Index
Editorial.
“Muy didáctico”, “enriquecedor”, “ojala se prolongue en el tiempo y cada año se repita”
Defensa de costa, Franco a Mallorca.
Una Batalla…cinc entitats museístiques. Una Batalla com incentiu turístic.
Madre anoche en las trincheras
Editorial
Ebre, del bressol a la batalla, ni tan bona ni tan dolenta.
I es que pel moment només he llegit critiques per part de recreadors en direcció negativa, quan no es així…ara ho anirem desarrollant, no us quedeu amb el titular…que us conec.
Jo no sé ells, però he participat en més d’una gravació com a recreador, i sé que massa sovint no s’ens fa cas per que no funcionaria en pantalla…o això creuen ells. La qüestió es que massa poques vegades ens fan cas i el nostre paper es basa en salvar el que sigui salvable.
Després, i això es una llança a favor del film…em podeu dir quantes pel·lícules de la Guerra Civil recordeu que es tracti la guerra com a guerra amb tota cruesa…sense anar als anys 60 en plena dictadura? No és això una bona noticia?
Tema vestuari…ni decebut…ni content. Per una banda no s’ha fet cas dels que deien qualsevol cosa serveix, mostrant roba caqui i apartant pantalons de pana, camises blanques i boines que tan abundants són en alguna associació. Cosa que em sembla bona noticia, noticia espatllada per al poc rigor en l’elecció de correatges per part de vestuari…entenent aquí que hi poden haver hagut des de problemes per falta d’existències a problemes de preu. Deixeu-me dir que també trobo a faltar cascs, que no per escassos…eren invisibles. I deixeu-me felicitar la part de vestuari en que els uniformes brutegen només mirar-los…ja era hora carai.
Tema disciplina, es mostra instrucció…a la merda el mite dels biberons que no sabien ni formar…cosa que d’altra banda algunes associacions escampen, malgrat existir llibres que expliquen que com aquell que diuen que quasi era l’única cosa que sabien fer. I més si tenim en compte que situen aquests nois en la divisió de Lister…que tou no era amb la seva tropa.
Anem a la manera de moure’s dels soldats, no es dolenta del tot…aquí hi ha hagut assessorament i es veu…corren ajupits, fins i tot intenten maniobrar a vegades. I per bé que això d’arraulir-se com a conills en ple atac a un niu de metralladora es com a mínim imprudent…ho atribuiré a necessitats de càmera.
Sanitat, prou encertada i veraç, escollint una cova volent emular la cova hospital de La Bisbal de Falset, ara…voler inspirar-se en la Nan Green…atrevit…els que hem llegit qui era no se si l’hem reconeguda com ens la féiem…un risc molt gran agafar una personalitat tan definida. Potser hagués estat més fàcil no arriscar-se a posar nom…o inventar-lo, i es que si us animeu a investigar sobre aquesta dona…veureu que s’assembla com un ou a una castanya.
La part de l’enfrontament entre Negrín i Azaña…per bé que exagerat…m’ha agradat, defineixen la necessitat política de la batalla, i les diferencies que ja hi havia a nivell dels dirigents.
paisatge…la natura no sempre es encertada…i es que si heu estat a l’Ebre haureu vist matoll baix i pi, per bé que gent de terreny et pot mostrar zones de carrasques en plena Serra de Pàndols, com es veu a la pel·lícula. Però creieu-me que he vist eleccions pitjors. Altre cop atribuiré a que es més practic cara a càmera un terreny net que brut…afegint que en aquella època tot es feia amb llenya…i l’aprofitament del sotabosc era molt més intens…per tant…no seria descabellada del tot una imatge de boscos nets.
I aquí em quedo des del punt de vista de recreador…, no per no tenir més temes a tocar, que algun podríem tocar…com el comandament…el tema censura de correu i altres…però tots van en la mateixa línia del no es tan dolenta ni tan bona…
Ells són els primers en reconéixer que es una ficció i que a vegades el guió s’escriu fent equilibris que saps mai convenceran a tots, argumentació que defensa l’autor d’aquestes línies que llegiu ara per experiència pròpia que el trasllada als seus principis. Equilibris que han portat als mes puristes a criticar l’argument, que podria ser millor o pitjor…això ja ho deixo a elecció i gust personal de cada persona. Però en qualsevol cas es un primer pas que pot obrir les portes a nous investigadors, o si més no posar una mica de llum on no hi havia.
I aquests nous investigadors…ja veuran els errors del metratge a mesura que llegeixin o investiguin.
El que si em queixo, i no es culpa directa dels guionistes per ser el missatge que s’ha inculcat sempre…Tots ens vam fer mal, va ser una guerra entre germans.
Si, ben cert…però per quan una pel·lícula valenta que digui clarament qui eren els defensors d’una legalitat i una democràcia. I els que es van sublevar per salvar un model de pàtria més totalitària i costumista, potser tement els seus negociats i parcel·les de poder?
Si nois…reclamo valentia, a que esperarem per explicar la veritat? Cent anys per si de cas queda algú? No va sent hora d’explicar les causes del conflicte com a tal? I no centrar-se en una guerra iniciada per l’exercit amb el suport de l’església i els poders de la dreta, que alhora no es diu prou clar? Jo penso que sí.
La qüestió es…i ja tancant…que si que té errors, però li he vist un bon principi i una bona idea. Idea que pot millorar si es fa més cas als que estudien el tema…i una mica menys a la càmera o al guió…sabent que aquest punt es molt delicat, ja que…per desgracia sembla que a vegades regni el «que la realitat no espatlli un bon pla»
Sobre la visió històrica que dona…reconec haver-me rendit, ja no confio que aquesta societat expliqui les causes reals del conflicte, i les raons ja les sabem…sabem qui va guanyar…i sabem que mai van marxar del tot.
Oriol Miró Serra.
29 de Novembre de 2016.
