Archivo de la etiqueta: martorell

El Llobregat, natura i història al vostre abast.

Avui a retroexcursionisme en acostem a la plana, que després de dos de muntanya tocava acostar-nos a terrenys més plans, sent un dels motius fer visible aquesta activitat que combina patrimoni i recreació, i a la que, no cal dir, esteu convidats. I es que coneixeu quelcom millor que conèixer patrimoni històric «a la antiga»?

I aquesta vegada anem al Llobregat, passant per varies èpoques en realment poc espai. Roma, edat mitja, comunicació del segle XIX i guerra civil, tot sovint trepitjant els mateixos monuments. Provant que tant en vida civil com militar, els llocs d’interès solen ser els mateixos.

Sortirem de l’estació de Ferrocarrils de Martorell Vila – Castellbisbal, per encaminar-nos vers la Torre Fossada tot seguint el Camí Portalet, que abandonarem en breu per dirigir-nos al primer objectiu del dia. La Torre Fossada.

El nom en si ja promet, però es que quan hi sigueu veureu que no us hem dut a qualsevol lloc, ja que es tracta de, possiblement una de les torres de telegrafia òptica més espectaculars de Catalunya, potser no en alçada (això ja li dona la muntanya on està instal·lada), però si el el seu espectacular fossat. La torre 38 de la línia Barcelona – Lleida, comunicant per baix amb Sant Pere de Romaní on vam ser el passat agost…, i per dalt amb Esparraguera, desapareguda l’any 1937 a causa d’unes obres que volia fer l’ajuntament.

Però, i que es la telegrafia òptica? Bona pregunta, que ni que sigui breument resoldrem, i es que aquesta vella tecnologia s’ho mereix. Senzillament, parlem de el precursor de la telegrafia per cables, que emetia missatges a través de senyals visuals que viatjaven de torre a torre. Existint línies militars i civils, que adquiriren gran importància en les diverses carlinades que hem patit al nostre país.

Cal dir, que, i anant a guerra civil espanyola, principal eix conductor d’aquesta pàgina, aquesta torre i els entorns van viure combats al gener de 1939, quan s’intentava resistir contra l’imparable avenç feixista per tal de guanyar temps per que qui pugues o volgués fugir…ho fes.

Un cop resolt aquest primer objectiu, toca recuperar el camí portalet sentit Castellbisbal per anar a buscar el Riu Llobregat, que emulant al que es deia en el conflicte…havia de ser «el Manzanares de Barcelona», tot referint-se a una resistència que ara sabem que no va poder ser.

Però, no ens centrem en això, ja que aquí el concepte era seguir l’ample camí i apreciar la natura de ribera. Molt diferent a les dos darreres que ens han portat a muntanya.

Poc comentarem sobre aquest tram de ruta, només us animarem a descobrir les dos lleres del riu alhora que descobriu la força que pot arribar a adquirir el riu malgrat ja viure els seus darrers glops d’aire. Creieu-nos si us diem que no us en penedireu.

Ara si, i situats a Martorell, havent tornat per la llera contraria de la primera meitat del camí, ens trobem en uns dels grans monuments de la contrada. Parlem del pont romà de Martorell, que en diem romà, però ben bé en podríem dir «multiépoques», i es que comptem un mínim de dos reconstruccions. Una en època medieval i una altre en Postguerra, després de la voladura de gener de 1939. Parlem…evidentment…del Pont del Diable.

Que destacar d’aquest pont? Difícil…però potser remarcaríem l’espectacular arc de la riba de Castellbisbal, una de les parts del pont romà original que no us deixarà indiferent. Punt, en que donaríem per acabada la ruta del dia.

I, respecte la indumentària, poc podem dir ja, la veritat que que fent repàs d’entrades anterior poc més podem ensenyar-vos. Així que direm que un va optar per la línia civil quasi pura, i l’altre per aquell clàssic excursionista que alimenta el seu equip a base d’excedents militars. Donant una doble línia com sol ser la costum d’aquestes rutes.

Oriol Miró Serra.

13 d’Octubre de 2020

Bibliografia: La telegrafia òptica a Catalunya, Lluis Len i Currius – Jaume Perarnau i Llorens / Rafael Dalmau Editor, 2004.

Versió castellana

El Llobregat, naturaleza e historia a vuestro alcance.

Hoy en retroexcursionisme nos acercamos al llano, que después de dos de montaña tocaba acercarse a terrenos más llanos, siendo uno de los motivos hacer visible esta actividad que combina patrimonio y recreación, y a la que, no hace falta decir, estáis invitados. Y es que conocéis algo mejor que conocer patrimonio histórico «a la antigua»?

Y esta vez vamos al Llobregat, pasando por varias épocas en realmente poco espacio. Roma, edad media, comunicación del siglo XIX y guerra civil, muy a menudo pisando los mismos monumentos. Prueba que tanto en vida civil como militar, los lugares de interés suelen ser los mismos.

Saldremos de la estación de ferrocarriles de Martorell Vila – Castellbisbal, para encaminarnos hacia la Torre fossada siguiendo el Camí Portalet, que abandonaremos en breve para dirigirnos al primer objetivo del día. La Torre Fossada.

El nombre en si ya promete, pero es que cuando estéis veréis que no os hemos llevado a cualquier lugar, ya que se trata de, posiblemente una de las torres de telegrafía óptica más espectaculares de Cataluña, quizá no en altura (eso ya se lo da la montaña donde esta instalada), pero si su espectacular foso. La torre 38 de la línea Barcelona – Lleida, comunicando por debajo con Sant Pere de Romaní donde estuvimos el pasado mes de agosto…, y por encima con Esparraguera, desaparecida el año 1937 a causa de unas obras que quería hacer el ayuntamiento.

Pero, ¿y que es la telegrafía óptica? Buena pregunta, que ni que sea brevemente resolveremos, y es que esta vieja tecnología se lo merece. Sencillamente, hablamos, del precursor de la telegrafía por cables, que emitía mensajes a través de señales visuales que viajaban de torre a torre. Existiendo lineas militares y civiles, que adquirieron gran importancia en las diversas carlistadas que hemos sufrido en nuestro país.

Cabe decir, que, y hiendo a guerra civil española, principal eje conductor de esta pagina, esta torre y los entornos vivieron combates en enero de 1939, cuando se intentaba resistir contra el imparable avance fascista por tal de ganar tiempo para que pudiese o quisiera huir…lo hiciera.

Una vez resuelto este primer objetivo, toca recuperar el camí portalet sentido Castellbisbal para ir a buscar el Riu Llobregat, que emulando a lo que se decía en el conflicto…tenia que ser «el Manzanares de Barcelona»,refiriéndose a una resistencia que ahora sabemos que no pudo ser.

Pero, no nos centremos en esto, ya que aquí el concepto era seguir el ancho camino y apreciar la naturaleza de ribera. Muy diferente a las dos ultimas que nos han llevado a montaña.

Poco comentaremos sobre este tramo de ruta, solo os animaremos a descubrir las dos riberas del rio al tiempo que se descubre la fuerza que puede llegar a adquirir el rio a pesar de ya vivir sus ultimas bocanadas de aire. Creadnos si os decimos que no os arrepentiréis.

Ahora si, y situados en Martorell, habiendo vuelto por la ribera contraria de la primera la primera mitad del camino, nos encontramos en uno de los grandes monumentos del lugar. Hablamos del puente romano de Martorell, que lo llamamos romano, pero bien lo podríamos llamar un «multiepocas», y es que contamos un mínimo de dos reconstrucciones. Una en época medieval y otra en posguerra, después de la voladura de enero de 1939. Hablamos…evidentemente…del Pont del Diable.

¿Que destacar de este puente? Difícil…pero quizá remarcaríamos el espectacular arco de la ribera de Castellbisbal, una de las partes del puente romano original que no os dejará indiferente. Punto, en que daríamos por acabada la ruta del día.

Y, respecto a la indumentaria, poco podríamos decir ya, la verdad es que haciendo un repaso de entradas anterior poco más podemos enseñaros. Así que diremos que uno optó por la linea civil casi pura, y el otro por aquel clásico excursionista que alimenta su equipo a base de excedentes militares. Dando una doble linea como suele ser la costumbre de estas rutas.

Oriol Miró Serra.

13 d’Octubre de 2020

Bibliografía: La telegrafia òptica a Catalunya, Lluis Len y Currius – Jaume Perarnau y Llorens / Rafael Dalmau Editor, 2004.ç

Versión Catalana