Avui a retroexcursionisme en acostem a la plana, que després de dos de muntanya tocava acostar-nos a terrenys més plans, sent un dels motius fer visible aquesta activitat que combina patrimoni i recreació, i a la que, no cal dir, esteu convidats. I es que coneixeu quelcom millor que conèixer patrimoni històric «a la antiga»?
I aquesta vegada anem al Llobregat, passant per varies èpoques en realment poc espai. Roma, edat mitja, comunicació del segle XIX i guerra civil, tot sovint trepitjant els mateixos monuments. Provant que tant en vida civil com militar, els llocs d’interès solen ser els mateixos.
Sortirem de l’estació de Ferrocarrils de Martorell Vila – Castellbisbal, per encaminar-nos vers la Torre Fossada tot seguint el Camí Portalet, que abandonarem en breu per dirigir-nos al primer objectiu del dia. La Torre Fossada.
El nom en si ja promet, però es que quan hi sigueu veureu que no us hem dut a qualsevol lloc, ja que es tracta de, possiblement una de les torres de telegrafia òptica més espectaculars de Catalunya, potser no en alçada (això ja li dona la muntanya on està instal·lada), però si el el seu espectacular fossat. La torre 38 de la línia Barcelona – Lleida, comunicant per baix amb Sant Pere de Romaní on vam ser el passat agost…, i per dalt amb Esparraguera, desapareguda l’any 1937 a causa d’unes obres que volia fer l’ajuntament.
Però, i que es la telegrafia òptica? Bona pregunta, que ni que sigui breument resoldrem, i es que aquesta vella tecnologia s’ho mereix. Senzillament, parlem de el precursor de la telegrafia per cables, que emetia missatges a través de senyals visuals que viatjaven de torre a torre. Existint línies militars i civils, que adquiriren gran importància en les diverses carlinades que hem patit al nostre país.
Cal dir, que, i anant a guerra civil espanyola, principal eix conductor d’aquesta pàgina, aquesta torre i els entorns van viure combats al gener de 1939, quan s’intentava resistir contra l’imparable avenç feixista per tal de guanyar temps per que qui pugues o volgués fugir…ho fes.
Un cop resolt aquest primer objectiu, toca recuperar el camí portalet sentit Castellbisbal per anar a buscar el Riu Llobregat, que emulant al que es deia en el conflicte…havia de ser «el Manzanares de Barcelona», tot referint-se a una resistència que ara sabem que no va poder ser.
Però, no ens centrem en això, ja que aquí el concepte era seguir l’ample camí i apreciar la natura de ribera. Molt diferent a les dos darreres que ens han portat a muntanya.
Poc comentarem sobre aquest tram de ruta, només us animarem a descobrir les dos lleres del riu alhora que descobriu la força que pot arribar a adquirir el riu malgrat ja viure els seus darrers glops d’aire. Creieu-nos si us diem que no us en penedireu.
Ara si, i situats a Martorell, havent tornat per la llera contraria de la primera meitat del camí, ens trobem en uns dels grans monuments de la contrada. Parlem del pont romà de Martorell, que en diem romà, però ben bé en podríem dir «multiépoques», i es que comptem un mínim de dos reconstruccions. Una en època medieval i una altre en Postguerra, després de la voladura de gener de 1939. Parlem…evidentment…del Pont del Diable.
Que destacar d’aquest pont? Difícil…però potser remarcaríem l’espectacular arc de la riba de Castellbisbal, una de les parts del pont romà original que no us deixarà indiferent. Punt, en que donaríem per acabada la ruta del dia.
I, respecte la indumentària, poc podem dir ja, la veritat que que fent repàs d’entrades anterior poc més podem ensenyar-vos. Així que direm que un va optar per la línia civil quasi pura, i l’altre per aquell clàssic excursionista que alimenta el seu equip a base d’excedents militars. Donant una doble línia com sol ser la costum d’aquestes rutes.
Oriol Miró Serra.
13 d’Octubre de 2020
Bibliografia: La telegrafia òptica a Catalunya, Lluis Len i Currius – Jaume Perarnau i Llorens / Rafael Dalmau Editor, 2004.
