El grup Artèria Cultural ha presentat este cap de setmana a l’Alcúdia de Veo el projecte «Interiors 2023/Pobles abandonats. Poblats de cultura». La iniciativa està finançada amb fons europeus i compta amb el suport i la col·laboració de l’ajuntament del municipi. L’objectiu és donar a conéixer i conscienciar la gent del valor històric, cultural i natural dels pobles abandonats.
El projecte es presentà a Lludient (l’Alt Millars) el 4 de novembre i els dies 18 i 19 de novembre s’oferirà a El Toro (l’Alt Palància). En el cas de l’Alcúdia de Veo, el treball s’ha centrat en el llogaret del Xinquer, abandonat durant la Guerra Civil.
El dissabte 11 de novembre a les 19.00, un dels responsables de la iniciativa, Sergi Alejos, i l’alcalde del municipi, Mariano Molina, han donat la benvinguda als assistents i els han explicats la importància del programa «Interiors 2023». En acabar la presentació, han projectat un vídeo musical d’un concert que gravà l’artista Alberto Lucendo al Xinquer. A continuació, la ballarina Noe Arcos del Col·lectiu Penja’m ha interpretat una coreografia de dansa contemporània amb la col·laboració dels espectadors. Seguidament, han projectat un vídeo documental on la gent gran de l’Alcúdia contava històries sobre el Xinquer. Tot seguit, s’ha obert un diàleg on l’auditori ha participat recordant vivències vinculades al llogaret. Per a finalitzar, l’ajuntament ha oferit als presents una degustació de productes locals. La jornada del dissabte ha tingut lloc al local multifuncional de l’Ajuntament de l’Alcúdia de Veo.
Visita teatralitzada i recreació històrica al Xinquer
El diumenge 12 de novembre, el públic s’ha aplegat a les 10.30 al Xinquer per a presenciar una visita teatralitzada a càrrec del grup Aur-Art. Els actors i la guia d’Aur-Art han explicat la història de l’indret interpretant les diferent etapes: Al-Àndalus, la conquesta cristiana de Jaume I, les Germanies i la revolta dels moriscs, l’expulsió dels moriscs, la vida i els costums del nous pobladors i l’evacuació dels habitants durant la Guerra Civil. Este darrer episodi, que s’esdevingué en la primavera de 1938, significà l’abandó del Xinquer. En acabar la contesa bèl·lica, la gent no tornà a viure-hi i aquells que hi tornaven ho feien de manera temporal per a llaurar les terres, collir cireres i olives, segar blat, coure pa i dur a pasturar el bestiar. Cal dir que un dels actors figurava el tio Martín, considerat el darrer habitant del Xinquer.
Acabada la visita teatralitzada, ha sigut el torn d’Oriol Miró i Serra que, vestit de soldat republicà, ha fet una recració històrica de la Guerra Civil. Oriol Miró ha explanat la vida dels soldats al front mostrant què menjaven, com s’il·luminaven i com es tapaven per a no patir fred. A més, també ha ensenyat altres circumstàncies que comporta la conjuntura bèl·lica, com les bombes, l’impacte i les ferides de la metralla sobre un cos humà, la campanya d’alfabetització de la zona republicana, com sonava una sirena que avisava la població d’un bombardeig imminent, les cartilles de racionament i la dieta de la gent.
En conjunt, ha estat una jornada didàctica i lúdica al bell mig de la Serra d’Espadà, un entorn pintoresc excel·lent per la seua vàlua paisatgística, natural i històrica.
Setembre i Agost, xarxes i retorn de les «vacances»
Crònica estranya, sens dubte, i es que ajuntem dos mesos. Però la raó es ben senzilla, a l’agost no es va sortir i setembre ha omplert aquest buit.
Fancon 2023, XI Congreso Internacional de Fiestas y Recreaciones Históricas, Pinell de Brai i xarxes en serien els elements més destacats, i de fet en seran l’esquema. Així doncs…comencem.
Segona participació a FANCON, i inesperada, ja que si de norma era bianual, per aquesta ocasió van fer una excepció, i sembla ser que la nostra tasca era prou ben recordada, ja que ens van tornar a avisar.
Tres van ser les entitats amigues avisades, amb pretensió de fer un bon campament de rereguarda republicana, cosa que sembla que varem aconseguir. XV Brigada ens va dur un centre de reclutament plenament funcional, ARH Montserratí si bé no va portar material, si que feia la guàrdia externa d’un campament, tot definint un perímetre fictici i UDEP ens va portar un servei sanitari digne de presumir-ne. I nosaltres Milícia de Cultura, que crec que podríem definir com el nostre producte estrella.
A més, i ara que ja sabíem el llenguatge de l’esdeveniment, varem enllaçar els quatre papers aconseguint que la experiència acabés posant-se un uniforme. Per qui volgués, només faltaria! I tot això enmig de didàctica i experimentació, com bé podia ser veure que els telèfons eren funcionals o ser traslladat en llitera pels sanitaris.
La participació al XI Congreso Internacional de Fiestas y Recreaciones Históricas fou diferent, i es que vaig parlar-vos a través de internet de la mà de la Funcación Bodas de Isabel, de Terol. Qui em va permetre fer un breu repàs de la casuística que envolta la recreació històrica i alguns reptes de futur, i present!
I si ben cert es que quaranta-cinc minuts donen pel que donen, m’agrada creure que la cosa va sortir prou bé. Això si. Em faltava veure les cares, i es que les cares diuen si una cosa s’està fent bé o malament!
A Pinell de Brai, com sempre, es fa un viatge més emocional, per bé que amb la mateixa professionalitat que sabem donar.
Pel matí, museu viu i per la tarda batalla, format que si bé no en podem dir habitual, poc falta per ser-ho.
Pel matí, a l’entorn del campament republicà, un de tres espais dissenyats per l’associació Pandols 38, que organitzava l’acte. Vam portar altre cop milícia de cultura, que varem embrancar amb el Comissariat portat pels companys de El Comité, tot il·lustrant la connexió directa entre aquelles seccions de l’exercit republicà. A més, quan el temps ens deixava, gaudíem de les explicacions del niu de metralladora, el comandament de divisió i el post sanitari conduïts de manera brillant per XV Brigada i Voluntarios de Fayón.
Tot això mentre el company de Pandols 38 conduïa els dos grups de visitants.
Per la tarda, batalla, la recreació dels combats per la cota 666, motiu pel qual ens vam canviar de bàndol. Aquesta vegada, però, l’ideòleg volia remarcar el desastre que significa la guerra, i la recreació acaba amb un gran escampall de «morts» provocats a l’estavellar-se contra una defensa ben muntada i impenetrable. Cosa que a la pràctica significava enviar-los a una mort segura. Convidant d’aquesta manera a la reflexió del preu de la vida, entre d’altres.
Falten les xarxes, quart esdeveniment a remarcar! Aquesta part s’ha fet bàsicament durant l’agost, i ha consistit en dotar de més contingut el ja existent canal de YouTube, mostrant el patrimoni que diem defensar, mostrant recreacions que ja defensàvem, i unint-ho allà on es possible. I a més la idea es anar afegint contingut a mesura que vinguin esdeveniments.
I evidentment que hem fet altres coses, les trinxeres de Subirats han tornat a tenir visites i hem seguit cuinant sortides que anireu veient.
Septiembre y Agosto, redes y retorno de las «vacaciones»
Crónica extraña, sin duda, y es que juntamos dos meses. Pero la razón es muy sencilla, en agosto no se salió y septiembre ha llenado ese vacío. Fancon 2023, XI Congreso Internacional de Fiestas y Recreaciones Históricas, Pinell de Brai y redes serían los elementos más destacados, y de hecho serán su esquema. Así pues… empecemos. Segunda participación en FANCON, e inesperada, ya que si de norma era bianual, para esta ocasión hicieron una excepción, y parece que nuestra labor era bastante bien recordada, ya que nos avisaron de nuevo. Tres fueron las entidades amigas avisadas, con pretensión de realizar un buen campamento de retaguardia republicana, algo que parece que conseguimos. XV Brigada nos llevó un centro de reclutamiento plenamente funcional, ARH Montserratí si bien no trajo material, si que hacía la guardia externa de un campamento, definiendo un perímetro ficticio y UDEP nos trajo un servicio sanitario digno de presumir de ello . Y nosotros Milicia de Cultura, que creo que podríamos definir como nuestro producto estrella.
Además, y ahora que ya sabíamos el lenguaje del evento, enlazamos los cuatro papeles consiguiendo que la experiencia acabara poniéndose un uniforme. ¡Para quien quisiera, sólo faltaría! Y todo ello en medio de didáctica y experimentación, como bien podía verse que los teléfonos eran funcionales o ser trasladado en camilla por los sanitarios. La participación en el XI Congreso Internacional de Fiestas y Recreaciones Históricas fue diferente, y es que hablé a través de internet de la mano de la Funcación Bodas de Isabel, de Teruel. Quien me permitió hacer un breve repaso de la casuística que envuelve la recreación histórica y algunos retos de futuro, ¡y presente!
Y si bien es cierto que cuarenta y cinco minutos dan por lo que dan, me gusta creer que la cosa salió bien. Eso sí. ¡Me faltaba ver las caras, y es que las caras dicen si algo se está haciendo bien o mal! En Pinell de Brai, como siempre, se hace un viaje más emocional, aunque con la misma profesionalidad que sabemos dar. Por la mañana, museo vivo y por la tarde batalla, formado que si bien no podemos llamarlo habitual, poco falta para serlo. Por la mañana, en torno al campamento republicano, uno de tres espacios diseñados por la asociación Pandols 38, que organizaba el acto. Llevamos de nuevo milicia de cultura, que enzarzamos con el Comisariado traído por los compañeros de El Comité, ilustrando la conexión directa entre aquellas secciones del ejercito republicano. Además, cuando el tiempo nos dejaba, disfrutamos de las explicaciones del nido de ametralladora, el mando de división y el post sanitario conducidos de forma brillante por XV Brigada y Voluntarios de Fayón. Todo esto mientras el compañero de Pandols 38 conducía a los dos grupos de visitantes.
Por la tarde, batalla, la recreación de los combates por la cota 666, por lo que nos cambiamos de bando. Esta vez, sin embargo, el ideólogo quería remarcar el desastre que significa la guerra, y la recreación termina con un gran esparcimiento de «muertes» provocados al estrellarse contra una defensa bien montada e impenetrable. Lo que en la práctica significaba enviarlos a una muerte segura. Invitando de esta forma a la reflexión del precio de la vida, entre otros. ¡Faltan las redes, cuarto evento a remarcar! Esta parte se ha hecho básicamente durante agosto, y ha consistido en dotar de mayor contenido al ya existente canal de YouTube, mostrando el patrimonio que decimos defender, mostrando recreaciones que ya defendíamos, y uniéndolo allá donde es posible. Y además la idea es ir añadiendo contenido a medida que vengan eventos. Y evidentemente que hemos hecho otras cosas, las trincheras de Subirats han vuelto a tener visitas y hemos seguido cocinando salidas que irá viendo.
Doncs ja el tenim aquí, un dels tres esdeveniments importants de setembre. I es que participar d’un congrés no es poca cosa, i per bé que tres quarts d’hora sempre es poc, he procurat entrar una mica en tot el que podia anar relacionat. Que es poc i segur que penseu que en alguns temes hagués hagut d’entrar més o menys, ho sé, però ja sabeu com va això!
Well, we have it here, one of the three important events of September. Participating in a congress is no small thing, and even though three quarters of an hour is always not enough, I have tried to get a little into everything that could be related. That’s not much and I’m sure you think that I should have entered more or less on some topics, I know, but you know how that goes!
Pues ya lo tenemos aquí, uno de los tres eventos importantes de septiembre. Y es que participar de un congreso no es poco, y aunque tres cuartos de hora siempre es poco, he procurado entrar un poco en todo lo que podía ir relacionado. Que es poco y seguro que pensáis que en algunos temas hubiera tenido que entrar más o menos, lo sé, ¡pero ya sabéis cómo va esto!
Si Juny va ser tranquil en actes, es per que la cuina no parava de treure fum, i ara ho veureu. Abrera, la Tele…, Premià de Mar, Universitat de Saragossa a Robres i Subirats ens hauran tingut ocupats! I molt! I reconec que encara no ha acabat el mes, però la cosa ja es prou densa com per fer crònica, i ja farem la resta si s’escau!
Abrera de fet, es una repetició de l’any passat, es a dir!, donar vida a unes trinxeres d’allò més completes mentre expliquem part de la història des de la recreació històrica. Per bé que expliquem uns fets ocorreguts en gener, i en conseqüència ens prenem la llicencia d’anar més estivals, ja perdonareu que no vulguem morir fregits!
I ho farem com sabem, tres parades didàctiques enfocades a vosaltres, cada una a càrrec d’una associació diferent, per tal de mantenir la seva especialització, i en conseqüència, la seva qualitat. Que bé que ho mereixeu!
Sobre la Tele, creieu-me que sap greu no poder explicar massa, coses de la privacitat, però hi tenim dipositades prou esperances cara a la normalització de certs tipus de recreació històrica, o visualització encara que sigui, i espero no haver dit massa! Ja veurem si tot es confirma quan surti.
I ara Premià de Mar, al museu de l’estampació, on haurem col·laborat de manera activa amb la exposició Enemic a la Vista! Que ens mostra com era la defensa de costa al Maresme durant la Guerra Civil.
Dos fins al moment hauran estat les col·laboracions, la primera, i novetat per nosaltres, deixar un element expositiu durant el tres mesos que podreu anar a veure la exposició, la segona, una recreació de petit format el dia de la seva inauguració, format i paraula no permesa en públic per estar en campanya electoral de les generals, canviant a Obertura, cosa que afecta al format d’algunes coses, però no cap de les nostres.
Quin element hi hem deixat? Us preguntareu! Doncs hi hem deixat un niu de metralladora d’interior amb un sostre didàctic! Cosa que permet fer un contrapunt a la exposició i ens permet mostrar en una petita porció la nostra tasca de difusió i investigació. Ben cert que n’estem força satisfets, però això es normal, qui ha de jutjar sou vosaltres!
I per calor, anem a Robres, per tercer any ja, i es que de la mà de Didpatri hem estat fent de mestres al Curs extraordinari de: Public History y Guerra Civil, recreación historica y puesta en valor del patrimonio. Organitzat per la Universitat de Saragossa. Experiència de la que sempre n’hem sortit més que satisfets.
Nosaltres hem parlat de dinamitzar el patrimoni a través de la recreació, hem explicat els passos que ha seguit la recreació per arribar on som ara i hem explicat el nostre concepte de Recreació Didàctica a través d’un expositor de Milícia de Cultura. Però es que hi havia molt més, un anàlisi de la vigència de la Guerra Civil Espanyola avui dia, un anàlisi de uniformitats i roba civil i diverses taules rodones per ordenar l’aprés durant la setmana. Tot això amanit amb una visita de les excel·lents mostres patrimonials de la Comarca de los Monegros.
Tot plegat un còctel d’allò més profitós per mestres i alumnes!
I ja per rematar, ja sabeu que no vull articles massa llargs, anirem a Subirats, al nostre tercer diumenge de mes, aquesta vegada amb Sabors en Temps de Guerra a Subirats, que si que no ens va portar grans sorpreses, però mai es igual.
Però encara queda, no us cregueu, i serà tot el darrer cap de setmana, on ens haurem de dividir, de nou, entre Subirats i la Recreació Històrica de Faió! I que, òbviament, no us podem explicar res, coses de no tenir una bola de vidre.
Oriol Miró Serra.
19 de Juliol de 2023.
Julio intenso, ¡casi hiperactivo!
Si Junio fue tranquilo en actos, es por que la cocina no paraba de echar humo, y ahora lo vereis. Abrera, la Tele…, Premià de Mar, Universidad de Zaragoza en Robres y Subirats nos habrán tenido ocupados! ¡Y mucho! Y reconozco que aún no ha terminado el mes, pero la cosa ya es lo suficientemente densa como para hacer crónica, ¡y ya haremos el resto si procede! Abrera de hecho, es una repetición del año pasado, es decir!, dar vida a unas trincheras de lo más completas mientras contamos parte de la historia desde la recreación histórica. Si bien explicamos unos hechos ocurridos en enero, y en consecuencia nos tomamos la licencia de ir más estivales, ¡ya perdonareis que no queramos morir fritos!
Y lo haremos como sabemos, tres paradas didácticas enfocadas a vosotros, cada una a cargo de una asociación diferente, para mantener su especialización y, en consecuencia, su calidad. ¡Qué bien merece!
Sobre la Tele, creedme que sabe mal no poder explicar demasiado, cosas de la privacidad, pero tenemos depositadas suficientes esperanzas de cara a la normalización de ciertos tipos de recreación histórica, o visualización aunque sea, y espero no haber dicho demasiado! Ya veremos si todo se confirma cuando salga. Y ahora Premià de Mar, en el museo de la estampación, donde habremos colaborado de forma activa con la exposición Enemigo a la Vista! Que nos muestra cómo era la defensa de costa en el Maresme durante la Guerra Civil.
Dos hasta el momento habrán sido las colaboraciones, la primera, y novedad para nosotros, dejar un elemento expositivo durante los tres meses que podrá ir a ver la exposición, la segunda, una recreación de pequeño formato el día de su inauguración, formato y palabra no permitida en público por estar en campaña electoral de las generales, cambiando a Apertura, lo que afecta al formato de algunas cosas, pero no ninguna de las nuestras. ¿Qué elemento hemos dejado? Os preguntareis! ¡Pues hemos dejado un nido de ametralladora de interior con un techo didáctico! Lo que permite hacer un contrapunto a la exposición y nos permite mostrar en una pequeña porción nuestra labor de difusión e investigación. Cierto que estamos muy satisfechos, pero esto es normal, ¡quién debe juzgar sois vosotros!
Nosotros hemos hablado de dinamizar el patrimonio a través de la recreación, hemos explicado los pasos que ha seguido la recreación para llegar a donde estamos ahora y hemos explicado nuestro concepto de Recreación Didáctica a través de un expositor de Milicia de Cultura. Pero es que había mucho más, un análisis de la vigencia de la Guerra Civil Española en la actualidad, un análisis de uniformidades y ropa civil y varias mesas redondas para ordenar el aprendido durante la semana. Todo esto aderezado con una visita de las excelentes muestras patrimoniales de la Comarca de los Monegros. ¡Todo un cóctel de lo más provechoso para maestros y alumnos!
Y ya para rematar, ya sabéis que no quiero artículos demasiado largos, iremos a Subirats, a nuestro tercer domingo de mes, esta vez con Sabores en Tiempo de Guerra en Subirats, que sí que no nos trajo grandes sorpresas, pero nunca da igual .
Pero todavía queda, no os creáis, y será todo el último fin de semana, donde tendremos que dividirnos, de nuevo, entre Subirats y la Recreación Histórica de Fayón! Y que, obviamente, no podemos explicarles nada, cosas de no tener una bola de cristal.
Juny ha estat un més de manteniment, de fet. Però fins i tot així ha estat ple de reptes i experiments, uns marcats per projectes externs on s’ha pogut col·laborar i altres marcats per una climatologia que ho trencava tot.
Començant ja, i en ordre cronològic, anirem primer de tot a La Botiga de l’avia, projecte que era conegut de referencies, i que sonava molt bé. Però es que haver-ho vist en persona ho millora tot.
La veritat es que es un projecte molt bonic que lliga amb la idea de Recreació i Patrimoni Junts, però aquesta vegada, el patrimoni està viu o ho ha estat fins fa ben poc. I aquest patrimoni són les botiges centenàries, en el cas que parlem, les d’Hostafrancs. Per bé que Artixoc vertebra aquest projecte en altres barris de Barcelona!
La idea es tan simple com esplèndida, una visita teatralitzada que barreja història i dades dins d’un ritme humorístic, ritme que espero haver estat capaç de seguir, atenent a la manera de fer que seguim aquí. Que si bé no deixa el públic de banda i busca fer-lo participar, si que es un xic més «acadèmic».
No se podré repetir, però les lliçons han estat molt profitoses i segur que acaben entrant d’alguna o altre manera. Tot ho fa…
I de Barcelona passem a Subirats, tercer cap de setmana de mes, visita habitual, estarà tot controlat pensareu. Però erraríeu!
La climatologia te el poder de trencar-ho tot! I per bé que no ens queixarem d’una pluja més que necessària, si que ens va obligar a fer mil equilibris i peripècies per mantenir una mica els productes que des del CESUB i turisme oferim.
Aquell dia varen coincidir els dos grups, sabors en temps de guerra i ultima defensa, i tots ells amb la seva casuística.
A Sabors en temps de guerra, com sabeu, combina les trinxeres de Subirats i l’aeròdrom de Santa Margarida i els Monjos, esmorzant a les trinxeres i dinant a Santa Margarida. Deixant relativament poc temps per Subirats, pensareu, però no es així.
Ara, aquest cop la pluja ens va agafar desprevinguts i varem haver de retallar, prèvia comunicació, una de les dos parades a causa d’haver d’esperar sota un balcó la passada d’un ruixat força potent. I tot i que creiem haver comunicat bé aquest canvi, sabem que quelcom va fallar, ja que van aparèixer deficiències en la comunicació, qui sap si per l’allargassament del grup, qui sap si per distraccions externes. Prometem elaborar un pla per aquests dies.
A Ultima defensa de Barcelona la pluja ja no eren ruixats, ja era una cosa persistent i això afectava plenament a la ruta, que discorre pel bosc i en terreny calcari en ocasions. Malgrat tot, el grup va ser d’allò més comprensiu i entre tots vam elaborar un pla de contingència.
Aquest pla en si, era una agrupació d’experiències prèvies. De primer els vam posar el vídeo on es relata el descobriment de les trinxeres, seguidament es va explicar sota cobert tot el que expliquem a la ruta. Es aleshores que la pluja va baixar, i quan el grup de valents va atrevir-se a visitar trinxeres.
Hem dit trinxeres, però no totes, ja que per seguretat del grup vam descartar la primera meitat per la naturalesa del terreny, relliscosa en cas de pluja i ens vam centrar en la segona meitat, acabant el dia amb el vídeo de testimonis. Cosa que a la pràctica va fer que el grup no es perdés res de coneixements, i si una mica de llocs. Arribant a una bona solució que demostra que quan dos volen, es troben solucions!
Oriol Miró Serra
30 de Juny de 2023
Junio, experimentación y mantenimiento.
Junio ha sido uno más de mantenimiento, de hecho. Pero incluso así ha estado lleno de retos y experimentos, unos marcados por proyectos externos en los que se ha podido colaborar y otros marcados por una climatología que lo rompía todo.
Empezando ya, y en orden cronológico, iremos ante todo a La Botiga l’Avia, proyecto que era conocido de referencias, y que sonaba muy bien. Pero es que haberlo visto en persona lo mejora todo.
La verdad es que es un proyecto muy bonito que liga con la idea de Recreación y Patrimonio Juntos, pero esta vez, el patrimonio está vivo o lo ha sido hasta hace poco. Y este patrimonio son las tiendas centenarias, en caso de que hablamos, las de Hostafrancs. ¡Aunque Artixoc vertebra este proyecto en otros barrios de Barcelona!
La idea es tan simple como espléndida, una visita teatralizada que mezcla historia y datos dentro de un ritmo humorístico, ritmo que espero haber sido capaz de seguir, atendiendo a la forma de trabajar que seguimos aquí. Que si bien no deja al público a un lado y busca hacerlo participar, si que es algo más «académico». No se podré repetir, pero las lecciones han sido muy provechosas y seguro que acaban entrando de alguna u otra forma. Todo lo hace… Y de Barcelona pasamos a Subirats, tercer fin de semana de mes, visita habitual, estará todo controlado pensará. ¡Pero erraríais!
¡La climatología tiene el poder de romperlo todo! Y aunque no nos quejaremos de una lluvia más que necesaria, si que nos obligó a realizar mil equilibrios y peripecias para mantener un poco los productos que desde el CESUB y turismo ofrecemos. Ese día coincidieron los dos grupos, sabors en temps de guerra y ultima defensa, y todos ellos con su casuística. En Sabors en temps de guerra, como sabéis, combina las trincheras de Subirats y el aeródromo de Santa Margarida y los Monjos, desayunando en las trincheras y comiendo en Santa Margarida. Dejando relativamente poco tiempo para Subirats, pensaréis, pero no es así. Ahora, esta vez la lluvia nos cogió desprevenidos y tuvimos que recortar, previa comunicación, una de las dos paradas a causa de tener que esperar bajo un balcón el pase de un chubasco bastante potente. Y aunque creemos haber comunicado bien este cambio, sabemos que algo falló, ya que aparecieron deficiencias en la comunicación, quién sabe si por el alargamiento del grupo, quién sabe si por distracciones externas. Prometemos elaborar un plan por estos días.
En Ultima defensa de Barcelona la lluvia ya no eran rocios ya era algo persistente y eso afectaba plenamente a la ruta, que discurre por el bosque y en terreno calizo en ocasiones. Sin embargo, el grupo fue de lo más comprensivo y entre todos elaboramos un plan de contingencia. Este plan en sí era una agrupación de experiencias previas. Primero les pusimos el vídeo donde se relata el descubrimiento de las trincheras, seguidamente se explicó a cubierto todo lo que explicamos en la ruta. Es entonces cuando la lluvia bajó, y cuando el grupo de valientes se atrevió a visitar trincheras. Hemos dicho trincheras, pero no todas, ya que por seguridad del grupo descartamos la primera mitad por la naturaleza del terreno, resbaladiza en caso de lluvia y nos centramos en la segunda mitad, terminando el día con el vídeo de testigos. Algo que en la práctica hizo que el grupo no se perdiera nada de conocimientos, y si algo de sitios. Llegando a una buena solución que demuestra que cuando dos quieren, ¡se encuentran soluciones!
Si abril va ser un mes de sortides, maig ha estat marcat sobretot per estudiants, sigui universitaris com instituts, però també per les trinxeres de El Pago, que, a més, varen acollir vora cent alumnes de Viladecavalls en diverses tandes.
Si arranquem per la primera meitat de mes, aquesta va ser marcada per la universitat de Barcelona, on un grup d’estudiants del Grau d’Educació Primaria van poder gaudir d’un taller. Aquest, atès el destí d’aquests alumnes, es va adaptar a la utilitat de la recreació i com es pot explicar a través dels objectes. No sense passar abans per una breu introducció del conflicte del 36 al 39.
Per que aquesta orientació? Segurament us haureu preguntat!
La resposta es molt senzilla, i, es que ells poden fer que la recreació surti del terreny dels esdeveniments i entri a les aules, convertint-se en el perfecte complement. Ja està passant, però aquest camp està encara poc treballat, i cal fer-ho veure als futurs mestres.
I com es fa això? Proposant un viatge a través dels objectes i encadenant-los, tot ben amanit amb suports gràfics i auditius que arribin allà on la paraula no pot arribar.
Només a tall d’exemple, un tros de metralla pot portar a una imatge d’una ferida de guerra, i d’aquesta imatge podem arribar al casc per protegir-se de la metralla!
De la universitat anirem a les trinxeres de El Pago, però no per la habitual visita de tercer diumenge de mes, hi anirem per la visita de l’institut de Viladecavalls, que van venir a conèixer tant el patrimoni com la casuística d’ell.
Quatre grups d’adolescents en dos dies no es poca cosa, i evidentment, el missatge ha de canviar respecte als futurs mestres ja citats, aquí el missatge ha de treure el «romanticisme» de la guerra, liquidar la mítica de l’heroisme i reflectir la veritat del dolor i el patiment. Sigui al front com a rereguarda. I sempre des de la democràcia, deixant clar que el conflicte civil va néixer de una no acceptació de resultats electorals. Deixant de banda, òbviament, les simpaties polítiques d’un i altre.
Missió no exempta de perills, ja que a la natural bogeria i imprevisibilitat de la edat, s’està unint una corrent de simpatia vers el feixisme que ens hauria de fer reflexionar com a societat, que hem fet malament i que podem fer per revertir-ho!
Per exemple, i ho he sentit en adults també, un:
«Si habia una parte de la sociedad que no estaba contenta, tenian que hacer algo»
he respectat idioma i paraules, però el missatge es ben clar.
Però reconec que vaig haver de remarcar que la part de la societat descontenta no era pas el poble, Poble que es la base de la democràcia i que just havia parlat en unes eleccions el febrer de 1936.
Si abril fue un mes de salidas, mayo ha estado marcado sobre todo por estudiantes, sea universitarios como institutos, pero también por las trincheras de El Pago, que, además, acogieron a cerca de cien alumnos de Viladecavalls en varias tandas.
Si arrancamos por la primera mitad de mes, ésta fue marcada por la universidad de Barcelona, donde un grupo de estudiantes del Grado de Educación Primaria pudieron disfrutar de un taller. Éste, dado el destino de estos alumnos, se adaptó a la utilidad de la recreación y cómo se puede explicar a través de los objetos. No sin pasar antes por una breve introducción del conflicto del 36 al 39.
¿Por qué esa orientación? ¡Seguramente os habreis preguntado!
La respuesta es muy sencilla, y, es que ellos pueden hacer que la recreación salga del terreno de los eventos y entre en las aulas, convirtiéndose en el perfecto complemento. Ya está pasando, pero este campo está todavía poco trabajado, y es necesario hacerlo ver a los futuros maestros.
¿Y cómo se hace esto? Proponiendo un viaje a través de los objetos y encadenándolos, todo bien aderezado con soportes gráficos y auditivos que lleguen allá donde la palabra no puede llegar.
Sólo a modo de ejemplo, un pedazo de metralla puede llevar a una imagen de una herida de guerra, ¡y de esta imagen podemos llegar al casco para protegerse de la metralla!
De la universidad iremos a las trincheras de El Pago, pero no por la habitual visita de tercer domingo de mes, iremos por la visita del instituto de Viladecavalls, que vinieron a conocer tanto el patrimonio como la casuística de él.
Cuatro grupos de adolescentes en dos días no se poco, y evidentemente, el mensaje debe cambiar respecto a los futuros maestros ya citados, aquí el mensaje debe sacar el «romanticismo» de la guerra, liquidar la mítica del heroísmo y reflejar la verdad del dolor y el sufrimiento. Sea en la frente como retaguardia. Y siempre desde la democracia, dejando claro que el conflicto civil nació de una no aceptación de resultados electorales. Dejando a un lado, obviamente, las simpatías políticas de uno y otro.
Misión no exenta de peligros, ya que a la natural locura e imprevisibilidad de la edad, se está uniendo una corriente de simpatía hacia el fascismo que debería hacernos reflexionar como sociedad, que hemos hecho mal y que podemos hacer para revertirla!
Por ejemplo, y lo he oído en adultos también, uno:
«Si había una parte de la sociedad que no estaba contenta, tenían que hacer algo»
he respetado idioma y palabras, pero el mensaje está claro.
Pero reconozco que tuve que remarcar que la parte de la sociedad descontenta no era el pueblo, Pueblo que es la base de la democracia y que justo había hablado en unas elecciones en febrero de 1936.
Abril? «Campanya» de Lleida i Olesa de Montserrat.
Versió castellana després de la catalana.
Abril ha estat un mes mogut, com ho proven cinc sortides en un mes, i dos es van solapar. Però tot i així ens n’hem sortit airosament.
Vilanova de la Barca, Castell de Gardeny, Olesa de Montserrat, Vallbona de les Monges i La Granadella han estat els escenaris on hem estat, i cada un ha tingut les seves peculiaritats. I el millor, serà anar acte per acte.
La cosa comença forta, Vilanova de la Barca, sent en si el retorn d’una recreació, prou antiga però, com per dir-ne primera edició. I es que hi havia prou canvis com per ser diferent d’aquell passat. Matí d’expositors didàctics i tarda de Batalla, buscant fer conviure el que està venint amb el vell model de recreacions.
Parlem dels expositors! Sanitat, Intendència, instrucció i òbviament nosaltres, amb la nostra aposta de Cantina i Milícia de Cultura. Combinació de la que neix l’Hogar del Soldado. La veritat es que excepte per un vent prou fort per ser citat, tot va anar rodat, i poder mostrar el procediment de fer el cafè de mitjó als companys, i que no en morís cap…, ha estat tot un triomf! Ja sé que exagero…però deixeu-me fer.
La veritat es, que es un pas més cap a la didàctica, mostrant com es feien les coses abans. Mica en mica…, tot son passos.
I per la tarda, batalla, que si es ben cert que segueix tenint els seus adeptes, i que serveix com a ganxo, però. Es realment necessària per atraure a la gent? Hem provat de vendre realment el concepte expositors? Sabent que es obvi que la batalla no pot reflectir les distancies reals, es realment útil? No es el reflex de « nens grans que juguen a batalletes»? En qualsevol cas, i penseu el que penseu, aquestes darreres preguntes no deixen de ser una opinió/qüestió que m’està entrant recentment, i per tant, personal.
No se…pensem-hi! Parlem-ne! Que potser ja toca!
La següent jornada si que va ser un desafiament! Dos actes ben separats un de l’altre, i els dos de vital importància. Per una banda teníem la ruta guiada a Olesa, organitzada pels companys de ARH Montserratí, per l’altre el retorn a la ciutat de Lleida, descobrint un món de possibilitats al Castell de Gardeny.
Hauríem de dir moltes coses, de cada un dels dos actes, però no tenim espai suficient, així que haurem de destacar el més important, sabent que podem no coincidir amb tothom.
D’Olesa en vull destacar la valentia de representar la repressió de la Guàrdia d’Assalt contra l’anarquisme, entre d’altres coses certament, però els passos fora de la recreació militar no son tants com per deixar de citar-ne els pocs que es fan.
Gardeny, per la seva banda, era un repte! Destacar en un entorn que no es el teu propi, ja que per més que l’escenari si que tingui justificació de ser-hi. Lleida va ser la primera gran ciutat que abastia el Front d’Aragó, però era un plantejament multidisciplinari i multiépoca, sent els recreadors templers els que jugaven a casa, que la gent entengués la nostra presencia no era tan evident.
En qualsevol cas, crec que es pot dir que la nostra rereguarda militar se’n va sortir prou bé, ja que la interacció amb el públic va ser continua.
Ja portem 3 de 5, anem a pel quart? Que us sembla viatjar al Santuari de Tallat per descobrir l’observatori d’artilleria que te als seus peus?
En aquest cas parlem de la repetició d’un acte, per bé que l’any que els separa també va portar el canvi d’escenari. Però ni el temps ni les necessitats van fer dubtar el la nostra feina, i vam ser avisats de nou.
Altre cop varem poder explicar la L2, una de les línies defensives de Catalunya durant la Guerra Civil, i els assistents, tant ciclistes com senderistes foren igual d’atents i curiosos que l’any passat. Només esperem que la experiència fos, com a mínim igual de satisfactòria que l’any passat. Nosaltres vam posar-ho tot per la nostra banda.
I ja anem al darrer acte, La Granadella i els refugiats de la guerra, cosa que ens va permetre parlar de Socors Roig Internacional i la sanitat, per bé que la sanitat va ser afegida per nosaltres, amb la intenció de recordar l’hospital que hi va haver al municipi.
Hem de reconèixer que va ser un acte més que correcte, i d’èxit inesperat, mèrit sens dubte de les autoritats locals que varen saber empènyer vora quaranta persones de perfils i edats molt diferents a una cova allunyada del poble. Esperem haver estat a l’alçada!
Es a dir, i ja recapitulant, cinc actes didàctics, en que defensàvem el petit format. Fos integrats en un acte més gran, fos com a estrella del matí, i en que varem podem defensar el parlar de tu a tu amb les persones i intentant sortir de la recreació militar pura allà on podíem. Cosa que si us fixeu, ve a ser la línia de l’equip darrerament.
Abril ha sido un mes movido, como prueban cinco salidas en un mes, y dos se solaparon. Pero aún así hemos salido airosamente.
Vilanova de la Barca, Castillo de Gardeny, Olesa de Montserrat, Vallbona de les Monges y La Granadella han sido los escenarios en los que hemos estado, y cada uno ha tenido sus peculiaridades. Y lo mejor, será ir acto por acto.
La cosa empieza fuerte, Vilanova de la Barca, siendo en sí el retorno de una recreación, lo suficientemente antigua pero, como para llamarla primera edición. Y es que había cambios suficientes como para ser diferente de aquel pasado. Mañana de expositores didácticos y tarde de Batalla, buscando hacer convivir lo que está viniendo con el viejo modelo de recreaciones.
¡Hablamos de los expositores! Sanidad, Intendencia, instrucción y obviamente nosotros, con nuestra apuesta de Cantina y Milicia de Cultura. Combinación de la que nace el Hogar del Soldado. La verdad es que excepto por un viento lo suficientemente fuerte para ser citado, todo fue rodado, y poder mostrar el procedimiento de hacer el café de calcetín a los compañeros, y que no muriera ninguno…, ¡ha sido todo un triunfo! Ya sé que exagero…pero dejadme hacer.
La verdad es, que es un paso más hacia la didáctica, mostrando cómo se hacían las cosas antes. Poco a poco…, todo son pasos.
Y por la tarde, batalla, que si es cierto que sigue teniendo sus adeptos, y que sirve como gancho, sin embargo. ¿Es realmente necesaria para atraer a la gente? ¿Hemos intentado vender realmente el concepto expositores? Sabiendo que se obvio que la batalla no puede reflejar las distancias reales, ¿es realmente útil? ¿No es el reflejo de «niños mayores que juegan a batallitas»? En cualquier caso, y penseis lo que penseis, estas últimas preguntas no dejan de ser una opinión/cuestión que me está entrando recientemente, y por tanto, personal.
No se…pensemos! ¡Hablamos! ¡Acaso ya toca!
¡La siguiente jornada sí que fue un desafío! Dos actos bien separados uno del otro y los dos de vital importancia. Por un lado teníamos la ruta guiada a Olesa, organizada por los compañeros de ARH Montserratí, por el otro el regreso a la ciudad de Lleida, descubriendo un mundo de posibilidades en el Castillo de Gardeny.
Deberíamos decir muchas cosas, de cada uno de los dos actos, pero no tenemos espacio suficiente, así que deberemos destacar lo más importante, sabiendo que podemos no coincidir con todo el mundo.
De Olesa quiero destacar la valentía de representar la represión de la Guardia de Asalto contra el anarquismo, entre otras cosas ciertamente, pero los pasos fuera de la recreación militar no son tantos como para dejar de citar a los pocos que se hacen.
Gardeny, por su parte, ¡era un reto! Destacar en un entorno que no es el tuyo propio, ya que por más que el escenario si que tenga justificación de estar. Lleida fue la primera gran ciudad que abastecía al Frente de Aragón, pero era un planteamiento multidisciplinar y multiépoca, siendo los recreadores templarios los que jugaban en casa, que la gente entendiera nuestra presencia no era tan evidente.
En cualquier caso, creo que se puede decir que nuestra retaguardia militar salió bien, ya que la interacción con el público fue continua.
Ya llevamos 3 de 5, ¿vamos a por el cuarto? ¿Qué le parece viajar al Santuario de Tallat para descubrir el observatorio de artillería que tiene a sus pies?
En este caso hablamos de la repetición de un acto, aunque el año que les separa también trajo el cambio de escenario. Pero ni el tiempo ni las necesidades hicieron dudar nuestro trabajo, y fuimos avisados de nuevo.
De nuevo pudimos explicar la L2, una de las líneas defensivas de Cataluña durante la Guerra Civil, y los asistentes, tanto ciclistas como senderistas, fueron igual de atentos y curiosos que el año pasado. Sólo esperamos que la experiencia fuera, al menos igual de satisfactoria que el año pasado. Nosotros lo pusimos todo por nuestra parte.
Y ya vamos al último acto, La Granadella y los refugiados de la guerra, lo que nos permitió hablar de Socorro Rojo Internacional y la sanidad, si bien la sanidad fue añadida por nosotros, con la intención de recordar el hospital que hubo en el municipio.
Debemos reconocer que fue un acto más que correcto, y de éxito inesperado, mérito sin duda de las autoridades locales que supieron empujar a cerca de cuarenta personas de perfiles y edades muy diferentes a una cueva alejada del pueblo. ¡Esperamos haber estado a la altura!
Es decir, y ya recapitulando, cinco actos didácticos, en los que defendíamos el pequeño formato. Fuera integrado en un acto más grande, fuera como estrella de la mañana, y en el que podemos defender el hablar de tú a tú con las personas e intentando salir de la recreación militar pura allá donde podíamos. Lo que si os fijais, viene a ser la línea del equipo últimamente.
Definir març costa, ja que costa decidir que ha pesat més, de manera que optarem per la línia cronològica. Sent el primer el primer esdeveniment la inauguració d’un nou equipament, com és el refugi de Santa Coloma de Gramenet, i el segon lloc serà pel canvi d’imatge, en el que encara estem pencant. I tot això sense oblidar la tradicional visita a les trinxeres de Subirats, una altre mostra de Recreació i Patrimoni Junts que ja fa temps que està en marxa.
Comencem i parlem de Santa Coloma de Gramenet, o Gramenet del Besòs, tot rescatant el vell nom del municipi durant el conflicte. Que un encara proper 18 de març de 2023 obria un nou equipament de memòria, un magnífic refugi antiaeri sota Torre Balldovina que no us hauríeu de perdre.
Però i referint-nos a l’acte, si ben cert es que la nostra Milícia de Cultura mai falla i sempre atrau explicacions, aquesta vegada m’agradaria deixar clar que va ser una jornada multidisciplinaria que va unir música i arqueologia experimental.
La música va venir de la mà de Ramon Redorta, que va sorprendre a tots amb un inesgotable repertori musical de l’època en que varen caler tota mena d’instruments. Per sort, la gran perícia de l’artista va fer que semblés bufar i fer ampolles.
L’arqueologia experimental va venir de la cuina de KuanUm, associació especialitzada en cuina que ens va deixar tastar alguns plats d’economia de guerra, alhora que descobriem alguns ingredients que ara ens semblarien espantosos.
Anem a la segona novetat. El logotip, la imatge que ens ha d’identificar en cartells i altres espais gràfics. I aquest canvi, com tots els grans canvis, si bé els veus venir, sempre arriben per casualitat i de manera inesperada.
I si bé encara estem treballant en els suports físics, aquest nou logotip ja ens representa en el món digital, per bé que els dos conviuran un temps, ja que l’anterior ja va ser enviat per cobrir els actes d’abril. Espero que sigueu comprensius…i apreneu del nostre error de coordinació.
Fins aquí les novetats, ja que com hem dit al principi, seguim treballant a les trinxeres de Subirats, i ja en fa una bona colla d’anys d’això, alhora que donàvem visibilitat a una de les seccions del CESUB, la meravellosa secció de pedra seca, que mai descansa.
Oriol Miró Serra
5 d’Abril de 2023
Marzo, inauguraciones y nueva imagen.
Definir marzo cuesta, ya que cuesta decidir que ha pesado más, por lo que optaremos por la línea cronológica. Siendo el primero el primer evento la inauguración de un nuevo equipamiento, como es el refugio de Santa Coloma de Gramenet, y el segundo lugar será por el cambio de imagen, en el que todavía estamos currando. Y todo ello sin olvidar la tradicional visita a las trincheras de Subirats, otra muestra de Recreación y Patrimonio Juntos que lleva tiempo en marcha.
Empezamos y hablamos de Santa Coloma de Gramenet, o Gramenet del Besòs, rescatando el viejo nombre del municipio durante el conflicto. Que un todavía próximo 18 de marzo de 2023 abría un nuevo equipamiento de memoria, un magnífico refugio antiaéreo bajo Torre Balldovina que nadie debería perderse.
Pero y refiriéndonos al acto, si bien es cierto que nuestra Milicia de Cultura nunca falla y siempre atrae explicaciones, esta vez me gustaría dejar claro que fue una jornada multidisciplinaria que unió música y arqueología experimental.
La música vino de la mano de Ramon Redorta, que sorprendió a todos con un inagotable repertorio musical de la época en que fueron necesarios todo tipo de instrumentos. Por suerte, la gran pericia del artista hizo que pareciera coser y cantar.
La arqueología experimental vino de la cocina de KuanUm, asociación especializada en cocina que nos dejó degustar algunos platos de economía de guerra, al tiempo que descubrimos algunos ingredientes que ahora nos parecerían espantosos.
Vamos a la segunda novedad. El logotipo, la imagen que debe identificarnos en carteles y otros espacios gráficos. Y ese cambio, como todos los grandes cambios, si bien los ves venir, siempre llegan por casualidad y de forma inesperada.
Y si bien todavía estamos trabajando en los soportes físicos, este nuevo logotipo ya nos representa en el mundo digital, aunque ambos convivirán un tiempo, ya que el anterior ya fue enviado para cubrir los actos de abril. Espero que seáis comprensivos… y aprendáis de nuestro error de coordinación.
Hasta aquí las novedades, ya que como hemos dicho al principio, seguimos trabajando en las trincheras de Subirats, y ya hace un buen número de años de esto, a la vez que dábamos visibilidad a una de las secciones del CESUB, la maravillosa sección de piedra seca, que nunca descansa.
Aquest febrer ha estat un més tranquil, cert! Però mai deixem de treballar, aquest més hem estat presents a la Cursa dels Biberons, ja tradicional, i es dona per finiquitat el llibre de Pere Tarrés anomenat El meu diari de guerra. Posant de mostra el continu estudi que els recreadors com cal mai abandonen.
Així doncs…, comencem per la cursa dels Biberons, que no per tradicional deixa de ser emocionant!
Que es la Cursa dels Biberons? Us preguntareu si acabeu d’arribar! Doncs bé, i breument resumit, la definirem com una cursa de muntanya que transcorre per les serres de Pàndols i Cavalls, on es troben recreadors en certs punts. Unint Memòria Històrica i esport en un mateix escenari, a més, també compta amb un circuit popular que permet gaudir a la gent menys esportista d’aquestes espectaculars serres.
Aquest any, per necessitats no vam poder recorrer els escenaris vestits de soldat, com els darrers anys, però a canvi ens van regalar poder estar a la Cota 666 de Pàndols, posició republicana fins els darrers dies de la Batalla de l’Ebre i on encara ara trobem restes de la sagnant batalla, per bé que aquestes quedin reduides a petits bocins de metralla o puntes de bala…, segueixen explicant una història tràgica.
Òbviament, això es tasca d’equip, començant per l’associació germana de Pandols 38, la coordinadora de la nostra presencia, i acabant per totes les entitats de recreació presents, que posen equip, hores i esforços per fer que aquesta ruta sigui d’allò més completa i didàctica. Tot oferint els nostres coneixements a qui ens pot escoltar, entenent que els corredors tenen altres coses al cap (tal com toca en una prova esportiva)
Ara anem a l’estudi, estudi que omple el personatge i fa al recreador complement perfecte per multitud d’esdeveniments de caire històric, cultural o tantes variants com s’ús acudeixi, tal com acabeu de veure.
En aquest cas hem anat a les memòries d’un sanitari que ens portarà del front del Pallars a la ocupació de Barcelona tot passant per Segre i Ebre. El meu diari de guerra, de Pere Tarrés, llibre que ens dona un punt de vista allunyat de primera línia de front, però suficientment pròxim per veure els horrors de la guerra.
I per bé que es veu clarament que es tracta d’un lleial geogràfic, les seves memòries us resultaran d’allò més útil cara a les explicacions que pugueu necessitar.
En resum, si, hi ha hagut poca activitat, però no parem, ja que a més del que hem citat, també s’ha fet ruta de Ultima defensa de Barcelona a Subirats, on acostem a qui vulgu l’intent de ultima defensa de la capital catalana contra els agressors feixistes.
Oriol Miró Serra
4 de Març de 2023
Febrero tranquilo, pero no inactivo. Pinell y estudio!
¡Este febrero ha sido uno más tranquilo, cierto! Pero nunca dejamos de trabajar, este más hemos estado presentes en la Cursa dels Biberons, ya tradicional, y se da por finiquitado el libro de Pere Tarrés llamado El meu de guerra. Poniendo de muestra el continuo estudio que los recreadores como es debido nunca abandonan.
Así pues…, ¡empezamos por la Cursa dels Biberons, que no por tradicional deja de ser emocionante!
¿Qué es la Cursa dels Biberons? ¡Os preguntareis si acabais de llegar! Pues bien, y brevemente resumido, la definiremos como una carrera de montaña que transcurre por las sierras de Pàndols y Cavalls, donde se encuentran recreadores en ciertos puntos. Uniendo Memoria Histórica y deporte en un mismo escenario, además, también cuenta con un circuito popular que permite disfrutar a la gente menos deportista de estas espectaculares sierras.
Este año, por necesidades no pudimos recorrer los escenarios vestidos de soldado, como en los últimos años, pero a cambio nos regalaron poder estar en la Cota 666 de Pàndols, posición republicana hasta los últimos días de la Batalla del Ebro y donde todavía ahora encontramos restos de la sangrienta batalla, aunque éstos queden reducidos a pequeños pedazos de metralla o puntas de bala…, siguen contando una historia trágica.
Obviamente, esto es tarea de equipo, empezando por la asociación hermana de Pandols 38, la coordinadora de nuestra presencia, y terminando por todas las entidades de recreación presentes, que ponen equipo, horas y esfuerzos para hacer que esta ruta sea de lo más completa y didáctica. Ofreciendo nuestros conocimientos a quienes nos puede escuchar, entendiendo que los corredores tienen otras cosas en la cabeza (tal y como toca en una prueba deportiva)
Ahora vamos al estudio, estudio que llena el personaje y hace al recreador complemento perfecto por multitud de eventos de cariz histórico, cultural o tantas variantes como se os ocurra, tal como acabais de ver.
En este caso hemos ido a las memorias de un sanitario que nos llevará del frente del Pallars a la ocupación de Barcelona pasando por Segre y Ebre. El meu diari de guerra, de Pere Tarrés, libro que nos da un punto de vista alejado de primera línea de frente, pero suficientemente cercano para ver los horrores de la guerra.
Y aunque se ve claramente que se trata de un leal geográfico, sus memorias os resultarán de lo más útil de cara a las explicaciones que podais necesitar.
En resumen, sí, ha habido poca actividad, pero no paramos, ya que además de lo citado, también se ha hecho ruta de Ultima defensa de Barcelona en Subirats, donde acercamos a quien quiera el intento de ultima defensa de la capital catalana contra los agresores fascistas.
Oriol Miró Serra
4 de Marzo de 2023
Calm February, but not idle. Pinell and study!
This February has been a quieter one, true! But we never stop working, this past month we were present at the already traditional Cursa dels Biberons, and the book by Pere Tarrés called El meu diari de guerra is given as a finishing touch. Showcasing the continuous study that the reenactors as it should never give up.
La Recreació Històrica i el Patrimoni són companys de viatge, entreu i descobriu les seves múltiples formes de coexistència! Historical Reenactment and Heritage are traveling companions, enter and discover their multiple forms of coexistence! Loisirs historiques et Patrimoine sont des compagnons de voyage, entrez et découvrez leurs multiples formes de coexistence ! ¡La Recreación Histórica y el Patrimonio son compañeros de viaje, entra y descubre sus múltiples formas de coexistencia!