English version after the Catalan one
Version française après l’Anglaise
Versió castellana després de la Francesa
Subirats i Abrera marquen l’entrada d’any.
Gener ha tornat ser sinònim de Subirats, que no per habitual significa menys important, i hem afegit Abrera, fent entrar una recreació més a l’entorn de les batalles que es van dur a terme als entorns de Barcelona el gener de 1939. I si es veritat que aquests no tenen el renom de les grans batalles, no podem oblidar que gràcies a aquests combats molta gent va salvar la vida.

Moment de l’acte d’Abrera / Moment of the Abrera event / Moment de l’événement Abrera / Momento del acto de Abrera
Entrant ja en matèria, per tant, parlant de Subirats, aquest any hem tornat a ser suport durant els tres dies de les Jornades de Memòria de Subirats, per bé que, com sempre, diumenge es el dia més destacat.
I si bé no ens podem queixar de Subirats, aquesta vegada les jornades van estar tacades de tragèdia. Un accident local va obligar a moure l’acte de divendres, que es farà, però que encara no te data fixe. La resta, va continuar, no sense sentiment, però es va fer el cor fort i es va seguir endavant.
Per tant, el que havia de ser el segon acte, va passar a ser el primer, però quin primer!
Ja coneixem la pujada al turó de les mentides, i les lectures de poemes triats per trencar animes, però aquest any ho havíem vitaminat!
Dos municipis, Olesa de Bonesvalls i Subirats es trobarien al Coll d’Esteles, i d’allà pujarien al turó de les mentides. I clar que hi hauria lectures, però ei! Que tal si hi afegim l’equip que va treballar en l’exhumació dels combatents trobats a la serra fa uns anys i que ara descansen al cementiri d’Olesa.

Moment de l’acte del dissabte al Turó de les Mentides / Moment of the Saturday event at Turó de les Mentides / Moment de l’événement du samedi au Turó de les Mentides / Momento del acto del sábado en el Turó de les Mentides
Tot això ben amenitzat amb música i vosaltres…si, els que esteu llegint ara!
Si que es veritat que no hem citat la pujada de recreadors, però es que aquest any s’havien quedat abaix preparant el terreny de l’endemà.
Ben cert que a la tarda hi havia teatre, que el CESUB quan s’hi posa, s’hi posa! Però a nosaltres ens tocava preparar la recreació del diumenge, i ben mudats que havíem d’estar, que venia la tele tu!

Si voleu veure la noticia, piqueu damunt de la foto / If you want to see the news, click on the photo / Si vous voulez voir les nouvelles, cliquez sur la photo / Si desea ver la noticia, pique sobre la foto
El diumenge, com des del 2017, tocava la ruta per les trinxeres d’última defensa, i creixent cada any. Aquest any portàvem sanitat, transmissions, fortificació, Socors Roig internacional i el Cós Històric de Mossos d’esquadra.
Ruta que va sortir més que bé, com no podia ser d’altre manera, cosa que mica en mica confirma que es millor avisar als grups i deixar que facin, lluny d’intervencionismes en la seva manera de treballar.

Aquest any, com a novetat varem tenir el Cos Históric de Mossos d’Esquadra / This year, as a novelty we had the Historical Corps of the Mossos d’Esquadra / Cette année, comme nouveauté, nous avons eu le Corps Historique des Mossos d’Esquadra / Este año, como novedad, tuvimos el Cuerpo Histórico de Mossos d’Esquadra
Abrera no es nou tampoc! Si de cas es un moviment temporal de Juliol a Gener, acostant-se una mica a la realitat dels combats de 1939, si més no en temperatures. Cosa que feia que portar la roba d’hivern, la que portarien aquell gener del 39, no fos un suïcidi!

Presentació de l’acte d’Abrera, pica damunt per veure l’article de l’ajuntament / Presentation of the Abrera event, click on it to see the city council article / Présentation de l’événement Abrera, cliquez dessus pour voir l’article de la mairie / Presentación del acto de Abrera, pica encima para ver el artículo del ayuntamiento
D’Abrera introduiré el concepte, expositors en una trinxera històrica, on els grups es senten còmodes i poden exposar-se com toca, i saben!
Però, on vull entrar en altres aspectes, com és el de la logística, i les seves variants.
Un exemple es la variabilitat dels formats, per exemple, a Subirats, donades les característiques de les trinxeres que permeten un grup dirigit, a les d’Abrera es va triar per demanar als visitants que es dividissin en grups de confiança i anessin recorrent els expositors. El motiu de la elecció fou que les abrerenques són molt més compactes que les penedesenques, i les primeres s’haguessin omplert ben aviat, tal vegada fent-les arribar al col·lapse.
Clar, això porta en el llenguatge del grups, encara que no sigui massa, hi ha diferències. No es el mateix que et portin el grup de visitants, que els visitants vinguin a tu, aquesta segona opció implica saber-se vendre una mica, també la primera, però en la primera els visitants saben que hi ha un discurs, mentre en la segona el discurs el fas tu com a recreador, i has de convèncer als visitants que han triat bé.

Ens encanta la gent i la explicació de tu a tu / We love people and one-on-one explanations / Nous aimons les gens et les explications individuelles / Nos encanta la gente y la explicación de tú a tú
En aquest cas, ja he dit que la diferència es poca, però en tens.
I si, hi ha més variants i diferencies, però aquestes donarien per un article dels llargs, i no tinc ganes de fer-vos patir tal tortura per avui.
Arribats a aquest punt, poc més ens queda que acomiadar-nos, però abans cal dir que tot això es un moviment global d’entitats, no només recreadores. Hi ha gestors de patrimoni, hi ha comunicadors, entitats municipals i culturals de diverses menes, i un llarg etcètera que poc a poc troben els camins conjunts. I aquests camins per caminar, de ben segur donaran sorpreses d’allò més agradables.
Oriol Miró Serra
15 de febrer de 2025
Subirats and Abrera mark the beginning of the year.
January has once again become synonymous with Subirats, which does not usually mean less important, and we have added Abrera, introducing another recreation around the battles that took place in the surroundings of Barcelona in January 1939. And while it is true that these do not have the reputation of great battles, we cannot forget that thanks to these battles many people saved their lives.
Getting into the subject, therefore, speaking of Subirats, this year we have once again been a support during the three days of the Subirats Memorial Days, although, as always, Sunday is the most prominent day.
And although we cannot complain about Subirats, this time the days were tainted by tragedy. A local accident forced the Friday event, which will take place, to be moved, but which does not yet have a fixed date. The rest, he continued, not without feeling, but his heart was strong and he kept going.
Therefore, what was supposed to be the second act, became the first, but what a first!
We already know the climb up the hill of lies, and the readings of poems chosen to break souls, but this year we had vitaminized it!

No podia faltar la ofrena floral / The floral offering could not be missed / L’offrande florale ne pouvait pas être manquée / No podía faltar la ofrenda floral
Two municipalities, Olesa de Bonesvalls and Subirats would meet at Coll d’Esteles, and from there they would go up to the hill of lies. And of course there would be readings, but hey! How about we add the team that worked on the exhumation of the combatants found in the mountains a few years ago and who now rest in the Olesa cemetery.
All this well enlivened with music and you…yes, those of you who are reading now!
Yes, it is true that we have not mentioned the rise of reenactors, but this year they had stayed down preparing the ground for the next day.
Of course there was theatre in the afternoon, which when CESUB gets involved, gets involved! But it was up to us to prepare the reenactors for Sunday, and no matter how changed we had to be, the TV was coming!
On Sunday, as in 2017, the route through the last defense trenches was on, and it has grown every year. This year we brought health, communications, fortification, international Red Cross and the Historical Corps of the Mossos d’esquadra.
A route that went more than well, as it could not have been otherwise, which little by little confirms that it is better to warn the groups and let them do their work, far from interventionism in their way of working.

La feina de GRH El Comité sempre es brillant / The work of the HR Committee is always brilliant / Le travail du Comité RH est toujours brillant / El trabajo de GRH El Comité siempre es brillante
Abrera is not new either! In any case, it is a temporary movement from July to January, getting a little closer to the reality of the 1939 fighting, at least in terms of temperatures. Which meant that wearing winter clothes, the ones they would have worn in that January of 1939, was not suicide!
I will introduce the concept of exhibitors in a historical trench from Abrera, where groups feel comfortable and can exhibit themselves as they please, and they know how!
But, where I want to go into other aspects, such as logistics, and its variants.
An example is the variability of the formats, for example, in Subirats, given the characteristics of the trenches that allow a directed group, in those of Abrera it was chosen to ask visitors to divide themselves into groups of trust and go around the exhibitors. The reason for the choice was that the Abrerencs are much more compact than the Penedesensecs, and the former would have filled up very quickly, perhaps causing them to collapse.

L’expositor de transmissions sempre brilla / The transmission display always shines / L’exposant de transmission brille toujours / El expositor de transmisiones siempre brilla
Of course, this brings in the language of the groups, although not too much, there are differences. It is not the same that the group of visitors brings you, that the visitors come to you, this second option implies knowing how to sell yourself a little, also the first, but in the first the visitors know that there is a speech, while in the second the speech is made by you as a reenactor, and you have to convince the visitors that they have chosen wel
In this case, I have already said that the difference is small, but you have it.
And yes, there are more variants and differences, but these would make for a long article, and I do not want to make you suffer such torture for today.
At this point, there is little left for us to do but say goodbye, but first it must be said that all this is a global movement of entities, not just reenactors. There are heritage managers, there are communicators, municipal and cultural entities of various kinds, and a long etcetera that little by little find common paths. And these paths to walk, will surely give the most pleasant surprises.
Oriol Miró Serra
February 15, 2025
Subirats et Abrera marquent le début de l’année.
Janvier est redevenu synonyme de Subirats, ce qui ne veut pas dire moins important, et nous avons ajouté Abrera, introduisant une autre reconstitution des batailles qui ont eu lieu dans les environs de Barcelone en janvier 1939. Et s’il est vrai que celles-ci n’ont pas la réputation de grandes batailles, nous ne pouvons pas oublier que grâce à elles, de nombreuses personnes ont sauvé leur vie.
En entrant donc dans le sujet, en parlant de Subirats, cette année encore nous avons été un soutien pendant les trois jours des Subirats Memorial Days, même si, comme toujours, le dimanche est le jour le plus important
Et même si nous ne pouvons pas nous plaindre de Subirats, cette fois-ci la conférence a été entachée par une tragédie. Un accident local a forcé le report de l’événement de vendredi, qui aura lieu, mais n’a pas encore de date fixe. Le reste, continua-t-il, non sans émotion, mais il reprit courage et continua son chemin.
Ainsi, ce qui devait être le deuxième acte est devenu le premier, mais quelle première !
On connaît déjà l’ascension de la colline des mensonges, et les lectures de poèmes choisis pour briser les âmes, mais cette année on l’a vitaminé !
Deux municipalités, Olesa de Bonesvalls et Subirats, se réuniraient au Coll d’Esteles, et de là monteraient jusqu’à la Colline des Mensonges. Et bien sûr, il y aurait des lectures, mais bon ! Que diriez-vous d’ajouter l’équipe qui a travaillé à l’exhumation des combattants retrouvés dans les montagnes il y a quelques années et qui reposent désormais au cimetière d’Olesa.
Tout cela bien agrémenté de musique et de vous… oui, ceux d’entre vous qui lisez en ce moment !
Il est vrai que nous n’avons pas évoqué l’augmentation du nombre de reconstituteurs, mais cette année, ils étaient restés en bas pour préparer le terrain pour le lendemain.
C’est vrai qu’il y avait du théâtre l’après-midi, et quand le CESUB fait du spectacle, il fait du spectacle ! Mais c’était à nous de nous préparer pour la récréation du dimanche, et il fallait être très bien habillé, car la télé arrivait !
Dimanche, comme depuis 2017, le parcours à travers les dernières tranchées de défense était en cours, et s’élargissait chaque année. Cette année, nous avons apporté la santé, les transmissions, la fortification, le Secours Rouge international et le Corps Historique des Mossos d’esquadra.
Un parcours qui s’est plus que bien passé, comme il ne pouvait en être autrement, qui confirme petit à petit qu’il vaut mieux prévenir les groupes et les laisser faire leur travail, loin de l’interventionnisme dans leur façon de travailler.

L’equip de sanitat i Socors Roig Internacional va complir més que bé! / The health team and International Red Cross did a great job! / L’équipe de santé et la Croix-Rouge internationale ont fait un excellent travail ! / ¡El equipo de sanidad y Socorro Rojo Internacional cumplió más que bien!
Abrera n’est pas nouveau non plus ! Il s’agit en tout cas d’un mouvement temporaire de juillet à janvier, se rapprochant un peu plus de la réalité des combats de 1939, du moins en termes de températures. Ce qui signifiait que porter des vêtements d’hiver, ceux qu’ils porteraient en janvier 1939, n’était pas un suicide !
Depuis Abrera je présenterai le concept, des exposants dans une tranchée historique, où les groupes se sentent à l’aise et peuvent s’exposer comme ils le souhaitent, et ils savent comment !
Mais là, je veux aborder d’autres aspects, comme la logistique et ses variantes.
Un exemple est la variabilité des formats, par exemple, à Subirats, étant donné les caractéristiques des tranchées qui permettent un groupe dirigé, dans celles d’Abrera, il a été choisi de demander aux visiteurs de se diviser en groupes de confiance et de faire le tour des exposants. La raison de ce choix était que les Abrerencas sont beaucoup plus compacts que les Penedesans, et les premiers se seraient remplis très rapidement, provoquant peut-être leur effondrement.
Bien sûr, cela se répercute dans le langage des groupes, même si ce n’est pas trop important, il y a des différences. Ce n’est pas la même chose que de faire venir le groupe de visiteurs à vous, cette deuxième option implique de savoir se vendre un peu, comme la première, mais dans la première les visiteurs savent qu’il y a un discours, tandis que dans la seconde le discours est fait par vous en tant que reconstituteur, et vous devez convaincre les visiteurs qu’ils ont bien choisi.

Petit expositor d’una posició defensiva / Small exhibitor of a defensive position / Petit exposant d’une position défensive / Pequeño expositor de una posición defensiva
Dans ce cas, j’ai déjà dit que la différence est petite, mais vous l’avez.
Et oui, il y a plus de variantes et de différences, mais ce serait un long article, et je n’ai pas envie de vous faire subir une telle torture aujourd’hui.
À ce stade, il ne nous reste plus qu’à dire au revoir, mais il faut d’abord dire que tout cela est un mouvement mondial d’entités, pas seulement de récréateurs. Il y a des gestionnaires du patrimoine, il y a des communicateurs, des entités municipales et culturelles de toutes sortes, et une longue liste d’autres qui trouvent peu à peu des chemins communs. Et ces sentiers de promenade vous réserveront sûrement les plus agréables surprises.
Oriol Miró Serra
15 février 2025
Subirats y Abrera marcan la entrada de año.
Enero ha vuelto ser sinónimo de Subirats, que no por habitual significa menos importante, y hemos añadido Abrera, haciendo entrar una recreación más en torno a las batallas que se llevaron a cabo en los entornos de Barcelona en enero de 1939. Y si es verdad que éstos no tienen el renombre de las grandes batallas, no podemos olvidar que gracias a estos combates mucha gente salvó la vida.
Entrando ya en materia, por tanto, hablando de Subirats, este año hemos vuelto a ser apoyo durante los tres días de las Jornadas de Memoria de Subirats, si bien, como siempre, el domingo es el día más destacado.
Y si bien no podemos quejarnos de Subirats, esta vez las jornadas estuvieron manchadas de tragedia. Un accidente local obligó a mover el acto del viernes, que tendrá lugar, pero que todavía no tiene fecha fija. El resto, siguió, no sin sentimiento, pero se hizo el corazón fuerte y se siguió adelante.
Por tanto, lo que debía ser el segundo acto, pasó a ser el primero, pero ¡qué primero!
Ya conocemos la subida al Turó de les Mentides, y las lecturas de poemas elegidos para romper almas, ¡pero este año lo habíamos vitaminado!

Explicacions sobre com es van exhumar els soldats trobat a Serra de Riés / Explanations about how the soldiers found in Serra de Riés were exhumed / Explications sur la manière dont les soldats retrouvés à Serra de Riés ont été exhumés / Explicaciones sobre cómo se exhumaron los soldados encontrados en Serra de Riés
Dos municipios, Olesa de Bonesvalls y Subirats se encontrarían en el Coll d’Esteles, y de allí subirían al Turó de les Mentides. Y claro que habría lecturas, pero ¡ey! Que tal si añadimos el equipo que trabajó en la exhumación de los combatientes hallados en la sierra hace unos años y que ahora descansan en el cementerio de Olesa.
Todo esto bien amenizado con música y vosotros…sí, ¡los que estais leyendo ahora!
Si que es verdad que no hemos citado la subida de recreadores, pero es que este año se habían quedado abajo preparando el terreno del día siguiente.
Cierto que por la tarde había teatro, que el CESUB cuando se pone, se pone! Pero a nosotros nos tocaba preparar la recreación del domingo, ¡y bien guapos que teníamos que estar, que vendía la tele tú!
El domingo, como desde el 2017, tocaba la ruta por las trincheras de última defensa, creciendo cada año. Este año llevábamos sanidad, transmisiones, fortificación, Socorro Rojo internacional y el Cuerpo Histórico de Mossos d’Esquadra.
Ruta que salió más que bien, como no podía ser de otra manera, lo que poco a poco confirma que es mejor avisar a los grupos y dejar que hagan, lejos de intervencionismos en su forma de trabajar.
¡Abrera no es nuevo tampoco! Si acaso es un movimiento temporal de Julio a Enero, acercándose un poco a la realidad de los combates de 1939, al menos en temperaturas. Lo que hacía que llevar la ropa de invierno, la que llevarían ese enero del 39, ¡no fuera un suicidio!
De Abrera introduciré el concepto, expositores en una trinchera histórica, donde los grupos se sienten cómodos y pueden exponerse como toca, ¡y saben!
Pero donde quiero entrar en otros aspectos, como es el de la logística, y sus variantes.
Un ejemplo es la variabilidad de los formatos, por ejemplo, en Subirats, dadas las características de las trincheras que permiten un grupo dirigido, a las de Abrera se eligió para pedir a los visitantes que se dividieran en grupos de confianza y fueran recorriendo los expositores. El motivo de la elección fue que las abrerenas son mucho más compactas que las del Penedès, y las primeras se hubieran llenado en breve, tal vez haciéndolas llegar al colapso.
Claro, esto lleva en el lenguaje de los grupos, aunque no sea demasiado, existen diferencias. No es lo mismo que te traigan el grupo de visitantes, que los visitantes vengan a ti, esta segunda opción implica saberse vender un poco, también la primera, pero en la primera los visitantes saben que hay un discurso, mientras en la segunda el discurso lo haces tú como recreador, y debes convencer a los visitantes de que han elegido bien.
En este caso, ya he dicho que la diferencia es poca, pero tienes.
Y sí, hay más variantes y diferencias, pero éstas darían por un artículo de los largos, y no tengo ganas de hacerle sufrir tal tortura para hoy.
Llegados a este punto, poco más nos queda que despedirnos, pero antes hace falta decir que todo esto es un movimiento global de entidades, no sólo creadoras. Hay gestores de patrimonio, hay comunicadores, entidades municipales y culturales de varios tipos, y un largo etcétera que poco a poco encuentran los caminos conjuntos. Y estos caminos para andar, seguro darán sorpresas de lo más agradables.
Oriol Miró Serra
15 de febrero de 2025