Així l’hem de definir, i es que ben aviat ho apreciareu, però és una joia que només s’obre per festes de Sabadell, tot coincidint amb la ja tradicional exposició d’avions del Parc Aeronàutic de Sabadell, la qual us recomano plenament, per bé que avui no serà el tema principal.

Per que la veritat es que aquestes línies són per el patrimoni que tenim sota aquest aeroport, que resta amagat entre les instal·lacions del camp de tir i la entrada a la instal·lació aeroportuària, i que la majoria de l’any només podem veure i saber que hi es gràcies a un plafó de Memorial Democràtic a peu de carrer, que ens indica que aquelles portes de ciment a la paret terrosa són les entrades a un dels patrimonis que potser més fama està agafant.

Però aquell dia era especial, eren festes a Sabadell, i això volia dir que s’obriria l’interior durant un dia, i això no es podia desaprofitar, acudint una gentada al punt de reunió natural, el plafó informatiu. On ja esperaven els dos membres del Museu d’Història de Sabadell, disposats a fer grups on tothom pogués entendre el que veuríem dins.

I es un cop dins que descobreixes la meravella arquitectònica i d’enginyeria que és, just després d’accedir a través del colze defensiu apareix un passadís en forma de volta al sostre de grans dimensions, impressionants fins i tot per als ulls més avesats a aquest tipus de patrimoni, aquest ple de vares metal-iques d’un passat productor de xampinyons, reciclatge no poc comú en aquest tipus de monuments.

Però no cregueu que acaba aquí, acabat aquest passadís trobem un de més petit a esquerra que també s’ha de seguir, essent necessari un alto a mitja alçada, just on s’obre l’espai. Espai habilitat amb uns plafons on el guia ens va explicar la història de l’aleshores aeròdrom de Sabadell, aeròdrom en origen civil que seria militaritzat i que comprenia un espai més gran que l’actual. Passant per la fabricació dels Polikarpov I-15 i el posterior ús com a xampinyonera del refugi. Tot plegat una excepcional explicació d’en Genís, que fou tan entenedora com sorprenent, i es que pocs podíem imaginar tot el que va explicar.

La visita continua entrant de nou al passadís estret fins retrobar de nou un gran passadís amb sostre abovedat, aquest cop a l’esquerra, mostrant-se però ara buit de varilles, possiblement sent l’estat en que el van trobar els posteriors ocupants al conflicte del 36 al 39, acabant aquest en la sortida que dona a l’interior del camp de tir, havent passat una porta blindada i tenint una al davant.

I ara per que s’atura aquí…us podreu preguntar…La raó es molt senzilla, darrera la porta encara trobem una inscripció que ha sobreviscut a quasi vuitanta anys, trobant les sigles CNT ocultes rere al porta, motiu pel qual t’has d’arrambar a la porta per poder-les apreciar. Donant ara si la visita per acabada tot restant desfer el camí fet abans.

Així doncs, ja resumint, ens trobem en una joia que hauria de ser més accessible a parer d’aquest humil redactor. S’ho val, no seré jo qui digui com definiria les mostres de patrimoni que he vist des de que estudio el que queda de la Guerra Civil, però aquesta entra directament a la part alta de la classificació, i que només la tinguis accessible un dia l’any dol. Ja se que podria ser menys…però caram…no està de més demanar un xic més de freqüència no? De l’únic que estic segur es que molta gent ho agrairia.

Oriol Miró Serra

12 de Setembre de 2017