Archivo de la etiqueta: recreació historica

Patrimoni, Recreació

Gener de recreació, la defensa de Barcelona.

Deja un comentario

Gener en recreació, si més no per mi sol significar recreacions al voltant de Barcelona, tot explicant el que va ser l’intent de defensar la ciutat els fatídics dies de finals de gener. I aquest any a la ja tradicional de Subirats s’hi havia sumat la d’Abrera, que va caure a causa del clima.

Subirats, i ja entrant de ple al tema que ens ocupa, era repetir l’esquema que fem des de fa dos anys a les ja tradicionals jornades de memòria del CESUB. On el nostre paper era amenitzar la visita a les trinxeres del que va ser l’última defensa de Barcelona, podent veure els visitants quelcom més que «forats a terra».

Cartell de l’acte de Subirats, com veieu enquadrat en un entorn molt més complex

Amb tot, aquest format aquest any no va ser possible, i si bé havia deixat de ploure la naturalesa del terreny no feia recomanable la visita en zona boscosa, motiu pel qual es va passar tota l’activitat de diumenge al Centre Agrícola de Sant Pau d’Ordal, disposant aquest local d’un magnific espai teatral que sabríem fer jugar al nostre favor, mantenint la idea original de tres espai. Milícia de Cultura, en origen ubicat al CIUDEB, i fortificació i reducte defensiu ubicats en origen a les trinxeres de El Pago.

Nou escenari, nou format, tots els problemes fossin aquest

I si bé aquesta era la idea original de nou format, i apostant que el temps no ens la jugaria, els encarregats del reducte defensiu van decidir instal·lar-se a la plaça del costat del centre, dividint-se a més entre transmissions i reducte defensiu. Mostra de l’adaptabilitat que podem tenir els recreadors que creiem en el que fem.

Quedant distribuïts els expositors en dos espais, Milícia de Cultura i fortificació dins del teatre. Sortint-ne amb èxit del desafiament de canvi de format.

Tot detall pot atraure les mirades

I reducte defensiu i transmissions a la plaça, animant-se a més a fer demostracions de moviments i maniobra.

Instants de la formació realitzada a l’exterior, la credibilitat es practica i dona resultats

Resolent de la manera descrita el desafiament que sempre representa un canvi de lloc i format en qüestió de molt poques hores, i agraint de pas a la organització de les jornades la seva disposició i comprensió davant possibles errades.

L’altre sortida era Abrera, a les trinxeres del Puig de Sant Miquel, excavades l’estiu passat i on havíem de posar volum humà a unes trinxeres de per sí magnifiques.

Espectaculars trinxeres del Puig de Sant Miquel d’Abrera, clica sobre la foto per anar a descripció del jaciment

Ho teníem tot, un grup humà de gran capacitat, disposat a introduir aspectes absolutament nous fins ara, una promoció potent i bona disposició municipal. Però, va arribar el temporal Gloria que tan mal ha fet a la costa, i va convertir aquelles fabuloses trinxeres en quelcom impracticable. I si hi havia un protagonista essencial en l’acte, aquesta vegada era el lloc, i no era possible una modificació d’escenari.

Cartell d’Abrera, ben aviat donarem novetats

Però no patiu, aquest acte serà fet, es trobarà una nova data, i prometem dedicar el mateix esforç per que viatgeu, ni que sigui temporalment, en el temps, ajudant-vos a fer-vos una idea més completa del que d’altre manera potser només veuríeu com forats a terra.

Oriol Miró Serra.

30 de gener de 2020.

Patrimoni, Recreació, Reflexió

Recreació i Patrimoni Junts, que es.

Deja un comentario

Recreació i patrimoni junts es una idea, una idea que implica una necessària col·laboració entre dos àmbits aparentment separats per afavorir l’arribada dels dos al gran públic. I com a prova, us recomano que abans visioneu aquest vídeo realitzat ahir mateix a Alcubierre, on entitats d’arreu es van trobar a les trinxeres de la Ruta Orwell amb l’objectiu comú d’explicar història.

Vídeo de gran valor, que resum perfectament el significat de la idea, ja que es fet des de fora d’aquestes línies i sense saber qui el va gravar, si més no en persona.

Però, que implica aquesta idea? La seva resposta es col·laboració entre entitats, ja que no poques vegades l’escenari patrimonial serà “propietat” d’una entitat municipal, privada o mixta, la recreació vindrà d’una associació especialitzada. I ambdues volent normalitzar la història del nostre país, per bé que de maneres diferents, i com diem, compatibles.

«Recreadors, escenari ben treballat i medis de comunicació són un còctel perfecte per arribar al públic.»

Així doncs, i després d’aquestes breus línies, simple reforç d’un producte gràfic molt potent, només resta convidar-vos a pensar en si vosaltres, sigui quin sigui el vostre grau d’implicació possible, podeu unir-vos a aquesta idea i fer camí junts. Que si hi ha voluntat, hi ha solucions.

Oriol Miró Serra.

20 de Maig de 2019.

Recreadors, escenari ben treballat i medis de comunicació són un còctel perfecte per arribar al públic.

Hastag: #recreacioipatrimonijunts

Patrimoni, Publicació, Recreació

Recreació i Patrimoni han d’anar junts, Arenys de Mar com a prova

Deja un comentario

Dissabte 6 d’Abril al Museu de Arenys de Mar va tenir ocasió una jornada de recreació molt especial, o hauríem de dir de museu. Bé, de fet hauríem de dir que va ser una mica de tot, posant en relleu el que diem alguns que el camí del patrimoni es el mateix que el de la recreació.

I es que dos grups de recreació històrica uniren les seves forces a través del Museu d’Arenys de Mar, i la seva exposició de la defensa de costa al Maresme dissenyada pel GRIEGC, esdevenint-se així una jornada pel record de molts arenyencs.

Milícies anarquistes a la primera sala, foto XV Brigada

Si bé l’escenari principal era el pati del museu, on hi havia instal·lats expositors i recreadors, no podem dir que aquest fos l’únic, ja que en els dos espais de la exposició hi havia recreadors o quelcom relacionat amb ella, ja fos presencial o sensitiu.

A l’espai principal de l’exposició s’hi van instal·lar les milícies, sent testimoni elles de les explicacions del membre del GRIEGC Adrián Cabezas que explicava amb tot detall el recorregut de la exposició.

Espectacular copia d’un niu de metralladora, va ser ambientat amb música, foto DIDPATRI

El segon espai no es menys espectacular, i es que una reproducció molt fidel d’un niu de metralladora feia les excel·lències dels visitants, enriquida aquesta reproducció amb un telèfon de la època encara funcional, com alguns visitants van poder comprovar gràcies a companys recreadors. I quan aquests no hi eren, dins del niu de metralladora hi sonava música de l’època, ja fos civil o himnes militars, creant una transició cap l’exterior. Autèntic paradís de recreadors i visitants, que van omplir el patí fins un punt que a vegades costava caminar.

Gran afluència de públic com es pot veure en aquesta imatge, foto DIDPATRI

En aquell pati hi havia membres de XV Brigada Mixta i Didpatri, i tots havien portat els seus millors expositors. Expositors oberts a vosaltres, el públic general, destinatari real tant de museus i recreadors.

Recreadors de DIDPATRI i XV Brigada Mixta junt a Adriàn Cabezas i Neus Ribas, directora del Museu, foto XV Brigada

Allà vau conèixer la tasca educativa dins de l’exercit republicà vers els seus soldats a través de la Milícia de Cultura, el funcionament d’un petit centre de comandament que rebia o enviava trucades, un lloc de sanitat i fins i tot un aparell de telegrafia òptica (o heliògraf) com els de l’època. Tot això amanit entre soldats, carrabiners i guàrdies d’assalt, creant un entorn que us transportava a aquells tres anys fatídics. Per sort vostra, sense necessitat de viure les penúries i batalles que tots hem llegit o conegut a través de parents.

Un dels moments en que algú del public es va poder vestir com un soldat, foto DIDPATRI

Però no s’acabava allà la cosa, i es que com experiència conjunta de les dos associacions agermanades us podíeu vestir com un soldat, activitat que va tenir un èxit rellevant.

Amb tot no seriem justos si diguéssim que érem els únics presents en aquell pati, i es que en una taula vam sentir la presencia de la motonau Ciutat de Barcelona, enfonsat a les costes del Maresme un 30 de Maig de 1937, morint en el seu naufragi nombrosos brigadistes internacionals.

La veu del Ciutat de Barcelona, necessària en un acte de tal natura, foto XV Brigada Mixta

Sent aquest un episodi relacionat amb el motiu de la exposició, ja que fou atacat per dos submarins italians que actuaven amb la flota feixista, i que demostra la necessitat de defensar la costa d’aquells dies. I es que no hem d’oblidar que Mallorca era territori dels sollevats i la por a un desembarcament sempre hi va ser.

Es comptant tot l’explicat que podem dir que la jornada de dissabte es una més en un camí de col·laboració d’ambdues disciplines, demostrant que la exposició del patrimoni i la recreació històrica es complementen. Estigueu atents, que de ben segur sentireu a parlar més d’aquesta parella.

 

Oriol Miró Serra.

7 d’abril de 2019.

Conferencies, Llibres, Patrimoni, Recreació, Sin categoría

On treballa actualment Conèixer escenaris de la Guerra Civil Espanyola?

Deja un comentario

A dia d’avui conèixer escenaris ha canviat respecte el seu origen, amb plantejaments teòrics que no van reeixir del tot, motiu pel qual s’han anat explorant altres vies, tot aprofitant les existents o obrint-ne de noves. Tant en la part digital com presencial, parts complementaries l’una de l’altre. No oblidant la part patrimonial. Tot sense oblidar el principi pel qual va ser creat.

En la part digital la pàgina que llegiu ara segueix activa malgrat daltabaixos, volent ser encara un centre per les seves característiques per l’escriptura més elaborada en comparació a Twitter i Instagram.

Si bé twitter va néixer amb la pàgina, sent en si un complement per que arribessin al contingut que podeu trobar aquí, aquest té el seu llenguatge i una mica de dinàmica pròpia, per bé que bastant fidel al seu principi.

Un dels retalls de text que trobareu a Instagram

El que ha nascut diferent es Instagram, volent ser una eina real d’ajuda al recreador i no recreador. Si entreu veureu que es de naturalesa poc gràfica, i es que es basa en imatges de llibres que expliquen quelcom interessant o útil. No es un grafisme improvisat, i es que en una època de texts curts i imatges cal recordar d’on ve el coneixement, que entre moltes altres fonts la lectura segueix sent important. Òbviament es un canal que s’alimenta d’un tot, i també anuncia altres continguts, però en una proporció que no desvirtua el seu principi.

En la part presencial, i per entrar en la part didàctica de la recreació històrica tot apartant el joc massa present en el gran públic, he optat per aprofitar de ple la confiança de la que gaudeixo amb l’equip de Didpatri. Tot treballant en els joves que segueixen més enllà del màster de patrimoni i museologia del que són origen, i es que treballar amb ells es treballar en els futurs planificadors de museus, associacions o altres entitats culturals, entitats on la recreació pot ser molt útil ara i en un futur no molt llunyà.

A Lleida es va estrenar la recreació civil

També ha pujat la part organitzadora d’esdeveniments, sempre de la mà d’alguna entitat cultural que ha confiat en la recreació històrica com a complement de la seva jornada. Jornades que intento enriquir amb expositors fixes i didàctics propers a la gent, més efectius que les grans batalles per bé que menys espectaculars. Però el que compta es l’arribada a la gent, cosa que ja s’ha fet a la Seu Vella de Lleida i Subirats com a principals intervencions nascudes aquí, i ajuntant-se en actes ja organitzats quan això ha estat possible. Naixent d’ella una col·laboració entre entitats d’allò més necessària, i que pel moment diria que dona excel·lents resultats.

Moment de la conferencia de la darrera edició de 2019 a Subirats

La part patrimonial, que podria ben bé ser una derivada de la presencial, es basa en exposicions, xerrades o serveis de guia. Cosa que dona un contacte directe amb la gent, qui ha de prendre consciencia de que allò que esta al mig del no res també es patrimoni.

Les exposicions són potser allò que no estava pensat, però la vida te les seves dinàmiques i a base d’ajudar al muntatge de les exposicions de Didpatri va arribar el dia en que vaig poder cedir material propi per l’exposició de Sota les Bombes, a data d’avui exposada al Prat de Llobregat.

Sota les bombes a la seva estada a Granollers

Exposicions que han fet que sorgís una amb material propi que encara circula per terres de la Batalla de l’Ebre, i es que coincidint amb el 80 aniversari de la Batalla de l’Ebre, els meus esquemes de fortificació van ser triats per una exposició que donava valor a les notes de camp, Ciència Crua es actualment visitable a Pinell de Brai.

Ciència bruta a Pinell de Brai

Sobre les visites, en si són les que va iniciar en Josep Mata al CESUB i que va pensar en mi per ser el seu successor en aquesta activitat.

Cada tercer diumenge de mes podeu descobrir les trinxeres de la Ultima Defensa de Barcelona

Afegint jo la millora de fer-les uniformat, de manera que el visitant descobreix unes desconegudes trinxeres de la mà d’un soldat, creant una experiència més inclusiva i didàctica, activitat que sembla que també dona prou bons resultats.

Moment d’una xerrada a Artesa de Segre, en una exposició de fotos sobre Recreació Històrica

El dit i les xerrades per ara ocasionals creen un total d’activitats que cada vegada arriba a més gent. Contribuint a la normalització d’aquest període històric que de ben segur anirà a més, convertint-se tal vegada en un de tants motors econòmics de municipis o entitats, tal vegada un dels llenguatges més entenedors a nivell administratiu.

 

Oriol Miró Serra.

31 de Març de 2019.

Patrimoni, Publicació, Recreació, Reflexió

La recreació sense barreres, una línia a seguir.

Deja un comentario

Encara ara, quan es parla de recreació històrica, la majoria de gent pensa en les batalles, que per bé que cada vegada més gent reconeix en l’expositor una manera de recrear didàctica.

Recreació d’una escola civil feta a la Seu Vella de Lleida

I si bé l’expositor es un primer pas d’apropament a la gent, el públic a que has d’optar com a recreador, aquest expositor pot fer encara un pas més cap al públic, sent aquest el de fer-los participar en alguna activitat, o compartir espai alhora que respons els seus dubtes quan la primera opció no sigui possible.

Recreadors i nens compartint una partida de domino a Tudela de Segre

I aquesta línia de barrera zero no es teoria, ja porta un temps desenvolupant-se en base a Didpatri i associacions amigues com XV Brigada i Primera Linea en l’àmbit de Guerra Civil Espanyola. Ja havent-se observats alguns resultats d’allò més profitosos.

Com implementar aquest principi de participació? La resposta es ben fàcil, la participació, tenir objectes i activitats que permetin a la gent experimentar el que ja no s’experimenta, o observar de primera mà quelcom que ara els sigui desconegut o només en tinguin referencies per texts o herència oral. No descartant coses o vivències encara vives.

La escriptura a plumilla ara oblidada pot reviure per moments com ho va fer a la Seu Vella de Lleida

Una partida de domino, escriure a plumilla, omplir una fitxa de reclutament en una maquina d’escriure alhora que expliques les seves peculiaritats, permetre fer una trucada amb un vell telèfon de campanya o l’observació del terreny amb un vell mapa i comparar amb l’actualitat són només un exemple de participació directa amb la gent. Sabent que aquesta llista pot ser ampliable a conveniència del lloc, oportunitat i època a representar.

La màquina d’escriure sempre sorpén als nanos d’ara acostumats a l’ordinador, vist a Tudela de Segre

Amb tot sabem que no sempre aquesta participació directa pot ser efectiva, la sensibilitat o dificultat de trobar certs materials exposats, o oficis a representar són una dificultat objectiva. A tall d’exemple podem posar la construcció d’un vaixell o l’entrenament amb armes resultaran situacions massa complicades per la majoria fins i tot amb l’assistència del recreador, de nou deixant de citar altres casos que en que podeu pensar.

Fabricació d’una peça per una embarcació, vist al Times and ephocs 2018 de Moscou
Fabricació d’una peça per una embarcació, vist al Times and ephocs 2018 de Moscou

En tal cas aquestes escenificacions han de ser obertes a la gent, sent el recreador la porta al coneixement del públic, que de ben segur farà preguntes, i aquestes han de ser respostes pel recreador.

Explicació del paper de la Milicia de la Cultura en la Guerra Civil, vist a les Jornades de Memoria del Cesub 2019, a Subirats

Hem parlat de expositor, però no del seu format, i es que aquest pot ser des d’una taula ben muntada a un campament complet. Representant diferents dificultats cada un, però aquesta dificultat d’obertura sempre serà superada si hi ha recreadors disposats a fer-les caure. Altre cosa, més privada en direm, no passa d’un contenidor d’objectes o persones que només allunya la recreació del públic. No contribuint gens a la normalització d’aquesta activitat cultural.

Tota activitat de campament pot fer-se visible, fins i tot el manteniment d’equip. Vist al Times and ephocs 2018 de Moscou

Arribant de nou a la conclusió de que en realitat tot passa pel factor humà. En ell radica la accessibilitat i normalització de l’activitat recreadora. Una bona explicació, un bon plafó informatiu, un bon enfocament o ubicació de l’expositor passen pel seu cap i gràcia en l’expressió.

El recreador ha de saber respondre de tot el que l’envolta, roba, situació històrica, técnica del moment i altres. Vist a la Biblioteca de Poble Sec el 2018

I es que es pot ser un magnífic recreador, però si no treballes la vessant pública de la recreació, no passes de jugar a la guerra de manera més o menys privada, i amb unes joguines fidels històricament alhora que cares, que es limita a representar unes batalles. Batalles que si arriben al públic no es pel que està dins, sinó per algú de fora que ha pensat en un públic més o menys nombrós. Tornant altre cop a la voluntat humana de fer pública una activitat a vegades massa tancada, acabant aquestes línies amb la pregunta que tots ens hem de fer.

A quina banda de recreadors vull estar?

 

Oriol Miró Serra

25 de Gener de 2019