Archivo de la categoría: Reflexió

Subirats i Abrera marquen l’entrada d’any / Subirats and Abrera mark the beginning of the year / Subirats et Abrera marquent le début de l’année / Subirats y Abrera marcan la entrada de año.

Version française après l’Anglaise

Subirats i Abrera marquen l’entrada d’any.

Gener ha tornat ser sinònim de Subirats, que no per habitual significa menys important, i hem afegit Abrera, fent entrar una recreació més a l’entorn de les batalles que es van dur a terme als entorns de Barcelona el gener de 1939. I si es veritat que aquests no tenen el renom de les grans batalles, no podem oblidar que gràcies a aquests combats molta gent va salvar la vida.


Moment de l’acte d’Abrera / Moment of the Abrera event / Moment de l’événement Abrera / Momento del acto de Abrera

Entrant ja en matèria, per tant, parlant de Subirats, aquest any hem tornat a ser suport durant els tres dies de les Jornades de Memòria de Subirats, per bé que, com sempre, diumenge es el dia més destacat.

I si bé no ens podem queixar de Subirats, aquesta vegada les jornades van estar tacades de tragèdia. Un accident local va obligar a moure l’acte de divendres, que es farà, però que encara no te data fixe. La resta, va continuar, no sense sentiment, però es va fer el cor fort i es va seguir endavant.

Per tant, el que havia de ser el segon acte, va passar a ser el primer, però quin primer!

Ja coneixem la pujada al turó de les mentides, i les lectures de poemes triats per trencar animes, però aquest any ho havíem vitaminat!

Dos municipis, Olesa de Bonesvalls i Subirats es trobarien al Coll d’Esteles, i d’allà pujarien al turó de les mentides. I clar que hi hauria lectures, però ei! Que tal si hi afegim l’equip que va treballar en l’exhumació dels combatents trobats a la serra fa uns anys i que ara descansen al cementiri d’Olesa.


Moment de l’acte del dissabte al Turó de les Mentides / Moment of the Saturday event at Turó de les Mentides / Moment de l’événement du samedi au Turó de les Mentides / Momento del acto del sábado en el Turó de les Mentides

Tot això ben amenitzat amb música i vosaltres…si, els que esteu llegint ara!

Si que es veritat que no hem citat la pujada de recreadors, però es que aquest any s’havien quedat abaix preparant el terreny de l’endemà.

Ben cert que a la tarda hi havia teatre, que el CESUB quan s’hi posa, s’hi posa! Però a nosaltres ens tocava preparar la recreació del diumenge, i ben mudats que havíem d’estar, que venia la tele tu!


Si voleu veure la noticia, piqueu damunt de la foto / If you want to see the news, click on the photo / Si vous voulez voir les nouvelles, cliquez sur la photo / Si desea ver la noticia, pique sobre la foto

El diumenge, com des del 2017, tocava la ruta per les trinxeres d’última defensa, i creixent cada any. Aquest any portàvem sanitat, transmissions, fortificació, Socors Roig internacional i el Cós Històric de Mossos d’esquadra.

Ruta que va sortir més que bé, com no podia ser d’altre manera, cosa que mica en mica confirma que es millor avisar als grups i deixar que facin, lluny d’intervencionismes en la seva manera de treballar.


Aquest any, com a novetat varem tenir el Cos Históric de Mossos d’Esquadra / This year, as a novelty we had the Historical Corps of the Mossos d’Esquadra / Cette année, comme nouveauté, nous avons eu le Corps Historique des Mossos d’Esquadra / Este año, como novedad, tuvimos el Cuerpo Histórico de Mossos d’Esquadra

Abrera no es nou tampoc! Si de cas es un moviment temporal de Juliol a Gener, acostant-se una mica a la realitat dels combats de 1939, si més no en temperatures. Cosa que feia que portar la roba d’hivern, la que portarien aquell gener del 39, no fos un suïcidi!


Presentació de l’acte d’Abrera, pica damunt per veure l’article de l’ajuntament / Presentation of the Abrera event, click on it to see the city council article / Présentation de l’événement Abrera, cliquez dessus pour voir l’article de la mairie / Presentación del acto de Abrera, pica encima para ver el artículo del ayuntamiento

D’Abrera introduiré el concepte, expositors en una trinxera històrica, on els grups es senten còmodes i poden exposar-se com toca, i saben!

Però, on vull entrar en altres aspectes, com és el de la logística, i les seves variants.

Un exemple es la variabilitat dels formats, per exemple, a Subirats, donades les característiques de les trinxeres que permeten un grup dirigit, a les d’Abrera es va triar per demanar als visitants que es dividissin en grups de confiança i anessin recorrent els expositors. El motiu de la elecció fou que les abrerenques són molt més compactes que les penedesenques, i les primeres s’haguessin omplert ben aviat, tal vegada fent-les arribar al col·lapse.

Clar, això porta en el llenguatge del grups, encara que no sigui massa, hi ha diferències. No es el mateix que et portin el grup de visitants, que els visitants vinguin a tu, aquesta segona opció implica saber-se vendre una mica, també la primera, però en la primera els visitants saben que hi ha un discurs, mentre en la segona el discurs el fas tu com a recreador, i has de convèncer als visitants que han triat bé.


Ens encanta la gent i la explicació de tu a tu / We love people and one-on-one explanations / Nous aimons les gens et les explications individuelles / Nos encanta la gente y la explicación de tú a tú

En aquest cas, ja he dit que la diferència es poca, però en tens.

I si, hi ha més variants i diferencies, però aquestes donarien per un article dels llargs, i no tinc ganes de fer-vos patir tal tortura per avui.

Arribats a aquest punt, poc més ens queda que acomiadar-nos, però abans cal dir que tot això es un moviment global d’entitats, no només recreadores. Hi ha gestors de patrimoni, hi ha comunicadors, entitats municipals i culturals de diverses menes, i un llarg etcètera que poc a poc troben els camins conjunts. I aquests camins per caminar, de ben segur donaran sorpreses d’allò més agradables.

Oriol Miró Serra

15 de febrer de 2025


No podia faltar la ofrena floral / The floral offering could not be missed / L’offrande florale ne pouvait pas être manquée / No podía faltar la ofrenda floral

La feina de GRH El Comité sempre es brillant / The work of the HR Committee is always brilliant / Le travail du Comité RH est toujours brillant / El trabajo de GRH El Comité siempre es brillante

L’expositor de transmissions sempre brilla / The transmission display always shines / L’exposant de transmission brille toujours / El expositor de transmisiones siempre brilla

Subirats et Abrera marquent le début de l’année.

Janvier est redevenu synonyme de Subirats, ce qui ne veut pas dire moins important, et nous avons ajouté Abrera, introduisant une autre reconstitution des batailles qui ont eu lieu dans les environs de Barcelone en janvier 1939. Et s’il est vrai que celles-ci n’ont pas la réputation de grandes batailles, nous ne pouvons pas oublier que grâce à elles, de nombreuses personnes ont sauvé leur vie.
En entrant donc dans le sujet, en parlant de Subirats, cette année encore nous avons été un soutien pendant les trois jours des Subirats Memorial Days, même si, comme toujours, le dimanche est le jour le plus important
Et même si nous ne pouvons pas nous plaindre de Subirats, cette fois-ci la conférence a été entachée par une tragédie. Un accident local a forcé le report de l’événement de vendredi, qui aura lieu, mais n’a pas encore de date fixe. Le reste, continua-t-il, non sans émotion, mais il reprit courage et continua son chemin.
Ainsi, ce qui devait être le deuxième acte est devenu le premier, mais quelle première !
On connaît déjà l’ascension de la colline des mensonges, et les lectures de poèmes choisis pour briser les âmes, mais cette année on l’a vitaminé !

Deux municipalités, Olesa de Bonesvalls et Subirats, se réuniraient au Coll d’Esteles, et de là monteraient jusqu’à la Colline des Mensonges. Et bien sûr, il y aurait des lectures, mais bon ! Que diriez-vous d’ajouter l’équipe qui a travaillé à l’exhumation des combattants retrouvés dans les montagnes il y a quelques années et qui reposent désormais au cimetière d’Olesa.
Tout cela bien agrémenté de musique et de vous… oui, ceux d’entre vous qui lisez en ce moment !
Il est vrai que nous n’avons pas évoqué l’augmentation du nombre de reconstituteurs, mais cette année, ils étaient restés en bas pour préparer le terrain pour le lendemain.
C’est vrai qu’il y avait du théâtre l’après-midi, et quand le CESUB fait du spectacle, il fait du spectacle ! Mais c’était à nous de nous préparer pour la récréation du dimanche, et il fallait être très bien habillé, car la télé arrivait !
Dimanche, comme depuis 2017, le parcours à travers les dernières tranchées de défense était en cours, et s’élargissait chaque année. Cette année, nous avons apporté la santé, les transmissions, la fortification, le Secours Rouge international et le Corps Historique des Mossos d’esquadra.
Un parcours qui s’est plus que bien passé, comme il ne pouvait en être autrement, qui confirme petit à petit qu’il vaut mieux prévenir les groupes et les laisser faire leur travail, loin de l’interventionnisme dans leur façon de travailler.


L’equip de sanitat i Socors Roig Internacional va complir més que bé! / The health team and International Red Cross did a great job! / L’équipe de santé et la Croix-Rouge internationale ont fait un excellent travail ! / ¡El equipo de sanidad y Socorro Rojo Internacional cumplió más que bien!

Abrera n’est pas nouveau non plus ! Il s’agit en tout cas d’un mouvement temporaire de juillet à janvier, se rapprochant un peu plus de la réalité des combats de 1939, du moins en termes de températures. Ce qui signifiait que porter des vêtements d’hiver, ceux qu’ils porteraient en janvier 1939, n’était pas un suicide !
Depuis Abrera je présenterai le concept, des exposants dans une tranchée historique, où les groupes se sentent à l’aise et peuvent s’exposer comme ils le souhaitent, et ils savent comment !
Mais là, je veux aborder d’autres aspects, comme la logistique et ses variantes.
Un exemple est la variabilité des formats, par exemple, à Subirats, étant donné les caractéristiques des tranchées qui permettent un groupe dirigé, dans celles d’Abrera, il a été choisi de demander aux visiteurs de se diviser en groupes de confiance et de faire le tour des exposants. La raison de ce choix était que les Abrerencas sont beaucoup plus compacts que les Penedesans, et les premiers se seraient remplis très rapidement, provoquant peut-être leur effondrement.
Bien sûr, cela se répercute dans le langage des groupes, même si ce n’est pas trop important, il y a des différences. Ce n’est pas la même chose que de faire venir le groupe de visiteurs à vous, cette deuxième option implique de savoir se vendre un peu, comme la première, mais dans la première les visiteurs savent qu’il y a un discours, tandis que dans la seconde le discours est fait par vous en tant que reconstituteur, et vous devez convaincre les visiteurs qu’ils ont bien choisi.


Petit expositor d’una posició defensiva / Small exhibitor of a defensive position / Petit exposant d’une position défensive / Pequeño expositor de una posición defensiva


Dans ce cas, j’ai déjà dit que la différence est petite, mais vous l’avez.
Et oui, il y a plus de variantes et de différences, mais ce serait un long article, et je n’ai pas envie de vous faire subir une telle torture aujourd’hui.
À ce stade, il ne nous reste plus qu’à dire au revoir, mais il faut d’abord dire que tout cela est un mouvement mondial d’entités, pas seulement de récréateurs. Il y a des gestionnaires du patrimoine, il y a des communicateurs, des entités municipales et culturelles de toutes sortes, et une longue liste d’autres qui trouvent peu à peu des chemins communs. Et ces sentiers de promenade vous réserveront sûrement les plus agréables surprises.

Oriol Miró Serra
15 février 2025


Explicacions sobre com es van exhumar els soldats trobat a Serra de Riés / Explanations about how the soldiers found in Serra de Riés were exhumed / Explications sur la manière dont les soldats retrouvés à Serra de Riés ont été exhumés / Explicaciones sobre cómo se exhumaron los soldados encontrados en Serra de Riés

ENLLAÇOS:

Reportatge de TV3

Article sobre les Jornades d’Abrera

I ja hem resolt el novembre! / And we have already solved November! / Et nous avons déjà résolu novembre ! / ¡Y ya hemos resuelto en noviembre!

I ja hem resolt el novembre!

Novembre ha estat més relaxat, però no per això inactiu. Botiga de l’Àvia, Subirats, Flix, Castellvell i Barcelona han estat els nostres destins, i totes en ben variades funcions.

De fet, ha estat un recull d’activitats ja conegudes per vosaltres, i de fet, l’activitat que es surt de mare, es la darrera, a Barcelona, i per la que començarem. Malgrat ser la darrera en fer-se!

Ha estat al curs anomenat «L’Art d’Explicar la Història», organitzat per Artixoc i Escena Històrica, qui ens va concedir poder fer un taller pràctic que permetés explicar el concepte de recreació propera a professionals de la difusió cultural. Taller que a la pràctica s’ha convertit en un aprenentatge per tots els participants.


A falta d’imatges de la sessió per compromisos amb el curs, de moment us deixem el cartell! / In the absence of images from the session due to commitments with the course, for now we leave you the poster! / En l’absence d’images de la séance en raison d’engagements avec le cours, pour l’instant nous vous laissons l’affiche ! / A falta de imágenes de la sesión por compromisos con el curso, ¡de momento os dejamos el cartel!

Era, a més, una tornada a les explicacions de cert prestigi, després de la pèrdua del curs universitari de Robres, perdut per causes polítiques internes del territori aragonès.

Aquesta sessió fou duta a terme al Museu d’Història de Catalunya, envoltat, com he dit, de grans professionals que no tenien por a preguntar ni exposar els seus casos. Convertint-se a la pràctica en una trobada de difusors enriquint-se els uns als altres. I, no se ben bé que en sortirà, però alguna cosa, i bona!

Flix l’he deixat en segon lloc, però es que es disputava el primer lloc molt frec a frec, tal vegada el fet de ser un vell conegut ha fet que entrés en segon lloc.

Però no per ser un vell conegut es menys, i es que aquesta recreació que combina museu viu amb batalla s’ha guanyat un lloc en els paràmetres de qualitat.

La coneixeu, pel matí expositors, aquesta vegada explicant la història de Flix durant la guerra. I per la tarda recreació del darrer combat.


I així es com se’ns veu des del públic, receptor de la nostra activitat cultural / And this is how we are seen by the public, the recipient of our cultural activity. / Et c’est ainsi que nous sommes perçus par le public, destinataire de notre activité culturelle. / Y así es como se nos ve desde el público, receptor de nuestra actividad cultural

Sabem que hi ha molts expositors, i que tots tenen la seva qualitat. La crema de l’església, el bombardeig, l’evacuació i molts altres mereixerien línies de l’article. Però, i crec que ho entendreu!, nosaltres ens centrarem en el nostre, dut a terme de manera brillant per dos membres de l’equip, centrat en l’escola civil i com un dels seus mestres anuncia que s’ha apuntat a les Milícies de Cultura. Mostrant així la declaració d’intencions d’una republica que volia educar tant en temps de pau, com en temps de guerra.

Havíem de ser més, però qui coneix la dinàmica de l’associacionisme, sap que a vegades apareixen compromisos ineludibles que obliguen a modificar els plans.

Per sort, un d’aquests compromisos ineludibles, tenia a veure amb la difusió cultural, motiu pel qual no ens avergonyim de posar-lo aquí. I es que ja sabeu que col·laborem amb altres entitats.

El motiu va ser el Barri de la Marina del Port, explicat a través de la Botiga de l’Àvia, que explica les anades i vingudes del barri a través de les seves botigues centenàries o emblemàtiques.


Diem que passem per patrimoni viu, però malauradament també passem pel seu record, aquí un antic cinema / We say we pass through living heritage, but unfortunately we also pass through its memory, here an old cinema / On dit qu’on traverse un patrimoine vivant, mais malheureusement on traverse aussi sa mémoire, ici un vieux cinéma / Decimos que pasamos por patrimonio vivo, pero desgraciadamente también pasamos por su recuerdo, aquí un antiguo cine

Cosa que s’agraeix, ja que reconeixem que ens apassiona el patrimoni, però si aquest patrimoni encara es viu, a vegades amb mala salut de ferro…, cal fer el possible per que aquesta salut millori i aguantin alguna generació més, i més en una època de gegants internacionals famolencs.

I de La Marina anirem al Penedès, on Ultima Defensa de Barcelona i Sabors en temps de guerra ens esperaven. Ja sabeu, cada tercer diumenge de més a Subirats, aquesta vegada amb dos grups ben participatius, que a més, ens van «regalar» bones fotos de com fem la guia.

Ho destaco per que no sabeu fins al punt que les vostres imatges ens donen la visió de fora, anant molt més enllà de la tradicional però estàtica, per bé que necessària…, foto de grup.


Ens acostem i parlem, us mostrem un gràfic o comentem la jugada amb vosaltres / We come up to you and talk, show you a graph or discuss the play with you. / Nous venons discuter, vous montrer un tableau ou discuter de la pièce avec vous / Nos acercamos y hablamos, le mostramos un gráfico o comentamos la jugada con vosotros FOTOS DE BIEL DIBUIXANT

I ens queda Castellvell, posat en darrer lloc per una lògica de grup temporal, ja que de fet, estem fent la crònica a la inversa i La Marina, Subirats i Flix van ser tot el mateix cap de setmana. Ben segur que ho entendreu.

Mica en mica va tornant-se, qui sap si es pot convertir en periòdic, donant valor a allò de recreació històrica i patrimoni junts. Simbiosi necessària que des d’aquestes línies defensem! I per segona vegada, aquesta línia de recreació ha estat duta a terme des del món civil, que poc a poc va guanyant terreny.


Dels bombardeigs a la gana, no enaltim la guerra!, n’expliquem les conseqüències / From bombings to hunger, we don’t glorify war! We explain its consequences /Des bombardements à la faim, on ne glorifie pas la guerre !, on vous explique les conséquences / De los bombardeos al hambre, ¡no enaltecemos la guerra!, explicamos las consecuencias

Amb tot, també ens hem dedicat a la part patrimonial pura, dedicant part del novembre al Front del Segre. La zona de Lo Morinyol i Preixens ens han donat material que ja podeu veure al Canal de YouTube, i que malgrat l’elaboració «rústica» que s’ha triat com a métode, segur que trobeu prou interessant.

Arribant ja al final d’aquestes línies, que han construït una de les cròniques més llargues de les fetes darrerament, però, que carai!, de vegades cal tractar una mica millor el llenguatge, i no posar-li fre. Que al ritme que anem, i potser per la dictadura de l’audiovisual, si no hi fem res, perdrem bona part de l’escriptura.

Oriol Miró Serra

9 de desembre de 2024


A falta d’imatges de la sessió per compromisos amb el curs, de moment us deixem el cartell! / In the absence of images from the session due to commitments with the course, for now we leave you the poster! / En l’absence d’images de la séance en raison d’engagements avec le cours, pour l’instant nous vous laissons l’affiche ! / A falta de imágenes de la sesión por compromisos con el curso, ¡de momento os dejamos el cartel!

Blanc i negre o color? Com era la vida? Ens hem d’adaptar a la tècnica del moment? / Black and white or color? What was life like? Should we adapt to the technology of the moment? / Noir et blanc ou couleur ? comment était la vie Devons-nous nous adapter à la technique du moment ? / ¿Blanco y negro o color? ¿Cómo era la vida? ¿Debemos adaptarnos a la técnica del momento?

El petit comerç es el formigó de la societat, en alguns casos fins i tot des de fa més de cent anys / Small businesses are the concrete of society, in some cases even for more than a hundred years. / La petite entreprise est le béton de la société, dans certains cas même depuis plus de cent ans / El pequeño comercio es el hormigón de la sociedad, en algunos casos incluso desde hace más de cien años

Escolteu les paraules que us volen dir els materials / Listen to the words the materials want to tell you / Écoutez les mots que les matériaux veulent vous dire / Escuche las palabras que quieren decirles los materiales

Et nous avons déjà résolu novembre !

Novembre a été plus détendu, mais pas inactif pour cette raison. Botiga de l’Avia, Subirats, Flix, Castellvell et Barcelone ont été nos destinations, et toutes dans des fonctions très variées.
En fait, il s’agit d’un ensemble d’activités que vous connaissez déjà, et en fait, l’activité qui quitte la mère est la dernière, à Barcelone, et celle avec laquelle nous commencerons. Bien que ce soit le dernier à faire !
Il a suivi le cours intitulé «L’art d’expliquer l’histoire», organisé par Artixoc et Escena Històrica, qui nous ont donné l’opportunité de réaliser un atelier pratique qui nous a permis d’expliquer le concept de récréation rapprochée aux professionnels de la diffusion culturelle. Atelier qui, en pratique, est devenu une expérience d’apprentissage pour tous les participants.
Il s’agissait en outre d’un retour aux explications d’un certain prestige, après la perte du cursus universitaire de Robres, perdu pour des raisons politiques internes au territoire aragonais.

Cette séance s’est déroulée au Musée d’Histoire de Catalogne, entourée, comme je l’ai dit, de grands professionnels qui n’ont pas eu peur de poser des questions ou de présenter leur cas. Devenant en pratique une rencontre de diffuseurs s’enrichissant mutuellement. Et, je ne sais pas trop ce qui va en résulter, mais quelque chose, et bien !
J’ai laissé Flix à la deuxième place, mais on sait que la première place a été très souvent disputée, peut-être que le fait d’être une vieille connaissance l’a fait arriver à la deuxième place.


Les escenes sempre tenen guió, i aquest busca remoure consciencies! / The scenes always have a script, and this one seeks to stir consciences! / Les scènes ont toujours un scénario, et celui-ci cherche à sensibiliser ! / ¡Las escenas siempre tienen guión, y éste busca remover conciencias!

Mais ce n’est pas pour autant une vieille connaissance, et cette récréation qui combine musée vivant et bataille a gagné une place dans les paramètres de qualité.
Vous la connaissez, grâce aux exposants du matin, qui racontent cette fois l’histoire de Flix pendant la guerre. Et pour la recréation de l’après-midi du dernier combat.
Nous savons qu’il y a de nombreux exposants, et qu’ils ont tous leur qualité. L’incendie de l’église, les bombardements, l’évacuation et bien d’autres mériteraient des lignes d’article. Mais, et je pense que vous l’aurez compris !, nous nous concentrerons sur la nôtre, réalisée avec brio par deux membres de l’équipe, en nous concentrant sur l’école civile et comment l’un de ses professeurs annonce qu’il s’est inscrit dans les Milices de la Culture. Montrant ainsi la déclaration d’intentions d’une république qui voulait éduquer aussi bien en temps de paix qu’en temps de guerre.

Nous aurions dû être plus nombreux, mais quiconque connaît la dynamique de l’associationnisme sait que des engagements parfois inévitables apparaissent et obligent à modifier les plans.
Heureusement, l’un de ces engagements incontournables concernait la diffusion culturelle, c’est pourquoi nous n’avons pas honte de le mettre ici. Et vous savez déjà que nous collaborons avec d’autres entités.
La raison en était le Barri de la Marina del Port, expliqué à travers la Botiga de l’Avia, qui explique les allées et venues du quartier à travers ses boutiques séculaires ou emblématiques.
Ce qui est appréciable, puisque nous reconnaissons que nous sommes passionnés par le patrimoine, mais si ce patrimoine se perpétue encore, parfois avec une santé de fer médiocre…, il faut tout mettre en œuvre pour améliorer cette santé et perdurer encore quelques générations, et encore plus à une époque de géants internationaux affamés.
Et de La Marina, nous nous dirigerons vers le Penedès, où nous attendaient Ultima Defensa de Barcelona et Sabors en time de war. Vous savez, tous les troisièmes dimanches à Subirats, cette fois avec deux groupes très participants, qui nous ont également «offert» de bonnes photos de la façon dont nous faisons le guide.
Je le souligne car vous ne savez pas à quel point vos images nous donnent le regard de l’extérieur, allant bien au-delà de la traditionnelle mais statique, pourtant nécessaire…, photo de groupe.
Et nous nous retrouvons avec Castellvell, placé à la dernière place par une logique de groupe temporaire, puisqu’en fait, nous faisons la chronique à l’envers et La Marina, Subirats et Flix étaient tous dans le même week-end. Je suis sûr que vous comprendrez.


Ens acostem i parlem, us mostrem un gràfic o comentem la jugada amb vosaltres / We come up to you and talk, show you a graph or discuss the play with you. / Nous venons discuter, vous montrer un tableau ou discuter de la pièce avec vous / Nos acercamos y hablamos, le mostramos un gráfico o comentamos la jugada con vosotros FOTOS DE BIEL DIBUIXANT

Petit à petit, il devient, qui sait s’il peut devenir un périodique, valorisant à la fois celui de la récréation historique et du patrimoine. Symbiose nécessaire que nous défendons depuis ces lignes ! Et pour la deuxième fois, cette ligne de récréation est réalisée à partir du monde civil, qui gagne progressivement du terrain.
Cependant, nous nous sommes également consacrés à la partie purement patrimoniale, en consacrant une partie du mois de novembre au Front del Segre. La région de Lo Morinyol et Preixens nous ont donné du matériel que vous pouvez déjà voir sur la chaîne YouTube, et que malgré l’élaboration «rustique» qui a été choisie comme méthode, vous le trouverez sûrement assez intéressant.
En arrivant au terme de ces lignes, qui ont constitué l’une des plus longues chroniques réalisées récemment, mais bon sang !, il faut parfois traiter un peu mieux la langue, et ne pas y mettre un terme. Qu’au train où on va, et peut-être à cause de la dictature audiovisuelle, si on ne fait rien, on va perdre une bonne partie de l’écriture.



Oriol Miró Serra
9 décembre 2024


Cartell de les jornades de recreació de Flix 2024 / Poster for the Flix 2024 reenactment days / Affiche pour les journées de loisirs de Flix 2024 / Cartel de las jornadas de recreación de Flix 2024https://www.instagram.com/xvbrigadamixta/

Les petites portes poden ocultar grans tresors / Small doors can hide great treasures / Les petites portes peuvent cacher de grands trésors / Las pequeñas puertas pueden ocultar grandes tesoros

Maig, Modernisme i Guerra Civil / May, Modernism and Civil War / Mayo, Modernismo y Guerra Civil.

Versió castellana després de la Anglesa

Maig, Modernisme i Guerra Civil.

Maig ha estat un mes mogut, es nota, i a més, poc a poc la idea del projecte de fer varies èpoques i no sempre bèl·liques, va sortint endavant poc a poc, donant sentit a Recreació Històrica i Patrimoni junts. On creiem i defensem el concempte de xarxa, element que si o si, ha d’estar en el vocabulari de l’associacionisme.

I aquesta vegada tampoc respectarem la línia temporal, funcionant una mica per sensacions! Tot remarcant la nit dels museus en primer lloc. Sense que això signifiqui un menyspreu per tota la resta.


L’equip de Recreació Històrica i Patrimoni Junts (Recrepatri pels amics) abans de començar la nit dels museus / The Historic Reenactment and Heritage Together team (Recrepatri for friends) before starting the night of the museums / El equipo de Recreación Histórica y Patrimonio Juntos (Recrepatri para los amigos) antes de empezar la noche de los museos

Ja ho hem dit, el primer lloc és per la nit dels museus, que si bé va ser a mig mes i ja havíem fet altres coses, es de llarg la de més impacte. Omplir el vestíbul del museu d’Història de Catalunya amb un petit campament de rereguarda, amb cultura, cantina, hospital i cos de guàrdia no es cap broma, com tampoc es broma saber que en aquelles poc més de sis hores vam ser l’atenció de 1253 persones.

Els nostres socis els sabeu, Montserratí, UDEP i XV Brigada ens varen acompanyar en la conquesta de tan significatiu espai en un dels dies de més circulació de l’any, i la veritat es que en varem sortir força contents. A més varem tornar a comptar amb els alumnes de la Universitat de Barcelona coordinat des de Didpatri. Formant a la pràctica un equip d’altíssima qualitat.


Recreadors i estudiants del master / Recreationists and master’s students / Recreadores y estudiantes del master

Tots els recreadors varen explicar a públic de mig món els conceptes de recreació sense armes i didàctica, fent arribar aquest concepte a una parella de Nova Zelanda entre d’altres nacionalitats.

I el 36/39 anirem enrere, vers el modernisme, i de la mà d’Artixoc, amb qui de fet, ja hi treballem de fa dies amb La Botiga de l’Avia. Però aquesta vegada hem sortit del barri per anar fora, agafant el tren cap a Terrassa i la seva fira modernista, on varem portar els personatges de Camèlia i Tonet, que explicaven la feina que fem a Sants i Hostafrancs en una fira de renom internacional. I tornant per la fira Modernista de Barcelona on varem trobar la Camèlia de nou, però no pas en tonet, sinó al senyor Ildefons, que estava visitant les excel·lències preparades a l’entorn del Carrer Bruc, mentre explicàvem i compartíem experiències amb diverses entitats, posant per exemple El Ferrol, on també lluiten per treure a la llum un patrimoni que no brilla prou encara.

A més, ja estem treballant en noves zones, com pot ser el barri de la Marina del Port, on portarem el mètode d’explicar la historia del barri a través de les seves botigues històriques en breu. Demostrant que, moltes vegades, només cal fixar-se i descobrireu que hi ha punts d’interès en més llocs dels que ens pensem.


Explicacions al carrer de la Botiga de l’Avia, en aquest cas una antiga matalasseria / Explanations in Carrer de la Botiga de l’Avia, in this case an old mattress factory / Explicaciones en la calle de la Tienda del Avia, en este caso una antigua colchonería

I així de curt ha quedat un mes d’allò més intens, on a més de les tres grans accions descrites, hem tingut Ultima defensa de Barcelona i Botiga de l’Àvia, que no per conegudes, son de menys valor. De fet, són aquestes coses que anomenarem rutinàries les que poden marcar un discurs d’actuació, discurs també conegut per vosaltres. La Recreació Històrica i el patrimoni es poden retroalimentar, siguin botigues centenàries, siguin trinxeres, siguin museus.

Oriol Miró Serra

5 de juny de 2024


La Sanitat Militar sempre atrau l’atenció del Públic / Military Health always attracts the attention of the public / La Sanidad Militar siempre atrae la atención del Público

Presencia a la Fira Modernista de Barcelona / Presence at the Fira Modernista in Barcelona / Presencia en la Feria Modernista de Barcelona

Mayo, Modernismo y Guerra Civil.

Mayo ha sido un mes movido, se nota, y además, poco a poco la idea del proyecto de realizar varias épocas y no siempre bélicas, va saliendo adelante poco a poco, dando sentido a Recreación Histórica y Patrimonio juntos. Donde creemos y defendemos el concepto de red, elemento que sí o sí, debe estar en el vocabulario del asociacionismo.
Y esta vez tampoco respetaremos la línea temporal, ¡funcionando un poco por sensaciones! Remarcando la noche de los museos en primer lugar. Sin que esto signifique un desprecio por todo lo demás.
Ya lo hemos dicho, el primer lugar es por la noche de los museos, que si bien fue a medio mes y ya habíamos hecho otras cosas, es de largo la de mayor impacto. Llenar el vestíbulo del museo de Historia de Cataluña con un pequeño campamento de retaguardia, con cultura, cantina, hospital y cuerpo de guardia no es ninguna broma, como tampoco se broma saber que en esas poco más de seis horas fuimos la atención de 1253 personas.

Nuestros socios los sabéis, Montserratí, UDEP y XV Brigada nos acompañaron en la conquista de tan significativo espacio en uno de los días de mayor circulación del año, y la verdad es que salimos bastante contentos. Además volvimos a contar con los alumnos de la Universidad de Barcelona coordinado desde Didpatri. Formando en la práctica un equipo de altísima calidad.
Todos los recreadores explicaron a público de medio mundo los conceptos de recreación sin armas y didáctica, haciendo llegar este concepto a una pareja de Nueva Zelanda entre otras nacionalidades.


Durant la Fira Modernista de Terrassa els prinicpals museus resten oberts, unint patrimoni i recreació / During the Terrassa Modernist Fair the main museums remain open, combining heritage and reenactment / Durante la Feria Modernista de Terrassa los principales museos permanecen abiertos, uniendo patrimonio y recreación

Y el 36/39 iremos atrás, hacia el modernismo, y de la mano de Artixoc, con quien de hecho, ya trabajamos hace días con La Botiga de l’Avia. Pero esta vez hemos salido del barrio para ir fuera, cogiendo el tren hacia Terrassa y su feria modernista, donde llevamos a los personajes de Camelia y Tonet, que explicaban el trabajo que hacemos en Sants y Hostafrancs en una feria de renombre internacional. Y volviendo por la feria Modernista de Barcelona donde encontramos a Camelia de nuevo, pero no en tonet, sino al señor Ildefons, que estaba visitando las excelencias preparadas en el entorno de la Calle Bruc, mientras explicábamos y compartíamos experiencias con diversas entidades, poniendo por ejemplo a El Ferrol, donde también luchan por sacar a la luz un patrimonio que no brilla lo suficiente todavía.

Además, ya estamos trabajando en nuevas zonas, como puede ser el barrio de la Marina del Port, donde llevaremos el método de contar la historia del barrio a través de sus tiendas históricas en breve. Demostrando que, muchas veces, sólo hay que fijarse y descubrirá que hay puntos de interés en más lugares de los que pensamos.
Y así de corto ha quedado un mes de lo más intenso, donde además de las tres grandes acciones descritas, hemos tenido Ultima defensa de Barcelona y Botiga de l’Avia, que no por conocidas, son de menor valor. De hecho, son estas cosas que llamaremos rutinarias las que pueden marcar un discurso de actuación, discurso también conocido por vosotros. La Recreación Histórica y el patrimonio pueden retroalimentarse, sean tiendas centenarias, sean trincheras, sean museos.

Oriol Miró Serra
5 de junio de 2024

Maig, Subirats i estudiants / Mayo, Subirats y estudiantes

Maig, Subirats i estudiants.

Versió castellana després de la catalana.

Si abril va ser un mes de sortides, maig ha estat marcat sobretot per estudiants, sigui universitaris com instituts, però també per les trinxeres de El Pago, que, a més, varen acollir vora cent alumnes de Viladecavalls en diverses tandes.

Si arranquem per la primera meitat de mes, aquesta va ser marcada per la universitat de Barcelona, on un grup d’estudiants del Grau d’Educació Primaria van poder gaudir d’un taller. Aquest, atès el destí d’aquests alumnes, es va adaptar a la utilitat de la recreació i com es pot explicar a través dels objectes. No sense passar abans per una breu introducció del conflicte del 36 al 39.


Tocant i provant els objectes els podem arribar a entendre / By touching and testing the objects we can come to understand them / Tocando y probando los objetos podemos llegar a entenderlos

Per que aquesta orientació? Segurament us haureu preguntat!

La resposta es molt senzilla, i, es que ells poden fer que la recreació surti del terreny dels esdeveniments i entri a les aules, convertint-se en el perfecte complement. Ja està passant, però aquest camp està encara poc treballat, i cal fer-ho veure als futurs mestres.

I com es fa això? Proposant un viatge a través dels objectes i encadenant-los, tot ben amanit amb suports gràfics i auditius que arribin allà on la paraula no pot arribar.

Només a tall d’exemple, un tros de metralla pot portar a una imatge d’una ferida de guerra, i d’aquesta imatge podem arribar al casc per protegir-se de la metralla!


Recurs gràfic per fer entendre els efectes de la metralla sobre el cos / Graphic resource to understand the effects of shrapnel on the body / Recurso gráfico para hacer entender los efectos de la metralla sobre el cuerpo

De la universitat anirem a les trinxeres de El Pago, però no per la habitual visita de tercer diumenge de mes, hi anirem per la visita de l’institut de Viladecavalls, que van venir a conèixer tant el patrimoni com la casuística d’ell.


Imatge de la visita feta i autoritzada pels mestres / Image of the visit made and authorized by the teachers / Imagen de la visita hecha y autorizada por los maestros

Quatre grups d’adolescents en dos dies no es poca cosa, i evidentment, el missatge ha de canviar respecte als futurs mestres ja citats, aquí el missatge ha de treure el «romanticisme» de la guerra, liquidar la mítica de l’heroisme i reflectir la veritat del dolor i el patiment. Sigui al front com a rereguarda. I sempre des de la democràcia, deixant clar que el conflicte civil va néixer de una no acceptació de resultats electorals. Deixant de banda, òbviament, les simpaties polítiques d’un i altre.

Missió no exempta de perills, ja que a la natural bogeria i imprevisibilitat de la edat, s’està unint una corrent de simpatia vers el feixisme que ens hauria de fer reflexionar com a societat, que hem fet malament i que podem fer per revertir-ho!

Per exemple, i ho he sentit en adults també, un:

«Si habia una parte de la sociedad que no estaba contenta, tenian que hacer algo»

he respectat idioma i paraules, però el missatge es ben clar.

Però reconec que vaig haver de remarcar que la part de la societat descontenta no era pas el poble, Poble que es la base de la democràcia i que just havia parlat en unes eleccions el febrer de 1936.

I això es tot respecte a la part de recreació. En quant a patrimoni, tampoc s’ha parat, i es que per poc que sigui, portar part de les xarxes del CESUB i fer de guia a les trinxeres, ser part d’aquesta maquinaria es sempre un plaer, i més ara que estem enfeinats amb la exposició de, Tota pedra fa paret, exposició que ja ens ha arribat despres de molt temps d’espera, i que estem fent circular per tots els barris de Subirats.

Tota pedra fa paret

Es sens dubte, el premi gran de la secció de Pedra Seca de la entitat, que veu reconeguda la seva llarga feina a l’entorn d’aquesta tècnica ancestral.

Oriol Miró Serra

30 de maig de 2023

Mayo, Subirats y estudiantes.

Si abril fue un mes de salidas, mayo ha estado marcado sobre todo por estudiantes, sea universitarios como institutos, pero también por las trincheras de El Pago, que, además, acogieron a cerca de cien alumnos de Viladecavalls en varias tandas.

Si arrancamos por la primera mitad de mes, ésta fue marcada por la universidad de Barcelona, ​​donde un grupo de estudiantes del Grado de Educación Primaria pudieron disfrutar de un taller. Éste, dado el destino de estos alumnos, se adaptó a la utilidad de la recreación y cómo se puede explicar a través de los objetos. No sin pasar antes por una breve introducción del conflicto del 36 al 39.


Tocant i provant els objectes els podem arribar a entendre / By touching and testing the objects we can come to understand them / Tocando y probando los objetos podemos llegar a entenderlos

¿Por qué esa orientación? ¡Seguramente os habreis preguntado!

La respuesta es muy sencilla, y, es que ellos pueden hacer que la recreación salga del terreno de los eventos y entre en las aulas, convirtiéndose en el perfecto complemento. Ya está pasando, pero este campo está todavía poco trabajado, y es necesario hacerlo ver a los futuros maestros.

¿Y cómo se hace esto? Proponiendo un viaje a través de los objetos y encadenándolos, todo bien aderezado con soportes gráficos y auditivos que lleguen allá donde la palabra no puede llegar.

Sólo a modo de ejemplo, un pedazo de metralla puede llevar a una imagen de una herida de guerra, ¡y de esta imagen podemos llegar al casco para protegerse de la metralla!

De la universidad iremos a las trincheras de El Pago, pero no por la habitual visita de tercer domingo de mes, iremos por la visita del instituto de Viladecavalls, que vinieron a conocer tanto el patrimonio como la casuística de él.

Cuatro grupos de adolescentes en dos días no se poco, y evidentemente, el mensaje debe cambiar respecto a los futuros maestros ya citados, aquí el mensaje debe sacar el «romanticismo» de la guerra, liquidar la mítica del heroísmo y reflejar la verdad del dolor y el sufrimiento. Sea en la frente como retaguardia. Y siempre desde la democracia, dejando claro que el conflicto civil nació de una no aceptación de resultados electorales. Dejando a un lado, obviamente, las simpatías políticas de uno y otro.


Fer veure que la guerra no respecta ni fills ni pares! / Show that war respects neither children nor parents! / ¡Hacer ver que la guerra no respeta ni hijos ni padres! FONT: Madre anoche en las trincheras.

Misión no exenta de peligros, ya que a la natural locura e imprevisibilidad de la edad, se está uniendo una corriente de simpatía hacia el fascismo que debería hacernos reflexionar como sociedad, que hemos hecho mal y que podemos hacer para revertirla!

Por ejemplo, y lo he oído en adultos también, uno:

«Si había una parte de la sociedad que no estaba contenta, tenían que hacer algo»

he respetado idioma y palabras, pero el mensaje está claro.

Pero reconozco que tuve que remarcar que la parte de la sociedad descontenta no era el pueblo, Pueblo que es la base de la democracia y que justo había hablado en unas elecciones en febrero de 1936.

Y esto es todo respecto a la parte de recreo. En cuanto a patrimonio, tampoco se ha parado, y es que por poco que sea, llevar parte de las redes del CESUB y hacer de guía en las trincheras, ser parte de esta maquinaria es siempre un placer, y más ahora que vamos ajetreados con la exposición de, Tota pedra fa paret, exposición que ya nos ha llegado después de mucho tiempo de espera, y que estamos haciendo circular por todos los barrios de Subirats.


La secció de pedra seca porta anys treballant en la restauració i difusió d’aquesta enginyeria / The dry stone section has been working on the restoration and dissemination of this engineering for years / La sección de piedra seca lleva años trabajando en la restauración y difusión de esta ingeniería

Es sin duda, el premio grande de la sección de Piedra Seca de la entidad, que ve reconocida su largo trabajo en torno a esta técnica ancestral.

Oriol Miró Serra

30 de mayo de 2023

Abril? «Campanya» de Lleida i Olesa de Montserrat / Abril? “Campaña” de Lleida y Olesa de Montserrat.

Abril? «Campanya» de Lleida i Olesa de Montserrat.

Versió castellana després de la catalana.

Abril ha estat un mes mogut, com ho proven cinc sortides en un mes, i dos es van solapar. Però tot i així ens n’hem sortit airosament.

Vilanova de la Barca, Castell de Gardeny, Olesa de Montserrat, Vallbona de les Monges i La Granadella han estat els escenaris on hem estat, i cada un ha tingut les seves peculiaritats. I el millor, serà anar acte per acte.

Patrimoni històrica, Recreació Històrica i gent curiosa, s’us acut quelcom millor? / Historic heritage, Reenactment and curious people, can you think of anything better? / Patrimonio histórica, Recreación Histórica y gente curiosa, ¿se os ocurre algo mejor?

La cosa comença forta, Vilanova de la Barca, sent en si el retorn d’una recreació, prou antiga però, com per dir-ne primera edició. I es que hi havia prou canvis com per ser diferent d’aquell passat. Matí d’expositors didàctics i tarda de Batalla, buscant fer conviure el que està venint amb el vell model de recreacions.

Parlem dels expositors! Sanitat, Intendència, instrucció i òbviament nosaltres, amb la nostra aposta de Cantina i Milícia de Cultura. Combinació de la que neix l’Hogar del Soldado. La veritat es que excepte per un vent prou fort per ser citat, tot va anar rodat, i poder mostrar el procediment de fer el cafè de mitjó als companys, i que no en morís cap…, ha estat tot un triomf! Ja sé que exagero…però deixeu-me fer.

La cantina segueix sent una aposta que no para de creixer / The canteen remains a bet that never stops growing / La cantina sigue siendo una apuesta que no para de crecer

La veritat es, que es un pas més cap a la didàctica, mostrant com es feien les coses abans. Mica en mica…, tot son passos.

I per la tarda, batalla, que si es ben cert que segueix tenint els seus adeptes, i que serveix com a ganxo, però. Es realment necessària per atraure a la gent? Hem provat de vendre realment el concepte expositors? Sabent que es obvi que la batalla no pot reflectir les distancies reals, es realment útil? No es el reflex de « nens grans que juguen a batalletes»? En qualsevol cas, i penseu el que penseu, aquestes darreres preguntes no deixen de ser una opinió/qüestió que m’està entrant recentment, i per tant, personal.

No se…pensem-hi! Parlem-ne! Que potser ja toca!

L’escenari de la batalla estava molt ben preparat / The scene of the battle was very well prepared / El escenario de la batalla estaba muy bien preparado

La següent jornada si que va ser un desafiament! Dos actes ben separats un de l’altre, i els dos de vital importància. Per una banda teníem la ruta guiada a Olesa, organitzada pels companys de ARH Montserratí, per l’altre el retorn a la ciutat de Lleida, descobrint un món de possibilitats al Castell de Gardeny.

Hauríem de dir moltes coses, de cada un dels dos actes, però no tenim espai suficient, així que haurem de destacar el més important, sabent que podem no coincidir amb tothom.

D’Olesa en vull destacar la valentia de representar la repressió de la Guàrdia d’Assalt contra l’anarquisme, entre d’altres coses certament, però els passos fora de la recreació militar no son tants com per deixar de citar-ne els pocs que es fan.

Moments de la recreació d’Olesa de Montserrat / Moments of the reenactment of Olesa de Montserrat / Momentos de la recreación de Olesa de Montserrat

Gardeny, per la seva banda, era un repte! Destacar en un entorn que no es el teu propi, ja que per més que l’escenari si que tingui justificació de ser-hi. Lleida va ser la primera gran ciutat que abastia el Front d’Aragó, però era un plantejament multidisciplinari i multiépoca, sent els recreadors templers els que jugaven a casa, que la gent entengués la nostra presencia no era tan evident.

Els recreadors templers, autentiques estrelles de la jornada a Gardeny / The Templar reenactors, real stars of the day in Gardeny / Los recreadores templarios, auténticas estrellas de la jornada en Gardeny

En qualsevol cas, crec que es pot dir que la nostra rereguarda militar se’n va sortir prou bé, ja que la interacció amb el públic va ser continua.

Pica a la imatge per accedir al vídeo de com fer el cafè / Click on the image to access the video of how to make the coffee / Pica a la imagen para acceder al vídeo de cómo tomar el café

Ja portem 3 de 5, anem a pel quart? Que us sembla viatjar al Santuari de Tallat per descobrir l’observatori d’artilleria que te als seus peus?

En aquest cas parlem de la repetició d’un acte, per bé que l’any que els separa també va portar el canvi d’escenari. Però ni el temps ni les necessitats van fer dubtar el la nostra feina, i vam ser avisats de nou.

Altre cop varem poder explicar la L2, una de les línies defensives de Catalunya durant la Guerra Civil, i els assistents, tant ciclistes com senderistes foren igual d’atents i curiosos que l’any passat. Només esperem que la experiència fos, com a mínim igual de satisfactòria que l’any passat. Nosaltres vam posar-ho tot per la nostra banda.

Mentre un grup era dins de la fortificació, un altre era dins gaudint de la experiència didàctica /While one group was inside the fortification, another was inside enjoying the educational experience / Mientras un grupo estaba dentro de la fortificación, otro estaba dentro disfrutando de la experiencia didáctica

I ja anem al darrer acte, La Granadella i els refugiats de la guerra, cosa que ens va permetre parlar de Socors Roig Internacional i la sanitat, per bé que la sanitat va ser afegida per nosaltres, amb la intenció de recordar l’hospital que hi va haver al municipi.

A La Granadella vam unir la recreació històrica civil amb la militar / In La Granadella we combined civil and military historical reenactment / En La Granadella unimos la recreación histórica civil con la militar

Hem de reconèixer que va ser un acte més que correcte, i d’èxit inesperat, mèrit sens dubte de les autoritats locals que varen saber empènyer vora quaranta persones de perfils i edats molt diferents a una cova allunyada del poble. Esperem haver estat a l’alçada!

La cuina va ser utilitzada com a element unificador de refugiats i sanitat militar / The kitchen was used as a unifying element of refugees and military health / La cocina fue utilizada como elemento unificador de refugiados y sanidad militar

Es a dir, i ja recapitulant, cinc actes didàctics, en que defensàvem el petit format. Fos integrats en un acte més gran, fos com a estrella del matí, i en que varem podem defensar el parlar de tu a tu amb les persones i intentant sortir de la recreació militar pura allà on podíem. Cosa que si us fixeu, ve a ser la línia de l’equip darrerament.

Oriol Miró Serra

8 de Maig de 2023

Abril? “Campaña” de Lleida y Olesa de Montserrat.

Abril ha sido un mes movido, como prueban cinco salidas en un mes, y dos se solaparon. Pero aún así hemos salido airosamente.

Vilanova de la Barca, Castillo de Gardeny, Olesa de Montserrat, Vallbona de les Monges y La Granadella han sido los escenarios en los que hemos estado, y cada uno ha tenido sus peculiaridades. Y lo mejor, será ir acto por acto.

La cosa empieza fuerte, Vilanova de la Barca, siendo en sí el retorno de una recreación, lo suficientemente antigua pero, como para llamarla primera edición. Y es que había cambios suficientes como para ser diferente de aquel pasado. Mañana de expositores didácticos y tarde de Batalla, buscando hacer convivir lo que está viniendo con el viejo modelo de recreaciones.

Pica a la imatge per accedir al vídeo de com fer el cafè / Click on the image to access the video of how to make the coffee / Pica a la imagen para acceder al vídeo de cómo tomar el café

¡Hablamos de los expositores! Sanidad, Intendencia, instrucción y obviamente nosotros, con nuestra apuesta de Cantina y Milicia de Cultura. Combinación de la que nace el Hogar del Soldado. La verdad es que excepto por un viento lo suficientemente fuerte para ser citado, todo fue rodado, y poder mostrar el procedimiento de hacer el café de calcetín a los compañeros, y que no muriera ninguno…, ¡ha sido todo un triunfo! Ya sé que exagero…pero dejadme hacer.

La verdad es, que es un paso más hacia la didáctica, mostrando cómo se hacían las cosas antes. Poco a poco…, todo son pasos.

Y por la tarde, batalla, que si es cierto que sigue teniendo sus adeptos, y que sirve como gancho, sin embargo. ¿Es realmente necesaria para atraer a la gente? ¿Hemos intentado vender realmente el concepto expositores? Sabiendo que se obvio que la batalla no puede reflejar las distancias reales, ¿es realmente útil? ¿No es el reflejo de «niños mayores que juegan a batallitas»? En cualquier caso, y penseis lo que penseis, estas últimas preguntas no dejan de ser una opinión/cuestión que me está entrando recientemente, y por tanto, personal.

No se…pensemos! ¡Hablamos! ¡Acaso ya toca!

¡La siguiente jornada sí que fue un desafío! Dos actos bien separados uno del otro y los dos de vital importancia. Por un lado teníamos la ruta guiada a Olesa, organizada por los compañeros de ARH Montserratí, por el otro el regreso a la ciudad de Lleida, descubriendo un mundo de posibilidades en el Castillo de Gardeny.

La Milícia de Cultura també va ser a Olesa / The Culture Militia was also in Olesa / La Milicia de Cultura también estuvo en Olesa

Deberíamos decir muchas cosas, de cada uno de los dos actos, pero no tenemos espacio suficiente, así que deberemos destacar lo más importante, sabiendo que podemos no coincidir con todo el mundo.

De Olesa quiero destacar la valentía de representar la represión de la Guardia de Asalto contra el anarquismo, entre otras cosas ciertamente, pero los pasos fuera de la recreación militar no son tantos como para dejar de citar a los pocos que se hacen.

Gardeny, por su parte, ¡era un reto! Destacar en un entorno que no es el tuyo propio, ya que por más que el escenario si que tenga justificación de estar. Lleida fue la primera gran ciudad que abastecía al Frente de Aragón, pero era un planteamiento multidisciplinar y multiépoca, siendo los recreadores templarios los que jugaban en casa, que la gente entendiera nuestra presencia no era tan evidente.

Com a Olesa, a Gardeny hi vam portar Milícia de Cultura i Cantina / Like Olesa, in Gardeny we brought Milicia de Cultura and Cantina / Como en Olesa, en Gardeny llevamos a Milicia de Cultura y Cantina

En cualquier caso, creo que se puede decir que nuestra retaguardia militar salió bien, ya que la interacción con el público fue continua.

Ya llevamos 3 de 5, ¿vamos a por el cuarto? ¿Qué le parece viajar al Santuario de Tallat para descubrir el observatorio de artillería que tiene a sus pies?

En este caso hablamos de la repetición de un acto, aunque el año que les separa también trajo el cambio de escenario. Pero ni el tiempo ni las necesidades hicieron dudar nuestro trabajo, y fuimos avisados ​​de nuevo.


Mentre un grup era dins de la fortificació, un altre era dins gaudint de la experiència didàctica /While one group was inside the fortification, another was inside enjoying the educational experience / Mientras un grupo estaba dentro de la fortificación, otro estaba dentro disfrutando de la experiencia didáctica

De nuevo pudimos explicar la L2, una de las líneas defensivas de Cataluña durante la Guerra Civil, y los asistentes, tanto ciclistas como senderistas, fueron igual de atentos y curiosos que el año pasado. Sólo esperamos que la experiencia fuera, al menos igual de satisfactoria que el año pasado. Nosotros lo pusimos todo por nuestra parte.

Y ya vamos al último acto, La Granadella y los refugiados de la guerra, lo que nos permitió hablar de Socorro Rojo Internacional y la sanidad, si bien la sanidad fue añadida por nosotros, con la intención de recordar el hospital que hubo en el municipio.

Utilitzem la camisa blanca com a simbolisme de distinció respecte la recreació militar / We use the white shirt as a symbol of distinction with regard to military reenactment / Utilizamos la camisa blanca como simbolismo de distinción respecto a la recreación militar

Debemos reconocer que fue un acto más que correcto, y de éxito inesperado, mérito sin duda de las autoridades locales que supieron empujar a cerca de cuarenta personas de perfiles y edades muy diferentes a una cueva alejada del pueblo. ¡Esperamos haber estado a la altura!

Es decir, y ya recapitulando, cinco actos didácticos, en los que defendíamos el pequeño formato. Fuera integrado en un acto más grande, fuera como estrella de la mañana, y en el que podemos defender el hablar de tú a tú con las personas e intentando salir de la recreación militar pura allá donde podíamos. Lo que si os fijais, viene a ser la línea del equipo últimamente.

Oriol Miró Serra

8 de Mayo de 2023

Gener de recreació, Gener a Ordal / Enero de recreación, Enero en Ordal

VERSIÓ CASTELLANA DESPRÉS DE LA CATALANA

Gener de recreació, Gener a Ordal

I ja van sis edicions de les Jornades de Memòria a Subirats amb recreadors, vam començar el 2017 i, excepte la parada obligatòria de 2021, sempre hem estat amb la gent del CESUB, a qui hem d’agrair que ens permetés presentar el concepte de Recreació i Patrimoni Junts. Camí que han caminat ja quatre entitats de recreació.

No cal dir que aquestes jornades van més enllà del que fem aquí, per tant, som conscients que només expliquem una porció de tot el que es viu durant el cap de setmana.

Anant per feina, i sent conscients que les jornades havien començat fort amb una presentació de llibres d’allò més exitosa, nosaltres ens uníem a una caminada vers el memorial de Serra de Ries. Això si, nosaltres ho faríem uniformats, amb el doble objectiu de homenatjar als que varen lluitar aquell gener de 1939 i demostrar que es pot caminar amb equip antic. Que, si bé sabem que ho feien, a vegades costa imaginar des del punt de vista actual, i sobretot des del punt de vista dels equips actuals.

El grup que va pujar dissabte a l’homenatge de serra de Riés, veient recreació militar i civil/ The group that went up on Saturday to the Serra de Riés tribute, watching military and civilian recreation/El grupo que subió el sábado al homenaje de sierra de Riés, viendo recreación militar y civil

Cert que podríem considerar que aquest segon objectiu es banal respecte el de la memòria, però també es cert que molt sovint som incapaços de mesurar el patiment de qui homenatgem, i conèixer les seves circumstàncies, encara que sigui en un fet tan senzill com caminar, es un factor que pot contribuir a respectar més encara a aquells valents, que van sacrificar salut i vides per guanyar temps per milers de civils que havien de fugir del malson que s’acostava…, i es quedaria llargament!

Diumenge ja es altre cosa, i no per mètode conegut, no podem modificar el format del discurs. Si considerem els expositors les paraules d’un discurs, aquestes poden ser modificades any rere any, explicant quelcom en cada ocasió.

I aquesta vegada quatre entitats varen ser les escriptores, i totes elles parlaren als gairebé trenta visitants que van assistir a la ruta. XV Brigada mixta, ARH Montserratí, GRH El Comité i nosaltres mateixos varem escriure cada un la seva paraula dins de l’escenari del que fou ultima defensa de Barcelona.

La milícia de cultura explica la desconeguda lluita contra l’analfabetisme duta a terme dins l’exercit republicà/The culture militia explains the unknown fight against illiteracy carried out within the republican army/La milicia de cultura explica la desconocida lucha contra el analfabetismo llevada a cabo dentro del ejercito republicano

Recreació i Patrimoni Junts va ser el primer escenari, portant la seva Milícia de Cultura al mateix Ciudeb, que de fet es l’antic edifici de l’escola, cosa que el feia el lloc idoni per il·lustrar el que fou la lluita de la República Espanyola contra l’analfabetisme, fins i tot en plena guerra. Escena que ja podem considerar quasi una fixe de la jornada.

Després la gent passava a una novetat, el Cos de Carrabiners, portat a terme de forma brillant per ARH Montserratí. Cos policial desconegut per la majoria de nosaltres, però carregat d’història, i que també lluità al penedés, cert que ho van pagar car, però s’ha de reconèixer que la defensa de les llibertats a Catalunya es va fer en circumstàncies molt difícils, i el preu va ser alt per molts.

Poc podem afegir de XV Brigada Mixta, companys de bogeria des de la en aquell moment setena edició de Jornades, però primera recreada. El seu lloc de comandament mai ha fallat, vencent imprevisbles que no us direm, ja que ningú els va notar.

Sens dubte, una mostra de professionalitat digna del temps que porten en el món de la recreació.

I anem a la quarta escenificació, duta a terme per la gent de GRH El Comité, associació vinguda de Saragossa i que havia participat de la caminada del dissabte.

Atés el coneixement d’arqueologia de membres de El Comité podem assegurar que la trinxera ha estat tractada amb el rigor que aquesta mereix/Given the knowledge of archeology as a members of El Comité we can assure that the trench has been treated with the rigor it deserves/Dado el conocimiento de arqueología de miembros de El Comité podemos asegurar que la trinchera ha sido tratada con el rigor que ésta merece

Van recollir el relleu de l’any passat, traslladant l’escenificació del parapet de pedra a la trinxera en S de quasi el final de la ruta. Donant un nou sentit de principi i final de ruta, a més de demostrar un coneixement de fortificació i una estima pel patrimoni demostrada en la manera com van tractar el que per molts seria un «forat a terra».

Si hem descrit els escriptors…, ens falten els lectors. Es a dir, els visitants, l’objectiu real de la recreació històrica. Es a ells a qui hem d’oferir una bona imatge, ser proxims a ells i oferir les capacitats de didàctica que hauria de tenir bona recreació.

Es pot ser bon recreador sense voler ser pròxim al públic? Si, però si el recreador trenca la barrera…Deixarà de ser el que juga a «soldadets» en la llunyania de la distancia marcada per les zones de seguretat que hi ha a les recreacions de batalla.

La nostra estima i orientació al públic es de sobres coneguda, compartint aquesta estima amb altres entitats/Our esteem and orientation towards the public is well known, sharing this esteem with other entities/Nuestra estima y orientación al público es de sobra conocida, compartiendo esta estima con otras entidades

I ara, i per acabar, no vull oblidar qui ens ha donat l’espai durant sis anys, el CESUB, entitat cultural de inacabable energia que des d’aquí recomanem seguir. Pedra Seca, Natura i Historia conduïts a través d’una gent que estima el que els envolta, i que no tem sortir del seu medi per fer gran el que tenen.

La ruta a través de les trinxeres va ser guiada pel membre del CESUB que s’encarrega d’ella cada tercer diumenge de mes/The route through the trenches was guided by the CESUB member who is in charge of it every third Sunday of the month/La ruta a través de las trincheras fue guiada por el miembro del CESUB que se encarga de ella cada tercer domingo de mes

Text: Oriol Miró Serra.

Fotos: Fernando Gallego

7 de febrer de 2023

Enero de recreación, Enero en Ordal

Y ya van seis ediciones de las Jornadas de Memoria en Subirats con recreadores, empezamos en 2017 y, salvo la parada obligatoria de 2021, siempre hemos estado con la gente del CESUB, a quien debemos agradecer que nos permitiera presentar el concepto de Recreación y Patrimonio Juntos. Camino que han andado ya cuatro entidades de recreación.

Ni que decir tiene que estas jornadas van más allá de lo que hacemos aquí, por tanto, somos conscientes de que sólo explicamos una porción de todo lo que se vive durante el fin de semana.

Meravellosa vista del Crestabocs i entorns, on es va lluitar aquell llunyà gener del 39/Wonderful view of the Crestabocs and surroundings, where it was fought that distant January of 39/Maravillosa vista del Crestabocs y entornos, donde se luchó aquel lejano enero del 39

Hablando de trabajo, y siendo conscientes de que las jornadas habían empezado fuerte con una presentación de libros de lo más exitosa, nosotros nos uníamos a una caminata hacia el memorial de Serra de Ries. Eso sí, nosotros lo haríamos uniformados, con el doble objetivo de homenajear a quienes lucharon en enero de 1939 y demostrar que se puede caminar con equipo antiguo. Que, aunque sabemos que lo hacían, a veces cuesta imaginar desde el punto de vista actual, y sobre todo desde el punto de vista de los equipos actuales.

Cierto que podríamos considerar que este segundo objetivo es banal respecto al de la memoria, pero también es cierto que muy a menudo somos incapaces de medir el sufrimiento de quien homenajeamos, y conocer sus circunstancias, aunque sea en un hecho tan sencillo como andar, es un factor que puede contribuir a respetar más aún a aquellos valientes, que sacrificaron salud y vidas para ganar tiempo por miles de civiles que debían huir de la pesadilla que se avecinaba…, ¡y se quedaría largamente!

El domingo ya es otra cosa, y no por método conocido, no podemos modificar el formato del discurso. Si consideramos a los expositores las palabras de un discurso, éstas pueden ser modificadas año tras año, explicando algo en cada ocasión.

Y esta vez cuatro entidades fueron las escritoras, y todas ellas hablaron a los casi treinta visitantes que asistieron a la ruta. XV Brigada mixta, ARH Montserratí, GRH El Comité y nosotros mismos escribimos cada uno su palabra dentro del escenario de lo que fue ultima defensa de Barcelona.

Recreación y Patrimonio Juntos fue el primer escenario, llevando su Milicia de Cultura al propio Ciudeb, que de hecho es el antiguo edificio de la escuela, lo que le hacía el lugar idóneo para ilustrar lo que fue la lucha de la República Española contra el analfabetismo, incluso en plena guerra. Escena que podemos considerar ya casi una fija de la jornada.

Después la gente pasaba a una novedad, el Cuerpo de Carabineros, llevado a cabo de forma brillante por ARH Montserratí. Cuerpo policial desconocido por la mayoría de nosotros, pero cargado de historia, y que también luchó en el Penedés, cierto que lo pagaron caro, pero hay que reconocer que la defensa de las libertades en Catalunya se hizo en circunstancias muy difíciles , y el precio fue alto por muchos.

Veiem un campament immersiu, on la gent pot preguntar als recreadors,o simplement observar-los/We see an immersive camp, where people can ask the reenactors, or simply observe them/Vemos un campamento inmersivo, donde la gente puede preguntar a los recreadores, o simplemente observarlos

Poco podemos añadir de XV Brigada Mixta, compañeros de locura desde la en ese momento séptima edición de Jornadas, pero primera recreada. Su puesto de mando nunca ha fallado, venciendo imprevisbles que no le diremos, ya que nadie les notó.

Sin duda, una muestra de profesionalidad digna del tiempo que llevan en el mundo de la recreación.

Y vamos a la cuarta escenificación, llevada a cabo por la gente de GRH El Comité, asociación venida de Zaragoza y que había participado de la caminata del sábado.

Recogieron el relevo del pasado año, trasladando la escenificación del parapeto de piedra a la trinchera en S de casi el final de la ruta. Dando un nuevo sentido de principio y final de ruta, además de demostrar un conocimiento de fortificación y una estima por el patrimonio demostrada en la forma en que trataron lo que para muchos sería un «agujero en el suelo».

Si hemos descrito los escritores…, nos faltan los lectores. Esto es, los visitantes, el objetivo real de la recreación histórica. Es a ellos a quienes debemos ofrecer una buena imagen, ser cercanos a ellos y ofrecer las capacidades de didáctica que debería tener buena recreación.

¿Se puede ser buen recreador sin querer estar cercano al público? Si, pero si el recreador rompe la barrera… Dejará de ser lo que juega a «soldaditos» a lo lejos de la distancia marcada por las zonas de seguridad que hay en las recreaciones de batalla.

Detalls de recreació com aquests fan més fidel la imatge oferta pel recreador/Reenactment details like these make the image offered by the reenactor more faithful/Detalles de recreación como estos hacen más fiel la imagen ofrecida por el recreador

Y ahora, y por último, no quiero olvidar quién nos ha dado el espacio durante seis años, el CESUB, entidad cultural de inacabable energía que desde aquí recomendamos seguir. Piedra Seca, Naturaleza e Historia conducidos a través de una gente que ama lo que les rodea, y que no teme salir de su medio para hacer mayor lo que tienen.

Texto: Oriol Miró Serra.

Fotos: Fernando Gallego

7 de febrero de 2023

Tallers didàctics a Escoles, instituts i universitats. Apropament al sistema educatiu i normalització? / Talleres didácticos en Escuelas, institutos y universidades. ¿Acercamiento al sistema educativo y normalización?

VERSIÓ CASTELLANA i una part en anglés, DESPRÉS DE LA CATALANA

Tallers didàctics a Escoles, instituts i universitats. Apropament al sistema educatiu i normalització?

La recreació com a eina d’aprenentatge?

Sé que no es normal començar amb una pregunta, però la resposta es un clar si! I aquest Si, es basa en l’acostament al temps explicat, via el recreador i els objecte, els dos «conceptes» amb missatge propi. Però que es necessiten l’un a l’altre.

Si anem per parts, considerant el recreador una part, aquest es l’interpret, l’intermediari entre l’estudiant i els objectes, fent un transit entre ells dos a través de la seva vestimenta. Adequada a l’època estudiada.

Però es que a més, aquest recreador, també es un xic historiador, i ha de saber unir els els objectes amb la història del moment, ja que tot es «presoner» del moment en menor o major mesura. I, per això mateix, el nostre recreador es una persona que ha estudiat i llegit, creant un missatge capaç d’unir la frescor i espontaneïtat de l’estudiant amb el missatge rígid de l’objecte. Fent del recreador una part imprescindible de qualsevol sessió.

Però, si bé el recreador es ben capaç d’explicar sense objectes, aquests en són el seu complement! Tots sabem que el tacte a vegades també fa d’ulls oi?

Sabíeu que als anys 30 l’alumini no era d’ús general com ara? / Did you know that in the 1930s aluminum was not as widely used as it is now? / ¿Sabíais que en los años 30 el aluminio no era de uso general como ahora?

Però pot un objecte parlar? Com s’entén això?

La resposta es…, el recreador! Ell t’interpretarà des del material d’elaboració, moment en que arriba, funció que tenia, i si es dona el cas, la comparativa amb un objecte actual, fent entendre el progrés o canvis pertinents.

Posem per exemple un casc, tot analitzant el que se’n deriva.

Bo i sabent que els cascs d’aquella època no eren el que són ara, sabem que evitaven ferides per metralla, de manera que si amb el casc portes un tros de metralla i un gràfic sobre l’efecte de la metralla en el cos. Has creat un missatge d’allò més antibel·licista, ja que el missatge que qualla…, es el de les terribles ferides.

Imatges com aquesta ( i es suau) ajuden a desmitificar la guerra / Images like this (and it’s soft) help demystify war / Imágenes como ésta (y es suave) ayudan a desmitificar la guerra

Però ei, i parlem del medi, les aules! Les aules no tenen guió, el guió el marquen els alumnes, per bé que tu has de saber poder explicar un mínim de continguts alhora que deixes que ells puguin saber i preguntar el que volen, o si més no una part!

Sona a ambient difícil, però no massa més que altres en realitat, però també es un ambient d’espontaneïtat d’allò més excitant. Alhora que ben explicat, qui sap…, si pot ser el germen de futurs recreadors, o, si més no, gent que respecti la història.

I evidentment que hi haurà cert rebuig i indiferència vers el recreador, però es que hem oblidat que érem? I que, no ens enganyem, no estàs a escola per gust a vegades.

Amb tot, i arribats a aquest punt, veiem que em d’atraure (o intentar) fins i tot als més díscols, tu com a recreador fas de «mestre», però es que a més, el mestre d’ofici, també confia que el teu taller sigui de profit, i per això els recreadors tenim recursos.

Que es provin la roba, que la portin una estona i que expliquin que han sentit! / Let them try on the clothes, wear them for a while and explain what they felt! / ¡Que se prueben la ropa, que la lleven un rato y que expliquen que han sentido!

Objectes interconnectats, explicacions directes i amb valors entenedors, sons i, la possibilitat de vestir-se com a milicià i soldat, per notar les diferencies de la roba actual, ben combinats fan que les dificultats en realitat no siguin tantes. Només cal una mica de pràctica per saber-ho conduir, i que al final sigui un taller didàctic d’alt percentatge de contingut sensitiu.

I fins aquí «tot», que es poc, però clar, parlem de valors i de iniciatives personals del recreador que va a les aules. Ell ha de trobar la manera d’arribar al seu públic, i això es una feina en que se’l pot ajudar, però no dictar-li com.

Com hem dit, cada aula, cada grup, cada alumne, es un món!

Oriol Miró Serra

22 de desembre de 2022

Talleres didácticos en Escuelas, institutos y universidades. ¿Acercamiento al sistema educativo y normalización?

¿La recreación como herramienta de aprendizaje?

Sé que no es normal empezar con una pregunta, ¡pero la respuesta es un claro si! Y este Si, se basa en el acercamiento al tiempo explicado, vía el recreador y los objetos, ambos «conceptos» con mensaje propio. Pero que se necesitan uno a otro.

Si vamos por partes, considerando el recreador una parte, éste es el interprete, el intermediario entre el estudiante y los objetos, haciendo un tránsito entre ambos a través de su vestimenta. Adecuada a la época estudiada.

Pero es que además, este recreador, también es algo historiador, y debe saber unir los objetos con la historia del momento, ya que todo es «prisionero» del momento en menor o mayor medida. Y, por eso mismo, nuestro recreador es una persona que ha estudiado y leído, creando un mensaje capaz de unir la frescura y espontaneidad del estudiante con el mensaje rígido del objeto. Haciendo del recreador una parte imprescindible de cualquier sesión.

Pero, si bien el recreador es capaz de explicar sin objetos, ¡estos son su complemento! ¿Todos sabemos que el tacto a veces también hace de ojos verdad?

El text de la constitució de la República Espanyola com a mostra de voluntat de progrés. / The text of the constitution of the Spanish Republic as a sign of the will to progress. / El texto de la constitución de la República Española como muestra de voluntad de progreso.

¿Pero puede un objeto hablar? ¿Cómo se entiende esto?

La respuesta es… ¡el recreador! Él te interpretará desde el material de elaboración, momento en que llega, función que tenía, y en su caso, la comparativa con un objeto actual, haciendo entender el progreso o cambios pertinentes.

El text de la constitució de la República Espanyola com a mostra de voluntat de progrés. / The text of the constitution of the Spanish Republic as a sign of the will to progress. / El texto de la constitución de la República Española como muestra de voluntad de progreso.

Pongamos por ejemplo un casco, analizando lo que se deriva.

Sabiendo que los cascos de aquella época no eran lo que son ahora, sabemos que evitaban heridas por metralla, por lo que si con el casco llevas un pedazo de metralla y un gráfico sobre el efecto de la metralla en el cuerpo. Has creado un mensaje de lo más antibelicista, ya que el mensaje que cuaja…, es el de las terribles heridas.

Pero ¡ey, y hablamos del medio,¡las aulas! Las aulas no tienen guión, el guión lo marcan los alumnos, aunque tú debes saber poder explicar un mínimo de contenidos a la vez que dejas que ellos puedan saber y preguntar lo que quieren, ¡o por lo menos una parte!

Que es provin la roba, que la portin una estona i que expliquin que han sentit! / Let them try on the clothes, wear them for a while and explain what they felt! / ¡Que se prueben la ropa, que la lleven un rato y que expliquen que han sentido!

Suena a ambiente difícil, pero no más que otros en realidad, pero también es un ambiente de espontaneidad de lo más excitante. Al mismo tiempo que bien explicado, quién sabe…, a ser posible el germen de futuros recreadores, o, al menos, gente que respete la historia.

Y evidentemente que habrá cierto rechazo e indiferencia hacia el recreador, pero ¿es que hemos olvidado que éramos? Y que, no nos engañemos, no estás en la escuela por gusto a veces.

Sin embargo, y llegados a este punto, vemos que debemos atraer (o intentar) incluso a los más díscolos, tú como recreador haces de «maestro», pero es que además, el maestro de oficio, también confía que tu taller sea de provecho, y por eso los recreadores tenemos recursos.

Objetos interconectados, explicaciones directas y con valores comprensibles, sonidos y, la posibilidad de vestirse como miliciano y soldado, para notar las diferencias de la ropa actual, bien combinados hacen que las dificultades en realidad no sean tantas. Sólo hace falta un poco de práctica para saber conducirlo, y que al final sea un taller didáctico de alto porcentaje de contenido sensitivo.

Y hasta aquí «todo», que es poco, pero claro, hablemos de valores y de iniciativas personales del recreador que va a las aulas. Él debe encontrar la manera de llegar a su público, y eso es un trabajo en el que se le puede ayudar, pero no dictarle cómo.

¡Cómo hemos dicho, cada aula, cada grupo, cada alumno, es un mundo!

Oriol Miró Serra

22 de diciembre de 2022

Reenactment as a learning tool?
I know it’s not normal to start with a question, but the answer is a clear yes! And this If, is based on the approach to time explained, via the recreater and the object, the two «concepts» with their own message. But that they need each other.
If we go by parts, considering the reenactor a part, he is the interpreter, the intermediary between the student and the objects, making a transit between the two of them through his clothing. Appropriate to the period studied.
But in addition, this reenactor is also a bit of a historian, and he must know how to connect the objects with the history of the moment, since everything is a «prisoner» of the moment to a greater or lesser extent. And, for this very reason, our recreater is a person who has studied and read, creating a message capable of uniting the freshness and spontaneity of the student with the rigid message of the object. Making the reenactor an essential part of any session.

La nostra milícia de cultura, recreem la guerra a l’analfabetisme! / ¡Nuestra milicia de cultura, recreamos la guerra al analfabetismo!

Versió castellana després de la catalana.

La nostra milícia de cultura, recreem la guerra a l’analfabetisme!

Avui us «presentem» la nostra milícia de cultura, i dic la nostra, ja que si bé no va ser la primera, si que ha estat un format que ha triomfat, arribant a inspirar dos associacions com a mínim. I a vegades cal reclamar els mèrits!

Certament, abans que la nostra va existir una milícia de cultura, de gran format i tot utilitzant un camió a mode d’escenari. Contra la qual, òbviament, no podíem competir. Adoptant nosaltres un format més humil, però que ha demostrat ser summament complex i alhora versàtil. El de les classes que es feien els soldats quan aquests no estaven lluitant!

Milícia de Cultura a la darrera edició de Flix / Milicia de Cultura en la última edición de Flix / Culture Militia in the latest edition of Flix

Però, i passem a mode cronològic, el tema neix sobre 2016, per bé que el concepte es anterior, fruit de lectures que, aquí i allà citaven tal esforç culturitzador entre la tropa. I, vulguis que no, el tema agafava «forma» dins del cap, per bé que tampoc passava d’allà. Coses de boig, pensava jo dins meu!

I després de moltes lectures va arribar l’autentic referent! / ¡Y después de muchas lecturas llegó el auténtico referente! / And after many readings, the authentic reference arrived!

La cosa es que, després de la recreació de Faió, una de les noies (la Georgina diria…), que recreaven amb Didpatri va i deixa anar un (i perdoneu la inexactitud de les paraules), «No podríem recrear quelcom que no requerís armes?», frase que va esdevenir el punt d’origen real d’una aventura en aparença boja.

Aquí comença la investigació, investigació que s’assemblava més a una pesca oportuna de frases en llibres que no anaven sobre les milícies de cultura…, però en que hi apareixia.

Al mateix temps, també s’han d’adquirir o crear materials, alhora que cal crear un discurs pedagògic al voltant del naixent expositor. Pissarres, llibres, complements i explicacions didàctiques van agafant forma, i provant-se en petits esdeveniments. Subirats, Tudela de Segre, va ser un dels primers, però no l’únic, i creieu-me que em sap molt greu no poder-ne dir altres abans de la gran estrena.

Tota gran cosa ha tingut inicis humils, i aquesta situació surt descrita en llibres / Toda gran cosa ha tenido inicios humildes, y esta situación aparece descrita en libros / Every great thing has had humble beginnings, and this situation is described in books

Quina va ser la primera gran sortida de cultura? Va ser a Lopera, altre cop, els records s’han fos i no podria posar any (i l’ordinador em posa totes les fotos a partir de 2019, cosa que no ajuda massa), però allà va ser el primer cop on vam funcionar com una maquina ben greixada. I dic vam…per que aquestes coses requereixen de bon equip. La Martina i la Mireia es complementaven com si haguessin treballat en el projecte des del principi, feien viure els objectes, i sabien fer participar la gent. Creieu-me si us dic que formaven un equip de grandíssima qualitat!

Per alguna raó, possiblement estaríem ocupats, no vam fer fotos en acció, però allà vam incorporar la relació entorn-ensenyament / Por alguna razón, posiblemente estaríamos ocupados, no hicimos fotos en acción, pero ahí incorporamos la relación entorno-enseñanza / For some reason, we would possibly be busy, we didn’t take pictures in action, but we incorporated the environment-learning relationship there

Malauradament els equips en l’entorn de recreació de Didpatri, no són eterns, no es un entorn tan amable com creieu. Es gent que just surt de la universitat i busca el lloc a la vida, i no tot es manegable ni conciliable.

Però es un projecte que ja ha cobrat vida i que atrau, cosa que farà que molts recollim el testimoni i intentem enriquir un projecte de gran complexitat, i ho farem amb major o menor gràcia alhora que el portem arreu per on en deixin. I sempre sota el mateix principi, el de tothom ha de saber fer una mica de l’altre, per si aquell falta un dia.

I aquí arriba la demostració de vida de milícia de cultura, ens ha saltat!, i l’hem de deixar fer. A dia d’avui veureu milícies de cultura en un mínim de tres actes i associacions, cada una amb les seves peculiaritats i necessitats pròpies, tal com ha de ser!

Tornant a nosaltres, que es el que podem controlar, en els darrers temps, hem vist que aquesta milícia de cultura militar, podria passar a la escola civil. Fent els primers experiments a Subirats 2021, on la Natàlia i la Marta van acceptar el repte, i el van superar amb solvència contrastada.

Cap on anirà la escola civil? / ¿Hacia dónde irá la escuela civil? / Where will the civil school go?

I com a variant pròpia, ens enfrontem a dificultats pròpies, sent actualment la dificultat de posar-la en escena. Però es que la recreació civil encara s’ha de fer lloc, per sort o desgracia, tot depèn de com ho miris!

La qüestió es que s’intenti, i se que no som els únics!

Així doncs, ja veieu que parlem d’un òrgan viu que ha saltat d’habitat original, que troba imprudents com la Esther i qui escriu aquestes línies, que l’acompanyem en l’actualitat! I que, de fet, n’aprenem d’ell, així com jo he aprés de tot imprudent que ha gosat posar-se davant de tal «monstre»

Oriol Miró Serra

29 de Novembre de 2022

¡Nuestra milicia de cultura, recreamos la guerra al analfabetismo!

Hoy os «presentamos» nuestra milicia de cultura, y digo la nuestra, ya que si bien no fue la primera, sí que ha sido un formato que ha triunfado, llegando a inspirar al menos dos asociaciones. ¡Y a veces hay que reclamar los méritos!

Ciertamente, antes de que la nuestra existió una milicia de cultura, de gran formato y utilizando un camión a modo de escenario. Contra la que, obviamente, no podíamos competir. Adoptando nosotros un formato más humilde, pero que ha demostrado ser sumamente complejo y al mismo tiempo versátil. ¡El de las clases que se hacían los soldados cuando éstos no estaban luchando!

Encara ara…costa implantar la recreació sense armes, paciència! / Aún ahora…cuesta implantar la recreación sin armas, paciencia! / Even now… it’s hard to implement recreation without weapons, patience!

Sin embargo, y pasamos a modo cronológico, el tema nace sobre 2016, si bien el concepto es anterior, fruto de lecturas que, aquí y allá citaban tal esfuerzo culturizador entre la tropa. Y quieras que no, el tema cogía «forma» dentro de la cabeza, aunque tampoco pasaba de allí. ¡Cosas de loco, pensaba yo dentro de mí!

Una altre obra de referencia, aquesta de lectura més senzilla, però igualment efectiva / Otra obra de referencia, ésta de lectura más sencilla, pero igualmente efectiva / Another work of reference, this easier to read, but equally effective

La cosa es que, después de la recreación de Fayón, una de las chicas (Georgina diría…), que recreaban con Didpatri va y suelta uno (y perdonad la inexactitud de las palabras), «No podríamos recrear algo que ¿no requiriera armas?», frase que se convirtió en el punto de origen real de una aventura en apariencia loca.

Aquí comienza la investigación, investigación que se parecía más a una pesca oportuna de frases en libros que no iban sobre las milicias de cultura…, pero en las que aparecía.

Al mismo tiempo, también se deben adquirir o crear materiales, a la vez que es necesario crear un discurso pedagógico en torno al naciente expositor. Pizarras, libros, complementos y explicaciones didácticas van cogiendo forma, y ​​probándose en pequeños eventos. Subirats, Tudela de Segre, fue uno de los primeros, pero no el único, y créanme que me sabe muy mal no poder decir otros antes del gran estreno.

Fins i tot el material més humil ha de ser fidel i tenir ús didàctic / Incluso el material más humilde debe ser fiel y tener uso didáctico / Even the humblest material must be faithful and have a didactic use

¿Cuál fue la primera gran salida de cultura? Fue en Lopera, de nuevo, los recuerdos se han fundido y no podría poner año (y el ordenador me pone todas las fotos a partir de 2019, cosa que no ayuda demasiado), pero ahí fue la primera vez que empezamos a funcionar como una máquina bien engrasada. Y digo empezamos…porque estas cosas requieren de buen equipo. Martina y Mireia se complementaban como si hubieran trabajado en el proyecto desde el principio, hacían vivir los objetos, y sabían hacer participar a la gente. ¡Creedme si os digo que formaban un equipo de grandísima calidad!

Desgraciadamente los equipos en el entorno de recreación de Didpatri, no son eternos, no es un entorno tan amable como cree. Es gente que sale de la universidad y busca el lugar en la vida, y no todo es manejable ni conciliable.

Pero es un proyecto que ya ha cobrado vida y que atrae, lo que hará que muchos recojamos el testimonio e intentemos enriquecer un proyecto de gran complejidad, y lo haremos con mayor o menor gracia a la vez que lo llevamos por donde dejen. Y siempre bajo el mismo principio, el de todos debe saber hacer un poco del otro, por si aquél falta un día.

Y aquí llega la demostración de vida de milicia de cultura, ¡nos ha saltado!, y debemos dejarla hacer. A día de hoy veréis milicias de cultura en un mínimo de tres actos y asociaciones, cada una con sus peculiaridades y necesidades propias, ¡tal como debe ser!

Volviendo a nosotros, que es lo que podemos controlar, en los últimos tiempos, hemos visto que esta milicia de cultura militar podría pasar a la escuela civil. Haciendo los primeros experimentos en Subirats 2021, donde Natalia y Marta aceptaron el reto, superándolo con solvencia contrastada.

Y como variante propia, nos enfrentamos a dificultades propias, siendo actualmente la dificultad de ponerla en escena. Pero es que la recreación civil aún debe hacerse sitio, por suerte o desgracia, ¡todo depende de cómo lo mires!

¡La cuestión es que se intente, y se que no somos los únicos!

Así pues, ya veis que hablamos de un órgano vivo que ha saltado de hábitat original, que encuentra imprudentes como Esther y ¡quién escribe estas líneas, que le acompañamos en la actualidad! Y que, de hecho, aprendemos de él, así como yo he aprendido de todo imprudente que se ha atrevido a ponerse delante de tal «monstruo»

Oriol Miró Serra

29 de Noviembre de 2022

AMB EL TEMPS HEM PERDUT REFERENCIES DELS AUTORS D’ALGUNES IMATGES, SI ALGÚ IDENTIFICA LA SEVA, ESTAREM ENCANTATS DE POSAR-LI EL NOM.

Mes d’Octubre de 2022. Jornades Europees de Patrimoni i Visites a Subirats.

Mes d’Octubre de 2022. Jornades Europees de Patrimoni i Visites a Subirats.

October 2022. European Heritage Days and Visits to Subirats.

Mes de Octubre de 2022. Jornadas Europeas de Patrimonio y Visitas a Subirats.

Notas sobre la guerra civil, actuación del POUM, de Juan Andrade.

Que les llibreries de vell són aquell meravellós tresor a conservar ho sabem, però llibres com aquest ho demostren. I es que on sinó trobaríem una obra que posa llum a tot el procés contra el POUM, Partido Obrero de Unificación Marxista, que va portar a un partit comunista a a ser acusat de feixista i col·laborador amb el feixisme contra el qual s’estava lluitant.

Són pagines justificaves des de dins, des de la mateixa cúpula del partit que discorren entre els atacs als que marxen de la línia pura de la revolució alhora que també discorren en la defensa pròpia contra els atacs d’un estalinisme que els vol ofegar. I que de fet…els acabarà ofegant.

De fet, crec ben bé que es pot dir que al POUM «el va matar» el seu purisme, en un temps que no el permetia. Una guerra, diferents faccions antifeixistes, una unitat necessària que permetia poca maniobra i demanava molt sacrifici (incloent a vegades alguns dels principis fundacionals), i sobretot una urgència en contra d’un enemic que esdevindria el terror del continent, i que encara ara ressona per dir que quelcom es inadmissible…El Feixisme que mai ha acabat de marxar.

Poc us puc dir, ja que malgrat el seu petit volum, es una obra densa, però que ajuda a entendre una de tantes ombres que ronden el darrer conflicte civil espanyol. Tal vegada el primer enfrontament mundial entre feixisme i comunisme, i on veiem que tot evoluciona. Que aquella revolució inicial ha vist que ha d’acollir a certa proporció dels antics enemics, prescindint dels vells puristes.

Arribant, si cal, i com va passar, a «fer-lo entrar» a files enemigues. Utilitzant tot el que calgués fins a donar una imatge uniforme d’un comunisme internacional més moderat.

Resumint, i ja per acabar…, un llibre que aboca llum a una zona ombrívola de la història, mai del tot tractada en els grans llibres sobre la guerra civil, i que massa sovint acaba resumida en un Maig de 1937 de múltiples interpretacions. O, Homenatge a Catalunya de George Orwell, obra totalment recomanable, per bé que no es purament política, com es la obra tot just comentada.

Oriol Miró Serra

25 d’Octubre de 2022.