36-39 Restes de la Guerra Civil, Novembre – Desembre 2016

Portada Revista

Publicació versió Kindle.

Publicació versió tauleta.

Index

Editorial.

“Muy didáctico”, “enriquecedor”, “ojala se prolongue en el tiempo y cada año se repita”

Defensa de costa, Franco a Mallorca.

Una Batalla…cinc entitats museístiques. Una Batalla com incentiu turístic.

Madre anoche en las trincheras

Editorial

Ebre, del bressol a la batalla, ni tan bona ni tan dolenta.

I es que pel moment només he llegit critiques per part de recreadors en direcció negativa, quan no es així…ara ho anirem desarrollant, no us quedeu amb el titular…que us conec.

Jo no sé ells, però he participat en més d’una gravació com a recreador, i sé que massa sovint no s’ens fa cas per que no funcionaria en pantalla…o això creuen ells. La qüestió es que massa poques vegades ens fan cas i el nostre paper es basa en salvar el que sigui salvable.

Després, i això es una llança a favor del film…em podeu dir quantes pel·lícules de la Guerra Civil recordeu que es tracti la guerra com a guerra amb tota cruesa…sense anar als anys 60 en plena dictadura? No és això una bona noticia?

Tema vestuari…ni decebut…ni content. Per una banda no s’ha fet cas dels que deien qualsevol cosa serveix, mostrant roba caqui i apartant pantalons de pana, camises blanques i boines que tan abundants són en alguna associació. Cosa que em sembla bona noticia, noticia espatllada per al poc rigor en l’elecció de correatges per part de vestuari…entenent aquí que hi poden haver hagut des de problemes per falta d’existències a problemes de preu. Deixeu-me dir que també trobo a faltar cascs, que no per escassos…eren invisibles. I deixeu-me felicitar la part de vestuari en que els uniformes brutegen només mirar-los…ja era hora carai.

Tema disciplina, es mostra instrucció…a la merda el mite dels biberons que no sabien ni formar…cosa que d’altra banda algunes associacions escampen, malgrat existir llibres que expliquen que com aquell que diuen que quasi era l’única cosa que sabien fer. I més si tenim en compte que situen aquests nois en la divisió de Lister…que tou no era amb la seva tropa.

Anem a la manera de moure’s dels soldats, no es dolenta del tot…aquí hi ha hagut assessorament i es veu…corren ajupits, fins i tot intenten maniobrar a vegades. I per bé que això d’arraulir-se com a conills en ple atac a un niu de metralladora es com a mínim imprudent…ho atribuiré a necessitats de càmera.

Sanitat, prou encertada i veraç, escollint una cova volent emular la cova hospital de La Bisbal de Falset, ara…voler inspirar-se en la Nan Green…atrevit…els que hem llegit qui era no se si l’hem reconeguda com ens la féiem…un risc molt gran agafar una personalitat tan definida. Potser hagués estat més fàcil no arriscar-se a posar nom…o inventar-lo, i es que si us animeu a investigar sobre aquesta dona…veureu que s’assembla com un ou a una castanya.

La part de l’enfrontament entre Negrín i Azaña…per bé que exagerat…m’ha agradat, defineixen la necessitat política de la batalla, i les diferencies que ja hi havia a nivell dels dirigents.

paisatge…la natura no sempre es encertada…i es que si heu estat a l’Ebre haureu vist matoll baix i pi, per bé que gent de terreny et pot mostrar zones de carrasques en plena Serra de Pàndols, com es veu a la pel·lícula. Però creieu-me que he vist eleccions pitjors. Altre cop atribuiré a que es més practic cara a càmera un terreny net que brut…afegint que en aquella època tot es feia amb llenya…i l’aprofitament del sotabosc era molt més intens…per tant…no seria descabellada del tot una imatge de boscos nets.

I aquí em quedo des del punt de vista de recreador…, no per no tenir més temes a tocar, que algun podríem tocar…com el comandament…el tema censura de correu i altres…però tots van en la mateixa línia del no es tan dolenta ni tan bona…

Altre cosa es el públic general, no oblidem a qui va dirigit aquest film. Sembla que va agradar, o si més no això diu la meva enquesta improvisada a base de converses, on trobem que a cinc els va agradar, tres opinen que sí però no… i dos que desastre total. Sent més de la meitat coneixedors totals o parcials de la Batalla de l’Ebre.

Ells són els primers en reconéixer que es una ficció i que a vegades el guió s’escriu fent equilibris que saps mai convenceran a tots, argumentació que defensa l’autor d’aquestes línies que llegiu ara per experiència pròpia que el trasllada als seus principis. Equilibris que han portat als mes puristes a criticar l’argument, que podria ser millor o pitjor…això ja ho deixo a elecció i gust personal de cada persona. Però en qualsevol cas es un primer pas que pot obrir les portes a nous investigadors, o si més no posar una mica de llum on no hi havia.

I aquests nous investigadors…ja veuran els errors del metratge a mesura que llegeixin o investiguin.

El que si em queixo, i no es culpa directa dels guionistes per ser el missatge que s’ha inculcat sempre…Tots ens vam fer mal, va ser una guerra entre germans.

Si, ben cert…però per quan una pel·lícula valenta que digui clarament qui eren els defensors d’una legalitat i una democràcia. I els que es van sublevar per salvar un model de pàtria més totalitària i costumista, potser tement els seus negociats i parcel·les de poder?

Si nois…reclamo valentia, a que esperarem per explicar la veritat? Cent anys per si de cas queda algú? No va sent hora d’explicar les causes del conflicte com a tal? I no centrar-se en una guerra iniciada per l’exercit amb el suport de l’església i els poders de la dreta, que alhora no es diu prou clar? Jo penso que sí.

La qüestió es…i ja tancant…que si que té errors, però li he vist un bon principi i una bona idea. Idea que pot millorar si es fa més cas als que estudien el tema…i una mica menys a la càmera o al guió…sabent que aquest punt es molt delicat, ja que…per desgracia sembla que a vegades regni el «que la realitat no espatlli un bon pla»

Sobre la visió històrica que dona…reconec haver-me rendit, ja no confio que aquesta societat expliqui les causes reals del conflicte, i les raons ja les sabem…sabem qui va guanyar…i sabem que mai van marxar del tot.

Oriol Miró Serra.

29 de Novembre de 2016.

Portada de Madre anoche en las trincheras.
Contra bunquer d’Aiguadolç

36 – 39, Restes de la Guerra Civil, 04 Octubre 2016.

Portada revista
Portada revista

Potent numero, ja el cinqué. Molt dedicat a les víctimes de la guerra civil i lluita per la memòria històrica. Passareu per monumentalització i recuperació d’espais, dignificació de les víctimes, insistirem en la necessitat de considerar la recreació com un projecte cultural i relacionarem com sempre coses que van passar a la guerra amb semblances actuals, cop d’estat del Coronel Casado…si voleu saber…descarregueu i llegiu.

A més, comptem amb una col·laboració, el Grupo de Recreación Primera Linea ens presenta el seu acte d’aquest dissabte 8 d’Octubre, text en castellà per tal de respectar la obra i esperit original del grup. En qualsevol cas…no us el perdeu. Castejón del Puente es a tocar de Lleida, i les trinxeres valen molt la pena. Segur que ho passareu bé.

Index

Editorial.

Recrear correctament, mostrar el projecte cultural de la recreació.

Dignificació del Patrimoni i dignificació de la memòria republicana a l’Ebre, excavació i monumentalització.

El final d’una guerra graciés a una traïció. 1939 – 2016.

I TRINCHERA VIVIENTE DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA EN CASTEJON DEL PUENTE (HUESCA) – SABADO 8 DE OCTUBRE DE 2016

Aconsegueix al Versió Tauleta.

Aconsegueix la Versió Kindle.

Imatge de l'interior.
Imatge de l’interior.
Proxim acte a tenir en compte
Proxim acte a tenir en compte

36 – 39, Restes de la Guerra Civil, 03 Setembre 2016.

36 – 39, Restes de la Guerra Civil, 03 Setembre 2016.

Pantallasso de l'interior del numero 3
Interior del numero 3

Versió Kindle

Versió Tauleta.

Editorial.

El caràcter public o privat de la recreació, o dignificar la recreació com objectiu.

Fortificacions anòmales, reciclatge d’edificis preexistents.

Per que recrear guerra civil?

La seu de la web, ja existeix.

Notes

Contraportada numero 3
Contraportada numero 3

Editorial

Doncs potser no estem tan malament. La Memòria Històrica.

Si que es cert que la dictadura franquista va demonitzar els republicans, també es cert que la democràcia ha consolidat una imatge amable dels franquistes, al temps «reparava» dels republicans, arribant als nostre dies encara en una situació alarmant cara a la memòria històrica. I es que no hem d’oblidar que som el segon país amb més desapareguts, no només per darrera de Cambotja.

Però gent, no estem tan malament, i si no estem malament es gràcies a persones com vosaltres que mai us heu rendit a la historiografia oficial, tot combatent-la des d’on podíeu.

I es que no l’estat no ha volgut arribar, hi ha arribat l’associacionisme, autèntics herois cara a mantenir la flama de l’esperança en un medi hostil per omissió. Per que si…ometre un tema tot esperant que s’apagui…es agredir-lo, i més tractant-se de persones i sentiments.

Vostra ha estat la feina de recordar els noms, fins i tot de les primeres recerques malgrat després no poguéssiu fer res més que honrar-los, allà on reposessin.

També vostra ha estat mantenir viva la memòria de les entitats, siguessin les que siguessin. I tot això entre burles quan no menyspreus de sectors, a vegades afins als governs de torn.

Però…i si llegiu els diaris dels últims mesos o anys veiem que hi torna a haver esperança, a traves de passos petits, massa petits pel nostre gust…però passos en definitiva.

Jo mateix he estat present farà menys d’un any a la presentació d’un informe arqueològic a Subirats, en que es tractava l’exhumació arqueològica de morts trobats, en el que fou una de les darreres batalles de la Guerra Civil a Catalunya. I mentre parlaven no vaig poder oblidar rumors que arribaven no fa tants anys on els cadàvers eren tirats o tornats a enterrar, rumors no provables…però tots sabem que sempre hi ha una dosi de veritat.

I això ja es un pas companys. Per bé que a vegades entitats associatives i públiques s’han creuat en el mateix camí, tot imposant-se la pública per damunt de la feina científica que estaven duent els primers. Cosetes així s’han de polir, i es que tots estem en la mateixa banda, i discutir per qui fa més es bastant absurd, ja que la resposta per mi està clara.

Tornant als passos, parlem de les fosses i enterraments, més concretament de dos casos. El primer el mapa de fosses de Catalunya, sempre incomplet…no ens enganyem. Hauria estat possible fa 10 anys un mapa així? Jo crec que no.

El segon, i noticia recent, la catalogació de fosses que durà a terme La Universitat Rovira i Vigili, en especific les referents a la zona de la Batalla de l’Ebre. Estenent ara si més enllà dels límits del combat i fent entrar els hospitals…que es on anaven els ferits.

I aquest mapa, com l’anterior torna a ser possible gracies a la col·laboració entre l’associacionisme primerenc i els organismes públics arribats després, que a vegades arriben després de misteriosos canvis de discursos.

I es que ja se sap que la política a vegades fa estranys camins i fa que t’acostis on no et volies acostar…i a més semblis un convençut de sempre, quan tu associació saps de sobres que no és així.

Però no val la pena enfadar-se, al capdavall, si el personatge públic que sigui ha canviat d’idea, es per tu, associacionisme no has parat mai de lluitar, per fer visible el problema.

Així doncs, torno a la frase de «No estem tan malament», per bé que no oblido que queda molt per fer, i aquest esforç seguirà recaient sobre nosaltres, els petits, ja que seguirem depenent de les lleis dels grans per poder fer algunes actuacions.

Grans, o institucions públiques, que més tard o més d’hora cauran en l’autocomplaença i així ho vendran, quan vosaltres sabreu que encara queda molt per fer.

Demanant des d’aquestes línies paciència i valentia, amb bona dosi de tossuderia ben aplicades, el que podríem considerar mà esquerra. I es que penso que mai guanyarem en els enfrontaments directes amb ells, al contrari…, hi sortirem perdent, ja que automàticament passarem a ser aquella mosca collonera que només vols matar. I es que per desgracia ens veurem obligats a escollir entre el mal menor, podent considerar mal menor un petit pas, i es que un petit pas sempre es millor que l’immobilisme.

Oriol Miró Serra.

31 d’Agost de 2016.

36-39, Restes de la Guerra Civil, 02 Agost 2016.

36-39, Restes de la Guerra Civil, 02 Agost 2016.

  • Index
    Editorial.
    Recreació Historica: Novena Recreació de la Batalla de l’Ebre, tornem a Faió.
    Patrimoni Material: Fortificació inicial de la Guerra Civil, l’inici d’una evolució.
    Reflexió Politica: Desmemoria i Despolitització com a victòria franquista.
    Avui presentem: Itinerarios de la guerra civil española -Guia del Viajero Curioso.
    Notes.
Interior de la revista.
Pàgina interior de la revista.

Descarrega la teva versió per Kindle.

Descarrega la teva versió per tauleta.

80 anys de la Guerra Civil, i encara molt per tractar.

Aquest mes s’hauran complert 80 anys de l’inici del conflicte que anomenem Guerra Civil Espanyola, que no volia pas esdevenir guerra però que ho va acabar sent per haver fallat el cop d’estat. Conflicte que es va allargar quasi tres anys i que deixaria malferit aquest país, físicament i anímicament. I totes dues han de ser tractades, ja que ignorar-les seria un pecat històric de conseqüències imprevisibles. Esdevenint com tractar-les un autentic repte.

Són les físiques potser les més fàcils…anant aquestes des de encara tones de material escampades per tot el país, a centenars que quilometres de trinxeres i runes que ens poden explicar que va passar, si es que estem disposats a escoltar-les. Tenint per això l’arqueologia que ha entrat amb força. Ciència aquesta que ha recollit el testimoni, si es que no treballen junts…, de no poques associacions i particulars que ja intentaven donar sentit al que tenien vora casa seva, malgrat no sempre estar ben acompanyades per les institucions.

Són aquestes trinxeres i materials les que ens aclareixen els fets, recollits amb anterioritat amb llibres més o menys intencionats cap un o altre bàndol. Els quals s’han de saber interpretar a vegades, sumant a ells les veus dels pocs testimonis que encara resten, sense oblidar els vells arxius militars, les que estan afrontant un estudi que tot i arribar tard, no ho fan tan tard com per que això sigui un desastre de desmemòria.

Essent necessària doncs, un exercici de paciència necessària amb aquesta gent que ve a ajudar als que ja hi eren, per bé que aquest missatge no es sempre ben entés, i amb certa raó…, per aquells que van portar la lluita per la memòria abans que ells, no sempre sense dificultats.

La ferida anímica si que es més delicada, ella la podem veure il·lustrada amb la recent polèmica pel monument al mig del Riu Ebre al seu pas per Tortosa. Malgrat que si rasquéssim un xic més ho veuríem a molts pobles catalans i de la península.

Dos eren les postures…malgrat que en realitat són tres, havent de tenir clar que molts dels monuments són de postguerra i només dedicats als morts d’un bàndol.

Deixar els monuments allà on siguin, pervertint-se el seu significat amb simplificacions massa banals…i de fet una condemna a mort. Deixar-los en el seu entorn i explicar-los i mueseitzar-los…o retirar-los a un museu on haurien de ser museïtzats. Sent sotmesos a consulta dels Tortosins aquestes dos ultimes opcions.

La primera…la de deixar-los al seu lloc, sense cap explicació es per mi un crim històric. I es que la Guerra Civil no s’ha explicat més que amb grans frases grandiloqüents i estudiades per dos bàndols. Provocant passions que porten a radicalismes destructius pels dos cantons, ignorant el valor històrica i a moltes vegades d’ajuda als historiadors. Ells poden traçar recorreguts d’unitats senceres gracies a ells, o saber on van caure alguns pilots, situant a lloc alguns fets lleugerament descrits en llibres. I no emmarcar-los en el correcte passatge històric seria com a mínim greu.

Segona, deixar-los allà, tot sent museïtzats i explicats. Idea aparentment bona…si no fos per la gent. Tots contaminats per les nostres simpaties, entorns familiars i entorns de vida…, aquesta museïtzació sempre serà sospitosa de tergiversació. Tot descuit en l’explicació serà interpretat com un intent de maquillatge i tot error serà atribuït a poca seriositat i a la desmemoria de la transició. Entrant de nou en una nova polèmica.

I la Tercera. Treure i esperar museïtzació. Pot semblar bona sens dubte…estan protegits contra vandalismes inoportuns…estan més o menys ben explicats…Però perden el context. A Tortosa van aprofitar un vell pilar de pont, a Gandesa es al Coll del Moro on Franco va dirigir la batalla, les esteles dels pilots de La Còndor són on el pilot va morir…tots són allà per alguna raó…i es allà on han de restar, a humil opinió d’aquest editor.

Així doncs…quina es la solució? No us puc respondre…vivim en un estat d’opinió que cap es bona…uns per tova…altres per massa dura. No sent solució en cap cas retirar-los sense més, esborrar una part de la història ja ho van fer els feixistes durant quaranta anys…i nosaltres no hem de ser com ells.

Restant doncs trobar una solució, que no convencerà ningú…ja ho sabem…però alguna cosa hi hem de fer…i jo no goso dir quina, ja que hi veig avantatges en les dos darreres…

Oriol Miró Serra.

19 de Juliol de 2016.

En numero 02 de la revista inclourà la recreació de Faió 2016

Benvolguts lectors, el numero 02 patirà un lleu retard en l’entrega, però serà justificat.

I es que us vull explicar com es una recreació per dins, essent la triada Faió, la més gran a la Península en aquests moments.

Així doncs us prego un xic de paciència, així com us animo a anar-hi. Podent viure un espectacle didàctic de primera mà.

Expositors, recreació activa, varietat d’uniformes i vehicles us portaran per moments a aquell Juliol del 38, de manera que podreu entendre millor el que van patir els nostres avis, per bé que salvant les distancies…

El vostre amic:

Oriol Miró Serra.

21 de Juliol de 2016.

36 – 39 Restes de la Guerra Civil, 01 Juliol 2016.

Index

  • Editorial.
  • Ebre, del bressol a la batalla, la LLeva del Biberó al cinema.
  • Barcelona bombardejada, la seva defensa.
  • Sentit demcràtic de la dreta espanyola 1936 – 2016.
  • Avui presentem Museo de la Batalla del Ebro, potser el millor museu de Guerra Civil.
  • Notes.
Pantalla 01
Pàgina interior

Aconsegueix aquí el teu exemplar per tauleta.

Aconsegueix aquí el teu exemplar per Kindle.

Sang als Pirineus. La Bossa de Bielsa.

Ara fa gairebé 78 anys es va acabar un dels episodis més tràgics del darrer conflicte, acabava el que es coneixia com la Bossa de Bielsa. On una divisió republicana havia resistit contra forces rebels molt superiors des de finals de Març del 38, aïllada entre els franquistes i la frontera francesa, essent aquesta frontera l’única via de fugida que van tenir civils i militars. Fugida que es va fer entre passos de muntanya nevats i freds terribles.

Doncs bé, aquest cap de setmana del 18 – 19 de Juny, aquest humil editor ha participat dels actes d’una gent esplèndida, Associació La Bolsa de Bielsa, que des de fa deu anys commemora aquesta proesa i drama, tot lluitant per no oblidar la lluita per uns ideals de llibertat i democràcia que trigaríem molt a recuperar.

Ells havien aglutinat sota el seu paraigües un munt d’associacions aragoneses i fins i tot alguna de fora, com era el cas de l’associació que m’acull a mi, El Regiment Pirinenc Numero 1, que recrea aquest antic regiment que va crear la Generalitat de Catalunya i va acaba allà junt als companys de la 43 divisió republicana.

Molts eren els actes d’aquesta commemoració, però potser el més vistós fou la pujada a Puerto Viejo, de 2378 metres d’alçada on no va faltar la presencia de la neu, i ruta de fugida de molts civils i militars. I ho faríem vestits com ells, lluny de la moderna roba de muntanya…lluny de la moderna tecnologia en calçat i altres, sent aquesta la nostra particular manera d’homenejar aquells valents. I es que coneixent les seves condicions pots apreciar millor els seus testimonis. No cregueu que va ser fàcil…però va resultar un esforç que humilment tornaria a repetir.

 

Primer numero de 36-39, Restes de la Guerra Civil

Index

  • Editorial.
  • Recreació Històrica: Sobre la Recreació, tot un mon ocult però necessari.
  • Patrimoni Material: La defensa de l´Algars, possible línia de defensa de Catalunya.
  • Reflexió Política: A la Guerra Civil tots hi van perdre, tots van ser víctimes…Tots hi vam perdre.
  • Avui Presentem: Tropa Guripa, Recreació Seriosa a YouTube.
  • Notes.
Págines de 36-39 Restes de la Guerra Civil 00
Págines de 36-39 Restes de la Guerra Civil 00

36-39, Restes de la Guerra Civil.

I tot i ser un primer numero, no vol ser un numero de prova, ja vol marcar una línia a seguir, tot combinant quatre grans categories amb un editorial. Sense oblidar una interessant secció de notes de ben segur necessàries, que us faran més entenedores les línies que llegireu.

Línies compostes per articles antics en data però plenament vigents, enriquits amb imatges i enllaços allà on calgui. On s’hi sumaran articles de nova creació ideats per a la revista, creant així una suma molt interessant que us ofereixo a vosaltres.

Així doncs, us animo fermament a descarregar-lo i portar-lo sempre amb vosaltres, podent-ne gaudir sempre que en vulgueu.

Aconsegueix el teu exemplar per tauleta picant aquí.

Aconsegueix el teu exemplar per kindle picant aquí.

 

 

Oriol Miró Serra

22 de Juny de 2016.

Patrimoni de la Guerra Civil, el seu estudi.

Estudiar trinxeres? Si són un forat a terra…

Potser us han fet aquesta pregunta…o fins i tot l’heu fet. I si bé teniu raó en part…us falta un llarg camí a recórrer, i aquest es el de la seva evolució, recollida en una pàgina de Facebook i en un blog personal d’anterior existéncia, www.orimiro78.com.

I de fet es el que trobareu en els articles de la revista, sempre un article dedicat a aquest cada vegada més valorat patrimoni, que de fet va significar un canvi en les tècniques de fortificació. Potser sent un traspàs de tècniques inspirades en la Primera Guerra Mundial ( Aleshores anomenada Gran Guerra ), passant a ser una introducció a les que s’utilitzaran Segona Guerra Mundial, marcades per un augment en potencia de totes les armes. Aviació letal, tancs ràpids i potents, artilleria mortal, armament lleuger  de tir més ràpid i altres tècniques en serien els seus condicionants.

Tot creant en ocasions una barreja de maneres de fer d’allò més interessants, que podreu anar entenent.

Un dels elements que us podran ajudar seran els esquemes gràfics, sovint realitzats a peu de camp, o ajudats per fotos en cas que això no pogués passar. Ells us donaran una idea més estructural, sense arribar a la categoria de plànol, però que ben segur apreciareu en la mesura de la didàctica.

Esquemes ilustratius.
Esquemes ilustratius.

A més…i no cal dir-ho, les fotografies. Que molt sovint mostraran el seu estat actual, ja que molt sovint no trobarem fotografies del seu estat passat, per bé que no descarto posar-les si en trobo.

També voldran ser descriptives, tant en estructura com en situació, volent ser un complement del text, al mateix temps que el text complementa les fotos, creant una simbiosi necessària i profitosa.

Fotografies.
Fotografies.

Així doncs, i després d’aquesta introducció. Us animo a fer-vos rostres els articles, tot trepitjant el terreny, de manera que creareu una imatge encara més completa d’aquest gran patrimoni que tenim. Que si bé no us convertirà en experts, cosa que considero impossible per la seva varietat…, si que farà que quan us trobeu en algun lloc nou no aneu desorientats, i pugueu entendre el que allà on sigueu teniu davant vostre.

22 de Juny de 2016.

Oriol Miró Serra.

Sobre la Recreació Històrica, tot un món ocult però necessari.

Recreació Històrica? Que es això?

Ben segur que molts dels lectors d’aquestes línies o han sentit això o ho han dit en algun moment de la seva vida, es per això, que per tancar aquesta sèrie d’articles he decidit explicar i intentar donar el valor que té aquesta activitat.

Així doncs, millor que comencem, podríem definir la Recreació Històrica com una activitat que vol explicar, honrar o escenificar fets històrics a través de persones uniformades o vestides segons la època corresponent. Havent estudiat aquests amb gran profunditat els usos i maneres de fer de època desitjada amb motiu de donar gran fidelitat a la seva representació. Mai disfressats ni sense respecte pel que representen, això ja no seria recreació.

Tenint clar aquest primer concepte, ja veiem que tractem amb una cosa seriosa i es possible que us hagin entrat més ganes de conèixer aquest mon, que anirem desgranant poc a poc.

Per què recrear i que recrear?

No es de fàcil resposta aquesta pregunta, normalment el recreador es un aficionat a la historia, que la respecta i que la vol explicar d’una manera activa, òbviament en gaudeix, però mai es ficarà a recrear si no cregués en la serietat de la seva activitat. Els motius poden passar per varies raons, igual que la època, aquestes poden ser polítiques, familiars, historiogràfiques, sentimentals i un llarg etcètera que moltes vegades barreja diverses d’elles.

Com us organitzeu?

L’ideal es en grups, ja que en bloc es fa més força i es guanya en presencia. Per no dir que això permet abordar projectes més ambiciosos. Aquests poden anar des de una unitat en específic, recuperar unitats d’un període específic, restaurar antics vehicles per fer-los renéixer, adquirir armament més pesat que les armes personals o el que pugeu imaginar. Com més nombrós sigui el grup més coses pot fer.

Això no treu que la recreació pugui ser tema d’un aficionat, si aquest té contactes, temps per estudiar i assistir a recreacions pot assistir a elles, essent un membre més del que podríem anomenar com a gran família.

Hi ha rivalitat entre vosaltres?

Si, clar…, però sana. Es de fet aquesta rivalitat que fa que un grup o recreador estigui en constant millora.

Però en aquest tema m’agradaria dir que la col·laboració es bastant més superior que la rivalitat, això pot implicar intercanvi de coneixements, fins i tot cessió de recreadors per actes específics i altre mena de col·laboracions, al capdavall estem en el mateix esforç i això pesa més.

Tota la recreació es militar?

No, també hi ha gent que recrea la vida civil, potser no sigui tan espectacular com veure un uniforme. Sigui de la època que sigui, però no us càpiga dubte que han fet exactament la mateixa feina de documentació que els grups de recreació militar i són igual de necessaris.

Com es s’aconsegueix la roba per recrear?

Depèn del tipus de recreació i de època escollida, des de fires, tendes de segona mà, regirar per casa, botigues especialitzades, roba actual fàcilment modificable i acabant a modistes que la sàpiguen fer de nou, que a vegades les talles són petites per nosaltres i no queda més remei que fer-la nova.

I el que no es roba?

Tornem al depèn, cada època, exercit i societat te les seves peculiaritats, però la resposta s’assembla a la de la roba, potser afegint artesans que sàpiguen treballar la pell, la fusta, el metall i altres especialitats. Ells seran de gran ajuda, ja que gràcies a la seva comprensió dels materials et pots evitar forces problemes futurs per un equip mal fet.

I les armes?

Es potser un dels grans temes, cada època té la seva pròpia “ historia “ i el millor es regir-se segons la legalitat vigent, moure els permisos necessaris i deixar-se assessorar pels que ja són dins d’aquest mon.

Em poso quatre coses velles i ja serveix…

Tothom que diu això està en un gran error, i es sent més del que sembla. I el cas perfecte per il·lustrar-ho es la Guerra Civil Espanyola, tota ella envoltada d’un núvol de desinformació.

Estenent-nos en aquest punt, per exempleritzar-ho ens trobem diverses fases de guerra i uniformitat, el que serveix per la fase de milícies, monos blaus i roba civil, no servirà per quan ja existia l’Exercit Popular Republicà on ja predominava el caqui, ja sigui recent fundat o en conflicte ja avançat.

També hem de mirar l’evolució de la moda, molta gent no es conscient de l’evolució de la moda a l’hora d’escollir la roba, no es el mateix la moda dels 70 que la dels anys 30.

I ja tancant el tema, a l’hora de recrear es millor agafar coses representatives, que n’entressin a milers, ja que es més possible que t’identifiquin com el que vols representar. Si tries una cosa minoritària o poc representativa corres el risc d’haver-te de justificar constantment, no està de més com a fons d’armari per casos especials però recomano una base fàcil d’identificar.

Això deu comportar molta feina no?

Doncs sí, molta foto, molt llibre i molta consulta amb gent afí a l’entorn recreatiu que et mous, sense descartar el món acadèmic, no hem d’oblidar que el pitjor crític d’un recreador es un altre recreador, que ha estudiat i ha fet el mateix esforç que tu.

Però no ens equivoquéssim, no hem de veure els companys recreadors com els nostres enemics, els comentaris que et puguin fer sobre la teva vestimenta gairebé sempre seran constructius i orientats a la millora, sempre corres el risc de trobar algun que no vulgui que entri més gent al que considera el seu jardí, però aquests són minoria, ja que si no fos d’aquesta manera la família recreadora mai creixeria i aquest no es el cas.

Política i recreació

Per sort o desgracia una relació massa estreta, i ja no parlem dels recreadors, parlem del públic o organització, els grups de recreació han de ser el més apolítics possible i si entren en el cercle de la politització ser ben conscients de les conseqü.ncies que això pot portar.

De cara al recreador, que es el que rebrà les primeres experiències, ha de tenir la tranquil·litat per explicar que ell només fa un paper i que el representa amb tota la fidelitat possible, ja que ell no deixa de ser un portal a un episodi històric.

Posant-me com exemple, jo m’he arribat a sentir que era carlí, falangista, austriacista, Comunista, independentista, anarquista, feixista, etcètera, només per l’uniforme que portava en aquell moment, i com haureu llegit alguns d’aquests adjectius es contradiuen entre sí.

Tipus de recreació.

Difícil resposta, però ho podem intentar. Posarem tres tipus de qualificació, una presencial, el que diuen Living History ( Historia Vivent ) i la de combat. No cal dir que a vegades es barregen entre sí, però procedirem a descriure-les.

Presencial: Aquesta es la que es dona a presentacions de llibres, visites acompanyades fent de guia, o actes de petit volum. La podríem definir com deixar-se veure i explicar tot el referent al teu uniforme, entorn històric tant temporal com físic, manera de fer, etc.

Living History ( Historia vivent ): Aquesta ja requereix un xic més d’infrastructura, pel que ja entrem de ple en el terreny dels grups. Aquests amb ajuda de tot de material adquirit escenifiquen vida de campament, entorn sanitari, instrucció, vida quotidiana no necessàriament militar i altres variants que ells hagin estudiat i puguin mostrar.

Requereix gran estudi i coordinació dels seus membres i unit a les pertinents explicacions dels seus membres al públic assistent dona una idea molt bona del fet a recrear, ja que les paraules dels recreadors s’han vist reforçades per les imatges vistes en directe.

Combat: Sens dubte la més espectacular, i òbviament reservada als grups de caire militar. Es la més complicada de realitzar, ja que requereix permisos de tota mena, zones segures per al públic, serveis públics de seguretat o sanitat. Molt difícil de realitzar si no trobes la col·laboració d’un municipi o entitat prou potent.

Centrant-nos en els grups podríem dir el mateix que el Living History, estudi, coneixement i coordinació dels seus membres són més necessaris que mai. Es una recreació molt dinàmica i tothom ha de saber el que ha de fer, però el resultat val molt la pena.

Arribats a aquest punt, i havent exposat les preguntes que més he sentit, espero haver abocat una mica de llum sobre un món força desconegut. Ben segur que quan un altre recreador llegeixi aquestes línies trobarà punts en els que no està d’acord.

Sobre el perquè jo he escrit aquestes línies, la resposta es fàcil, ho creia necessari i el fet de tenir experiència en recreació del període barroc, passant per Guerra Civil i acabant per Segona Guerra Mundial em dona un mínim de tres períodes històrics en els que m’he trobat de tot. Se que em falten un munt d’èpoques i que per més recreació que faci no arribaré a tots els períodes, sigui per falta de temps o per falta de valor. Es just per aquest motiu que dic que aquestes línies només són una escletxa de llum en la immensa foscor, que ben segur m’he oblidat de temes importants i que estic obert a noves experiències. I si aquestes m’han d’obligar a rescriure aquestes paraules en el futur…ho afrontaré encantat.

Oriol Miró Serra.(30 d’Abril de 2014).

 

La Recreació Històrica i el Patrimoni són companys de viatge, entreu i descobriu les seves múltiples formes de coexistència! Historical Reenactment and Heritage are traveling companions, enter and discover their multiple forms of coexistence! Loisirs historiques et Patrimoine sont des compagnons de voyage, entrez et découvrez leurs multiples formes de coexistence ! ¡La Recreación Histórica y el Patrimonio son compañeros de viaje, entra y descubre sus múltiples formas de coexistencia!