Recreació Històrica? Que es això?

Ben segur que molts dels lectors d’aquestes línies o han sentit això o ho han dit en algun moment de la seva vida, es per això, que per tancar aquesta sèrie d’articles he decidit explicar i intentar donar el valor que té aquesta activitat.

Així doncs, millor que comencem, podríem definir la Recreació Històrica com una activitat que vol explicar, honrar o escenificar fets històrics a través de persones uniformades o vestides segons la època corresponent. Havent estudiat aquests amb gran profunditat els usos i maneres de fer de època desitjada amb motiu de donar gran fidelitat a la seva representació. Mai disfressats ni sense respecte pel que representen, això ja no seria recreació.

Tenint clar aquest primer concepte, ja veiem que tractem amb una cosa seriosa i es possible que us hagin entrat més ganes de conèixer aquest mon, que anirem desgranant poc a poc.

Per què recrear i que recrear?

No es de fàcil resposta aquesta pregunta, normalment el recreador es un aficionat a la historia, que la respecta i que la vol explicar d’una manera activa, òbviament en gaudeix, però mai es ficarà a recrear si no cregués en la serietat de la seva activitat. Els motius poden passar per varies raons, igual que la època, aquestes poden ser polítiques, familiars, historiogràfiques, sentimentals i un llarg etcètera que moltes vegades barreja diverses d’elles.

Com us organitzeu?

L’ideal es en grups, ja que en bloc es fa més força i es guanya en presencia. Per no dir que això permet abordar projectes més ambiciosos. Aquests poden anar des de una unitat en específic, recuperar unitats d’un període específic, restaurar antics vehicles per fer-los renéixer, adquirir armament més pesat que les armes personals o el que pugeu imaginar. Com més nombrós sigui el grup més coses pot fer.

Això no treu que la recreació pugui ser tema d’un aficionat, si aquest té contactes, temps per estudiar i assistir a recreacions pot assistir a elles, essent un membre més del que podríem anomenar com a gran família.

Hi ha rivalitat entre vosaltres?

Si, clar…, però sana. Es de fet aquesta rivalitat que fa que un grup o recreador estigui en constant millora.

Però en aquest tema m’agradaria dir que la col·laboració es bastant més superior que la rivalitat, això pot implicar intercanvi de coneixements, fins i tot cessió de recreadors per actes específics i altre mena de col·laboracions, al capdavall estem en el mateix esforç i això pesa més.

Tota la recreació es militar?

No, també hi ha gent que recrea la vida civil, potser no sigui tan espectacular com veure un uniforme. Sigui de la època que sigui, però no us càpiga dubte que han fet exactament la mateixa feina de documentació que els grups de recreació militar i són igual de necessaris.

Com es s’aconsegueix la roba per recrear?

Depèn del tipus de recreació i de època escollida, des de fires, tendes de segona mà, regirar per casa, botigues especialitzades, roba actual fàcilment modificable i acabant a modistes que la sàpiguen fer de nou, que a vegades les talles són petites per nosaltres i no queda més remei que fer-la nova.

I el que no es roba?

Tornem al depèn, cada època, exercit i societat te les seves peculiaritats, però la resposta s’assembla a la de la roba, potser afegint artesans que sàpiguen treballar la pell, la fusta, el metall i altres especialitats. Ells seran de gran ajuda, ja que gràcies a la seva comprensió dels materials et pots evitar forces problemes futurs per un equip mal fet.

I les armes?

Es potser un dels grans temes, cada època té la seva pròpia “ historia “ i el millor es regir-se segons la legalitat vigent, moure els permisos necessaris i deixar-se assessorar pels que ja són dins d’aquest mon.

Em poso quatre coses velles i ja serveix…

Tothom que diu això està en un gran error, i es sent més del que sembla. I el cas perfecte per il·lustrar-ho es la Guerra Civil Espanyola, tota ella envoltada d’un núvol de desinformació.

Estenent-nos en aquest punt, per exempleritzar-ho ens trobem diverses fases de guerra i uniformitat, el que serveix per la fase de milícies, monos blaus i roba civil, no servirà per quan ja existia l’Exercit Popular Republicà on ja predominava el caqui, ja sigui recent fundat o en conflicte ja avançat.

També hem de mirar l’evolució de la moda, molta gent no es conscient de l’evolució de la moda a l’hora d’escollir la roba, no es el mateix la moda dels 70 que la dels anys 30.

I ja tancant el tema, a l’hora de recrear es millor agafar coses representatives, que n’entressin a milers, ja que es més possible que t’identifiquin com el que vols representar. Si tries una cosa minoritària o poc representativa corres el risc d’haver-te de justificar constantment, no està de més com a fons d’armari per casos especials però recomano una base fàcil d’identificar.

Això deu comportar molta feina no?

Doncs sí, molta foto, molt llibre i molta consulta amb gent afí a l’entorn recreatiu que et mous, sense descartar el món acadèmic, no hem d’oblidar que el pitjor crític d’un recreador es un altre recreador, que ha estudiat i ha fet el mateix esforç que tu.

Però no ens equivoquéssim, no hem de veure els companys recreadors com els nostres enemics, els comentaris que et puguin fer sobre la teva vestimenta gairebé sempre seran constructius i orientats a la millora, sempre corres el risc de trobar algun que no vulgui que entri més gent al que considera el seu jardí, però aquests són minoria, ja que si no fos d’aquesta manera la família recreadora mai creixeria i aquest no es el cas.

Política i recreació

Per sort o desgracia una relació massa estreta, i ja no parlem dels recreadors, parlem del públic o organització, els grups de recreació han de ser el més apolítics possible i si entren en el cercle de la politització ser ben conscients de les conseqü.ncies que això pot portar.

De cara al recreador, que es el que rebrà les primeres experiències, ha de tenir la tranquil·litat per explicar que ell només fa un paper i que el representa amb tota la fidelitat possible, ja que ell no deixa de ser un portal a un episodi històric.

Posant-me com exemple, jo m’he arribat a sentir que era carlí, falangista, austriacista, Comunista, independentista, anarquista, feixista, etcètera, només per l’uniforme que portava en aquell moment, i com haureu llegit alguns d’aquests adjectius es contradiuen entre sí.

Tipus de recreació.

Difícil resposta, però ho podem intentar. Posarem tres tipus de qualificació, una presencial, el que diuen Living History ( Historia Vivent ) i la de combat. No cal dir que a vegades es barregen entre sí, però procedirem a descriure-les.

Presencial: Aquesta es la que es dona a presentacions de llibres, visites acompanyades fent de guia, o actes de petit volum. La podríem definir com deixar-se veure i explicar tot el referent al teu uniforme, entorn històric tant temporal com físic, manera de fer, etc.

Living History ( Historia vivent ): Aquesta ja requereix un xic més d’infrastructura, pel que ja entrem de ple en el terreny dels grups. Aquests amb ajuda de tot de material adquirit escenifiquen vida de campament, entorn sanitari, instrucció, vida quotidiana no necessàriament militar i altres variants que ells hagin estudiat i puguin mostrar.

Requereix gran estudi i coordinació dels seus membres i unit a les pertinents explicacions dels seus membres al públic assistent dona una idea molt bona del fet a recrear, ja que les paraules dels recreadors s’han vist reforçades per les imatges vistes en directe.

Combat: Sens dubte la més espectacular, i òbviament reservada als grups de caire militar. Es la més complicada de realitzar, ja que requereix permisos de tota mena, zones segures per al públic, serveis públics de seguretat o sanitat. Molt difícil de realitzar si no trobes la col·laboració d’un municipi o entitat prou potent.

Centrant-nos en els grups podríem dir el mateix que el Living History, estudi, coneixement i coordinació dels seus membres són més necessaris que mai. Es una recreació molt dinàmica i tothom ha de saber el que ha de fer, però el resultat val molt la pena.

Arribats a aquest punt, i havent exposat les preguntes que més he sentit, espero haver abocat una mica de llum sobre un món força desconegut. Ben segur que quan un altre recreador llegeixi aquestes línies trobarà punts en els que no està d’acord.

Sobre el perquè jo he escrit aquestes línies, la resposta es fàcil, ho creia necessari i el fet de tenir experiència en recreació del període barroc, passant per Guerra Civil i acabant per Segona Guerra Mundial em dona un mínim de tres períodes històrics en els que m’he trobat de tot. Se que em falten un munt d’èpoques i que per més recreació que faci no arribaré a tots els períodes, sigui per falta de temps o per falta de valor. Es just per aquest motiu que dic que aquestes línies només són una escletxa de llum en la immensa foscor, que ben segur m’he oblidat de temes importants i que estic obert a noves experiències. I si aquestes m’han d’obligar a rescriure aquestes paraules en el futur…ho afrontaré encantat.

Oriol Miró Serra.(30 d’Abril de 2014).