Novembre, Jornades de treball i recreació històrica / Noviembre, Jornadas de trabajo y recreación histórica / November, Days of work and reenactment

Novembre, Jornades de treball i recreació històrica.

I d’un octubre tranquil hem anat a la banda contraria, molta feina i variada, necessitant duplicar-nos en alguna ocasió.

Abrera, Aitona, El Xinquer (Alcúdia de Veo), Centre Cultural El Born, Subirats i el MACBA. I si bé no totes van ser de recreació, totes han estat interessants i de ben segur que totes tornaran d’una o altre manera.

Aitona, i ja començant, de fet va ser un retorn, ja que ja hi havíem estat l’any passat, el que aquest cop ens vam adaptar més a la casuística de l’acte, portant la nostra fortificació enlloc de cultura, que tot i estimar-la molt, l’any passat va tenir una acollida més aviat freda.

I es que hem d’acceptar que «competir» amb les fotos de Robert Capa podia ser una tasca difícil.

El cas es que, i per causes externes a nosaltres, tot i portar el material per reproduir una fotografia de Capa, aquesta reproducció no fou possible. Adoptant nosaltres el paper d’acompanyant del grup, tot mostrant el que fem, la recreació didàctica mentre ens barrejàvem amb la gent. Mentre els companys de Ejercito del Ebro es deixaven fotografiar en la reproducció de les fotos de tan il·lustre personatge.


Poder mostrar el funcionament d’objectes caigut en l’oblit (o quasi) es un plaer / Being able to show the operation of objects that have fallen into oblivion (or almost) is a pleasure / Poder mostrar el funcionamiento de objetos caídos en el olvido (o casi) es un placer

Abrera, les trinxeres del bosc de Sant Miquel que ja coneixíem, però diferent format! Quasi bé cent alumnes varen poder veure un requetè revoltat, un soldat republicà i una refugiada. Tres personatges que els explicaven les penúries que causa una guerra, mentre els allunyàvem (o intentàvem) de la gloria de les pel·lícules i els videojocs.


Que puguin tocar, que puguin sentir! / That they can touch, that they can feel! / ¡Que puedan tocar, que puedan sentir!

Com a aclariment, sabem que allà no hi van entrar requetès, que hi van entrar tropes italianes del CTV. Però al no poder trobar algú amb un uniforme italià correcte, vam optar per «baixar uns quilometres» i «anar al sector de Martorell», on gràcies a una conversa de fa temps amb en Jordi Amigó, sabíem que un capità republicà, junt amb els seus homes, havia aguantat durant unes hores contra les avançades d’una divisió de requetès navarresos, ja em disculpeu que no trobi ara les notes.

En qualsevol cas, si bé no era l’episodi real de la zona, si que havia passat i tothom va ser informat de la casuística de la solució representada.

I d’Abrera a El Xinquer, tot avisats per la gent de Aur Art, que van confiar en nosaltres per un projecte meravellós. Escenificar la història de El Xinquer, un despoblat de Alcúdia de Veo que fou abandonat durant la guerra per no ser habitat mai més.

I dic formar part, ja que aquesta història era representada a través de diverses parades teatralitzades amb un gust i assessorament exquisit. Tota una mostra de que una teatralització i una recreació poden conviure, sense que cap de les dues perdi el sentit d’existència.


Aprofitem aquesta imatge per remarcar la importància dels colors i la mimètica / Let’s take advantage of this image to emphasize the importance of colors and mimetic / Aprovechamos esta imagen para remarcar la importancia de los colores y la mimética

I, a més, varem poder mostrar la nostra manera de treballar amb la didàctica de l’objecte, la experiència sensorial i la participació que busquem a través de la nostra recreació didàctica. Missatge que no totes les entitats han adoptat encara, però que cada vegada té més adeptes.

De Castelló anirem a l’Ebre i Barcelona, i tot el mateix cap de setmana! Ja sabem que a vegades les coses es solapen, però en aquest cas podíem acceptar el repte. A Barcelona (Centre Cultural El Born) una jornada que versava sobre diferents maneres de treballar entorn a la recreació històrica amb ponents de gran nivell, i a Flix una recreació històrica que comprenia trinxera viva i combat.


Intervencions Internacionals i de Països Catalans / International Interventions and Catalan Countries / Intervenciones Internacionales y de Països Catalans

Al Born hi anàvem de mà de Artixoc, amb qui ja treballem a La Botiga de l’Avia, confiant que aquesta relació sigui un enriquiment mutu.

La qüestió es que si dissabte hi anàvem més de suport, per bé que vam tenir un breu paper en la visita patrimonial a les restes arqueològiques, diumenge els mostràvem el nostre concepte de Recreació Històrica i Patrimoni Junts a Subirats, participant una part dels ponents de dissabte en la ruta de Ultima Defensa de Barcelona. Ben cert que no en vam parlar dissabte, però, s’ús acut un millor exemple que sobre el terreny?


Explicacions de la batalla aprofitant els mapes del CIUDEB / Explanations of the battle using CIUDEB maps / Explicaciones de la batalla aprovechando los mapas del CIUDEB

Flix «només» va ser dissabte, però quin dissabte! Trinxera viva que «recorria» el poble pel matí i batalla per la tarda, i tot envoltat per diferents grups de recreació, i que costaria dir quin es el millor.

En aquesta ocasió, també per causes externes, no vam poder dur ni Cantina ni Milícia de Cultura, sent necessari dividir el nostre equip entre diversos expositors. Però no patiu, tal divisió no va reduir la nostra qualitat, ja que tenim un equip digne de presumir. I que si fem cas, confirmen que van estar a l’alçada esperada, tant en el CRIM (Centro de Reclutamiento e Instrucción Militar) com en Sanitat. Sortint els nostres companys plenament satisfets de les seves experiències.


Els nostres abans de començar el matí / Ours before starting the morning / Los nuestros antes de empezar la mañana

Si que es cert que no solem dividir l’equip, i que ens hagués agradat portar Cultura, però entenem que per que les coses funcionin a vegades calen «sacrificis», i aquest repte fou entomat i superat amb èxit. I es que si, hi ha solidaritat entre grups, tots, encara que no en solguem parlar d’ella en públic. Però en aquesta casa no creiem en la feina invisible però que es nota i es agraida, i aquestes coses, les fetes abans, les fetes ara i les fetes en el futur, per altres o pels nostres…, cal que es sàpiguen.

A més, proporcionen un coneixement de la feina de l’altre que es impossible quan estàs ocupat en el teu expositor.

I per la tarda? La batalla, des de l’any passat a la zona del Calvari, zona que, realment permet una millor vista de tota l’acció pel públic. No obligant a moure’s o a perdre’s alguna part de l’acció com quan estava al passeig, vora el riu.

Doncs ja tenim el mes fet, podríeu pensar, però no, ja que se’ns va presentar la ocasió d’anar a una Jornada de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i l’Observatori del Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya. Evidentment, no era un tema de recreació, però ens va oferir una oportunitat meravellosa per veure com les entitats museístiques cerquen atraure noves audiències. Permetent escoltar tres casos internacionals i set de l’àmbit català.


Imatge presa abans de començar les intervencions / Image taken before the interventions began / Imagen tomada antes de empezar las intervenciones

Cert que no seran d’aplicació immediata, i que potser tindrem fases de tanteig a la hora d’aplicar certs principis dels escoltats al MACBA, però fins i tot sense poder aplicar-ho seria una gran oportunitat d’haver vist com treballen altres.

Això no ha estat tot clar! Però si el més destacat. Entre mig s’ha anat al Santuari del Tallat per enriquir una mica el canal de YouTube, hem estat amb el CESUB mostrant les trinxeres i ens hem ocupat de les seves xarxes. Tot això alhora que ja comencem a preparar amb ells les jornades de memòria que fan cada gener, que aquestes coses volen el seu temps.

Oriol Miró Serra

3 de desembre de 2023


Les visites van ser conduïdes a través de Serra Brisa i cada foto era explicada / The tours were conducted through Serra Brisa and each photo was explained / Las visitas fueron conducidas a través de Serra Brisa y cada foto era contada

L’antiga església va resultar un magnific lloc per aplicar la recreació didàctica / The old church turned out to be a magnificent place to apply the didactic reenactment / La antigua iglesia resultó un magnífico lugar para aplicar la recreación didáctica

Camí de les trinxeres / Path of the trenches / Camino de las trincheras

Artèria Cultural presenta el projecte «Interiors 2023» a l’Alcúdia de Veo i Visita teatralitzada i recreació històrica al Xinquer

Artèria Cultural presenta el projecte «Interiors 2023» a l’Alcúdia de Veo

El grup Artèria Cultural ha presentat este cap de setmana a l’Alcúdia de Veo el projecte «Interiors 2023/Pobles abandonats. Poblats de cultura». La iniciativa està finançada amb fons europeus i compta amb el suport i la col·laboració de l’ajuntament del municipi. L’objectiu és donar a conéixer i conscienciar la gent del valor històric, cultural i natural dels pobles abandonats.

El projecte es presentà a Lludient (l’Alt Millars) el 4 de novembre i els dies 18 i 19 de novembre s’oferirà a El Toro (l’Alt Palància). En el cas de l’Alcúdia de Veo, el treball s’ha centrat en el llogaret del Xinquer, abandonat durant la Guerra Civil.

El dissabte 11 de novembre a les 19.00, un dels responsables de la iniciativa, Sergi Alejos, i l’alcalde del municipi, Mariano Molina, han donat la benvinguda als assistents i els han explicats la importància del programa «Interiors 2023». En acabar la presentació, han projectat un vídeo musical d’un concert que gravà l’artista Alberto Lucendo al Xinquer. A continuació, la ballarina Noe Arcos del Col·lectiu Penja’m ha interpretat una coreografia de dansa contemporània amb la col·laboració dels espectadors. Seguidament, han projectat un vídeo documental on la gent gran de l’Alcúdia contava històries sobre el Xinquer. Tot seguit, s’ha obert un diàleg on l’auditori ha participat recordant vivències vinculades al llogaret. Per a finalitzar, l’ajuntament ha oferit als presents una degustació de productes locals. La jornada del dissabte ha tingut lloc al local multifuncional de l’Ajuntament de l’Alcúdia de Veo.

Visita teatralitzada i recreació històrica al Xinquer

El diumenge 12 de novembre, el públic s’ha aplegat a les 10.30 al Xinquer per a presenciar una visita teatralitzada a càrrec del grup Aur-Art. Els actors i la guia dAur-Art han explicat la història de l’indret interpretant les diferent etapes: Al-Àndalus, la conquesta cristiana de Jaume I, les Germanies i la revolta dels moriscs, l’expulsió dels moriscs, la vida i els costums del nous pobladors i l’evacuació dels habitants durant la Guerra Civil. Este darrer episodi, que s’esdevingué en la primavera de 1938, significà l’abandó del Xinquer. En acabar la contesa bèl·lica, la gent no tornà a viure-hi i aquells que hi tornaven ho feien de manera temporal per a llaurar les terres, collir cireres i olives, segar blat, coure pa i dur a pasturar el bestiar. Cal dir que un dels actors figurava el tio Martín, considerat el darrer habitant del Xinquer.

Acabada la visita teatralitzada, ha sigut el torn d’Oriol Miró i Serra que, vestit de soldat republicà, ha fet una recració històrica de la Guerra Civil. Oriol Miró ha explanat la vida dels soldats al front mostrant què menjaven, com s’il·luminaven i com es tapaven per a no patir fred. A més, també ha ensenyat altres circumstàncies que comporta la conjuntura bèl·lica, com les bombes, l’impacte i les ferides de la metralla sobre un cos humà, la campanya d’alfabetització de la zona republicana, com sonava una sirena que avisava la població d’un bombardeig imminent, les cartilles de racionament i la dieta de la gent.

En conjunt, ha estat una jornada didàctica i lúdica al bell mig de la Serra d’Espadà, un entorn pintoresc excel·lent per la seua vàlua paisatgística, natural i històrica.

Glòria Olivares i Muñoz

14 de novembre de 2023

Octubre, Jornades Europees de Patrimoni i altres continguts / Octubre, Jornadas Europeas de Patrimoni y otros contenidos / October, European Heritage Days and other Contents

Octubre, Jornades Europees de Patrimoni / Octubre, Jornadas Europeas de Patrimoni / October, European Heritage Days

Arenys de Mar

Altres continguts / Other contents / Otros contenidos

Setembre i Agost, xarxes i retorn de les «vacances» / Septiembre y Agosto, redes y retorno de las «vacaciones»

Versió castellana després de la catalana.

Setembre i Agost, xarxes i retorn de les «vacances»

Crònica estranya, sens dubte, i es que ajuntem dos mesos. Però la raó es ben senzilla, a l’agost no es va sortir i setembre ha omplert aquest buit.

Fancon 2023, XI Congreso Internacional de Fiestas y Recreaciones Históricas, Pinell de Brai i xarxes en serien els elements més destacats, i de fet en seran l’esquema. Així doncs…comencem.

Segona participació a FANCON, i inesperada, ja que si de norma era bianual, per aquesta ocasió van fer una excepció, i sembla ser que la nostra tasca era prou ben recordada, ja que ens van tornar a avisar.

Tres van ser les entitats amigues avisades, amb pretensió de fer un bon campament de rereguarda republicana, cosa que sembla que varem aconseguir. XV Brigada ens va dur un centre de reclutament plenament funcional, ARH Montserratí si bé no va portar material, si que feia la guàrdia externa d’un campament, tot definint un perímetre fictici i UDEP ens va portar un servei sanitari digne de presumir-ne. I nosaltres Milícia de Cultura, que crec que podríem definir com el nostre producte estrella.


Registre d’imatges i vídeos de la edició de l’any 2023 de Fancon / Record of images and videos of the 2023 edition of Fancon / Registro de imágenes y vídeos de la edición del año 2023 de Fancon

A més, i ara que ja sabíem el llenguatge de l’esdeveniment, varem enllaçar els quatre papers aconseguint que la experiència acabés posant-se un uniforme. Per qui volgués, només faltaria! I tot això enmig de didàctica i experimentació, com bé podia ser veure que els telèfons eren funcionals o ser traslladat en llitera pels sanitaris.

La participació al XI Congreso Internacional de Fiestas y Recreaciones Históricas fou diferent, i es que vaig parlar-vos a través de internet de la mà de la Funcación Bodas de Isabel, de Terol. Qui em va permetre fer un breu repàs de la casuística que envolta la recreació històrica i alguns reptes de futur, i present!


Aquí podeu veure la intervenció al congrés / Here you can see the speech at the congress / Aquí puede ver la intervención en el congreso

I si ben cert es que quaranta-cinc minuts donen pel que donen, m’agrada creure que la cosa va sortir prou bé. Això si. Em faltava veure les cares, i es que les cares diuen si una cosa s’està fent bé o malament!

A Pinell de Brai, com sempre, es fa un viatge més emocional, per bé que amb la mateixa professionalitat que sabem donar.

Pel matí, museu viu i per la tarda batalla, format que si bé no en podem dir habitual, poc falta per ser-ho.

Pel matí, a l’entorn del campament republicà, un de tres espais dissenyats per l’associació Pandols 38, que organitzava l’acte. Vam portar altre cop milícia de cultura, que varem embrancar amb el Comissariat portat pels companys de El Comité, tot il·lustrant la connexió directa entre aquelles seccions de l’exercit republicà. A més, quan el temps ens deixava, gaudíem de les explicacions del niu de metralladora, el comandament de divisió i el post sanitari conduïts de manera brillant per XV Brigada i Voluntarios de Fayón.

Tot això mentre el company de Pandols 38 conduïa els dos grups de visitants.


Recull d’imatges i vídeos de la darrera edició de Pinell de Brai / Collection of images and videos from the latest edition of Pinell de Brai / Recopilación de imágenes y vídeos de la última edición de Pinell de Brai

Per la tarda, batalla, la recreació dels combats per la cota 666, motiu pel qual ens vam canviar de bàndol. Aquesta vegada, però, l’ideòleg volia remarcar el desastre que significa la guerra, i la recreació acaba amb un gran escampall de «morts» provocats a l’estavellar-se contra una defensa ben muntada i impenetrable. Cosa que a la pràctica significava enviar-los a una mort segura. Convidant d’aquesta manera a la reflexió del preu de la vida, entre d’altres.

Falten les xarxes, quart esdeveniment a remarcar! Aquesta part s’ha fet bàsicament durant l’agost, i ha consistit en dotar de més contingut el ja existent canal de YouTube, mostrant el patrimoni que diem defensar, mostrant recreacions que ja defensàvem, i unint-ho allà on es possible. I a més la idea es anar afegint contingut a mesura que vinguin esdeveniments.

I evidentment que hem fet altres coses, les trinxeres de Subirats han tornat a tenir visites i hem seguit cuinant sortides que anireu veient.


Muntatge on es mostra una gran bateria d’artilleria en casamata / Montage showing a large artillery battery in a casemate / Montaje donde se muestra una gran batería de artillería en casamata

Oriol Miró Serra

2 d’Octubre de 2023

Septiembre y Agosto, redes y retorno de las «vacaciones»

Crónica extraña, sin duda, y es que juntamos dos meses. Pero la razón es muy sencilla, en agosto no se salió y septiembre ha llenado ese vacío.
Fancon 2023, XI Congreso Internacional de Fiestas y Recreaciones Históricas, Pinell de Brai y redes serían los elementos más destacados, y de hecho serán su esquema. Así pues… empecemos.
Segunda participación en FANCON, e inesperada, ya que si de norma era bianual, para esta ocasión hicieron una excepción, y parece que nuestra labor era bastante bien recordada, ya que nos avisaron de nuevo.
Tres fueron las entidades amigas avisadas, con pretensión de realizar un buen campamento de retaguardia republicana, algo que parece que conseguimos. XV Brigada nos llevó un centro de reclutamiento plenamente funcional, ARH Montserratí si bien no trajo material, si que hacía la guardia externa de un campamento, definiendo un perímetro ficticio y UDEP nos trajo un servicio sanitario digno de presumir de ello . Y nosotros Milicia de Cultura, que creo que podríamos definir como nuestro producto estrella.


Registre d’imatges i vídeos de la edició de l’any 2022 de Fancon / Record of images and videos of the 2022 edition of Fancon / Registro de imágenes y vídeos de la edición del año 2022 de Fancon

Además, y ahora que ya sabíamos el lenguaje del evento, enlazamos los cuatro papeles consiguiendo que la experiencia acabara poniéndose un uniforme. ¡Para quien quisiera, sólo faltaría! Y todo ello en medio de didáctica y experimentación, como bien podía verse que los teléfonos eran funcionales o ser trasladado en camilla por los sanitarios.
La participación en el XI Congreso Internacional de Fiestas y Recreaciones Históricas fue diferente, y es que hablé a través de internet de la mano de la Funcación Bodas de Isabel, de Teruel. Quien me permitió hacer un breve repaso de la casuística que envuelve la recreación histórica y algunos retos de futuro, ¡y presente!

Y si bien es cierto que cuarenta y cinco minutos dan por lo que dan, me gusta creer que la cosa salió bien. Eso sí. ¡Me faltaba ver las caras, y es que las caras dicen si algo se está haciendo bien o mal!
En Pinell de Brai, como siempre, se hace un viaje más emocional, aunque con la misma profesionalidad que sabemos dar.
Por la mañana, museo vivo y por la tarde batalla, formado que si bien no podemos llamarlo habitual, poco falta para serlo.
Por la mañana, en torno al campamento republicano, uno de tres espacios diseñados por la asociación Pandols 38, que organizaba el acto. Llevamos de nuevo milicia de cultura, que enzarzamos con el Comisariado traído por los compañeros de El Comité, ilustrando la conexión directa entre aquellas secciones del ejercito republicano. Además, cuando el tiempo nos dejaba, disfrutamos de las explicaciones del nido de ametralladora, el mando de división y el post sanitario conducidos de forma brillante por XV Brigada y Voluntarios de Fayón.
Todo esto mientras el compañero de Pandols 38 conducía a los dos grupos de visitantes.

Por la tarde, batalla, la recreación de los combates por la cota 666, por lo que nos cambiamos de bando. Esta vez, sin embargo, el ideólogo quería remarcar el desastre que significa la guerra, y la recreación termina con un gran esparcimiento de «muertes» provocados al estrellarse contra una defensa bien montada e impenetrable. Lo que en la práctica significaba enviarlos a una muerte segura. Invitando de esta forma a la reflexión del precio de la vida, entre otros.
¡Faltan las redes, cuarto evento a remarcar! Esta parte se ha hecho básicamente durante agosto, y ha consistido en dotar de mayor contenido al ya existente canal de YouTube, mostrando el patrimonio que decimos defender, mostrando recreaciones que ya defendíamos, y uniéndolo allá donde es posible. Y además la idea es ir añadiendo contenido a medida que vengan eventos.
Y evidentemente que hemos hecho otras cosas, las trincheras de Subirats han vuelto a tener visitas y hemos seguido cocinando salidas que irá viendo.


Muntatge on es mostra el niu de metralladora sota el Castell de Montearagón / Montage showing the machine gun nest under Montearagón Castle / Montaje donde se muestra el nido de ametralladora debajo del Castillo de Montearagón

Oriol Miró Serra

2 de octubre de 2023

XI CONGRESO INTERNACIONAL DE FIESTAS Y RECREACIONES HISTÓRICAS

Doncs ja el tenim aquí, un dels tres esdeveniments importants de setembre. I es que participar d’un congrés no es poca cosa, i per bé que tres quarts d’hora sempre es poc, he procurat entrar una mica en tot el que podia anar relacionat. Que es poc i segur que penseu que en alguns temes hagués hagut d’entrar més o menys, ho sé, però ja sabeu com va això!

Well, we have it here, one of the three important events of September. Participating in a congress is no small thing, and even though three quarters of an hour is always not enough, I have tried to get a little into everything that could be related. That’s not much and I’m sure you think that I should have entered more or less on some topics, I know, but you know how that goes!

Pues ya lo tenemos aquí, uno de los tres eventos importantes de septiembre. Y es que participar de un congreso no es poco, y aunque tres cuartos de hora siempre es poco, he procurado entrar un poco en todo lo que podía ir relacionado. Que es poco y seguro que pensáis que en algunos temas hubiera tenido que entrar más o menos, lo sé, ¡pero ya sabéis cómo va esto!

Oriol Miró Serra

29 de setembre de 2023

Juliol intens, quasi hiperactiu! Julio intenso, ¡casi hiperactivo!

Versió castellana després de la catalana.

Juliol intens, quasi hiperactiu!

Si Juny va ser tranquil en actes, es per que la cuina no parava de treure fum, i ara ho veureu. Abrera, la Tele…, Premià de Mar, Universitat de Saragossa a Robres i Subirats ens hauran tingut ocupats! I molt! I reconec que encara no ha acabat el mes, però la cosa ja es prou densa com per fer crònica, i ja farem la resta si s’escau!

Abrera de fet, es una repetició de l’any passat, es a dir!, donar vida a unes trinxeres d’allò més completes mentre expliquem part de la història des de la recreació històrica. Per bé que expliquem uns fets ocorreguts en gener, i en conseqüència ens prenem la llicencia d’anar més estivals, ja perdonareu que no vulguem morir fregits!


Preparant els darrers detalls per quan vingui el públic / Preparing the last details for when the public comes / Preparando los últimos detalles para cuando venga el público

I ho farem com sabem, tres parades didàctiques enfocades a vosaltres, cada una a càrrec d’una associació diferent, per tal de mantenir la seva especialització, i en conseqüència, la seva qualitat. Que bé que ho mereixeu!


El públic es l’objectiu, la recreació didàctica va dirigida a ells / The audience is the target, the didactic reenactment is aimed at them / El público es el objetivo, la recreación didáctica va dirigida a ellos

Sobre la Tele, creieu-me que sap greu no poder explicar massa, coses de la privacitat, però hi tenim dipositades prou esperances cara a la normalització de certs tipus de recreació històrica, o visualització encara que sigui, i espero no haver dit massa! Ja veurem si tot es confirma quan surti.

I ara Premià de Mar, al museu de l’estampació, on haurem col·laborat de manera activa amb la exposició Enemic a la Vista! Que ens mostra com era la defensa de costa al Maresme durant la Guerra Civil.


Cartell d’Enemic a la Vista / Enemy in Sight poster / Cartel de Enemigo en la Vista

Dos fins al moment hauran estat les col·laboracions, la primera, i novetat per nosaltres, deixar un element expositiu durant el tres mesos que podreu anar a veure la exposició, la segona, una recreació de petit format el dia de la seva inauguració, format i paraula no permesa en públic per estar en campanya electoral de les generals, canviant a Obertura, cosa que afecta al format d’algunes coses, però no cap de les nostres.

Quin element hi hem deixat? Us preguntareu! Doncs hi hem deixat un niu de metralladora d’interior amb un sostre didàctic! Cosa que permet fer un contrapunt a la exposició i ens permet mostrar en una petita porció la nostra tasca de difusió i investigació. Ben cert que n’estem força satisfets, però això es normal, qui ha de jutjar sou vosaltres!


Expositor que anomenarem «niu de metralladora amb sostre didàctic» / Exhibitor that we will call «machine gun nest with didactic roof» / Expositor que llamaremos «nido de ametralladora con techo didáctico»

Si anem a la inauguració, oi que ens ho permetreu?, evidentment varem aprofitar el nostre mega expositor, posant-nos a banda i banda. La companya amb una selecció de materials de Milícia de Cultura i el company llest per explicar com eren les comunicacions, alhora que aclaria dubtes sobre l’expositor del «niu de metralladora didàctic». Cal destacar la brillant entrada de la companya que als quinze segons ja tenia tothom a la butxaca, ella va saber atraure de nou una atenció que ja anava de baixada, i es que l’estona passada i la calor ja estaven passant factura.


Explicant la Milícia de Cultura al públic / Explaining the Culture Militia to the public /Explicando la Milicia de Cultura al público

I per calor, anem a Robres, per tercer any ja, i es que de la mà de Didpatri hem estat fent de mestres al Curs extraordinari de: Public History y Guerra Civil, recreación historica y puesta en valor del patrimonio. Organitzat per la Universitat de Saragossa. Experiència de la que sempre n’hem sortit més que satisfets.


Moments de taules rodones, on el coneixement es barreja amb el pensament! / Moments of round tables, where knowledge mixes with thought! / Momentos de mesas redondas, ¡dónde el conocimiento se mezcla con el pensamiento!

Nosaltres hem parlat de dinamitzar el patrimoni a través de la recreació, hem explicat els passos que ha seguit la recreació per arribar on som ara i hem explicat el nostre concepte de Recreació Didàctica a través d’un expositor de Milícia de Cultura. Però es que hi havia molt més, un anàlisi de la vigència de la Guerra Civil Espanyola avui dia, un anàlisi de uniformitats i roba civil i diverses taules rodones per ordenar l’aprés durant la setmana. Tot això amanit amb una visita de les excel·lents mostres patrimonials de la Comarca de los Monegros.


Podem explicar la recreació històrica, per si la viuen millor / We can explain the historical recreation, in case they experience it better /Podemos explicar la recreación histórica, por si la viven mejor

Tot plegat un còctel d’allò més profitós per mestres i alumnes!

I ja per rematar, ja sabeu que no vull articles massa llargs, anirem a Subirats, al nostre tercer diumenge de mes, aquesta vegada amb Sabors en Temps de Guerra a Subirats, que si que no ens va portar grans sorpreses, però mai es igual.

Però encara queda, no us cregueu, i serà tot el darrer cap de setmana, on ens haurem de dividir, de nou, entre Subirats i la Recreació Històrica de Faió! I que, òbviament, no us podem explicar res, coses de no tenir una bola de vidre.

Oriol Miró Serra.

19 de Juliol de 2023.


Comarca de Los Monegros des de les trinxeres de la Ermita de Santa Quiteria / County of Los Monegros from the trenches of the Ermita de Santa Quiteria / Comarca de Los Monegros desde las trincheras de la Ermita de Santa Quiteria

Julio intenso, ¡casi hiperactivo!

Si Junio fue tranquilo en actos, es por que la cocina no paraba de echar humo, y ahora lo vereis. Abrera, la Tele…, Premià de Mar, Universidad de Zaragoza en Robres y Subirats nos habrán tenido ocupados! ¡Y mucho! Y reconozco que aún no ha terminado el mes, pero la cosa ya es lo suficientemente densa como para hacer crónica, ¡y ya haremos el resto si procede!
Abrera de hecho, es una repetición del año pasado, es decir!, dar vida a unas trincheras de lo más completas mientras contamos parte de la historia desde la recreación histórica. Si bien explicamos unos hechos ocurridos en enero, y en consecuencia nos tomamos la licencia de ir más estivales, ¡ya perdonareis que no queramos morir fritos!


Petit assaig de camuflatge de trinxera per mostrar el significat de Arqueologia Experimental / Small trench camouflage essay to show the meaning of Experimental Archeology / Pequeño ensayo de camuflaje de trinchera para mostrar el significado de Arqueología Experimental

Y lo haremos como sabemos, tres paradas didácticas enfocadas a vosotros, cada una a cargo de una asociación diferente, para mantener su especialización y, en consecuencia, su calidad. ¡Qué bien merece!


Si, les noies tenen lloc a la recreació històrica, només cal voluntat! / Yes, girls take place in reenactment, all you need is a will! / Si, las chicas tienen lugar en la recreación histórica, ¡sólo hace falta voluntad!


Sobre la Tele, creedme que sabe mal no poder explicar demasiado, cosas de la privacidad, pero tenemos depositadas suficientes esperanzas de cara a la normalización de ciertos tipos de recreación histórica, o visualización aunque sea, y espero no haber dicho demasiado! Ya veremos si todo se confirma cuando salga.
Y ahora Premià de Mar, en el museo de la estampación, donde habremos colaborado de forma activa con la exposición Enemigo a la Vista! Que nos muestra cómo era la defensa de costa en el Maresme durante la Guerra Civil.


Documentació y models didàctics per ajudar a entendre la fortificació i la recreació / Documentation and didactic models to help understand fortification and reenactment / Documentación y modelos didácticos para ayudar a entender la fortificación y la recreación

Dos hasta el momento habrán sido las colaboraciones, la primera, y novedad para nosotros, dejar un elemento expositivo durante los tres meses que podrá ir a ver la exposición, la segunda, una recreación de pequeño formato el día de su inauguración, formato y palabra no permitida en público por estar en campaña electoral de las generales, cambiando a Apertura, lo que afecta al formato de algunas cosas, pero no ninguna de las nuestras.
¿Qué elemento hemos dejado? Os preguntareis! ¡Pues hemos dejado un nido de ametralladora de interior con un techo didáctico! Lo que permite hacer un contrapunto a la exposición y nos permite mostrar en una pequeña porción nuestra labor de difusión e investigación. Cierto que estamos muy satisfechos, pero esto es normal, ¡quién debe juzgar sois vosotros!


Seria Injust oblidar a l’Adrian de GRIEGC, promotor de la exposició / It would be unfair to forget Adrian de GRIEGC, promoter of the exhibition / Sería Injusto olvidar a Adrian de GRIEGC, promotor de la exposición

Si vamos a la inauguración, ¿verdad que nos lo permitireis?, evidentemente aprovechamos nuestro mega expositor, poniéndonos a ambos lados. La compañera con una selección de materiales de Milicia de Cultura y el compañero listo para explicar cómo eran las comunicaciones, a la vez que despejaba dudas sobre el expositor del «nido de ametralladora didáctico». Cabe destacar la brillante entrada de la compañera que a los quince segundos ya tenía todo el mundo en el bolsillo, ella supo atraer de nuevo una atención que ya iba de bajada, y es que el rato pasado y el calor ya estaban pasando factura.
Y por calor, vamos a Robres, por tercer año ya, y es que de la mano de Didpatri hemos estado haciendo de maestros en el Curso extraordinario de: Public History y Guerra Civil, recreación histórica y puesta en valor del patrimonio. Organizado por la Universidad de Zaragoza. Experiencia de la que siempre hemos salido más que satisfechos.


Moments de taules rodones, on el coneixement es barreja amb el pensament! / Moments of round tables, where knowledge mixes with thought! / Momentos de mesas redondas, ¡dónde el conocimiento se mezcla con el pensamiento!

Nosotros hemos hablado de dinamizar el patrimonio a través de la recreación, hemos explicado los pasos que ha seguido la recreación para llegar a donde estamos ahora y hemos explicado nuestro concepto de Recreación Didáctica a través de un expositor de Milicia de Cultura. Pero es que había mucho más, un análisis de la vigencia de la Guerra Civil Española en la actualidad, un análisis de uniformidades y ropa civil y varias mesas redondas para ordenar el aprendido durante la semana. Todo esto aderezado con una visita de las excelentes muestras patrimoniales de la Comarca de los Monegros.
¡Todo un cóctel de lo más provechoso para maestros y alumnos!


Podem explicar la recreació històrica, per si la viuen millor / We can explain the historical recreation, in case they experience it better /Podemos explicar la recreación histórica, por si la viven mejor


Y ya para rematar, ya sabéis que no quiero artículos demasiado largos, iremos a Subirats, a nuestro tercer domingo de mes, esta vez con Sabores en Tiempo de Guerra en Subirats, que sí que no nos trajo grandes sorpresas, pero nunca da igual .

Pero todavía queda, no os creáis, y será todo el último fin de semana, donde tendremos que dividirnos, de nuevo, entre Subirats y la Recreación Histórica de Fayón! Y que, obviamente, no podemos explicarles nada, cosas de no tener una bola de cristal.

Oriol Miró Serra.
19 de Julio de 2023.

Juny, experimentació i manteniment /Junio, experimentación y mantenimiento.

Versió castellana després de la catalana.

Juny, experimentació i manteniment.

Juny ha estat un més de manteniment, de fet. Però fins i tot així ha estat ple de reptes i experiments, uns marcats per projectes externs on s’ha pogut col·laborar i altres marcats per una climatologia que ho trencava tot.

Començant ja, i en ordre cronològic, anirem primer de tot a La Botiga de l’avia, projecte que era conegut de referencies, i que sonava molt bé. Però es que haver-ho vist en persona ho millora tot.

La veritat es que es un projecte molt bonic que lliga amb la idea de Recreació i Patrimoni Junts, però aquesta vegada, el patrimoni està viu o ho ha estat fins fa ben poc. I aquest patrimoni són les botiges centenàries, en el cas que parlem, les d’Hostafrancs. Per bé que Artixoc vertebra aquest projecte en altres barris de Barcelona!

La idea es tan simple com esplèndida, una visita teatralitzada que barreja història i dades dins d’un ritme humorístic, ritme que espero haver estat capaç de seguir, atenent a la manera de fer que seguim aquí. Que si bé no deixa el públic de banda i busca fer-lo participar, si que es un xic més «acadèmic».

No se podré repetir, però les lliçons han estat molt profitoses i segur que acaben entrant d’alguna o altre manera. Tot ho fa…

I de Barcelona passem a Subirats, tercer cap de setmana de mes, visita habitual, estarà tot controlat pensareu. Però erraríeu!

El Grup de Sabors en Temps de Guerra / The Group of Flavors in Time of War / El Grupo de Sabores en Tiempo de Guerra

La climatologia te el poder de trencar-ho tot! I per bé que no ens queixarem d’una pluja més que necessària, si que ens va obligar a fer mil equilibris i peripècies per mantenir una mica els productes que des del CESUB i turisme oferim.

Aquell dia varen coincidir els dos grups, sabors en temps de guerra i ultima defensa, i tots ells amb la seva casuística.

A Sabors en temps de guerra, com sabeu, combina les trinxeres de Subirats i l’aeròdrom de Santa Margarida i els Monjos, esmorzant a les trinxeres i dinant a Santa Margarida. Deixant relativament poc temps per Subirats, pensareu, però no es així.

Ara, aquest cop la pluja ens va agafar desprevinguts i varem haver de retallar, prèvia comunicació, una de les dos parades a causa d’haver d’esperar sota un balcó la passada d’un ruixat força potent. I tot i que creiem haver comunicat bé aquest canvi, sabem que quelcom va fallar, ja que van aparèixer deficiències en la comunicació, qui sap si per l’allargassament del grup, qui sap si per distraccions externes. Prometem elaborar un pla per aquests dies.

A Ultima defensa de Barcelona la pluja ja no eren ruixats, ja era una cosa persistent i això afectava plenament a la ruta, que discorre pel bosc i en terreny calcari en ocasions. Malgrat tot, el grup va ser d’allò més comprensiu i entre tots vam elaborar un pla de contingència.

Moments d’explicació sota el sostre del Ciudeb / Moments of explanation under the roof of the Ciudeb / Momentos de explicación bajo el techo del Ciudeb

Aquest pla en si, era una agrupació d’experiències prèvies. De primer els vam posar el vídeo on es relata el descobriment de les trinxeres, seguidament es va explicar sota cobert tot el que expliquem a la ruta. Es aleshores que la pluja va baixar, i quan el grup de valents va atrevir-se a visitar trinxeres.

Hem dit trinxeres, però no totes, ja que per seguretat del grup vam descartar la primera meitat per la naturalesa del terreny, relliscosa en cas de pluja i ens vam centrar en la segona meitat, acabant el dia amb el vídeo de testimonis. Cosa que a la pràctica va fer que el grup no es perdés res de coneixements, i si una mica de llocs. Arribant a una bona solució que demostra que quan dos volen, es troben solucions!

Oriol Miró Serra

30 de Juny de 2023

Pluja / Rain / Lluvia

Junio, experimentación y mantenimiento.

Junio ​​ha sido uno más de mantenimiento, de hecho. Pero incluso así ha estado lleno de retos y experimentos, unos marcados por proyectos externos en los que se ha podido colaborar y otros marcados por una climatología que lo rompía todo.

Empezando ya, y en orden cronológico, iremos ante todo a La Botiga l’Avia, proyecto que era conocido de referencias, y que sonaba muy bien. Pero es que haberlo visto en persona lo mejora todo.

La verdad es que es un proyecto muy bonito que liga con la idea de Recreación y Patrimonio Juntos, pero esta vez, el patrimonio está vivo o lo ha sido hasta hace poco. Y este patrimonio son las tiendas centenarias, en caso de que hablamos, las de Hostafrancs. ¡Aunque Artixoc vertebra este proyecto en otros barrios de Barcelona!

La idea es tan simple como espléndida, una visita teatralizada que mezcla historia y datos dentro de un ritmo humorístico, ritmo que espero haber sido capaz de seguir, atendiendo a la forma de trabajar que seguimos aquí. Que si bien no deja al público a un lado y busca hacerlo participar, si que es algo más «académico».
No se podré repetir, pero las lecciones han sido muy provechosas y seguro que acaban entrando de alguna u otra forma. Todo lo hace…
Y de Barcelona pasamos a Subirats, tercer fin de semana de mes, visita habitual, estará todo controlado pensará. ¡Pero erraríais!

¡La climatología tiene el poder de romperlo todo! Y aunque no nos quejaremos de una lluvia más que necesaria, si que nos obligó a realizar mil equilibrios y peripecias para mantener un poco los productos que desde el CESUB y turismo ofrecemos.
Ese día coincidieron los dos grupos, sabors en temps de guerra y ultima defensa, y todos ellos con su casuística.
En Sabors en temps de guerra, como sabéis, combina las trincheras de Subirats y el aeródromo de Santa Margarida y los Monjos, desayunando en las trincheras y comiendo en Santa Margarida. Dejando relativamente poco tiempo para Subirats, pensaréis, pero no es así.
Ahora, esta vez la lluvia nos cogió desprevenidos y tuvimos que recortar, previa comunicación, una de las dos paradas a causa de tener que esperar bajo un balcón el pase de un chubasco bastante potente. Y aunque creemos haber comunicado bien este cambio, sabemos que algo falló, ya que aparecieron deficiencias en la comunicación, quién sabe si por el alargamiento del grupo, quién sabe si por distracciones externas. Prometemos elaborar un plan por estos días.

El grup de Ultima defensa de Barcelona / The group of Ultima defensa de Barcelona / El grupo de Ultima defensa de Barcelona

En Ultima defensa de Barcelona la lluvia ya no eran rocios ya era algo persistente y eso afectaba plenamente a la ruta, que discurre por el bosque y en terreno calizo en ocasiones. Sin embargo, el grupo fue de lo más comprensivo y entre todos elaboramos un plan de contingencia.
Este plan en sí era una agrupación de experiencias previas. Primero les pusimos el vídeo donde se relata el descubrimiento de las trincheras, seguidamente se explicó a cubierto todo lo que explicamos en la ruta. Es entonces cuando la lluvia bajó, y cuando el grupo de valientes se atrevió a visitar trincheras.
Hemos dicho trincheras, pero no todas, ya que por seguridad del grupo descartamos la primera mitad por la naturaleza del terreno, resbaladiza en caso de lluvia y nos centramos en la segunda mitad, terminando el día con el vídeo de testigos. Algo que en la práctica hizo que el grupo no se perdiera nada de conocimientos, y si algo de sitios. Llegando a una buena solución que demuestra que cuando dos quieren, ¡se encuentran soluciones!

Grup veient el vídeo dels testimonis / Group watching the video of the witnesses /Grupo viendo el video de los testigos

Oriol Miró Serra
30 de Junio de 2023

Maig, Subirats i estudiants / Mayo, Subirats y estudiantes

Maig, Subirats i estudiants.

Versió castellana després de la catalana.

Si abril va ser un mes de sortides, maig ha estat marcat sobretot per estudiants, sigui universitaris com instituts, però també per les trinxeres de El Pago, que, a més, varen acollir vora cent alumnes de Viladecavalls en diverses tandes.

Si arranquem per la primera meitat de mes, aquesta va ser marcada per la universitat de Barcelona, on un grup d’estudiants del Grau d’Educació Primaria van poder gaudir d’un taller. Aquest, atès el destí d’aquests alumnes, es va adaptar a la utilitat de la recreació i com es pot explicar a través dels objectes. No sense passar abans per una breu introducció del conflicte del 36 al 39.


Tocant i provant els objectes els podem arribar a entendre / By touching and testing the objects we can come to understand them / Tocando y probando los objetos podemos llegar a entenderlos

Per que aquesta orientació? Segurament us haureu preguntat!

La resposta es molt senzilla, i, es que ells poden fer que la recreació surti del terreny dels esdeveniments i entri a les aules, convertint-se en el perfecte complement. Ja està passant, però aquest camp està encara poc treballat, i cal fer-ho veure als futurs mestres.

I com es fa això? Proposant un viatge a través dels objectes i encadenant-los, tot ben amanit amb suports gràfics i auditius que arribin allà on la paraula no pot arribar.

Només a tall d’exemple, un tros de metralla pot portar a una imatge d’una ferida de guerra, i d’aquesta imatge podem arribar al casc per protegir-se de la metralla!


Recurs gràfic per fer entendre els efectes de la metralla sobre el cos / Graphic resource to understand the effects of shrapnel on the body / Recurso gráfico para hacer entender los efectos de la metralla sobre el cuerpo

De la universitat anirem a les trinxeres de El Pago, però no per la habitual visita de tercer diumenge de mes, hi anirem per la visita de l’institut de Viladecavalls, que van venir a conèixer tant el patrimoni com la casuística d’ell.


Imatge de la visita feta i autoritzada pels mestres / Image of the visit made and authorized by the teachers / Imagen de la visita hecha y autorizada por los maestros

Quatre grups d’adolescents en dos dies no es poca cosa, i evidentment, el missatge ha de canviar respecte als futurs mestres ja citats, aquí el missatge ha de treure el «romanticisme» de la guerra, liquidar la mítica de l’heroisme i reflectir la veritat del dolor i el patiment. Sigui al front com a rereguarda. I sempre des de la democràcia, deixant clar que el conflicte civil va néixer de una no acceptació de resultats electorals. Deixant de banda, òbviament, les simpaties polítiques d’un i altre.

Missió no exempta de perills, ja que a la natural bogeria i imprevisibilitat de la edat, s’està unint una corrent de simpatia vers el feixisme que ens hauria de fer reflexionar com a societat, que hem fet malament i que podem fer per revertir-ho!

Per exemple, i ho he sentit en adults també, un:

«Si habia una parte de la sociedad que no estaba contenta, tenian que hacer algo»

he respectat idioma i paraules, però el missatge es ben clar.

Però reconec que vaig haver de remarcar que la part de la societat descontenta no era pas el poble, Poble que es la base de la democràcia i que just havia parlat en unes eleccions el febrer de 1936.

I això es tot respecte a la part de recreació. En quant a patrimoni, tampoc s’ha parat, i es que per poc que sigui, portar part de les xarxes del CESUB i fer de guia a les trinxeres, ser part d’aquesta maquinaria es sempre un plaer, i més ara que estem enfeinats amb la exposició de, Tota pedra fa paret, exposició que ja ens ha arribat despres de molt temps d’espera, i que estem fent circular per tots els barris de Subirats.

Tota pedra fa paret

Es sens dubte, el premi gran de la secció de Pedra Seca de la entitat, que veu reconeguda la seva llarga feina a l’entorn d’aquesta tècnica ancestral.

Oriol Miró Serra

30 de maig de 2023

Mayo, Subirats y estudiantes.

Si abril fue un mes de salidas, mayo ha estado marcado sobre todo por estudiantes, sea universitarios como institutos, pero también por las trincheras de El Pago, que, además, acogieron a cerca de cien alumnos de Viladecavalls en varias tandas.

Si arrancamos por la primera mitad de mes, ésta fue marcada por la universidad de Barcelona, ​​donde un grupo de estudiantes del Grado de Educación Primaria pudieron disfrutar de un taller. Éste, dado el destino de estos alumnos, se adaptó a la utilidad de la recreación y cómo se puede explicar a través de los objetos. No sin pasar antes por una breve introducción del conflicto del 36 al 39.


Tocant i provant els objectes els podem arribar a entendre / By touching and testing the objects we can come to understand them / Tocando y probando los objetos podemos llegar a entenderlos

¿Por qué esa orientación? ¡Seguramente os habreis preguntado!

La respuesta es muy sencilla, y, es que ellos pueden hacer que la recreación salga del terreno de los eventos y entre en las aulas, convirtiéndose en el perfecto complemento. Ya está pasando, pero este campo está todavía poco trabajado, y es necesario hacerlo ver a los futuros maestros.

¿Y cómo se hace esto? Proponiendo un viaje a través de los objetos y encadenándolos, todo bien aderezado con soportes gráficos y auditivos que lleguen allá donde la palabra no puede llegar.

Sólo a modo de ejemplo, un pedazo de metralla puede llevar a una imagen de una herida de guerra, ¡y de esta imagen podemos llegar al casco para protegerse de la metralla!

De la universidad iremos a las trincheras de El Pago, pero no por la habitual visita de tercer domingo de mes, iremos por la visita del instituto de Viladecavalls, que vinieron a conocer tanto el patrimonio como la casuística de él.

Cuatro grupos de adolescentes en dos días no se poco, y evidentemente, el mensaje debe cambiar respecto a los futuros maestros ya citados, aquí el mensaje debe sacar el «romanticismo» de la guerra, liquidar la mítica del heroísmo y reflejar la verdad del dolor y el sufrimiento. Sea en la frente como retaguardia. Y siempre desde la democracia, dejando claro que el conflicto civil nació de una no aceptación de resultados electorales. Dejando a un lado, obviamente, las simpatías políticas de uno y otro.


Fer veure que la guerra no respecta ni fills ni pares! / Show that war respects neither children nor parents! / ¡Hacer ver que la guerra no respeta ni hijos ni padres! FONT: Madre anoche en las trincheras.

Misión no exenta de peligros, ya que a la natural locura e imprevisibilidad de la edad, se está uniendo una corriente de simpatía hacia el fascismo que debería hacernos reflexionar como sociedad, que hemos hecho mal y que podemos hacer para revertirla!

Por ejemplo, y lo he oído en adultos también, uno:

«Si había una parte de la sociedad que no estaba contenta, tenían que hacer algo»

he respetado idioma y palabras, pero el mensaje está claro.

Pero reconozco que tuve que remarcar que la parte de la sociedad descontenta no era el pueblo, Pueblo que es la base de la democracia y que justo había hablado en unas elecciones en febrero de 1936.

Y esto es todo respecto a la parte de recreo. En cuanto a patrimonio, tampoco se ha parado, y es que por poco que sea, llevar parte de las redes del CESUB y hacer de guía en las trincheras, ser parte de esta maquinaria es siempre un placer, y más ahora que vamos ajetreados con la exposición de, Tota pedra fa paret, exposición que ya nos ha llegado después de mucho tiempo de espera, y que estamos haciendo circular por todos los barrios de Subirats.


La secció de pedra seca porta anys treballant en la restauració i difusió d’aquesta enginyeria / The dry stone section has been working on the restoration and dissemination of this engineering for years / La sección de piedra seca lleva años trabajando en la restauración y difusión de esta ingeniería

Es sin duda, el premio grande de la sección de Piedra Seca de la entidad, que ve reconocida su largo trabajo en torno a esta técnica ancestral.

Oriol Miró Serra

30 de mayo de 2023

Abril? «Campanya» de Lleida i Olesa de Montserrat / Abril? “Campaña” de Lleida y Olesa de Montserrat.

Abril? «Campanya» de Lleida i Olesa de Montserrat.

Versió castellana després de la catalana.

Abril ha estat un mes mogut, com ho proven cinc sortides en un mes, i dos es van solapar. Però tot i així ens n’hem sortit airosament.

Vilanova de la Barca, Castell de Gardeny, Olesa de Montserrat, Vallbona de les Monges i La Granadella han estat els escenaris on hem estat, i cada un ha tingut les seves peculiaritats. I el millor, serà anar acte per acte.

Patrimoni històrica, Recreació Històrica i gent curiosa, s’us acut quelcom millor? / Historic heritage, Reenactment and curious people, can you think of anything better? / Patrimonio histórica, Recreación Histórica y gente curiosa, ¿se os ocurre algo mejor?

La cosa comença forta, Vilanova de la Barca, sent en si el retorn d’una recreació, prou antiga però, com per dir-ne primera edició. I es que hi havia prou canvis com per ser diferent d’aquell passat. Matí d’expositors didàctics i tarda de Batalla, buscant fer conviure el que està venint amb el vell model de recreacions.

Parlem dels expositors! Sanitat, Intendència, instrucció i òbviament nosaltres, amb la nostra aposta de Cantina i Milícia de Cultura. Combinació de la que neix l’Hogar del Soldado. La veritat es que excepte per un vent prou fort per ser citat, tot va anar rodat, i poder mostrar el procediment de fer el cafè de mitjó als companys, i que no en morís cap…, ha estat tot un triomf! Ja sé que exagero…però deixeu-me fer.

La cantina segueix sent una aposta que no para de creixer / The canteen remains a bet that never stops growing / La cantina sigue siendo una apuesta que no para de crecer

La veritat es, que es un pas més cap a la didàctica, mostrant com es feien les coses abans. Mica en mica…, tot son passos.

I per la tarda, batalla, que si es ben cert que segueix tenint els seus adeptes, i que serveix com a ganxo, però. Es realment necessària per atraure a la gent? Hem provat de vendre realment el concepte expositors? Sabent que es obvi que la batalla no pot reflectir les distancies reals, es realment útil? No es el reflex de « nens grans que juguen a batalletes»? En qualsevol cas, i penseu el que penseu, aquestes darreres preguntes no deixen de ser una opinió/qüestió que m’està entrant recentment, i per tant, personal.

No se…pensem-hi! Parlem-ne! Que potser ja toca!

L’escenari de la batalla estava molt ben preparat / The scene of the battle was very well prepared / El escenario de la batalla estaba muy bien preparado

La següent jornada si que va ser un desafiament! Dos actes ben separats un de l’altre, i els dos de vital importància. Per una banda teníem la ruta guiada a Olesa, organitzada pels companys de ARH Montserratí, per l’altre el retorn a la ciutat de Lleida, descobrint un món de possibilitats al Castell de Gardeny.

Hauríem de dir moltes coses, de cada un dels dos actes, però no tenim espai suficient, així que haurem de destacar el més important, sabent que podem no coincidir amb tothom.

D’Olesa en vull destacar la valentia de representar la repressió de la Guàrdia d’Assalt contra l’anarquisme, entre d’altres coses certament, però els passos fora de la recreació militar no son tants com per deixar de citar-ne els pocs que es fan.

Moments de la recreació d’Olesa de Montserrat / Moments of the reenactment of Olesa de Montserrat / Momentos de la recreación de Olesa de Montserrat

Gardeny, per la seva banda, era un repte! Destacar en un entorn que no es el teu propi, ja que per més que l’escenari si que tingui justificació de ser-hi. Lleida va ser la primera gran ciutat que abastia el Front d’Aragó, però era un plantejament multidisciplinari i multiépoca, sent els recreadors templers els que jugaven a casa, que la gent entengués la nostra presencia no era tan evident.

Els recreadors templers, autentiques estrelles de la jornada a Gardeny / The Templar reenactors, real stars of the day in Gardeny / Los recreadores templarios, auténticas estrellas de la jornada en Gardeny

En qualsevol cas, crec que es pot dir que la nostra rereguarda militar se’n va sortir prou bé, ja que la interacció amb el públic va ser continua.

Pica a la imatge per accedir al vídeo de com fer el cafè / Click on the image to access the video of how to make the coffee / Pica a la imagen para acceder al vídeo de cómo tomar el café

Ja portem 3 de 5, anem a pel quart? Que us sembla viatjar al Santuari de Tallat per descobrir l’observatori d’artilleria que te als seus peus?

En aquest cas parlem de la repetició d’un acte, per bé que l’any que els separa també va portar el canvi d’escenari. Però ni el temps ni les necessitats van fer dubtar el la nostra feina, i vam ser avisats de nou.

Altre cop varem poder explicar la L2, una de les línies defensives de Catalunya durant la Guerra Civil, i els assistents, tant ciclistes com senderistes foren igual d’atents i curiosos que l’any passat. Només esperem que la experiència fos, com a mínim igual de satisfactòria que l’any passat. Nosaltres vam posar-ho tot per la nostra banda.

Mentre un grup era dins de la fortificació, un altre era dins gaudint de la experiència didàctica /While one group was inside the fortification, another was inside enjoying the educational experience / Mientras un grupo estaba dentro de la fortificación, otro estaba dentro disfrutando de la experiencia didáctica

I ja anem al darrer acte, La Granadella i els refugiats de la guerra, cosa que ens va permetre parlar de Socors Roig Internacional i la sanitat, per bé que la sanitat va ser afegida per nosaltres, amb la intenció de recordar l’hospital que hi va haver al municipi.

A La Granadella vam unir la recreació històrica civil amb la militar / In La Granadella we combined civil and military historical reenactment / En La Granadella unimos la recreación histórica civil con la militar

Hem de reconèixer que va ser un acte més que correcte, i d’èxit inesperat, mèrit sens dubte de les autoritats locals que varen saber empènyer vora quaranta persones de perfils i edats molt diferents a una cova allunyada del poble. Esperem haver estat a l’alçada!

La cuina va ser utilitzada com a element unificador de refugiats i sanitat militar / The kitchen was used as a unifying element of refugees and military health / La cocina fue utilizada como elemento unificador de refugiados y sanidad militar

Es a dir, i ja recapitulant, cinc actes didàctics, en que defensàvem el petit format. Fos integrats en un acte més gran, fos com a estrella del matí, i en que varem podem defensar el parlar de tu a tu amb les persones i intentant sortir de la recreació militar pura allà on podíem. Cosa que si us fixeu, ve a ser la línia de l’equip darrerament.

Oriol Miró Serra

8 de Maig de 2023

Abril? “Campaña” de Lleida y Olesa de Montserrat.

Abril ha sido un mes movido, como prueban cinco salidas en un mes, y dos se solaparon. Pero aún así hemos salido airosamente.

Vilanova de la Barca, Castillo de Gardeny, Olesa de Montserrat, Vallbona de les Monges y La Granadella han sido los escenarios en los que hemos estado, y cada uno ha tenido sus peculiaridades. Y lo mejor, será ir acto por acto.

La cosa empieza fuerte, Vilanova de la Barca, siendo en sí el retorno de una recreación, lo suficientemente antigua pero, como para llamarla primera edición. Y es que había cambios suficientes como para ser diferente de aquel pasado. Mañana de expositores didácticos y tarde de Batalla, buscando hacer convivir lo que está viniendo con el viejo modelo de recreaciones.

Pica a la imatge per accedir al vídeo de com fer el cafè / Click on the image to access the video of how to make the coffee / Pica a la imagen para acceder al vídeo de cómo tomar el café

¡Hablamos de los expositores! Sanidad, Intendencia, instrucción y obviamente nosotros, con nuestra apuesta de Cantina y Milicia de Cultura. Combinación de la que nace el Hogar del Soldado. La verdad es que excepto por un viento lo suficientemente fuerte para ser citado, todo fue rodado, y poder mostrar el procedimiento de hacer el café de calcetín a los compañeros, y que no muriera ninguno…, ¡ha sido todo un triunfo! Ya sé que exagero…pero dejadme hacer.

La verdad es, que es un paso más hacia la didáctica, mostrando cómo se hacían las cosas antes. Poco a poco…, todo son pasos.

Y por la tarde, batalla, que si es cierto que sigue teniendo sus adeptos, y que sirve como gancho, sin embargo. ¿Es realmente necesaria para atraer a la gente? ¿Hemos intentado vender realmente el concepto expositores? Sabiendo que se obvio que la batalla no puede reflejar las distancias reales, ¿es realmente útil? ¿No es el reflejo de «niños mayores que juegan a batallitas»? En cualquier caso, y penseis lo que penseis, estas últimas preguntas no dejan de ser una opinión/cuestión que me está entrando recientemente, y por tanto, personal.

No se…pensemos! ¡Hablamos! ¡Acaso ya toca!

¡La siguiente jornada sí que fue un desafío! Dos actos bien separados uno del otro y los dos de vital importancia. Por un lado teníamos la ruta guiada a Olesa, organizada por los compañeros de ARH Montserratí, por el otro el regreso a la ciudad de Lleida, descubriendo un mundo de posibilidades en el Castillo de Gardeny.

La Milícia de Cultura també va ser a Olesa / The Culture Militia was also in Olesa / La Milicia de Cultura también estuvo en Olesa

Deberíamos decir muchas cosas, de cada uno de los dos actos, pero no tenemos espacio suficiente, así que deberemos destacar lo más importante, sabiendo que podemos no coincidir con todo el mundo.

De Olesa quiero destacar la valentía de representar la represión de la Guardia de Asalto contra el anarquismo, entre otras cosas ciertamente, pero los pasos fuera de la recreación militar no son tantos como para dejar de citar a los pocos que se hacen.

Gardeny, por su parte, ¡era un reto! Destacar en un entorno que no es el tuyo propio, ya que por más que el escenario si que tenga justificación de estar. Lleida fue la primera gran ciudad que abastecía al Frente de Aragón, pero era un planteamiento multidisciplinar y multiépoca, siendo los recreadores templarios los que jugaban en casa, que la gente entendiera nuestra presencia no era tan evidente.

Com a Olesa, a Gardeny hi vam portar Milícia de Cultura i Cantina / Like Olesa, in Gardeny we brought Milicia de Cultura and Cantina / Como en Olesa, en Gardeny llevamos a Milicia de Cultura y Cantina

En cualquier caso, creo que se puede decir que nuestra retaguardia militar salió bien, ya que la interacción con el público fue continua.

Ya llevamos 3 de 5, ¿vamos a por el cuarto? ¿Qué le parece viajar al Santuario de Tallat para descubrir el observatorio de artillería que tiene a sus pies?

En este caso hablamos de la repetición de un acto, aunque el año que les separa también trajo el cambio de escenario. Pero ni el tiempo ni las necesidades hicieron dudar nuestro trabajo, y fuimos avisados ​​de nuevo.


Mentre un grup era dins de la fortificació, un altre era dins gaudint de la experiència didàctica /While one group was inside the fortification, another was inside enjoying the educational experience / Mientras un grupo estaba dentro de la fortificación, otro estaba dentro disfrutando de la experiencia didáctica

De nuevo pudimos explicar la L2, una de las líneas defensivas de Cataluña durante la Guerra Civil, y los asistentes, tanto ciclistas como senderistas, fueron igual de atentos y curiosos que el año pasado. Sólo esperamos que la experiencia fuera, al menos igual de satisfactoria que el año pasado. Nosotros lo pusimos todo por nuestra parte.

Y ya vamos al último acto, La Granadella y los refugiados de la guerra, lo que nos permitió hablar de Socorro Rojo Internacional y la sanidad, si bien la sanidad fue añadida por nosotros, con la intención de recordar el hospital que hubo en el municipio.

Utilitzem la camisa blanca com a simbolisme de distinció respecte la recreació militar / We use the white shirt as a symbol of distinction with regard to military reenactment / Utilizamos la camisa blanca como simbolismo de distinción respecto a la recreación militar

Debemos reconocer que fue un acto más que correcto, y de éxito inesperado, mérito sin duda de las autoridades locales que supieron empujar a cerca de cuarenta personas de perfiles y edades muy diferentes a una cueva alejada del pueblo. ¡Esperamos haber estado a la altura!

Es decir, y ya recapitulando, cinco actos didácticos, en los que defendíamos el pequeño formato. Fuera integrado en un acto más grande, fuera como estrella de la mañana, y en el que podemos defender el hablar de tú a tú con las personas e intentando salir de la recreación militar pura allá donde podíamos. Lo que si os fijais, viene a ser la línea del equipo últimamente.

Oriol Miró Serra

8 de Mayo de 2023

Març, inauguracions i nova imatge / Marzo, inauguraciones y nueva imagen.

Març, inauguracions i nova imatge.

Versió castellana després de la catalana.

Definir març costa, ja que costa decidir que ha pesat més, de manera que optarem per la línia cronològica. Sent el primer el primer esdeveniment la inauguració d’un nou equipament, com és el refugi de Santa Coloma de Gramenet, i el segon lloc serà pel canvi d’imatge, en el que encara estem pencant. I tot això sense oblidar la tradicional visita a les trinxeres de Subirats, una altre mostra de Recreació i Patrimoni Junts que ja fa temps que està en marxa.

Aspecte de la entrada exterior del refugi / Appearance of the shelter’s exterior entrance / Aspecto de la entrada exterior del refugio

Comencem i parlem de Santa Coloma de Gramenet, o Gramenet del Besòs, tot rescatant el vell nom del municipi durant el conflicte. Que un encara proper 18 de març de 2023 obria un nou equipament de memòria, un magnífic refugi antiaeri sota Torre Balldovina que no us hauríeu de perdre.

Plafó amb la planta del refugi / Panel with the plan of the shelter / Panel con la planta del refugio

Però i referint-nos a l’acte, si ben cert es que la nostra Milícia de Cultura mai falla i sempre atrau explicacions, aquesta vegada m’agradaria deixar clar que va ser una jornada multidisciplinaria que va unir música i arqueologia experimental.

La guerra contra l’analfabetisme no deixa de sorprendre / La guerra contra el analfabetismo no deja de sorprender / The war against illiteracy never ceases to amaze

La música va venir de la mà de Ramon Redorta, que va sorprendre a tots amb un inesgotable repertori musical de l’època en que varen caler tota mena d’instruments. Per sort, la gran perícia de l’artista va fer que semblés bufar i fer ampolles.

Per desgracia, la imatge no transmet la màgia que varem sentir / Unfortunately, the image does not convey the magic we felt / Por desgracia, la imagen no transmite la magia que sentimos

L’arqueologia experimental va venir de la cuina de KuanUm, associació especialitzada en cuina que ens va deixar tastar alguns plats d’economia de guerra, alhora que descobriem alguns ingredients que ara ens semblarien espantosos.

Conèixer els sabors del moment ens ajuda a entendre els patiments de l’època / Knowing the flavors of the moment helps us understand the sufferings of the time / Conocer los sabores del momento nos ayuda a entender los sufrimientos de la época

Resumint, tota una experiencia sensorial i didàctica magníficament conduïda per Didpatri, entitat de la Universitat de Barcelona.

Anem a la segona novetat. El logotip, la imatge que ens ha d’identificar en cartells i altres espais gràfics. I aquest canvi, com tots els grans canvis, si bé els veus venir, sempre arriben per casualitat i de manera inesperada.

@kiwinekogami ha creat el nostre nou logotip, més compacte i vistós / @kiwinekogami has created our new logo, more compact and eye-catching /@kiwinekogami ha creado nuestro nuevo logotipo, más compacto y vistoso

I si bé encara estem treballant en els suports físics, aquest nou logotip ja ens representa en el món digital, per bé que els dos conviuran un temps, ja que l’anterior ja va ser enviat per cobrir els actes d’abril. Espero que sigueu comprensius…i apreneu del nostre error de coordinació.

Fins aquí les novetats, ja que com hem dit al principi, seguim treballant a les trinxeres de Subirats, i ja en fa una bona colla d’anys d’això, alhora que donàvem visibilitat a una de les seccions del CESUB, la meravellosa secció de pedra seca, que mai descansa.

Barraca de pedra seca en reconstrucció / Dry stone hut under reconstruction / Barraca de piedra seca en reconstrucción

Oriol Miró Serra

5 d’Abril de 2023

Marzo, inauguraciones y nueva imagen.

Definir marzo cuesta, ya que cuesta decidir que ha pesado más, por lo que optaremos por la línea cronológica. Siendo el primero el primer evento la inauguración de un nuevo equipamiento, como es el refugio de Santa Coloma de Gramenet, y el segundo lugar será por el cambio de imagen, en el que todavía estamos currando. Y todo ello sin olvidar la tradicional visita a las trincheras de Subirats, otra muestra de Recreación y Patrimonio Juntos que lleva tiempo en marcha.

La museïtzació combina objectes amb projeccions, si cal, en la pròpia paret del refugi / The museisation combines objects with projections, if necessary, on the shelter’s own wall / La musealización combina objetos con proyecciones, si es necesario, en la propia pared del refugio

Empezamos y hablamos de Santa Coloma de Gramenet, o Gramenet del Besòs, rescatando el viejo nombre del municipio durante el conflicto. Que un todavía próximo 18 de marzo de 2023 abría un nuevo equipamiento de memoria, un magnífico refugio antiaéreo bajo Torre Balldovina que nadie debería perderse.

Pero y refiriéndonos al acto, si bien es cierto que nuestra Milicia de Cultura nunca falla y siempre atrae explicaciones, esta vez me gustaría dejar claro que fue una jornada multidisciplinaria que unió música y arqueología experimental.

No hi ha obra sense equip / There is no work without a team / No hay obra sin equipo

La música vino de la mano de Ramon Redorta, que sorprendió a todos con un inagotable repertorio musical de la época en que fueron necesarios todo tipo de instrumentos. Por suerte, la gran pericia del artista hizo que pareciera coser y cantar.

La arqueología experimental vino de la cocina de KuanUm, asociación especializada en cocina que nos dejó degustar algunos platos de economía de guerra, al tiempo que descubrimos algunos ingredientes que ahora nos parecerían espantosos.

Resumiendo, toda una experiencia sensorial y didáctica magníficamente conducida por Didpatri, entidad de la Universidad de Barcelona.

Vamos a la segunda novedad. El logotipo, la imagen que debe identificarnos en carteles y otros espacios gráficos. Y ese cambio, como todos los grandes cambios, si bien los ves venir, siempre llegan por casualidad y de forma inesperada.

El vell logotip, respirant els seus darrers dies / The old logo, breathing its last days / El viejo logotipo, respirando sus últimos días

Y si bien todavía estamos trabajando en los soportes físicos, este nuevo logotipo ya nos representa en el mundo digital, aunque ambos convivirán un tiempo, ya que el anterior ya fue enviado para cubrir los actos de abril. Espero que seáis comprensivos… y aprendáis de nuestro error de coordinación.

Grup de visitants a les trinxeres de Subirats / Group of visitors to the trenches of Subirats / Grupo de visitantes en las trincheras de Subirats

Hasta aquí las novedades, ya que como hemos dicho al principio, seguimos trabajando en las trincheras de Subirats, y ya hace un buen número de años de esto, a la vez que dábamos visibilidad a una de las secciones del CESUB, la maravillosa sección de piedra seca, que nunca descansa.

Barraca de pedra seca en reconstrucció / Dry stone hut under reconstruction / Barraca de piedra seca en reconstrucción

Oriol Miró Serra

5 de Abril de 2023

La Recreació Històrica i el Patrimoni són companys de viatge, entreu i descobriu les seves múltiples formes de coexistència! Historical Reenactment and Heritage are traveling companions, enter and discover their multiple forms of coexistence! Loisirs historiques et Patrimoine sont des compagnons de voyage, entrez et découvrez leurs multiples formes de coexistence ! ¡La Recreación Histórica y el Patrimonio son compañeros de viaje, entra y descubre sus múltiples formas de coexistencia!