Archivo de la categoría: Patrimoni

La recreació sense barreres, una línia a seguir.

Encara ara, quan es parla de recreació històrica, la majoria de gent pensa en les batalles, que per bé que cada vegada més gent reconeix en l’expositor una manera de recrear didàctica.

Recreació d’una escola civil feta a la Seu Vella de Lleida

I si bé l’expositor es un primer pas d’apropament a la gent, el públic a que has d’optar com a recreador, aquest expositor pot fer encara un pas més cap al públic, sent aquest el de fer-los participar en alguna activitat, o compartir espai alhora que respons els seus dubtes quan la primera opció no sigui possible.

Recreadors i nens compartint una partida de domino a Tudela de Segre

I aquesta línia de barrera zero no es teoria, ja porta un temps desenvolupant-se en base a Didpatri i associacions amigues com XV Brigada i Primera Linea en l’àmbit de Guerra Civil Espanyola. Ja havent-se observats alguns resultats d’allò més profitosos.

Com implementar aquest principi de participació? La resposta es ben fàcil, la participació, tenir objectes i activitats que permetin a la gent experimentar el que ja no s’experimenta, o observar de primera mà quelcom que ara els sigui desconegut o només en tinguin referencies per texts o herència oral. No descartant coses o vivències encara vives.

La escriptura a plumilla ara oblidada pot reviure per moments com ho va fer a la Seu Vella de Lleida

Una partida de domino, escriure a plumilla, omplir una fitxa de reclutament en una maquina d’escriure alhora que expliques les seves peculiaritats, permetre fer una trucada amb un vell telèfon de campanya o l’observació del terreny amb un vell mapa i comparar amb l’actualitat són només un exemple de participació directa amb la gent. Sabent que aquesta llista pot ser ampliable a conveniència del lloc, oportunitat i època a representar.

La màquina d’escriure sempre sorpén als nanos d’ara acostumats a l’ordinador, vist a Tudela de Segre

Amb tot sabem que no sempre aquesta participació directa pot ser efectiva, la sensibilitat o dificultat de trobar certs materials exposats, o oficis a representar són una dificultat objectiva. A tall d’exemple podem posar la construcció d’un vaixell o l’entrenament amb armes resultaran situacions massa complicades per la majoria fins i tot amb l’assistència del recreador, de nou deixant de citar altres casos que en que podeu pensar.

Fabricació d’una peça per una embarcació, vist al Times and ephocs 2018 de Moscou
Fabricació d’una peça per una embarcació, vist al Times and ephocs 2018 de Moscou

En tal cas aquestes escenificacions han de ser obertes a la gent, sent el recreador la porta al coneixement del públic, que de ben segur farà preguntes, i aquestes han de ser respostes pel recreador.

Explicació del paper de la Milicia de la Cultura en la Guerra Civil, vist a les Jornades de Memoria del Cesub 2019, a Subirats

Hem parlat de expositor, però no del seu format, i es que aquest pot ser des d’una taula ben muntada a un campament complet. Representant diferents dificultats cada un, però aquesta dificultat d’obertura sempre serà superada si hi ha recreadors disposats a fer-les caure. Altre cosa, més privada en direm, no passa d’un contenidor d’objectes o persones que només allunya la recreació del públic. No contribuint gens a la normalització d’aquesta activitat cultural.

Tota activitat de campament pot fer-se visible, fins i tot el manteniment d’equip. Vist al Times and ephocs 2018 de Moscou

Arribant de nou a la conclusió de que en realitat tot passa pel factor humà. En ell radica la accessibilitat i normalització de l’activitat recreadora. Una bona explicació, un bon plafó informatiu, un bon enfocament o ubicació de l’expositor passen pel seu cap i gràcia en l’expressió.

El recreador ha de saber respondre de tot el que l’envolta, roba, situació històrica, técnica del moment i altres. Vist a la Biblioteca de Poble Sec el 2018

I es que es pot ser un magnífic recreador, però si no treballes la vessant pública de la recreació, no passes de jugar a la guerra de manera més o menys privada, i amb unes joguines fidels històricament alhora que cares, que es limita a representar unes batalles. Batalles que si arriben al públic no es pel que està dins, sinó per algú de fora que ha pensat en un públic més o menys nombrós. Tornant altre cop a la voluntat humana de fer pública una activitat a vegades massa tancada, acabant aquestes línies amb la pregunta que tots ens hem de fer.

A quina banda de recreadors vull estar?

 

Oriol Miró Serra

25 de Gener de 2019

Que ha fet Recreació Guerra Civil i Patrimoni junts aquest Juny de 2018.

Masses mesos de silenci en el blog i facebook a causa de problemes informàtics, per bé que sempre ens heu pogut seguir a través de Twitter i Instagram, per on haureu vist que no hem parat.

Amb tot, es podria dir que juny haurà estat un mes de resum del fet afegint alguna novetat feta cap a final de mes.

CESUB:

Potser la més afectada per aquesta carència informàtica, a més d’una activitat més aviat baixa. Amb tot, hem estat allà i les seves activitats per festes i la trobada de pedra seca al Catllar han estat reflectides.

REGIMENT PIRINENC

Mesos en que no s’ha parat, combinant actes amb els amics de Didpatri, Ejercito del Ebro i darrers moments de gravació.

Sent escenari destacat Vall de Nuria.

Campament del Regiment Pirinenc a Vall de Núria, enllaç a article

Després d’això va caure l’ordinador i la següent activitat es veurà reflectida en un resum més global.

Ultima sessió de gravació del documental del Regiment Pirinenc a Gràcia, enllaç a article.

 

DIDPATRI

Seguim portant la xarxa @didpatri en els seus aspecte de Twitter i Instagram, coordinats amb la resta, tot promocionant les seves exposicions i altres projectes. Hastag #didpatriexposicions

Sota les Bombes ha viatjat de Martorell a Granollers, on s’estarà fins el 8 de Juliol.

En  recreació seguim col·laborant en el projecte de creació iconogràfica republicana a la Batalla de l’Ebre, en un acte on hi van participar les més altes autoritats americanes a Catalunya, a més de les de la comarca, com es lògic. I es que parlem d’una placa en honor a Robert Hale Merriman, comandant d’un batalló de les Brigades Internacionals Americanes.

En l’aspecte recreació més pura hem estat a La Granadella, biblioteca de Poble Sec i Alcubierre, on fem progressar el projecte d’expositors didàctics, centrat aquest any en la Milícia de la Cultura.

La Milícia de la Cultura, els mestres dels soldats.

 

PÀGINES PERSONALS ORIMIRO78 I NOTES DE CAMP

ORIMIRO78.COM

Força activitat, que ha anat combinada amb actualització de la activitat passada amb nova. Ja tenim:

Fitxa del llibre de Biblioteques de Guerra

Una reflexió sobre la direcció que està agafant la recreació.

Descripció del Fort de Blario, vell objectiu a documentar que tenia pendent.

Retorn a l’Aeròdrom de Valls, un vell conegut que sempre em guarda sorpreses.

Exploració d’un petit niu de metralladora a Vall Llebrera, té plànol però pel moment no té fitxa, possiblement fos massa curta.

A nivell més personal s’ha tornat a repetir col·laboració a la revista EBRE 38, publicació de Universitat de Barcelona, publicant un article sobre al fortificació de PUNTES DE MILLET al numero 8.

Detall de Puntes de Millet, us podreu descarregar l’article picant a la imatge

 

NOTES DE CAMP

Actualització de tots els esquemes fets en els mesos de Març a Juny, tot afegint dos novetats fetes al juny.

ESQUEMA CALA JUSTELL

ESQUEMA SANT FELIU DE GUIXOLS

ESQUEMA GAVADÀ

ESQUEMA SERRA DE PRADES

ESQUEMA PARAPETS DE LA ROJALA

ESQUEMA FORT DE BLARIO

ESQUEMA BATERIA DE AMETLLA DE MAR I ESTANY PODRIT

ESQUEMA VALL-LLEBRERA

Fort de Blario

 

RETALLSDERECREACIÓGCE

Projecte de Instagram, també de creixement lent ja que es basa en el rescat de lectures o imatges merament informatives sobre la recreació.

En aquest perfil ja hi podeu trobar una quantitat raonable de retalls de textos que poden ajudar al recreador de guerra civil,aquests aniran de situacions de combat a coses més quotidianes, tant de front com reraguarda.

Com veieu no es un perfil per mostrar recreacions, però si un per mostrar el que es pot recrear i que comporta.

Entrarà en un temps de baixa activitat ja que estava enfocat a ser un reforç immediat als estudiants de Didpatri, que han entrat en període vacacional. Amb tot…no descarteu alguna intervenció.

Aspecte del perfil d’Instagram

Creant-se un correu electrònic per a disposar d’un drive propi on es van penjant altres tipus de documents d’interès.

Es podria dir que evoluciona cap un projecte formatiu més complet.

 

PROJECTES DE JULIOL

Mes intens en quan a recreació, Miravet i Faió seran escenari de les nostres activitats.

 

 

Oriol Miró Serra.

1 de Juliol de 2018.

 

 

 

Que ha fet Recreació Guerra Civil i Patrimoni junts aquest Febrer de 2018.

Que ha fet Recreació Guerra Civil i Patrimoni junts aquest Febrer de 2018.

Com ja heu notat, l’acció d’aquesta pàgina passa per allà on troba lloc, i es que mai se sap on es pot aplicar el missatge de Recreació i Patrimoni Junts. Aquest ja el coneixeu, la Recreació històrica es el complement del patrimoni històric de Guerra Civil. Deixant clar el que ja sabem, que tots som xarxa i tots podem aportar.

CESUB:

Amb la pàgina ja creada, aquest mes ha estat de sosteniment de les xarxes secundaries, fent un parell d’entrades a Twitter i Instagram.

Aquesta vegada la activitat ha vingut per la visita guiada del tercer diumenge de mes, on una parella va poder conéixer les trinxeres del CIUDEB, creiem amb resultat força satisfactori.

Imatge presa després de la visita, el guia uniformat com es costum des de fa uns mesos

També s’ha aportat material de difusió com la revista Ebre 38 per a la venda dins del museu.

REGIMENT PIRINENC

Mes intens en tots els aspectes. Memòria, filmació i recreació.

Per la banda de la memòria vam tancar la possibilitat de digitalitzar el quadern on el tinent Sala anotava les seves vivències fins el moment de morir. Aquesta aportació ha estat possible gràcies a la confiança dels seus nebots amb nosaltres.

Això unit a les fotografies de Elisenda Prat ha significat una aportació a la memòria del regiment que encara ara estem estudiant, i sospitem que trigarem.

ACCÉS A ARTICLE

En l’aspecte filmació s’ha aprofitat la ja tradicional raquetada de Vall Fosca per gravar escenes de combat i maniobres per al documental que estem enllestint. Per a tal funció es va comptar amb la també associació de recreació PRIMERA LINEA, aportació de gran valor i gran professionalitat.

Foto de grup un cop acabada la sessió de filmació

Tots ells es van quedar a la raquetada del diumenge, complementant així un cap de setmana de convivència entre recreadors i public general.

Recreadors i no recreadors junts, tots ens necessitem

Com a recreació hem aportat el nostre granet de sorra a la V Cursa dels Biberons, igual que l’any passat. Si l’any passat va anar un company que va acabar la ruta, aquest any han estat dos que han aprofitat la ruta per provar equips nous o restaurats. També hem comptat amb la companyia d’un estudiant de Didpatri i un company de Primera Linea que han ampliat la nostra patrulla a quatre.

Preguem disculpes al quart membre de la expedició. Vam tenir el descuit de no fer-nos la foto…

Tota una experiència d’arqueologia experimental, ja que dels vora onze quilometres que té la marxa n’hem fet pràcticament nou.

Altre cop recreadors i no recreadors compartim camí

DIDPATRI

Seguim portant la xarxa @didpatri en els seus aspecte de Twitter i Instagram, coordinats amb la resta, tot promocionant les seves exposicions i altres projectes. Hastag #didpatriexposicions

Sota les Bombes a ha viatjat de Tarragona a Sant Boi

Aspecte de l’exposició Sota les Bombes a Sant Boi de Llobregat

Pere Català i Pic a Granollers

Megalitisme a Castelló d’Empúries

Neandertals a Prat de Llobregat

En l’aspecte recreació hem estat a la V Cursa dels Biberons tot participant d’ella amb recreadors, aquests lluny d’estar estàtics han recorregut nou dels gairebé onze quilometres de la marxa. Podent provar així el comportament dels equips d’un soldat republicà en una marxa, entrant aquesta actuació en el terreny de l’arqueologia experimental.

PÀGINES PERSONALS ORIMIRO78 I NOTES DE CAMP

ORIMIRO78.COM

No hi ha nota de llibre, però això no vol dir que no s’estigui llegint. Les lectures a vegades són interessants, però no sempre amenes, i el llibre sobre el servei de Biblioteques durant la guerra es un d’aquests casos, estic aprenent molt, però les dosis són petites. No patiu que no paro.

D’altre banda, el que no ha fallat ha estat la exploració. I Castejón del Puente i Montsó van complir de sobres l’esperat. Una línia de trinxeres que va combinar zones restaurades amb zones inexplorades, tot acabant per una magnifica bateria de canons sota el sempre espectacular Castell de Montsó. El seu article no us decebrà.

ACCÉS A ARTICLE

Aspecte de les bateries artilleres de sota el Castell de Montsó

NOTES DE CAMP

Marcat sobretot per la visita a Castejón del Puente, primer es va penjar un primitiu esquema de les fortificacions de Fraga, que malauradament no va donar temps a visitar.

Després fou penjat l’esquema de la zona de Castejón del Puente.

Mostra de nota de camp de Castejón del Puente

ESQUEMA FRAGA

ESQUEMA CASTEJÓN DEL PUENTE

LA NOVETAT: RETALLSDERECREACIÓGCE

Projecte de Instagram, també de creixement lent ja que es basa en el rescat de lectures o imatges merament informatives sobre la recreació.

En aquest perfil ja hi podeu trobar una quantitat raonable de retalls de textos que poden ajudar al recreador de guerra civil, tot ajuntant una foto de l’equipatge que pot generar un cap de setmana.

ACCÉS A PERFIL DE INSTAGRAM

Com veieu no es un perfil per mostrar recreacions, però si un per mostrar el que es pot recrear i que comporta.

PROJECTES DE MARÇ

Ultima sessió de gravació del documental del regiment Pirinenc.

Exploració o documentació d’alguna zona tot aprofitant la setmana santa.

Suport als actes que organitza o col·labora el CESUB

 

Oriol Miró Serra.

6 de Març de 2018.

Escoles, patrimoni i recreació, el camí a seguir.

Durant el mes d’Octubre i Novembre s’ha pogut portar el matrimoni de patrimoni i recreació a la pràctica, i ha estat gràcies al Cesub i a l’ajuntament de Subirats, que gestionen visites escolars a les trinxeres de El Pago, on es va intentar dur a terme una ultima defensa de la capital catalana tot emparant-se en la Serra de d’Ordal.

Part d’un dels grups a peu d’una trinxera.

Realment foren tres grups, per bé que només tenim foto d’un d’ells per ser els altres massa petits i no creure convenient que sortissin en fotos, de manera que només tenim imatges de nanos de 14 a 15 anys, on la presencia d’un uniformat va caure amb sorpresa, malgrat que de seguida entraren el en joc.

Amb tot, la recreació era només una part de la visita, l’altre era la de patrimoni i introduir un xic més un tema que tot just comencen a tocar aquest curs, sent aquesta visita un reforç d’inestimable valor per al futur més immediat.

Explicant conceptes de guerra civil alhora que elements patrimonials, intentant adequar-se a una edat que has de ser molt impactant per que et facin quelcom de cas.

Provatures d’equip, entre rialles…però després entenen el pes d’un casc o d’una manta.

I aquí es on la recreació entra amb força, realment fan més cas, i de pas entenen com anava un soldat, guàrdia d’assalt camí del front en aquest cas…, podent preguntar i relacionar aquell patrimoni que estan veient amb la humanitat que tu expliques. Com vivien, com actuaven, les pors i les valenties, les esperances i les pors…, tot això fou explicat de manera comprensiva a fi i efecte que trairessin aquelles línies estudiades dels llibres i les humanitzessin, potser element clau per que s’ho prenguessin més seriosament.

Ells mateixos entren al joc.

Però es que a més s’ha fet un pas endavant…, fer que tastin la roba que aquella gent, triant aquesta vegada una senzilla manta, un passamuntanyes i un casc. Vergonyosos al principi, aquests tres elements sempre trobaven qui els portés, fent més entenedora l’experiència d’aquells familiars seus que ho van haver de viure, i que per raons obvies, ara els queda lluny.

Oriol Miró Serra.

2 de Novembre de 2017.

El Polvorí de Sabadell, una joia sota l’Aeroport.

Així l’hem de definir, i es que ben aviat ho apreciareu, però és una joia que només s’obre per festes de Sabadell, tot coincidint amb la ja tradicional exposició d’avions del Parc Aeronàutic de Sabadell, la qual us recomano plenament, per bé que avui no serà el tema principal.

Per que la veritat es que aquestes línies són per el patrimoni que tenim sota aquest aeroport, que resta amagat entre les instal·lacions del camp de tir i la entrada a la instal·lació aeroportuària, i que la majoria de l’any només podem veure i saber que hi es gràcies a un plafó de Memorial Democràtic a peu de carrer, que ens indica que aquelles portes de ciment a la paret terrosa són les entrades a un dels patrimonis que potser més fama està agafant.

Porta habitualment tancada, quelcom especial està passant.

Però aquell dia era especial, eren festes a Sabadell, i això volia dir que s’obriria l’interior durant un dia, i això no es podia desaprofitar, acudint una gentada al punt de reunió natural, el plafó informatiu. On ja esperaven els dos membres del Museu d’Història de Sabadell, disposats a fer grups on tothom pogués entendre el que veuríem dins.

A través del petit forat de ventilació ja veiem que no anem a un lloc normal.

I es un cop dins que descobreixes la meravella arquitectònica i d’enginyeria que és, just després d’accedir a través del colze defensiu apareix un passadís en forma de volta al sostre de grans dimensions, impressionants fins i tot per als ulls més avesats a aquest tipus de patrimoni, aquest ple de vares metal-iques d’un passat productor de xampinyons, reciclatge no poc comú en aquest tipus de monuments.

Veiem les dimensions dels passadissos principals, volta de maó, paret de formigó.

Però no cregueu que acaba aquí, acabat aquest passadís trobem un de més petit a esquerra que també s’ha de seguir, essent necessari un alto a mitja alçada, just on s’obre l’espai. Espai habilitat amb uns plafons on el guia ens va explicar la història de l’aleshores aeròdrom de Sabadell, aeròdrom en origen civil que seria militaritzat i que comprenia un espai més gran que l’actual. Passant per la fabricació dels Polikarpov I-15 i el posterior ús com a xampinyonera del refugi. Tot plegat una excepcional explicació d’en Genís, que fou tan entenedora com sorprenent, i es que pocs podíem imaginar tot el que va explicar.

Plafons, eina imprescindible per entendre un patrimoni.

La visita continua entrant de nou al passadís estret fins retrobar de nou un gran passadís amb sostre abovedat, aquest cop a l’esquerra, mostrant-se però ara buit de varilles, possiblement sent l’estat en que el van trobar els posteriors ocupants al conflicte del 36 al 39, acabant aquest en la sortida que dona a l’interior del camp de tir, havent passat una porta blindada i tenint una al davant.

Espectacular porta blindada que amaga quelcom darrera.

I ara per que s’atura aquí…us podreu preguntar…La raó es molt senzilla, darrera la porta encara trobem una inscripció que ha sobreviscut a quasi vuitanta anys, trobant les sigles CNT ocultes rere al porta, motiu pel qual t’has d’arrambar a la porta per poder-les apreciar. Donant ara si la visita per acabada tot restant desfer el camí fet abans.

CNT, aquest es el tresor rere la porta.

Així doncs, ja resumint, ens trobem en una joia que hauria de ser més accessible a parer d’aquest humil redactor. S’ho val, no seré jo qui digui com definiria les mostres de patrimoni que he vist des de que estudio el que queda de la Guerra Civil, però aquesta entra directament a la part alta de la classificació, i que només la tinguis accessible un dia l’any dol. Ja se que podria ser menys…però caram…no està de més demanar un xic més de freqüència no? De l’únic que estic segur es que molta gent ho agrairia.

Oriol Miró Serra

12 de Setembre de 2017

Conéixer Escenaris de la Guerra Civil, l’experiència de trepitjar el lloc dels fets.

A vegades podem pensar que amb llegir els fets ja en tenim prou per conéixer el que va passar, i aquest fet si bé es cert, sol espatllar-se quan veiem un mapa de les accions, tot generant seriosos dubtes en el nostre interior, si es que tenim un mínim de curiositat.

Es aquí on entra la presentació que fem avui, la de conéixer els escenaris pel propi peu, sent aquest un servei que oferta aquesta pàgina.

I es que masses vegades els mapes o llibres es centren sobre el que es va fer i no expliquen el que no es va fer ni la seva raó. O expliquen el per què d’una maniobra deixant coixa una descripció que en aquell moment no es té en compte. La del terreny o la de la densitat de fortificació enemiga que sempre marca una decisió estratègica. Citant alguns casos ara a mode d’exemple, ràpid, però que us faran entendre aquest servei.

Aquestes i altres opcions us farán coneixer el conflicte de manera més profunda.

El primer serà un cas pràctic ja aplicat, al juliol farà un any, on encara sense existir aquest servei de manera oficial ja es va aplicar en una dona, d’origen francés, que volia conéixer l’Ebre on va lluitar el seu avi, sent les seves pistes prou precises per atribuir una divisió prou concreta.

La mola de Sant Pau, Miravet, Serres de Caballs i Pàndols varen ser recorreguts. Mostrant cada escenari alguna característica de la batalla que tenia alguna cosa a veure amb el seu familiar, i canviant en un dia la imatge que aquella bona dona tenia.

Senzillament…la batalla havia passat de ser una batalla en terreny pla a una zona escarpada que ella mai havia imaginat. Si que sabia alguns fets, però li faltava la ubicació.

Aquesta visió de la Serra de Caballs va fer canviar la imatge de la Batalla de l’Ebre.

Però no només aprenen els demés, i si aquest editor pot tenir els territoris catalans més o menys apamats, no és així quan en sortim i caiem a Jaén per qüestions de recreació. Aprofitant per conéixer els escenaris de la Batalla de Lopera i el setge al Santuari de la Virgen de la Cabeza.

La exploració personal mai acaba, aquesta proporciona majors coneixements, i millor servei.

Aquests episodis prou coneguts, també em van canviar en veure la orografia i vegetació, entenent el que hagués pogut llegir fins aquell moment.

Així doncs, i posant d’exemple aquests casos, us recomano aquest servei, perfecte complement del que pugui explicar en aquestes línies, i perfecte complement de tot el que hagueu pogut llegir. Creieu-me que ho agraireu.

CONTACTE AMB EL SERVEI DE GUIES

Oriol Miró Serra.

30 d’Abril de 2017.

Èxit aclaparador a Subirats.

Tal com sona, tant la conferencia «Patrimoni defensiu d’Ordal i maneres de Mostrar-lo» com la visita guiada foren profitoses per la gent. Que va trobar explicacions destinades a conéixer i qui sap si començar a estimar el seu patrimoni.

moment de conferencia de guerra civil a subirtas
Moment de la conférencia. Veiem la sala plena.

En elles, tant en la conferencia com la visita teatralitzada hi van participar vora trenta persones per sessió, i van trobar explicacions que van remarcar conceptes de foc creuat i defensa en profunditat, van remarcar el valor d’una de les poques zones de fortificació primerenca, tot acabant en una mostra de maneres de donar a conéixer el patrimoni i la convivència de les diverses disciplines.

visita teatralitzada a trinxeres de subirats
Moment de la visita teatralitzada, manera de fer que la gent faci un viatge en el temps.

I tot això ho pot tenir el teu municipi, l’amplia biblioteca i altres fonts poden fer que el teu patrimoni recobri vida i es converteixi en un dinamitzador de l’entorn, aquest a través del coneixement.

T’ho deixaràs perdre?