Que les llibreries de vell són aquell meravellós tresor a conservar ho sabem, però llibres com aquest ho demostren. I es que on sinó trobaríem una obra que posa llum a tot el procés contra el POUM, Partido Obrero de Unificación Marxista, que va portar a un partit comunista a a ser acusat de feixista i col·laborador amb el feixisme contra el qual s’estava lluitant.
Són pagines justificaves des de dins, des de la mateixa cúpula del partit que discorren entre els atacs als que marxen de la línia pura de la revolució alhora que també discorren en la defensa pròpia contra els atacs d’un estalinisme que els vol ofegar. I que de fet…els acabarà ofegant.
De fet, crec ben bé que es pot dir que al POUM «el va matar» el seu purisme, en un temps que no el permetia. Una guerra, diferents faccions antifeixistes, una unitat necessària que permetia poca maniobra i demanava molt sacrifici (incloent a vegades alguns dels principis fundacionals), i sobretot una urgència en contra d’un enemic que esdevindria el terror del continent, i que encara ara ressona per dir que quelcom es inadmissible…El Feixisme que mai ha acabat de marxar.
Poc us puc dir, ja que malgrat el seu petit volum, es una obra densa, però que ajuda a entendre una de tantes ombres que ronden el darrer conflicte civil espanyol. Tal vegada el primer enfrontament mundial entre feixisme i comunisme, i on veiem que tot evoluciona. Que aquella revolució inicial ha vist que ha d’acollir a certa proporció dels antics enemics, prescindint dels vells puristes.
Arribant, si cal, i com va passar, a «fer-lo entrar» a files enemigues. Utilitzant tot el que calgués fins a donar una imatge uniforme d’un comunisme internacional més moderat.
Resumint, i ja per acabar…, un llibre que aboca llum a una zona ombrívola de la història, mai del tot tractada en els grans llibres sobre la guerra civil, i que massa sovint acaba resumida en un Maig de 1937 de múltiples interpretacions. O, Homenatge a Catalunya de George Orwell, obra totalment recomanable, per bé que no es purament política, com es la obra tot just comentada.
Oriol Miró Serra
25 d’Octubre de 2022.