si que se vio que la cafetera funciona. Dejando un vídeo en el canal de YouTube para que se pueda ver.
Sobre la sección patrimonial, me he orientado para explicar un poco por encima de las trincheras de Serra de Galliners, entre Terrassa y Sabadell para que nos entendamos!
Si que la duración del vídeo da por lo que da, pero tengo que reconocer que no me gustan los vídeos largos, y, quizás pensando que todo el mundo es igual a mí, creo los vídeos a modo de catas rápidas de consumir, pero que despierten la curiosidad.
Y esto ha sido todo para este año, lo suficientemente entretenido y variado como ha visto los que ha seguido las crónicas mensuales. Ahora, a día de hoy, queda despedirle como toca, ¡y desear que el 2024 sea mejor!

Oriol Miró Serra
30 de Diciembre de 2023

Patrimoni, Publicació, Recreació

Artèria Cultural presenta el projecte «Interiors 2023» a l’Alcúdia de Veo i Visita teatralitzada i recreació històrica al Xinquer

Artèria Cultural presenta el projecte «Interiors 2023» a l’Alcúdia de Veo

El grup Artèria Cultural ha presentat este cap de setmana a l’Alcúdia de Veo el projecte «Interiors 2023/Pobles abandonats. Poblats de cultura». La iniciativa està finançada amb fons europeus i compta amb el suport i la col·laboració de l’ajuntament del municipi. L’objectiu és donar a conéixer i conscienciar la gent del valor històric, cultural i natural dels pobles abandonats.

El projecte es presentà a Lludient (l’Alt Millars) el 4 de novembre i els dies 18 i 19 de novembre s’oferirà a El Toro (l’Alt Palància). En el cas de l’Alcúdia de Veo, el treball s’ha centrat en el llogaret del Xinquer, abandonat durant la Guerra Civil.

El dissabte 11 de novembre a les 19.00, un dels responsables de la iniciativa, Sergi Alejos, i l’alcalde del municipi, Mariano Molina, han donat la benvinguda als assistents i els han explicats la importància del programa «Interiors 2023». En acabar la presentació, han projectat un vídeo musical d’un concert que gravà l’artista Alberto Lucendo al Xinquer. A continuació, la ballarina Noe Arcos del Col·lectiu Penja’m ha interpretat una coreografia de dansa contemporània amb la col·laboració dels espectadors. Seguidament, han projectat un vídeo documental on la gent gran de l’Alcúdia contava històries sobre el Xinquer. Tot seguit, s’ha obert un diàleg on l’auditori ha participat recordant vivències vinculades al llogaret. Per a finalitzar, l’ajuntament ha oferit als presents una degustació de productes locals. La jornada del dissabte ha tingut lloc al local multifuncional de l’Ajuntament de l’Alcúdia de Veo.

Visita teatralitzada i recreació històrica al Xinquer

El diumenge 12 de novembre, el públic s’ha aplegat a les 10.30 al Xinquer per a presenciar una visita teatralitzada a càrrec del grup Aur-Art. Els actors i la guia d’Aur-Art han explicat la història de l’indret interpretant les diferent etapes: Al-Àndalus, la conquesta cristiana de Jaume I, les Germanies i la revolta dels moriscs, l’expulsió dels moriscs, la vida i els costums del nous pobladors i l’evacuació dels habitants durant la Guerra Civil. Este darrer episodi, que s’esdevingué en la primavera de 1938, significà l’abandó del Xinquer. En acabar la contesa bèl·lica, la gent no tornà a viure-hi i aquells que hi tornaven ho feien de manera temporal per a llaurar les terres, collir cireres i olives, segar blat, coure pa i dur a pasturar el bestiar. Cal dir que un dels actors figurava el tio Martín, considerat el darrer habitant del Xinquer.

Acabada la visita teatralitzada, ha sigut el torn d’Oriol Miró i Serra que, vestit de soldat republicà, ha fet una recració històrica de la Guerra Civil. Oriol Miró ha explanat la vida dels soldats al front mostrant què menjaven, com s’il·luminaven i com es tapaven per a no patir fred. A més, també ha ensenyat altres circumstàncies que comporta la conjuntura bèl·lica, com les bombes, l’impacte i les ferides de la metralla sobre un cos humà, la campanya d’alfabetització de la zona republicana, com sonava una sirena que avisava la població d’un bombardeig imminent, les cartilles de racionament i la dieta de la gent.

En conjunt, ha estat una jornada didàctica i lúdica al bell mig de la Serra d’Espadà, un entorn pintoresc excel·lent per la seua vàlua paisatgística, natural i històrica.

Glòria Olivares i Muñoz

14 de novembre de 2023

Patrimoni, Recreació

Octubre, Jornades Europees de Patrimoni i altres continguts / Octubre, Jornadas Europeas de Patrimoni y otros contenidos / October, European Heritage Days and other Contents

Octubre, Jornades Europees de Patrimoni / Octubre, Jornadas Europeas de Patrimoni / October, European Heritage Days

Arenys de Mar

Altres continguts / Other contents / Otros contenidos

Conferencies, Patrimoni, Recreació

Setembre i Agost, xarxes i retorn de les «vacances» / Septiembre y Agosto, redes y retorno de las «vacaciones»

Versió castellana després de la catalana.

Setembre i Agost, xarxes i retorn de les «vacances»

Crònica estranya, sens dubte, i es que ajuntem dos mesos. Però la raó es ben senzilla, a l’agost no es va sortir i setembre ha omplert aquest buit.

Fancon 2023, XI Congreso Internacional de Fiestas y Recreaciones Históricas, Pinell de Brai i xarxes en serien els elements més destacats, i de fet en seran l’esquema. Així doncs…comencem.

Segona participació a FANCON, i inesperada, ja que si de norma era bianual, per aquesta ocasió van fer una excepció, i sembla ser que la nostra tasca era prou ben recordada, ja que ens van tornar a avisar.

Tres van ser les entitats amigues avisades, amb pretensió de fer un bon campament de rereguarda republicana, cosa que sembla que varem aconseguir. XV Brigada ens va dur un centre de reclutament plenament funcional, ARH Montserratí si bé no va portar material, si que feia la guàrdia externa d’un campament, tot definint un perímetre fictici i UDEP ens va portar un servei sanitari digne de presumir-ne. I nosaltres Milícia de Cultura, que crec que podríem definir com el nostre producte estrella.


Registre d’imatges i vídeos de la edició de l’any 2023 de Fancon / Record of images and videos of the 2023 edition of Fancon / Registro de imágenes y vídeos de la edición del año 2023 de Fancon

A més, i ara que ja sabíem el llenguatge de l’esdeveniment, varem enllaçar els quatre papers aconseguint que la experiència acabés posant-se un uniforme. Per qui volgués, només faltaria! I tot això enmig de didàctica i experimentació, com bé podia ser veure que els telèfons eren funcionals o ser traslladat en llitera pels sanitaris.

La participació al XI Congreso Internacional de Fiestas y Recreaciones Históricas fou diferent, i es que vaig parlar-vos a través de internet de la mà de la Funcación Bodas de Isabel, de Terol. Qui em va permetre fer un breu repàs de la casuística que envolta la recreació històrica i alguns reptes de futur, i present!


Aquí podeu veure la intervenció al congrés / Here you can see the speech at the congress / Aquí puede ver la intervención en el congreso

I si ben cert es que quaranta-cinc minuts donen pel que donen, m’agrada creure que la cosa va sortir prou bé. Això si. Em faltava veure les cares, i es que les cares diuen si una cosa s’està fent bé o malament!

A Pinell de Brai, com sempre, es fa un viatge més emocional, per bé que amb la mateixa professionalitat que sabem donar.

Pel matí, museu viu i per la tarda batalla, format que si bé no en podem dir habitual, poc falta per ser-ho.

Pel matí, a l’entorn del campament republicà, un de tres espais dissenyats per l’associació Pandols 38, que organitzava l’acte. Vam portar altre cop milícia de cultura, que varem embrancar amb el Comissariat portat pels companys de El Comité, tot il·lustrant la connexió directa entre aquelles seccions de l’exercit republicà. A més, quan el temps ens deixava, gaudíem de les explicacions del niu de metralladora, el comandament de divisió i el post sanitari conduïts de manera brillant per XV Brigada i Voluntarios de Fayón.

Tot això mentre el company de Pandols 38 conduïa els dos grups de visitants.


Recull d’imatges i vídeos de la darrera edició de Pinell de Brai / Collection of images and videos from the latest edition of Pinell de Brai / Recopilación de imágenes y vídeos de la última edición de Pinell de Brai

Per la tarda, batalla, la recreació dels combats per la cota 666, motiu pel qual ens vam canviar de bàndol. Aquesta vegada, però, l’ideòleg volia remarcar el desastre que significa la guerra, i la recreació acaba amb un gran escampall de «morts» provocats a l’estavellar-se contra una defensa ben muntada i impenetrable. Cosa que a la pràctica significava enviar-los a una mort segura. Convidant d’aquesta manera a la reflexió del preu de la vida, entre d’altres.

Falten les xarxes, quart esdeveniment a remarcar! Aquesta part s’ha fet bàsicament durant l’agost, i ha consistit en dotar de més contingut el ja existent canal de YouTube, mostrant el patrimoni que diem defensar, mostrant recreacions que ja defensàvem, i unint-ho allà on es possible. I a més la idea es anar afegint contingut a mesura que vinguin esdeveniments.

I evidentment que hem fet altres coses, les trinxeres de Subirats han tornat a tenir visites i hem seguit cuinant sortides que anireu veient.


Muntatge on es mostra una gran bateria d’artilleria en casamata / Montage showing a large artillery battery in a casemate / Montaje donde se muestra una gran batería de artillería en casamata

Oriol Miró Serra

2 d’Octubre de 2023

Septiembre y Agosto, redes y retorno de las «vacaciones»

Crónica extraña, sin duda, y es que juntamos dos meses. Pero la razón es muy sencilla, en agosto no se salió y septiembre ha llenado ese vacío.
Fancon 2023, XI Congreso Internacional de Fiestas y Recreaciones Históricas, Pinell de Brai y redes serían los elementos más destacados, y de hecho serán su esquema. Así pues… empecemos.
Segunda participación en FANCON, e inesperada, ya que si de norma era bianual, para esta ocasión hicieron una excepción, y parece que nuestra labor era bastante bien recordada, ya que nos avisaron de nuevo.
Tres fueron las entidades amigas avisadas, con pretensión de realizar un buen campamento de retaguardia republicana, algo que parece que conseguimos. XV Brigada nos llevó un centro de reclutamiento plenamente funcional, ARH Montserratí si bien no trajo material, si que hacía la guardia externa de un campamento, definiendo un perímetro ficticio y UDEP nos trajo un servicio sanitario digno de presumir de ello . Y nosotros Milicia de Cultura, que creo que podríamos definir como nuestro producto estrella.


Registre d’imatges i vídeos de la edició de l’any 2022 de Fancon / Record of images and videos of the 2022 edition of Fancon / Registro de imágenes y vídeos de la edición del año 2022 de Fancon

Además, y ahora que ya sabíamos el lenguaje del evento, enlazamos los cuatro papeles consiguiendo que la experiencia acabara poniéndose un uniforme. ¡Para quien quisiera, sólo faltaría! Y todo ello en medio de didáctica y experimentación, como bien podía verse que los teléfonos eran funcionales o ser trasladado en camilla por los sanitarios.
La participación en el XI Congreso Internacional de Fiestas y Recreaciones Históricas fue diferente, y es que hablé a través de internet de la mano de la Funcación Bodas de Isabel, de Teruel. Quien me permitió hacer un breve repaso de la casuística que envuelve la recreación histórica y algunos retos de futuro, ¡y presente!

Y si bien es cierto que cuarenta y cinco minutos dan por lo que dan, me gusta creer que la cosa salió bien. Eso sí. ¡Me faltaba ver las caras, y es que las caras dicen si algo se está haciendo bien o mal!
En Pinell de Brai, como siempre, se hace un viaje más emocional, aunque con la misma profesionalidad que sabemos dar.
Por la mañana, museo vivo y por la tarde batalla, formado que si bien no podemos llamarlo habitual, poco falta para serlo.
Por la mañana, en torno al campamento republicano, uno de tres espacios diseñados por la asociación Pandols 38, que organizaba el acto. Llevamos de nuevo milicia de cultura, que enzarzamos con el Comisariado traído por los compañeros de El Comité, ilustrando la conexión directa entre aquellas secciones del ejercito republicano. Además, cuando el tiempo nos dejaba, disfrutamos de las explicaciones del nido de ametralladora, el mando de división y el post sanitario conducidos de forma brillante por XV Brigada y Voluntarios de Fayón.
Todo esto mientras el compañero de Pandols 38 conducía a los dos grupos de visitantes.

Por la tarde, batalla, la recreación de los combates por la cota 666, por lo que nos cambiamos de bando. Esta vez, sin embargo, el ideólogo quería remarcar el desastre que significa la guerra, y la recreación termina con un gran esparcimiento de «muertes» provocados al estrellarse contra una defensa bien montada e impenetrable. Lo que en la práctica significaba enviarlos a una muerte segura. Invitando de esta forma a la reflexión del precio de la vida, entre otros.
¡Faltan las redes, cuarto evento a remarcar! Esta parte se ha hecho básicamente durante agosto, y ha consistido en dotar de mayor contenido al ya existente canal de YouTube, mostrando el patrimonio que decimos defender, mostrando recreaciones que ya defendíamos, y uniéndolo allá donde es posible. Y además la idea es ir añadiendo contenido a medida que vengan eventos.
Y evidentemente que hemos hecho otras cosas, las trincheras de Subirats han vuelto a tener visitas y hemos seguido cocinando salidas que irá viendo.


Muntatge on es mostra el niu de metralladora sota el Castell de Montearagón / Montage showing the machine gun nest under Montearagón Castle / Montaje donde se muestra el nido de ametralladora debajo del Castillo de Montearagón

Oriol Miró Serra

2 de octubre de 2023