Definir març costa, ja que costa decidir que ha pesat més, de manera que optarem per la línia cronològica. Sent el primer el primer esdeveniment la inauguració d’un nou equipament, com és el refugi de Santa Coloma de Gramenet, i el segon lloc serà pel canvi d’imatge, en el que encara estem pencant. I tot això sense oblidar la tradicional visita a les trinxeres de Subirats, una altre mostra de Recreació i Patrimoni Junts que ja fa temps que està en marxa.
Aspecte de la entrada exterior del refugi / Appearance of the shelter’s exterior entrance / Aspecto de la entrada exterior del refugio
Comencem i parlem de Santa Coloma de Gramenet, o Gramenet del Besòs, tot rescatant el vell nom del municipi durant el conflicte. Que un encara proper 18 de març de 2023 obria un nou equipament de memòria, un magnífic refugi antiaeri sota Torre Balldovina que no us hauríeu de perdre.
Plafó amb la planta del refugi / Panel with the plan of the shelter / Panel con la planta del refugio
Però i referint-nos a l’acte, si ben cert es que la nostra Milícia de Cultura mai falla i sempre atrau explicacions, aquesta vegada m’agradaria deixar clar que va ser una jornada multidisciplinaria que va unir música i arqueologia experimental.
La guerra contra l’analfabetisme no deixa de sorprendre / La guerra contra el analfabetismo no deja de sorprender / The war against illiteracy never ceases to amaze
La música va venir de la mà de Ramon Redorta, que va sorprendre a tots amb un inesgotable repertori musical de l’època en que varen caler tota mena d’instruments. Per sort, la gran perícia de l’artista va fer que semblés bufar i fer ampolles.
Per desgracia, la imatge no transmet la màgia que varem sentir / Unfortunately, the image does not convey the magic we felt / Por desgracia, la imagen no transmite la magia que sentimos
L’arqueologia experimental va venir de la cuina de KuanUm, associació especialitzada en cuina que ens va deixar tastar alguns plats d’economia de guerra, alhora que descobriem alguns ingredients que ara ens semblarien espantosos.
Conèixer els sabors del moment ens ajuda a entendre els patiments de l’època / Knowing the flavors of the moment helps us understand the sufferings of the time / Conocer los sabores del momento nos ayuda a entender los sufrimientos de la época
Anem a la segona novetat. El logotip, la imatge que ens ha d’identificar en cartells i altres espais gràfics. I aquest canvi, com tots els grans canvis, si bé els veus venir, sempre arriben per casualitat i de manera inesperada.
@kiwinekogami ha creat el nostre nou logotip, més compacte i vistós / @kiwinekogami has created our new logo, more compact and eye-catching /@kiwinekogami ha creado nuestro nuevo logotipo, más compacto y vistoso
I si bé encara estem treballant en els suports físics, aquest nou logotip ja ens representa en el món digital, per bé que els dos conviuran un temps, ja que l’anterior ja va ser enviat per cobrir els actes d’abril. Espero que sigueu comprensius…i apreneu del nostre error de coordinació.
Fins aquí les novetats, ja que com hem dit al principi, seguim treballant a les trinxeres de Subirats, i ja en fa una bona colla d’anys d’això, alhora que donàvem visibilitat a una de les seccions del CESUB, la meravellosa secció de pedra seca, que mai descansa.
Barraca de pedra seca en reconstrucció / Dry stone hut under reconstruction / Barraca de piedra seca en reconstrucción
Oriol Miró Serra
5 d’Abril de 2023
Marzo, inauguraciones y nueva imagen.
Definir marzo cuesta, ya que cuesta decidir que ha pesado más, por lo que optaremos por la línea cronológica. Siendo el primero el primer evento la inauguración de un nuevo equipamiento, como es el refugio de Santa Coloma de Gramenet, y el segundo lugar será por el cambio de imagen, en el que todavía estamos currando. Y todo ello sin olvidar la tradicional visita a las trincheras de Subirats, otra muestra de Recreación y Patrimonio Juntos que lleva tiempo en marcha.
La museïtzació combina objectes amb projeccions, si cal, en la pròpia paret del refugi / The museisation combines objects with projections, if necessary, on the shelter’s own wall / La musealización combina objetos con proyecciones, si es necesario, en la propia pared del refugio
Empezamos y hablamos de Santa Coloma de Gramenet, o Gramenet del Besòs, rescatando el viejo nombre del municipio durante el conflicto. Que un todavía próximo 18 de marzo de 2023 abría un nuevo equipamiento de memoria, un magnífico refugio antiaéreo bajo Torre Balldovina que nadie debería perderse.
Pero y refiriéndonos al acto, si bien es cierto que nuestra Milicia de Cultura nunca falla y siempre atrae explicaciones, esta vez me gustaría dejar claro que fue una jornada multidisciplinaria que unió música y arqueología experimental.
No hi ha obra sense equip / There is no work without a team / No hay obra sin equipo
La música vino de la mano de Ramon Redorta, que sorprendió a todos con un inagotable repertorio musical de la época en que fueron necesarios todo tipo de instrumentos. Por suerte, la gran pericia del artista hizo que pareciera coser y cantar.
La arqueología experimental vino de la cocina de KuanUm, asociación especializada en cocina que nos dejó degustar algunos platos de economía de guerra, al tiempo que descubrimos algunos ingredientes que ahora nos parecerían espantosos.
Vamos a la segunda novedad. El logotipo, la imagen que debe identificarnos en carteles y otros espacios gráficos. Y ese cambio, como todos los grandes cambios, si bien los ves venir, siempre llegan por casualidad y de forma inesperada.
El vell logotip, respirant els seus darrers dies / The old logo, breathing its last days / El viejo logotipo, respirando sus últimos días
Y si bien todavía estamos trabajando en los soportes físicos, este nuevo logotipo ya nos representa en el mundo digital, aunque ambos convivirán un tiempo, ya que el anterior ya fue enviado para cubrir los actos de abril. Espero que seáis comprensivos… y aprendáis de nuestro error de coordinación.
Grup de visitants a les trinxeres de Subirats / Group of visitors to the trenches of Subirats / Grupo de visitantes en las trincheras de Subirats
Hasta aquí las novedades, ya que como hemos dicho al principio, seguimos trabajando en las trincheras de Subirats, y ya hace un buen número de años de esto, a la vez que dábamos visibilidad a una de las secciones del CESUB, la maravillosa sección de piedra seca, que nunca descansa.
Barraca de pedra seca en reconstrucció / Dry stone hut under reconstruction / Barraca de piedra seca en reconstrucción
I ja van sis edicions de les Jornades de Memòria a Subirats amb recreadors, vam començar el 2017 i, excepte la parada obligatòria de 2021, sempre hem estat amb la gent del CESUB, a qui hem d’agrair que ens permetés presentar el concepte de Recreació i Patrimoni Junts. Camí que han caminat ja quatre entitats de recreació.
No cal dir que aquestes jornades van més enllà del que fem aquí, per tant, som conscients que només expliquem una porció de tot el que es viu durant el cap de setmana.
Anant per feina, i sent conscients que les jornades havien començat fort amb una presentació de llibres d’allò més exitosa, nosaltres ens uníem a una caminada vers el memorial de Serra de Ries. Això si, nosaltres ho faríem uniformats, amb el doble objectiu de homenatjar als que varen lluitar aquell gener de 1939 i demostrar que es pot caminar amb equip antic. Que, si bé sabem que ho feien, a vegades costa imaginar des del punt de vista actual, i sobretot des del punt de vista dels equips actuals.
El grup que va pujar dissabte a l’homenatge de serra de Riés, veient recreació militar i civil/ The group that went up on Saturday to the Serra de Riés tribute, watching military and civilian recreation/El grupo que subió el sábado al homenaje de sierra de Riés, viendo recreación militar y civil
Cert que podríem considerar que aquest segon objectiu es banal respecte el de la memòria, però també es cert que molt sovint som incapaços de mesurar el patiment de qui homenatgem, i conèixer les seves circumstàncies, encara que sigui en un fet tan senzill com caminar, es un factor que pot contribuir a respectar més encara a aquells valents, que van sacrificar salut i vides per guanyar temps per milers de civils que havien de fugir del malson que s’acostava…, i es quedaria llargament!
Diumenge ja es altre cosa, i no per mètode conegut, no podem modificar el format del discurs. Si considerem els expositors les paraules d’un discurs, aquestes poden ser modificades any rere any, explicant quelcom en cada ocasió.
I aquesta vegada quatre entitats varen ser les escriptores, i totes elles parlaren als gairebé trenta visitants que van assistir a la ruta. XV Brigada mixta, ARH Montserratí, GRH El Comité i nosaltres mateixos varem escriure cada un la seva paraula dins de l’escenari del que fou ultima defensa de Barcelona.
La milícia de cultura explica la desconeguda lluita contra l’analfabetisme duta a terme dins l’exercit republicà/The culture militia explains the unknown fight against illiteracy carried out within the republican army/La milicia de cultura explica la desconocida lucha contra el analfabetismo llevada a cabo dentro del ejercito republicano
Recreació i Patrimoni Junts va ser el primer escenari, portant la seva Milícia de Cultura al mateix Ciudeb, que de fet es l’antic edifici de l’escola, cosa que el feia el lloc idoni per il·lustrar el que fou la lluita de la República Espanyola contra l’analfabetisme, fins i tot en plena guerra. Escena que ja podem considerar quasi una fixe de la jornada.
Després la gent passava a una novetat, el Cos de Carrabiners, portat a terme de forma brillant per ARH Montserratí. Cos policial desconegut per la majoria de nosaltres, però carregat d’història, i que també lluità al penedés, cert que ho van pagar car, però s’ha de reconèixer que la defensa de les llibertats a Catalunya es va fer en circumstàncies molt difícils, i el preu va ser alt per molts.
Poc podem afegir de XV Brigada Mixta, companys de bogeria des de la en aquell moment setena edició de Jornades, però primera recreada. El seu lloc de comandament mai ha fallat, vencent imprevisbles que no us direm, ja que ningú els va notar.
Sens dubte, una mostra de professionalitat digna del temps que porten en el món de la recreació.
I anem a la quarta escenificació, duta a terme per la gent de GRH El Comité, associació vinguda de Saragossa i que havia participat de la caminada del dissabte.
Atés el coneixement d’arqueologia de membres de El Comité podem assegurar que la trinxera ha estat tractada amb el rigor que aquesta mereix/Given the knowledge of archeology as a members of El Comité we can assure that the trench has been treated with the rigor it deserves/Dado el conocimiento de arqueología de miembros de El Comité podemos asegurar que la trinchera ha sido tratada con el rigor que ésta merece
Van recollir el relleu de l’any passat, traslladant l’escenificació del parapet de pedra a la trinxera en S de quasi el final de la ruta. Donant un nou sentit de principi i final de ruta, a més de demostrar un coneixement de fortificació i una estima pel patrimoni demostrada en la manera com van tractar el que per molts seria un «forat a terra».
Si hem descrit els escriptors…, ens falten els lectors. Es a dir, els visitants, l’objectiu real de la recreació històrica. Es a ells a qui hem d’oferir una bona imatge, ser proxims a ells i oferir les capacitats de didàctica que hauria de tenir bona recreació.
Es pot ser bon recreador sense voler ser pròxim al públic? Si, però si el recreador trenca la barrera…Deixarà de ser el que juga a «soldadets» en la llunyania de la distancia marcada per les zones de seguretat que hi ha a les recreacions de batalla.
La nostra estima i orientació al públic es de sobres coneguda, compartint aquesta estima amb altres entitats/Our esteem and orientation towards the public is well known, sharing this esteem with other entities/Nuestra estima y orientación al público es de sobra conocida, compartiendo esta estima con otras entidades
I ara, i per acabar, no vull oblidar qui ens ha donat l’espai durant sis anys, el CESUB, entitat cultural de inacabable energia que des d’aquí recomanem seguir. Pedra Seca, Natura i Historia conduïts a través d’una gent que estima el que els envolta, i que no tem sortir del seu medi per fer gran el que tenen.
La ruta a través de les trinxeres va ser guiada pel membre del CESUB que s’encarrega d’ella cada tercer diumenge de mes/The route through the trenches was guided by the CESUB member who is in charge of it every third Sunday of the month/La ruta a través de las trincheras fue guiada por el miembro del CESUB que se encarga de ella cada tercer domingo de mes
Text: Oriol Miró Serra.
Fotos: Fernando Gallego
7 de febrer de 2023
Enero de recreación, Enero en Ordal
Y ya van seis ediciones de las Jornadas de Memoria en Subirats con recreadores, empezamos en 2017 y, salvo la parada obligatoria de 2021, siempre hemos estado con la gente del CESUB, a quien debemos agradecer que nos permitiera presentar el concepto de Recreación y Patrimonio Juntos. Camino que han andado ya cuatro entidades de recreación.
Ni que decir tiene que estas jornadas van más allá de lo que hacemos aquí, por tanto, somos conscientes de que sólo explicamos una porción de todo lo que se vive durante el fin de semana.
Meravellosa vista del Crestabocs i entorns, on es va lluitar aquell llunyà gener del 39/Wonderful view of the Crestabocs and surroundings, where it was fought that distant January of 39/Maravillosa vista del Crestabocs y entornos, donde se luchó aquel lejano enero del 39
Hablando de trabajo, y siendo conscientes de que las jornadas habían empezado fuerte con una presentación de libros de lo más exitosa, nosotros nos uníamos a una caminata hacia el memorial de Serra de Ries. Eso sí, nosotros lo haríamos uniformados, con el doble objetivo de homenajear a quienes lucharon en enero de 1939 y demostrar que se puede caminar con equipo antiguo. Que, aunque sabemos que lo hacían, a veces cuesta imaginar desde el punto de vista actual, y sobre todo desde el punto de vista de los equipos actuales.
Cierto que podríamos considerar que este segundo objetivo es banal respecto al de la memoria, pero también es cierto que muy a menudo somos incapaces de medir el sufrimiento de quien homenajeamos, y conocer sus circunstancias, aunque sea en un hecho tan sencillo como andar, es un factor que puede contribuir a respetar más aún a aquellos valientes, que sacrificaron salud y vidas para ganar tiempo por miles de civiles que debían huir de la pesadilla que se avecinaba…, ¡y se quedaría largamente!
El domingo ya es otra cosa, y no por método conocido, no podemos modificar el formato del discurso. Si consideramos a los expositores las palabras de un discurso, éstas pueden ser modificadas año tras año, explicando algo en cada ocasión.
Y esta vez cuatro entidades fueron las escritoras, y todas ellas hablaron a los casi treinta visitantes que asistieron a la ruta. XV Brigada mixta, ARH Montserratí, GRH El Comité y nosotros mismos escribimos cada uno su palabra dentro del escenario de lo que fue ultima defensa de Barcelona.
Recreación y Patrimonio Juntos fue el primer escenario, llevando su Milicia de Cultura al propio Ciudeb, que de hecho es el antiguo edificio de la escuela, lo que le hacía el lugar idóneo para ilustrar lo que fue la lucha de la República Española contra el analfabetismo, incluso en plena guerra. Escena que podemos considerar ya casi una fija de la jornada.
Después la gente pasaba a una novedad, el Cuerpo de Carabineros, llevado a cabo de forma brillante por ARH Montserratí. Cuerpo policial desconocido por la mayoría de nosotros, pero cargado de historia, y que también luchó en el Penedés, cierto que lo pagaron caro, pero hay que reconocer que la defensa de las libertades en Catalunya se hizo en circunstancias muy difíciles , y el precio fue alto por muchos.
Veiem un campament immersiu, on la gent pot preguntar als recreadors,o simplement observar-los/We see an immersive camp, where people can ask the reenactors, or simply observe them/Vemos un campamento inmersivo, donde la gente puede preguntar a los recreadores, o simplemente observarlos
Poco podemos añadir de XV Brigada Mixta, compañeros de locura desde la en ese momento séptima edición de Jornadas, pero primera recreada. Su puesto de mando nunca ha fallado, venciendo imprevisbles que no le diremos, ya que nadie les notó.
Sin duda, una muestra de profesionalidad digna del tiempo que llevan en el mundo de la recreación.
Y vamos a la cuarta escenificación, llevada a cabo por la gente de GRH El Comité, asociación venida de Zaragoza y que había participado de la caminata del sábado.
Recogieron el relevo del pasado año, trasladando la escenificación del parapeto de piedra a la trinchera en S de casi el final de la ruta. Dando un nuevo sentido de principio y final de ruta, además de demostrar un conocimiento de fortificación y una estima por el patrimonio demostrada en la forma en que trataron lo que para muchos sería un «agujero en el suelo».
Si hemos descrito los escritores…, nos faltan los lectores. Esto es, los visitantes, el objetivo real de la recreación histórica. Es a ellos a quienes debemos ofrecer una buena imagen, ser cercanos a ellos y ofrecer las capacidades de didáctica que debería tener buena recreación.
¿Se puede ser buen recreador sin querer estar cercano al público? Si, pero si el recreador rompe la barrera… Dejará de ser lo que juega a «soldaditos» a lo lejos de la distancia marcada por las zonas de seguridad que hay en las recreaciones de batalla.
Detalls de recreació com aquests fan més fidel la imatge oferta pel recreador/Reenactment details like these make the image offered by the reenactor more faithful/Detalles de recreación como estos hacen más fiel la imagen ofrecida por el recreador
Y ahora, y por último, no quiero olvidar quién nos ha dado el espacio durante seis años, el CESUB, entidad cultural de inacabable energía que desde aquí recomendamos seguir. Piedra Seca, Naturaleza e Historia conducidos a través de una gente que ama lo que les rodea, y que no teme salir de su medio para hacer mayor lo que tienen.
Sobre 1 Hora i 21 minuts podreu veure la nostra feina a Subirats. Sabem que l’ideal seria el tall exacte, però de moment no el tenim. Ja ens disculpareu, però no hem de perdre la oportunitat de mostrar el significat de Recreació i Patrimoni Junts, la possible estratègia de supervivència de les dos activitats! encara que us fem «treballar una mica».
Prometem posar l’enllaç específic si aquest apareix.
Per cert, volem fer notar que han intercanviat els noms dels companys, res greu, ja que la idea s’entén. Però es de justícia «reparar-los» el nom.
Enllaç a la pàgina del CESUB
In 1 hour and 21 minutes you will be able to see our work in Subirats. We know that the ideal would be the exact cut, but at the moment we don’t have it. You will excuse us, but we must not miss the opportunity to show the meaning of Recreation and Heritage Together, the possible survival strategy of the two activities! even if we make you «work a little».
We promise to put the specific link if it appears.
By the way, we want to point out that they have exchanged the names of the colleagues, nothing serious, since the idea is understood. But it is fair to «repair» their name.
Enllaç a Jose Luis Gallardo Conill
Sobre 1 Hora y 21 minutos podreis ver nuestro trabajo en Subirats. Sabemos que lo ideal sería el corte exacto, pero por el momento no lo tenemos. Ya nos disculparéis, pero no debemos perder la oportunidad de mostrar el significado de Recreación y Patrimonio Juntos, ¡la posible estrategia de supervivencia de las dos actividades! aunque les hagamos «trabajar un poco».
Prometemos poner el enlace específico si éste aparece.
Por cierto, queremos hacer notar que han intercambiado los nombres de los compañeros, nada grave, puesto que la idea se entiende. Pero es de justicia «repararles» el nombre.
Ben cert que aquest concepte de recreació i patrimoni junts no us ve de nou, però…, que significa? La resposta la trobareu en les següents línies, il·lustrant les trinxeres de El Pago gestionades pel CESUB a Subirats amb les fotografies de Marc Seriol (marcmarkhus a xarxes) amb escenes recreades que de ben segur haguessin pogut passar, a més d’alguna que no, però útil cara a explicar altres coses d’interès. Unint, com hem dit…la recreació històrica i el Patrimoni.
Posant una mica d’argument, aquelles trinxeres van ser utilitzades a les darreries de la guerra a Catalunya, quan es tractava de guanyar temps per que Barcelona fos evacuada per qui pogués, sent els combats entre 22 i 24 de gener. Enfrontant les forces d’una desgastada 15 Brigada republicana contra la tot poderosa 13 divisió del general Barrón. Sent utilitzades en aquells combats fortificacions construïdes per civils mobilitzats a últims moments.
Veient les imatges, entendreu per que diem que una mostra patrimonial s’entén millor amb recreadors que sense.
Les primeres escenificacions fou a la trinxera en S de la segona meitat del recorregut, en una primera sessió de prova de fotògraf i un recreador (cal no oblidar que en temps de Covid tota precaució es poca). I entre les diverses escenes vam anar des dels primers moments de guerra fins als darrers. Ara procedim a citar les escenes amb una foto corresponent:
Primers moments de guerra, demostració de que el blanc no es un color de combat, gorret de les JSU:
Manta de soldat a mode de capot, tapant la camisa blanca, gorret de la FAI:
Milicià ja més avançada la guerra, primeres robes d’abric i millors posicions de combat, incorporant el casc Trubia model 21:
Mostra de com canviar el color del casc només amb fang, permetent la confusió en el terreny.
Caporal de l’exercit republicà, tapant-se amb la manta, llegint en un moment de repòs dins de la trinxera.
Caporal afaitant-se dins de la trinxera, no era el més còmode del món, però era possible.
Requetè carlista introduint una pinta de bales en una tercerola.
Requetè carlista apunt de saltar per sobre una trinxera, veiem la manta a mode de capot amb les cartutxeres per sobre.
Prova de mimètica del vermell, es diu que un requetè no es treia mai la boina, però si que se la tapaven amb el casc. Veiem que el resultat es evident.
Sent aquest el final del primer dia, i una mica curt en possibilitats atès que només érem dos, però sincerament el resultat es prou valid per destruir mites, explicar la necessitat d’ocultar-se i no portar colors «no naturals».
La segona sessió ja fou mes nombrosa, érem quatre recreadors i el fotògraf, i es notarà en els resultats. Sent l’escenari el niu de metralladora de pedra i els seus entorns. Aquesta vegada si que jugant més amb la història explicada al principi, i si bé podem pensar que a més persones més escenes…errareu. Menys en van ser! Però de més complexitat.
Niu de Metralladora en posició de vigilància i llestos per fer foc.
Saqueig d’un mort falangista.
Posició de transport de ferit lleu, segons manual de camillers.
Captura i interrogatori d’un sergent franquista.
Moltes fotografies podreu pensar, però es una selecció, selecció que dona vida a uns parapets i trinxeres perduts al bosc, oblidats fins no fa tants anys i que per bé que ara visitables gràcies a les visites que organitza el CESUB des del museu del CIUDEB i les rutes de Ultima defensa de Barcelona i Sabors en temps de guerra.
Mai tindran la «vitalitat» recuperada en aquestes fotos, «vitalitat» que de ben segur agrairem que no recuperin…cal dir.
Però que de ben segur us han servit per deixar de veure les trinxeres com aquells forats buits a terra, eren llocs de lluita i vida, de terribles condicions certament, però fruit d’una circumstancia que la recreació històrica busca explicar.
I es que qui oblida el seu passat està condemnat a repetir-lo.
Muy cierto que este concepto de recreación y patrimonio juntos no os viene de nuevo, pero…, que significa? La respuesta la encontrareis en las siguientes lineas, ilustrando las trincheras de El Pago gestionadas por el CESUB en Subirats con las fotografiás de Marc Seriol (marcmarkhus en redes) con escenas recreadas que muy posiblemente hubiesen podido pasar, además de alguna otra que no, pero útil cara a explicar otras cosas de interés. Uniendo, como hemos dicho…la recreación histórica y el Patrimonio.
Poniendo un poco de argumento, esas trincheras fueron utilizadas a finales de la guerra en Catalunya, cuando se trataba de ganar tiempo para que Barcelona fuese evacuada por quien pudiera, siendo los combates entre 22 y 24 de enero. Enfrentando las fuerzas de una desgastada 15 Brigada republicana contra la todo poderosa 13 división del general Barrón. Siendo utilizadas en aquellos combates fortificaciones construidas por civiles movilizados a últimos momentos.
Viendo las imágenes, entenderéis por que decimos que una muestra patrimonial se entiende mejor con recreadores que si.
Las primeras escenificaciones fueron en la trinchera en S de la segunda mitad del recorrido, en una primera sesión de prueba de fotógrafo y un recreador (hace falta no olvidar que en tiempos de Covid toda precaución es poca). Y entre las diversas escenas fuimos des de los primeros momentos de guerra hasta los finales. Ahora procedemos a citar les escenas amblas escenas con una foto correspondiente:
Primeros momentos de guerra, demostración de que el blanco no es un color de combate, gorrillo de las JSU:
Manta de soldado a modo de capote, tapando la camisa blanca, gorrillo de la FAI:
Miliciano ya más avanzada la guerra, primeras ropas de abrigo y mejores posiciones de combate, incorporando el casco Trubia model 21:
Muestra de como cambiar el color del casco solo con barro, permitiendo la confusión en el terreno.
Cabo del ejercito republicano.
Cabo del ejercito republicano, tapandose con la manta, leyendo en un momento de descanso dentro de la trinchera.
Cabo afeitandose dentro de la trinchera, no era lo más comodo del mundo, pero era posible.
Requetè carlista introduciendo un peine de balas en una tercerola.
Requetè carlista apunto de saltar por encima de una trinchera, viendo la manta a modo de capote con las cartucheras por encima.
Prueba de mimética del rojo, se dice que un requetè no se quitaba nunca la boina, pero si que se la tapaban con el casco. Vemos que el resultado es evidente.
Siendo este el final del primer día, y un poco corto en posibilidades atendiendo que solo eramos dos, pero sinceramente el resultado es bastante valido para destruir mitos, explicar la necesidad de ocultarse y no llevar colores «no naturales».
La segunda sesión ya fue más numerosa, eramos cuatro recreadores y el fotógrafo y se notará en los resultados. Siendo el escenario el nido de ametralladora de piedra y sus entornos. Esta vez si que jugando más con la historia explicada al principio, y si bien podemos pensar que a más personas más escenas…errareis. Menos fueron! Pero de más complejidad.
Civiles reclutados fortificando, como que el terreno no permite trincheras se procede a hacer parapeto.
Nido de ametralladora en posición de vigilancia y listos para abrir fuego.
Saqueo de un muerto falangista.
Posición de transporte de herido leve, según el manual de camilleros.
Captura e interrogatorio de un sargento franquista.
Muchas fotografiás podréis pensar, pero es una selección, selección que da vida a unos parapetos y trincheras perdidos en el bosque, olvidados hasta no hace tantos años y que por bien ahora visitables gracias a las visitas que organiza el CESUB des del museo del CIUDEB y las rutas de Ultima defensa de Barcelona y Sabors en temps de guerra.
Pero casi seguro que os han servido para dejar de ver las trincheras como esos agujeros vacíos en el suelo, eran lugares de lucha y vida, de terribles condiciones ciertamente, pero fruto de una circunstancia que la recreación histórica busca explicar.
Y es que quien olvida su pasado esta condenado a repetirlo.
Si preguntem a un forani, interessat o no, ens dirà que una trinxera es «un forat a terra», i no li faltarà raó. Si recorrem al diccionari ja citat ahir trobarem que «Zanja o defensa que permite moverse y disparar manteniendose a cubierto», descripció força encertada i que podria tancar aquestes línies ara mateix, però no ho farà. Ja que en ambdós casos la informació que falta es:
La gracia de les trinxeres es la seva evolució.
Molt bon exemple de trinxera, reforçada amb posicions i estructuralment, Plana del Pilón a Casp
Al que dedicarem les següents línies, tot indicant que jo ho consideraria la base de la fortificació durant la guerra civil a Espanya, i es que tot, des de el niu de metralladora en casamata al més potent refugi neix d’una primigènia rasa a terra.
Trinxera primigènia a Coll d’Ordal, visitables apuntant-se a Turisme Subirats
Partirem d’una trinxera petita, feta amb més o menys pressa i que ja ha aturat el cop tot estabilitzant un front, i que tot i que forma una línia defensiva aquesta no es seguida. Basant la seva força en el foc creuat, de manera que el següent pas serà intercomunicar les diferents posicions creant una autentica línia que pot ser millorada amb diferents opcions.
Trinxera a Coll de Balaguer, Hospitalet de l’Infant
Aquesta unió canviarà segons el moment i situació de la guerra civil que parlem. Si bé al principi, i fent un parèntesi en la seva evolució, seran quasi rectes amb el temps s’aniran complicant tot creant S, fruit de l’evolució de l’arma aèria i artillera, que posa de manifest que una línia recta es més fàcil de batre per una metralladora d’avió.
Trinxera en pedra propera a Cala d’Oques, Hospitalet de l’Infant. Construïda per defensar la costa i dotada de doble nivell i refugis
Un cop hem unit els primers elements podem optar per reforçar-la, sigui fer-les estructuralment resistents o amb posicions de combat o refugis aïllats d’ella alhora que connectades, permetent la circulació de tropa en tot moment. En el nostre cas donarem la prioritat a la opció de dotar-la de elements de combat, que suposadament faran més falta.
Trinxera restaurada dels Barrancs, gestionada pel COMEBE
Òbviament, si la trinxera s’ha convertit en el nostre medi de vida, després crearem refugis i xaboles a les que li donarem la utilitat que creguem necessària, podent ser de diversa complexitat.
Xabola a la trinxera dels Barrancs
Un cop feta la primera estructura, la passarem a reforçar. Aquest reforç dependrà del moment i situació, si es una zona relativament prop de l’acció o tenim escassetat de material podem tirar del tros i aprofitar pedra del terreny, fusta, planxes metàl·liques o el material de fortuna que es trobi.
Trinxera reforçada en pedra seca a Serra de La Fatarella, zona investigada i treballada per LO RIU
Si tenim material i temps, fins i tot podem formigonar les parets de la trinxera i estructures de reforç com poden ser els pous de tirador, nius en casamata, refugis i altres variants. Fent realment forta la estructura.
Trinxera reforçada al Barranc de les Forques, veiem calaixos on es pot apostar un tirador deixant lliure el pas per la trinxera
Arribant d’aquesta manera a una posició d’allò més forta i preparada per resistir tant bé com es pugui. Però ens oblidem una cosa, i aquesta es el camuflatge, per que mentre hem fet això hem creat una cicatriu humana a la terra que es pot reconèixer des de l’aire.
Trinxera perfectament identificable al Tossal de Deu, La Sentiu de Sió
Per evitar tal circumstancia procedirem al camuflatge. Aquest pot ser de branques, lones, aprofitament del terreny o material local. Hi ha tantes opcions com materials i ments humanes.
Restes de trinxera amb vell camuflatge a Coll de Comiols
I amb això hem acabat una trinxera més o menys idíl·lica, procedint a exemples d’altres usos més enllà del combat, ja que com hem dit el forat a terra es el principi de tot. Un refugi d’un aeròdrom de segona línia, el diposit de materials, la trinxera de comunicació o evacuació de la trinxera de combat que acabem de construir…, en tots els casos ens permetrà accedir o guardar objectes de manera més segura que al ras.
Trinxera circular de l’aeròdrom de Vidreres, considerada dipòsit de materials
Donant per acabat en aquest punt el redactat, i no havent entrat en els orígens de la trinxera, que això dona per molt joc, però no patiu que hi ha temps i no descarto entra-hi.
Oriol Miró Serra
13 de Maig de 2020
Bibliografia: Diccionario de historia militar, Desde los reinos medievales hasta nuestros dias
La Recreació Històrica i el Patrimoni són companys de viatge, entreu i descobriu les seves múltiples formes de coexistència! Historical Reenactment and Heritage are traveling companions, enter and discover their multiple forms of coexistence! Loisirs historiques et Patrimoine sont des compagnons de voyage, entrez et découvrez leurs multiples formes de coexistence ! ¡La Recreación Histórica y el Patrimonio son compañeros de viaje, entra y descubre sus múltiples formas de coexistencia!
