Archivo de la etiqueta: coll de balaguer

Com situar les fortificacions: La Defensa en Profunditat.

Arriba el concepte Defensa en Profunditat, complement promés del ja editat Foc Creuat, i igual de vital a l’hora de pensar una fortificació o conjunt d’elles.

El primer es definir el concepte Defensa en Profunditat, terme confós per alguns com un error d’ubicació, però que en realitat es un dels més grans encerts a l’hora de planificar la teva defensa, i que també trobem en fortificacions abaluartades, encara que no se’n digués així.

Fortalesa de Prats de Molló per il.lustrar que el camí cobert es protegit pels murs del fort. Un primer graó protegit per un segon graó defensiu.

La seva definició, tot veient la foto recent posada queda clara, un segon graó defensiu que cobreix el primer graó, en risc de caure davant l’embat de l’atacant. Veient clar que aquest concepte no es pas un error, i si que és un gran encert que si ho saps gestionar bé fas que no surtin d’allà i fins i tot pots gosar recuperar el perdut.

Òbviament aquest concepte evolucionarà amb les armes, arribant òbviament a la Guerra Civil Espanyola, i, a falta de trobar un millor queda magníficament retratat a Coll de Balaguer, entre Ametlla de Mar i Hospitalet de l’Infant. Exemple plenament reconeixible per estar relativament poc destruït i ser reconeixible. Així doncs millor que comencem.

De Barranc de les Forques a Cala Justell, en vermell les defenses, en blau les vies de comunicació.

Veiem una primera diapositiva que ens porta del primer punt defensiu de tot el bloc fins al punt més delicat, Cala Justell, que el tractarem apart.

Però ja en aquesta primera diapositiva veiem clares les coses, en blau les vies de comunicació i en vermell les posicions defensives.

Veient clarament que si com atacants volem o hem de seguir la carretera, per posar un exemple haurem de superar fins a tres graons defensius. El Barranc de les Forques serà el primer, el Collet del Vent el segon i el Barranc de la Batalla com a tercer, potser el més petit, però el fet que sigui l’únic pas de carretera fa que estigui fortificat.

No cal dir que si optem per seguir el camí de guerra, que acaba a la carretera a més ens trobarem altres posicions que ens enganxaran de flanc. I si optem per la via de tren, aparentment no trobarem dificultats fins el Barranc de la Batalla, malgrat la zona del barrant de la batalla ha estat tan remoguda que costa identificar res.

Passat el Barranc de la Batalla ja anem a Cala Justell, punt crític per ser el més planer i per seguir les vies de comunicació relativament properes. Sent un autèntic exemple de línies que es cobreixen les unes a les altres.

Fins a dos línies, que poden arribar a ser tres depenent de com ho mirem. La primera ressegueix la carretera d’accés, antic camí de la cala Justell on hi havia una petita caserna de carrabiners i que aprofita un petit barranquet com a fossat.

Superant aquest nivell, prou ben fet cal dir, trobem que elevades trobem posicions que, o cobreixen la primera línia, o tapen la carretera del moment, o cobreixen la pista de guerra que alhora portava a dos emplaçaments de canó antiaeri i que arriba fins ben aprop del cim del Collet.

Amb tot això ho veiem clar, aquesta defensa busca clarament que l’atacant no avanç i, i que si ho fa sigui a costa de grans esforços. Ja que, i crec que fa falta remarcar-ho, totes aquestes línies també juguen amb el foc creuat que ja hem tractat.

En qualsevol cas, i centrant-nos en la defensa en profunditat, reflexionem d’una de les primeres conseqüències, sent aquesta l’alentiment de l’atac. Ja que cada línia requeriria parar la columna i organitzar un atac sobre ella, qui sap si guanyant temps per a reforços, qui sap si veient fins quin punt es fort el defensor. Canviant el resultat segons el que passi.

Clar que l’atacant pot optar per no avançar de cara, sabent el que costarà passar, i busqui que caigui per envoltament o risc de la seva rereguarda, com de fet va passar en aquest cas. Abandonant-se les posicions que estaven ocupades en saber-se que Tivissa era franquista, i que la seva carretera cau directament a Hospitalet, fent inútils les fortificacions orientades vers València.

Oriol Miró Serra.

10 de Gener de 2017.

La trinxera, la base de tot…o quasi.

Si preguntem a un forani, interessat o no, ens dirà que una trinxera es «un forat a terra», i no li faltarà raó. Si recorrem al diccionari ja citat ahir trobarem que «Zanja o defensa que permite moverse y disparar manteniendose a cubierto», descripció força encertada i que podria tancar aquestes línies ara mateix, però no ho farà. Ja que en ambdós casos la informació que falta es:

La gracia de les trinxeres es la seva evolució.

Molt bon exemple de trinxera, reforçada amb posicions i estructuralment, Plana del Pilón a Casp

Al que dedicarem les següents línies, tot indicant que jo ho consideraria la base de la fortificació durant la guerra civil a Espanya, i es que tot, des de el niu de metralladora en casamata al més potent refugi neix d’una primigènia rasa a terra.

Trinxera primigènia a Coll d’Ordal, visitables apuntant-se a Turisme Subirats

Partirem d’una trinxera petita, feta amb més o menys pressa i que ja ha aturat el cop tot estabilitzant un front, i que tot i que forma una línia defensiva aquesta no es seguida. Basant la seva força en el foc creuat, de manera que el següent pas serà intercomunicar les diferents posicions creant una autentica línia que pot ser millorada amb diferents opcions.

Trinxera a Coll de Balaguer, Hospitalet de l’Infant

Aquesta unió canviarà segons el moment i situació de la guerra civil que parlem. Si bé al principi, i fent un parèntesi en la seva evolució, seran quasi rectes amb el temps s’aniran complicant tot creant S, fruit de l’evolució de l’arma aèria i artillera, que posa de manifest que una línia recta es més fàcil de batre per una metralladora d’avió.

Trinxera en pedra propera a Cala d’Oques, Hospitalet de l’Infant. Construïda per defensar la costa i dotada de doble nivell i refugis

Un cop hem unit els primers elements podem optar per reforçar-la, sigui fer-les estructuralment resistents o amb posicions de combat o refugis aïllats d’ella alhora que connectades, permetent la circulació de tropa en tot moment. En el nostre cas donarem la prioritat a la opció de dotar-la de elements de combat, que suposadament faran més falta.

Trinxera restaurada dels Barrancs, gestionada pel COMEBE

Òbviament, si la trinxera s’ha convertit en el nostre medi de vida, després crearem refugis i xaboles a les que li donarem la utilitat que creguem necessària, podent ser de diversa complexitat.

Xabola a la trinxera dels Barrancs

Un cop feta la primera estructura, la passarem a reforçar. Aquest reforç dependrà del moment i situació, si es una zona relativament prop de l’acció o tenim escassetat de material podem tirar del tros i aprofitar pedra del terreny, fusta, planxes metàl·liques o el material de fortuna que es trobi.

Trinxera reforçada en pedra seca a Serra de La Fatarella, zona investigada i treballada per LO RIU

Si tenim material i temps, fins i tot podem formigonar les parets de la trinxera i estructures de reforç com poden ser els pous de tirador, nius en casamata, refugis i altres variants. Fent realment forta la estructura.

Trinxera reforçada al Barranc de les Forques, veiem calaixos on es pot apostar un tirador deixant lliure el pas per la trinxera

Arribant d’aquesta manera a una posició d’allò més forta i preparada per resistir tant bé com es pugui. Però ens oblidem una cosa, i aquesta es el camuflatge, per que mentre hem fet això hem creat una cicatriu humana a la terra que es pot reconèixer des de l’aire.

Trinxera perfectament identificable al Tossal de Deu, La Sentiu de Sió

Per evitar tal circumstancia procedirem al camuflatge. Aquest pot ser de branques, lones, aprofitament del terreny o material local. Hi ha tantes opcions com materials i ments humanes.

Restes de trinxera amb vell camuflatge a Coll de Comiols

I amb això hem acabat una trinxera més o menys idíl·lica, procedint a exemples d’altres usos més enllà del combat, ja que com hem dit el forat a terra es el principi de tot. Un refugi d’un aeròdrom de segona línia, el diposit de materials, la trinxera de comunicació o evacuació de la trinxera de combat que acabem de construir…, en tots els casos ens permetrà accedir o guardar objectes de manera més segura que al ras.

Trinxera circular de l’aeròdrom de Vidreres, considerada dipòsit de materials

Donant per acabat en aquest punt el redactat, i no havent entrat en els orígens de la trinxera, que això dona per molt joc, però no patiu que hi ha temps i no descarto entra-hi.

Oriol Miró Serra

13 de Maig de 2020

Bibliografia: Diccionario de historia militar, Desde los reinos medievales hasta nuestros dias