Encara ara, quan es parla de recreació històrica, la majoria de gent pensa en les batalles, que per bé que cada vegada més gent reconeix en l’expositor una manera de recrear didàctica.

I si bé l’expositor es un primer pas d’apropament a la gent, el públic a que has d’optar com a recreador, aquest expositor pot fer encara un pas més cap al públic, sent aquest el de fer-los participar en alguna activitat, o compartir espai alhora que respons els seus dubtes quan la primera opció no sigui possible.

I aquesta línia de barrera zero no es teoria, ja porta un temps desenvolupant-se en base a Didpatri i associacions amigues com XV Brigada i Primera Linea en l’àmbit de Guerra Civil Espanyola. Ja havent-se observats alguns resultats d’allò més profitosos.

Com implementar aquest principi de participació? La resposta es ben fàcil, la participació, tenir objectes i activitats que permetin a la gent experimentar el que ja no s’experimenta, o observar de primera mà quelcom que ara els sigui desconegut o només en tinguin referencies per texts o herència oral. No descartant coses o vivències encara vives.

Una partida de domino, escriure a plumilla, omplir una fitxa de reclutament en una maquina d’escriure alhora que expliques les seves peculiaritats, permetre fer una trucada amb un vell telèfon de campanya o l’observació del terreny amb un vell mapa i comparar amb l’actualitat són només un exemple de participació directa amb la gent. Sabent que aquesta llista pot ser ampliable a conveniència del lloc, oportunitat i època a representar.

Amb tot sabem que no sempre aquesta participació directa pot ser efectiva, la sensibilitat o dificultat de trobar certs materials exposats, o oficis a representar són una dificultat objectiva. A tall d’exemple podem posar la construcció d’un vaixell o l’entrenament amb armes resultaran situacions massa complicades per la majoria fins i tot amb l’assistència del recreador, de nou deixant de citar altres casos que en que podeu pensar.

En tal cas aquestes escenificacions han de ser obertes a la gent, sent el recreador la porta al coneixement del públic, que de ben segur farà preguntes, i aquestes han de ser respostes pel recreador.

Hem parlat de expositor, però no del seu format, i es que aquest pot ser des d’una taula ben muntada a un campament complet. Representant diferents dificultats cada un, però aquesta dificultat d’obertura sempre serà superada si hi ha recreadors disposats a fer-les caure. Altre cosa, més privada en direm, no passa d’un contenidor d’objectes o persones que només allunya la recreació del públic. No contribuint gens a la normalització d’aquesta activitat cultural.

Arribant de nou a la conclusió de que en realitat tot passa pel factor humà. En ell radica la accessibilitat i normalització de l’activitat recreadora. Una bona explicació, un bon plafó informatiu, un bon enfocament o ubicació de l’expositor passen pel seu cap i gràcia en l’expressió.

I es que es pot ser un magnífic recreador, però si no treballes la vessant pública de la recreació, no passes de jugar a la guerra de manera més o menys privada, i amb unes joguines fidels històricament alhora que cares, que es limita a representar unes batalles. Batalles que si arriben al públic no es pel que està dins, sinó per algú de fora que ha pensat en un públic més o menys nombrós. Tornant altre cop a la voluntat humana de fer pública una activitat a vegades massa tancada, acabant aquestes línies amb la pregunta que tots ens hem de fer.

A quina banda de recreadors vull estar?

Oriol Miró Serra

25 de Gener de 2019