Per aquesta ruta, encara prop de Barcelona per les restriccions que ens ha tocat viure, ens endinsarem en el romànic que tenim prop de la ciutat comtal, però, i encara que aquest art sigui el principal motiu de visita, anirem saltant en els segles durant el trajecte. Esteu atents a les següents línies, que no us en penedireu.
Començarem tot pujant per Torrent de Fontanal, i la seva vall, ben propera al velòdrom d’Horta, punt d’origen de la sortida d’avui.
No ha estat una tria a l’atzar, i es que mentre pugem cap al Portell de Valldaura anirem trobant mostres d’un aprofitament hídric de la vall prou potents. Un petit aqüeducte, una petita represa, basses i fonts com la de la Marquesa s’aniran succeint mentre fem un camí que va fent giragonses fins trobar la continuació del Passeig de les aigües. Punt en que girarem a esquerra fins trobar-nos entre Turó de la Magarola i Turó de Sant Cebrià, punt en que canviarem de vessant de la muntanya a través d’un petit pas de muntanya.
Un cop ja a l’altre vessant de muntanya heu de seguir direcció Tibidabo, però sense arribar-hi, i es que més aviat que tard trobareu els carrers de terra premsada d’una urbanització, agafeu el segon, Carrer Llentiscle per si voleu posar-hi nom…, ja que es aquest el que us durà de manera natural a la Vall de Sant Medir. On ens distraurem una bona estona.
Òbviament, la Ermita de Sant Medir es el referent principal, i es que es un lloc popular que poca presentació necessita donada la seva devoció.
En tot cas, i anant a una informació més tècnica, trobem un edifici «de línies senzilles, planta rectangular i volta de canó, data del segle XII i de posteriors reformes i restauracions.», en el que en altres temps fou el camí natural entre Barcelona i Castrum Octavium (o Sant Cugat del Vallés si ho preferiu dir com ara…)
Però, com hem dit, aquesta vall ens ocuparà una estona, i es que des de Sant Medir seguirem el camí que surt del replà, tot travessant rierols fins el trencall senyalitzat que ens durà a l’ermita de Sant Adjutori i un forn ibèric d’allò més interessant.
Sant Adjutori es una sorpresa molt agradable, una petita ermita de planta circular d’origen bizantí, cosa que la converteix en quasi una raresa a Catalunya. Ja documentada el 986.
Amb tot, si pensem que allà «només» hi trobem aquesta ermita, errarem. I es que ben proper trobarem les restes protegides d’un antic forn ibèric que fan pensar que ens trobem en un assentament més antic del que podem pensar, i que fa relacionar aquesta ruta amb un poblat iber a Cerdanyola, cosa que ens dona molts segles d’utilització dels camins de Collserola.
I, vist això, només queda tornar, i tot i que no seria el primer cop que fem una ruta diferent de tornada…aquesta vegada quasi trepitjarem sobre els nostres passos, quasi he dit, i es que a l’alçada de Turó del Trac trobarem un trencall a dreta on indica el camí de Castell Fortí, ultima destinació del dia.
Ens trobem en un d’aquells grans desconeguts, a diversos nivells, malgrat ser tan pròxim al Parc del Laberint. I es un desconeixement tant per al gran public com de l’històric, on poc mes que el nom del capità general Manuel de Llauder i unes dates que van de 1833 a 1840 que ens traslladen a la Primera Guerra Carlina.
Estructuralment, es prou interessant, un rectangle guardat per dos estructures que ara anomenaria caponeres, una a cada cantó i que eliminen els angles morts que hi haurien amb el propi rectangle. Les seves parets espitllerades permetien fer foc des de dins. Presentant a més una interessant entrada fortificada a mode de caponera angular, cobert l’accés per un dels angles de la caponera circular que dona a la ciutat.
Es poc i molt alhora, ho sé, quantes preguntes surten d’aquesta estructura, Quina va ser la raó? I la seva utilitat exacte? Creieu-me sincerament si us dic que ja m’agradaria donar-vos respostes, però, creieu-me també sincerament si us dic que també m’agrada tancar una ruta amb preguntes a l’aire. No deixa de ser un estimul per seguir endavant.
I ara entrant en la indumentària, tema no tractat en l’anterior sortida de retroexcursionisme, aquesta vegada la selecció ha entrat en Guerra Civil Espanyola, fent un popurri del tot creïble de com podria haver anat un Brigadista Internacional. Voluntari estranger arribat per ajudar a la República Espanyola en la seva lluita contra els revoltats ubicable entre novembre de 1936 i abril de 1937. Triant una barreja de roba majoritàriament civil composta per bota, pantaló de pana resistent, jersei, passamuntanyes i del que en sobresurt el jaquetò de pell Jerkins, ja utilitzat a la primera guerra mundial. Portant per damunt només el sarró on portava les meves coses, i, es que com comprendreu, portar cartuxería i arma no hagués estat el més adequat.
Oriol Miró Serra
29 de gener de 2021
Bibliografia:
Mapa i guia: Collserola Parc Natural/ Editorial Alpina.
El Romànic de Collserola, Francesc Móra i Presas/ Llibre de Motxilla/ Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Diccionario de Historia Militar, Desde los reinos medievales hasta nuestros días/ Cristina Borreguero Beltrán/ Ariel Referencia.
Ejercitos y Batallas Brigadas Internacionales en España, 1939-1939/ Ediciones el Prado/ Osprey Military.