Per sort o desgràcia, encara, aquests dos mesos tenim un volum baix de feina, cosa que donaria per pensar que ens ho hem pres de vacances, però, si així creguéssiu, erraríeu!
L’hem dedicat a la part de patrimoni, que la temporada de recreació no ens el deixa mimar com volem. I havíem de reforçar el canal de YouTube. També es cert que ja tornen les visites, i, a més, allò treballat fa dos juliols ha sortit a la llum.
Parlant de la secció de patrimoni, basada en exploracions i gravacions, la veritat es que malgrat hem fet sud en la seva majoria, tots i cada un dels destins tenien la seva gràcia.
Al Poblat Iber del Castellet de Banyoles, a Tivissa hem pogut veure com «tenim la mala costum» de coincidir en els mateixos llocs, encara que sigui en diferents èpoques. El fet de trobar ibers, romans, edat mitja i una trinxera de guerra civil ho demostren.
A La Figuera de Falset hem pogut admirar de nou la fortificació des d’on es va planificar la Batalla de l’Ebre.
A Mora la Nova un gran niu de metralladora se’ns va posar davant, i no el podíem ignorar.
I a Cala Justell, de fet hem visitat un vell conegut, de quan el projecte no existia encara, però quin vell conegut!
I amb això i alguna altra troballa accidental, hem dotat de la part patrimonial a un canal que previsiblement tornarà a prioritzar la recreació durant uns mesos.
D’altre banda, també ens retrobem amb vosaltres, cara a cara vull dir! Subirats i Hostafrancs hauran estat els moments en que ens hem vist de nou, i tant de caqui com de Tonet us puc assegurar que s’ús trobava a faltar.
Ara arriba el torn de TV3 i Quanta Guerra, enregistrat fa dos juliols a Camposines, i sent el protagonista l’Avi d’en Quim Masferrer. El programa val molt la pena, intendència, emboscats, reclutaments forçosos i altres històries més enllà dels soldats que empunyen el fusell expliquen una altre història de la guerra.
I a nosaltres ens ha permès mostrar que hi ha més recreació que les batalles, línia que ja sabeu que es la que seguim. I ho hem fet acompanyats de dos grandíssims recreadors.
Ja fora d’activitat pròpiament dita, per bé que si relacionada, hem creat el canal de You Tube del Cesub, amb qui ja sabeu que col·laborem activament. I si, es poc en si, i el seu progrés no dependrà del tot de nosaltres, però no deixa de ser un pas cap allò que sempre hem dit. Que les xarxes són l’oportunitat de créixer dels no tan grans.
Oriol Miró Serra
30 de Setembre de 2024
August and September networks, and returns!
Fortunately or unfortunately, we still have a low volume of work these two months, which would make you think we’ve taken a vacation, but if you thought so, you’d be wrong! We have dedicated it to the heritage part, which the recreation season does not let us pamper it as we want. And we had to strengthen the YouTube channel. It is also true that the visits are coming back, and, moreover, what was worked on two Julys ago has come to light. Speaking of the heritage section, based on explorations and recordings, the truth is that although we have mostly gone south, each and every one of the destinations had its grace. In Poblat Iber del Castellet de Banyoles, in Tivissa we could see how «we have a bad habit» of meeting in the same places, even if it is in different periods. Finding Iberians, Romans, the Middle Ages and a civil war trench prove it.
In La Figuera de Falset we were able to admire the fortification from where the Battle of the Ebro was planned. At Mora la Nova a large machine gun nest was placed in front of us, and we could not ignore it. And in Cala Justell, we actually visited an old acquaintance, from when the project didn’t exist yet, but what an old acquaintance!
And with this and some other accidental find, we have given the heritage part to a channel that will predictably return to prioritizing recreation for a few months. On the other hand, we also meet you again, face to face I mean! Subirats and Hostafrancs will have been the moments when we saw each other again, and I can assure you that both persimmon and Tonet were missed.
Now it’s the turn of TV3 and Quanta Guerra, recorded two Julys ago in Camposines, and starring Quim Masferrer’s Grandfather. The program is well worth it, quartermasters, ambushes, forced conscriptions and other stories beyond the soldiers wielding the rifle tell another story of the war. And it has allowed us to show that there is more recreation than battles, a line you already know is the one we follow. And we did it accompanied by two great re-enactors. Already out of the actual activity, although related, we have created the Cesub You Tube channel, with which you already know that we actively collaborate. And yes, it is little in itself, and its progress will not depend entirely on us, but it is still a step towards what we have always said. That the networks are the opportunity to grow for the not so great.
Oriol Miró Serra September 30, 2024
Réseaux d’août et septembre, et retours !
Heureusement ou malheureusement, nous avons encore un faible volume de travail ces deux mois, ce qui vous ferait croire que nous avons pris des vacances, mais si vous le pensiez, vous vous trompez ! Nous l’avons consacré à la partie patrimoniale, que la saison des loisirs ne nous permet pas de chouchouter comme nous le souhaitons. Et nous avons dû renforcer la chaîne YouTube. Il est vrai aussi que les visites reviennent et, en plus, ce qui avait été travaillé il y a deux juillet a été mis en lumière. En parlant de la section patrimoine, basée sur des explorations et des enregistrements, la vérité est que même si nous sommes principalement allés vers le sud, chacune des destinations avait sa grâce. Au Poblat Iber du Castellet de Banyoles, à Tivissa nous avons pu constater combien « nous avons la mauvaise habitude » de nous réunir dans les mêmes lieux, même si c’est à des périodes différentes. La découverte des Ibères, des Romains, du Moyen Âge et d’une tranchée de guerre civile le prouve.
À La Figuera de Falset, nous avons pu admirer la fortification d’où était prévue la bataille de l’Èbre. A Mora la Nova, un grand nid de mitrailleuses était placé devant nous et nous ne pouvions l’ignorer.
Et à Cala Justell, nous avons effectivement rendu visite à une vieille connaissance, de l’époque où le projet n’existait pas encore, mais quelle vieille connaissance ! Et avec cette découverte accidentelle et d’autres, nous avons confié la partie patrimoniale à une chaîne qui, comme on pouvait s’y attendre, redonnera la priorité aux loisirs pendant quelques mois. D’un autre côté, on vous retrouve aussi, face à face je veux dire ! Subirats et Hostafrancs auront été les moments où nous nous sommes revus, et je peux vous assurer que kaki et Tonet nous ont manqué.
C’est maintenant au tour de TV3 et Quanta Guerra, enregistrés il y a deux juillet à Camposines, et avec le grand-père de Quim Masferrer. Le programme en vaut largement la peine, quartiers-maîtres, embuscades, conscriptions forcées et autres histoires au-delà des soldats brandissant le fusil racontent une autre histoire de la guerre. Et cela nous a permis de montrer qu’il y a plus de récréation que de batailles, une ligne que vous connaissez déjà est celle que nous suivons. Et nous l’avons fait accompagné de deux grands reconstituteurs.
Déjà en dehors de l’activité actuelle, bien que liée, nous avons créé la chaîne You Tube Cesub, avec laquelle vous savez déjà que nous collaborons activement. Et oui, c’est peu en soi, et son progrès ne dépendra pas entièrement de nous, mais c’est quand même un pas vers ce que nous avons toujours dit. Que les réseaux sont l’opportunité de grandir pour les moins grands.
Oriol Miró Serra 30 septembre 2024
Agosto y septiembre de redes, ¡y retornos!
Por suerte o desgracia, todavía, estos dos meses tenemos un volumen bajo de trabajo, lo que daría para pensar que nos lo hemos tomado de vacaciones, pero, si así creyese, ¡erraríais! Lo hemos dedicado a la parte de patrimonio, que la temporada de recreo no nos lo deja mimar como queremos. Y debíamos reforzar el canal de YouTube. También es cierto que ya vuelven las visitas, y, además, lo trabajado hace dos julios ha salido a la luz. Hablando de la sección de patrimonio, basada en exploraciones y grabaciones, la verdad es que a pesar de que hemos hecho sur en su mayoría, todos y cada uno de los destinos tenían su gracia. En el Poblado Ibero del Castellet de Banyoles, en Tivissa hemos podido ver cómo «tenemos la mala costumbre» de coincidir en los mismos lugares, aunque sea en diferentes épocas. El hecho de encontrar íberos, romanos, edad media y una trinchera de guerra civil lo demuestran.
En La Figuera de Falset hemos podido admirar de nuevo la fortificación desde la que se planificó la Batalla del Ebro. En Mora la Nova un gran nido de ametralladora se nos puso delante, y no podíamos ignorarlo. Y en Cala Justell, de hecho hemos visitado un viejo conocido, de cuando el proyecto no existía todavía, ¡pero qué viejo conocido! Y con esto y algún otro hallazgo accidental, hemos dotado de la parte patrimonial a un canal que previsiblemente volverá a priorizar la recreación durante unos meses.
Por otro lado, también nos reencontramos con vosotros, ¡cara a cara quiero decir! Subirats y Hostafrancs habrán sido los momentos en que nos hemos visto de nuevo, y tanto de caqui como de Tonet os puedo asegurar que se echaba de menos.
Ahora llega el turno de TV3 y Quanta Guerra, grabado hace dos julios en Camposines, y siendo el protagonista el Abuelo de Quim Masferrer. El programa vale mucho la pena, intendencia, emboscados, reclutamientos forzosos y otras historias más allá de los soldados que empuñan al fusil cuentan otra historia de la guerra. Y a nosotros nos ha permitido mostrar que hay más recreación que las batallas, línea que ya sabéis que es la que seguimos. Y lo hemos hecho acompañados de dos grandísimos recreadores. Ya fuera de actividad propiamente dicha, aunque sí relacionada, hemos creado el canal de You Tube del Cesub, con el que ya sabéis que colaboramos activamente. Y sí, es poco en sí, y su progreso no dependerá del todo de nosotros, pero no deja de ser un paso hacia lo que siempre hemos dicho. Que las redes son la oportunidad de crecer de los no tan grandes.
Certament, podríem dir que juliol es un mes de retirada, per bé que sempre es una retirada activa que sempre dona alguna cosa inesperada. I aquest any l’acte inesperat ha estat Castellvell del Camp, que s’ha unit als ja tradicionals Subirats i Faió.
Si ens centrem en Castellvell del Camp, l’acte en si es una reedició de inauguració del març, per bé que reduïda en dimensions per totes les parts, ja que uns eren en festes majors i tota la seva carrega logística, i altres havíem de ser a Faió, que a hores d’ara encara es la recreació i espectacular de guerra civil , i per tant un bon moment per parlar i ajustar calendaris amb altres entitats.
Amb tot, ser part de les festes d’un poble, es una oportunitat que no podem deixar perdre, i més quan volem donar el missatge de la recreació pròxima a la gent, baixant del pedestal en que cap entitat hauria d’estar.
I aquí és on el cronista ha de citar l’explicat per la companya Esther, qui va ser l’encarregada de l’acte, i del qual en va sortir ben cofoia. Fins a quatre grups de persones varen baixar a conèixer el recentment reobert refugi per descobrir les conseqüències no volgudes d’una guerra, i com aquesta va obligar a la gent a buscar refugi sota terra. Deixant Castellvell del Camp un, ara patrimoni, que te poc a envejar a altres refugis museïtzats del nostre país.
Ara anem a Faió, el motiu que no poguéssim anar més a Castellvell, però, i segur que ens enteneu, res iguala el contacte personal entre entitats i persones. I així poder parlar i presentar els projectes a altres entitats amigues, evitant així, en la mesura del possible, incomodes solapaments en dates.
Per que si, molts de vosaltres coneixeu Faió per la Batalla, potser per l’encara recent trinxera viva, però es que sota d’això hi ha una tasca ingent que ha portat molts grups d’arreu de la península i més enllà, resultant d’això una gran oportunitat per generar calendari futur i sinergies entre tots.
I per acabar, Subirats, on volem remarcar la visita no tan corrent, la que fem als nois del Campament internacional de Treball de Pedra Seca, on aprenen part de la nostra identitat col·lectiva, i que a nosaltres, des de dins del CESUB, ens dona la oportunitat d’explicar els fets ocorreguts el gener de 1939, a gent que no necessàriament ha de saber que aquí hi va haver una guerra civil, cosa que en si ja es un repte de per si.
Certainly, we could say that July is a month of withdrawal, although it is always an active withdrawal that always gives something unexpected. And this year the unexpected event was Castellvell del Camp, which joined the already traditional Subirats and Faió. If we focus on Castellvell del Camp, the event itself is a re-edition of the inauguration in March, although reduced in size for all parties, since some were during major holidays and all their logistical burden, and others we had to to be in Faió, which at this time is still the spectacular civil war reenactment, and therefore a good time to talk and adjust calendars with other entities.
All in all, being part of a town’s festivities is an opportunity that we cannot let go, and even more so when we want to give the message of reenactment close to the people, getting off the pedestal that no organization should be on. And this is where the chronicler must quote what was explained by the colleague Esther, who was in charge of the event, and from which he got a lot of fun. Up to four groups of people went down to see the recently reopened shelter to discover the unintended consequences of a war, and how it forced people to seek shelter underground. Leaving Castellvell del Camp a, now heritage, that has little to envy to other museum shelters in our country. Now we’re going to Faió, the reason we couldn’t go to Castellvell anymore, but, and I’m sure you understand, nothing compares to personal contact between entities and people. And so be able to talk and present the projects to other friendly entities, thus avoiding, as far as possible, awkward overlaps in dates. Because yes, many of you know Faió because of the Battle, perhaps because of the still recent living trench, but it is true that underneath this there is a huge task that has brought many groups from all over the peninsula and beyond, resulting from this a great opportunity to generate future calendar and synergies between all. And finally, Subirats, where we want to highlight the not so ordinary visit, the one we make to the boys of the international Pedra Seca Work Camp, where they learn part of our collective identity, and that to us, from within the CESUB , gives us the opportunity to explain the events that occurred in January 1939, to people who do not necessarily know that there was a civil war here, which in itself is a challenge in itself.
Certes, on pourrait dire que juillet est un mois de retrait, même si c’est toujours un retrait actif qui donne toujours quelque chose d’inattendu. Et cette année, l’événement inattendu a été Castellvell del Camp, qui a rejoint les déjà traditionnels Subirats et Faió. Si nous nous concentrons sur Castellvell del Camp, l’événement lui-même est une réédition de l’inauguration de mars, bien que de taille réduite pour toutes les fêtes, puisque certaines avaient lieu pendant les grandes vacances et toute leur charge logistique, et d’autres devaient y être. Faió, qui à cette époque est encore une reconstitution spectaculaire de la guerre civile, et donc un bon moment pour discuter et ajuster les calendriers avec d’autres entités. En fin de compte, participer aux festivités d’une ville est une opportunité que l’on ne peut pas laisser passer, et encore plus lorsque l’on veut transmettre le message de récréation proche des gens, en descendant du piédestal sur lequel aucune organisation ne devrait se trouver. Et c’est là que le chroniqueur doit citer ce qui a été expliqué par la collègue Esther, qui était en charge de l’événement, et dont il s’est beaucoup amusé. Jusqu’à quatre groupes de personnes sont descendus voir le refuge récemment rouvert pour découvrir les conséquences involontaires d’une guerre et comment elle a forcé les gens à chercher refuge sous terre. En quittant Castellvell del Camp, un musée aujourd’hui patrimonial qui n’a rien à envier aux autres abris-musées de notre pays.
Maintenant, nous allons à Faió, raison pour laquelle nous ne pouvons plus aller à Castellvell, mais, et je suis sûr que vous comprenez, rien n’est comparable au contact personnel entre entités et personnes. Et ainsi pouvoir échanger et présenter les projets à d’autres entités amies, évitant ainsi, dans la mesure du possible, les chevauchements gênants de dates. Parce que oui, beaucoup d’entre vous connaissent Faió à cause de la Bataille, peut-être à cause de la tranchée vivante encore récente, mais il est vrai que sous cela se cache une tâche énorme qui a amené de nombreux groupes de toute la péninsule et au-delà, résultant de cette une belle opportunité de générer le futur calendrier et des synergies entre tous.
Et enfin, Subirats, où nous voulons souligner la visite pas si ordinaire, celle que nous faisons aux garçons du chantier international de Pedra Seca, où ils apprennent une partie de notre identité collective, et cela à nous, au sein du CESUB, nous donne l’occasion d’expliquer les événements survenus en janvier 1939, à des gens qui ne savent pas forcément qu’il y a eu ici une guerre civile, ce qui en soi est un défi en soi.
Ciertamente, podríamos decir que julio es un mes de retirada, aunque siempre es una retirada activa que siempre da algo inesperado. Y este año el acto inesperado ha sido Castellvell del Camp, que se ha unido a los ya tradicionales Subirats y Faió. Si nos centramos en Castellvell del Camp, el acto en sí es una reedición de inauguración de marzo, aunque reducida en dimensiones por todas las partes, ya que unos eran en fiestas mayores y toda su carga logística, y otros teníamos que estar en Fayón, que a día de hoy todavía es la recreación y espectacular de guerra civil, y por tanto un buen momento para hablar y ajustar calendarios con otras entidades. Sin embargo, ser parte de las fiestas de un pueblo, es una oportunidad que no podemos dejar perder, y más cuando queremos dar el mensaje de la recreación próxima a la gente, bajando del pedestal en que ninguna entidad debería estar. Y ahí es donde el cronista debe citar al explicado por la compañera Esther, quien fue la encargada del acto, y del que salió muy orgullosa. Hasta cuatro grupos de personas bajaron a conocer el recientemente reabierto refugio para descubrir las consecuencias no queridas de una guerra, y cómo ésta obligó a la gente a buscar refugio bajo tierra. Dejando Castellvell del Camp uno, ahora patrimonio, que tiene poco que envidiar a otros refugios museizados de nuestro país. Ahora vamos a Faió, el motivo de que no pudiéramos ir más a Castellvell, pero, y seguro que nos entiende, nada iguala el contacto personal entre entidades y personas. Y así poder hablar y presentar los proyectos a otras entidades amigas, evitando así, en la medida de lo posible, incomodos solapamientos en fechas. Porque si, muchos de vosotros conoce Faión por la Batalla, quizá por la todavía reciente trinchera viva, pero es que debajo de esto hay una tarea ingente que ha llevado a muchos grupos de toda la península y más allá, resultando de esto una gran oportunidad para generar calendario futuro y sinergias entre todos.
Y por último, Subirats, donde queremos remarcar la visita no tan corriente, la que hacemos a los chicos del Campamento internacional de Trabajo de Piedra Seca, donde aprenden parte de nuestra identidad colectiva, y que a nosotros, desde dentro del CESUB , nos da la oportunidad de explicar los hechos ocurridos en enero de 1939, a gente que no necesariamente debe saber que aquí hubo una guerra civil, algo que en sí ya es un reto de por sí.
Aquest juny serà marcat sobretot per dos grans projectes, o si més no…, el seu inici. Un el situarem al Penedès, a l’antic aeròdrom de Santa Oliva, i l’altre en la obertura d’una nova ruta de la Botiga de l’Àvia, al barri de La Marina de Port.
Cronològicament parlant, la primera es Santa Oliva, on l’associació cultural ADHSO s’ha entestat en recuperar un dels aeròdroms de El Vesper de la Gloriosa, que van tenir el seu municipi durant la Guerra Civil Espanyol, i no s’hi ha posat pas per poc.
I diem això per que per començar han recuperat un refugi, que encara que sigui «dels petits» sempre es una tasca ingent i poc agraïda, que alhora mereixia una inauguració a l’alçada de les circumstàncies.
Que es aquí on entra la pregunta de, estaríem a l’alçada? Sé que alguns pensareu que preguntar-se això sempre pot mostrar dubtes, però sempre s’ha de ser humil, i no donar res per fet.
La qüestió es que el projecte va sortir de converses entre ambdues bandes, tot resultant-ne un seguit d’escenificacions de situacions possibles viscudes al voltant del camp de vol, que, a més, contemplaven vida militar i civil.
I com és costum, ens envoltem de la millor companyia, sent aquesta vegada la gent de ARH Montserratí, que varen aportar civils, soldats i milicians, deixant per a nosaltres l’aviació. Malgrat que, la realitat es que al final tots ens varem barrejar una mica.
I la veritat es que la cosa sembla que va anar prou bé, ja que entre escenificacions i explicacions més didàctiques, crec que es podria afirmar que les vora cent seixanta persones que van venir, van marxar amb ganes de més! I això sempre es bo.
Així doncs, un cop fet Santa Oliva, tot esperant poder repetir!, anem vers el Barri de la Marina del Port, mal anomenat Zona Franca, i, com sempre que anem Barcelona, hi anem de mà d’Artixoc i la seva Botiga de l’Àvia. Si! les rutes a través de les seves botigues històriques alhora que expliquem els fets més destacables del barri on estem, que ja en són tres.
I la veritat es que ha estat una aventura apassionant, alhora que carregada de nervis, però es que obrir ruta nova porta molta feina, i, en aquest cas, nosaltres només hem hagut d’estudiar i saber connectar i explicar, o explicar i connectar?, no sé, vosaltres mateixos trieu l’ordre.
El que si que crec que podríem confessar, es que hem descobert un barri maltractat al qual li han volgut robar la identitat, i que per ben poc ho aconsegueixen. Per sort, el seu moviment veïnal ha demostrat una salut de ferro i ho han evitat.
Els hi han tret les masies, els hi han tret la platja, els van omplir de barraques, els seus històrics barris de cases baixes dormen entre gegants de varies plantes, les noticies entorn del barri de Marina no sempre van ser bones, i malgrat tot! no han oblidat d’on venen. Cert que estudiar la seva història ha estat una tasca prou important, Però el coneixement adquirit, que va de Ibers a ben entrat el Segle XX no te preu.
Ara, això si, no espereu que us expliqui coses, primer per que allargaríem molt la crònica, i després, per que, si en voleu saber més, ens haureu de fer companyia.
A més, també hem fet una mica de tasca d’exploració, que per això hi tenim la paraula patrimoni al nom! Triant en aquesta ocasió un antic polvorí entre Montcada i Reixac i Ripollet, que si bé sabíem de la seva existència i de la seva voladura accidental a mitjans del Segle XX, encara no ens hi havíem acostat mai.
I la veritat es que va sorprendre, no es que esperéssim un camp de runes, entenguem-nos! I si bé només en queden les bases de formigó d’algun dels elements, aquests són prou identificables i s’han integrat perfectament a la natura. Donant una mescla molt bonica de passeig i patrimoni que de veritat us recomanem.
This June will be marked above all by two big projects, or at least…, their start. We will place one in the Penedès, at the old Santa Oliva airfield, and the other at the opening of a new route at the Botiga de l’Àvia, in the La Marina de Port neighborhood. Chronologically speaking, the first is Santa Oliva, where the cultural association ADHSO has been involved in recovering one of the airfields of El Vesper de la Gloriosa, which had its municipality during the Spanish Civil War, and has not been step by step And we say this because to begin with they have recovered a shelter, which even if it is «for the little ones» is always a huge and thankless task, which at the same time deserved an inauguration that was up to the circumstances.
Which is where the question of, would we be up to it comes in? I know that some of you will think that asking yourself this can always show doubts, but you should always be humble, and not take anything for granted. The point is that the project came out of conversations between both parties, resulting in a series of stagings of possible situations experienced around the airfield, which, in addition, contemplated military and civilian life.
And as usual, we surround ourselves with the best company, being this time the people of ARH Montserratí, who contributed civilians, soldiers and militiamen, leaving the aviation for us. Although, the reality is that in the end we all mixed up a bit. And the truth is that the thing seems to have gone well enough, since between stagings and more didactic explanations, I think it could be said that the around one hundred and sixty people who came, left wanting more! And that’s always good.
So, once we’ve done Santa Oliva, still hoping to be able to do it again!, we head towards the Barri de la Marina del Port, wrongly called Zona Franca, and, as always when we go to Barcelona, we go there hand in hand with Artixoc and its Shop the grandmother Yes! the routes through its historic shops while explaining the most remarkable facts of the neighborhood we are in, of which there are already three.
And the truth is that it has been an exciting adventure, at the same time full of nerves, but it is true that opening a new route takes a lot of work, and, in this case, we just had to study and know how to connect and explain, or explain and connect ?, I don’t know, you choose the order yourself. What I do think we could confess is that we have discovered an abused neighborhood whose identity they wanted to steal, and that they narrowly succeeded. Fortunately, their neighborhood movement has shown iron health and they have avoided it.
The farmhouses have been taken away, the beach has been taken away, they have been filled with shacks, their historic neighborhoods of low houses sleep among multi-storey giants, the news surrounding the Marina neighborhood was not always good, and despite everything ! they haven’t forgotten where they come from. Of course, studying its history has been quite an important task, but the knowledge acquired, which goes from Ibers to well into the 20th century, is priceless.
Now, of course, don’t expect me to explain things to you, firstly because we would make the chronicle very long, and then because, if you want to know more, you will have to join us. In addition, we have also done a bit of exploration work, which is why we have the word heritage in the name!
Choosing on this occasion an old powder magazine between Montcada i Reixac and Ripollet, which although we knew of its existence and of its accidental explosion in the middle of the 20th century, we had never approached it.
Now, of course, don’t expect me to explain things to you, firstly because we would make the chronicle very long, and then because, if you want to know more, you will have to join us. In addition, we have also done a bit of exploration work, which is why we have the word heritage in the name! Choosing on this occasion an old powder magazine between Montcada and Reixac and Ripollet, which although we knew of its existence and of its accidental explosion in the middle of the 20th century, we had never approached it.
And the truth is that it was surprising, it’s not like we were expecting a field of rubble, let’s face it! And although only the concrete bases of some of the elements remain, these are sufficiently identifiable and have been perfectly integrated into nature. Giving a very beautiful mixture of walking and heritage that we really recommend.
Juin des aérodromes et de la boutique de grand-mère !
Ce mois de juin sera surtout marqué par deux grands projets, ou du moins…, leur démarrage. Nous en placerons un dans le Penedès, sur l’ancien aérodrome de Santa Oliva, et l’autre lors de l’ouverture d’une nouvelle route à la Botiga de l’Àvia, dans le quartier de La Marina de Port. Chronologiquement, la première est Santa Oliva, où l’association culturelle ADHSO a participé à la récupération d’un des aérodromes d’El Vesper de la Gloriosa, qui avait sa municipalité pendant la guerre civile espagnole, et n’a pas progressé étape par étape Et nous disons cela parce qu’au début ils ont récupéré un abri, ce qui, même s’il est «pour les plus petits», est toujours une tâche immense et ingrate, qui méritait en même temps une inauguration à la hauteur des circonstances.
C’est là qu’intervient la question de savoir si nous serions à la hauteur ? Je sais que certains d’entre vous penseront que se poser cette question peut toujours montrer des doutes, mais vous devez toujours être humble et ne rien prendre pour acquis. Le fait est que le projet est né de conversations entre les deux parties, qui ont abouti à une série de mises en scène de situations possibles vécues autour de l’aérodrome, qui, en outre, envisageaient la vie militaire et civile.
Et comme d’habitude, nous nous entourons de la meilleure compagnie, étant cette fois les gens de l’ARH Montserratí, qui ont fourni des civils, des soldats et des miliciens, nous laissant l’aviation. Mais la réalité est qu’au final, nous nous sommes tous un peu mélangés. Et la vérité est que cela semble s’être assez bien passé, puisqu’entre les mises en scène et les explications plus didactiques, je pense qu’on pourrait dire que les cent soixante personnes environ qui sont venues sont reparties en redemandant ! Et c’est toujours bien.
Alors, une fois que nous avons fait Santa Oliva, en espérant toujours pouvoir recommencer !, nous nous dirigeons vers le Barri de la Marina del Port, appelé à tort Zona Franca, et, comme toujours lorsque nous allons à Barcelone, nous y aller main dans la main avec Artixoc et sa Boutique la grand-mère Oui! les parcours à travers ses boutiques historiques tout en expliquant les faits les plus remarquables du quartier dans lequel nous nous trouvons, qui est déjà au nombre de trois.
Et la vérité est que cela a été une aventure passionnante, en même temps pleine de nerfs, mais il est vrai qu’ouvrir une nouvelle route demande beaucoup de travail et, dans ce cas, il a simplement fallu étudier et savoir comment connecter et expliquer, ou expliquer et connecter ?, je ne sais pas, vous choisissez vous-même la commande. Ce que je pense que nous pourrions avouer, c’est que nous avons découvert un quartier maltraité dont ils voulaient usurper l’identité, et qu’ils y sont parvenus de peu. Heureusement, leur mouvement de quartier a fait preuve d’une santé de fer et ils l’ont évité.
Les fermes ont été enlevées, la plage a été enlevée, elles ont été remplies de cabanes, leurs quartiers historiques de maisons basses dorment parmi des géants à plusieurs étages, l’actualité du quartier de la Marina n’a pas toujours été bonne, et malgré tout ! ils n’ont pas oublié d’où ils viennent. Bien sûr, étudier son histoire a été une tâche assez importante, mais les connaissances acquises, qui s’étendent des Ibers jusqu’au XXe siècle, sont inestimables.
Maintenant, bien sûr, n’attendez pas de moi que je vous explique les choses, d’abord parce que nous rendrions la chronique très longue, et ensuite parce que, si vous voulez en savoir plus, il faudra nous rejoindre. De plus, nous avons également fait un peu de travail d’exploration, c’est pourquoi nous avons le mot patrimoine dans le nom ! En choisissant à cette occasion une ancienne poudrière entre Montcada i Reixac et Ripollet, dont nous connaissions bien son existence et son explosion accidentelle au milieu du XXe siècle, nous ne l’avions jamais approché.
Et la vérité c’est que c’était surprenant, ce n’est pas comme si on s’attendait à un champ de décombres, avouons-le ! Et même s’il ne reste que les bases concrètes de certains éléments, celles-ci sont suffisamment identifiables et parfaitement intégrées à la nature. Offrant un très beau mélange de balade et de patrimoine que nous recommandons vraiment.
Oriol Miró Serra 5 juillet 2024
¡Junio de aeródromos y Botiga de l’Àvia!
Este junio será marcado sobre todo por dos grandes proyectos, o al menos…, su inicio. Uno lo situaremos en el Penedès, en el antiguo aeródromo de Santa Oliva, y el otro en la apertura de una nueva ruta de la Botiga de l’Àvia, en el barrio de La Marina de Port. Cronológicamente hablando, la primera es Santa Oliva, donde la asociación cultural ADHSO se ha empeñado en recuperar uno de los aeródromos de El Vesper de la Gloriosa, que tuvieron su municipio durante la Guerra Civil Español, y no se han puesto por poco. Y decimos esto porque para empezar han recuperado un refugio, que aunque sea «de los pequeños» siempre es una tarea ingente y poco agradecida, que al mismo tiempo merecía una inauguración a la altura de las circunstancias.
¿Que es aquí donde entra la pregunta de, estaríamos a la altura? Sé que algunos pensarán que preguntarse esto siempre puede mostrar dudas, pero siempre hay que ser humilde, y no dar nada por sentado. La cuestión es que el proyecto salió de conversaciones entre ambos lados, resultando una serie de escenificaciones de situaciones posibles vividas alrededor del campo de vuelo, que además contemplaban vida militar y civil.
Y como es costumbre, nos rodeamos de la mejor compañía, siendo esta vez la gente de ARH Montserratí, que aportaron civiles, soldados y milicianos, dejando para nosotros la aviación. Sin embargo, la realidad es que al final todos nos mezclamos un poco. Y la verdad es que la cosa parece que fue bastante bien, ya que entre escenificaciones y explicaciones más didácticas, creo que se podría afirmar que las cerca de ciento sesenta personas que vinieron, ¡se marcharon con ganas de más! Y esto siempre es bueno.
Así pues, una vez hecho Santa Oliva, ¡esperando poder repetir!, vamos hacia el Barri de la Marina del Port, mal llamado Zona Franca, y, como siempre que vamos Barcelona, vamos de mano de Artixoc y su Tienda de la Abuela. ¡Si! las rutas a través de sus tiendas históricas a la vez que explicamos los hechos más destacables del barrio en el que estamos, que ya son tres.
Y la verdad es que ha sido una aventura apasionante, a la vez que cargada de nervios, pero es que abrir ruta nueva lleva mucho trabajo, y, en este caso, nosotros sólo hemos tenido que estudiar y saber conectar y explicar, o explicar y conectar ?, no sé, elejid el orden vosotros mismos. Lo que sí creo que podríamos confesar, es que hemos descubierto un barrio maltratado al que le han querido robar la identidad, y que por poco lo consiguen. Por suerte, su movimiento vecinal ha demostrado una salud de hierro y lo han evitado.
Les han quitado las masías, les han sacado la playa, les llenaron de barracas, sus históricos barrios de casas bajas duermen entre gigantes de varias plantas, las noticias en torno al barrio de Marina no siempre fueron buenas, y sin embargo ! no han olvidado de dónde vienen. Cierto que estudiar su historia ha sido una tarea suficientemente importante, Pero el conocimiento adquirido, que va de Iberos a bien entrado el Siglo XX no tiene precio.
Ahora, eso sí, no espereis a que os cuente cosas, primero porque alargaríamos mucho la crónica, y luego, porque si quereis saber más, nos tendreis que hacer compañía. Además, también hemos hecho un poco de tarea de exploración, ¡por eso tenemos la palabra patrimonio al nombre! Escogiendo en esta ocasión un antiguo polvorín entre Montcada i Reixac y Ripollet, que si bien sabíamos de su existencia y de su voladura accidental a mediados del Siglo XX, todavía no nos habíamos acercado nunca.
Y la verdad es que sorprendió, no es que esperasemos un campo de escombros, ¡entendámonos! Y si bien sólo quedan las bases de hormigón de alguno de los elementos, éstos son suficientemente identificables y se han integrado perfectamente en la naturaleza. Dando una mezcla muy bonita de paseo y patrimonio que de verdad le recomendamos.
Abril ha tornat a ser un mes intens, tal com ho va ser l’any passat, i es que entre recreacions, exposicions i tallers didàctics, no hem parat. I res d’això hagués estat possible sense el gran equip humà del que disposem. Equip que s’ha hagut de moure entre Lleida i Barcelona, tot fent aturades en diversos municipis d’ambdues províncies, que ens han dut amb vells coneguts i amb nous projectes. Projectes que, en si, són els que marcaran el ritme d’aquesta crònica.
La primera fou la exposició, Recuperem el Refugi, un lema més clar impossible que va lluir vora tres setmanes al vell mig de la rambla de la cocapital del Vallés Occidental. I darrere aquest lema hi havia un meravellós muntatge fet entre alumnes i mestres que anava dels orígens del barri de Gràcia a l’actualitat, tot agafant de fil conductor del refugi i els seus usos. Per cert, en aquesta exposició s’hi va poder veure un parell d’uniformes republicans cedits per nosaltres, un de milicià i un de capità republicà, que de fet, només s’afegien a la ingent tasca duta a terme per l’equip de l’institut.
De la Rambla de Sabadell anirem a l’institut, sent aquesta la segona parada. Una parada més didàctica, de la mà d’un dels nostres tallers.
Aquí, a diferencia de la primera estació, hi ha poc a explicar, més per producte conegut que per importància, que no es poca.
Ja ho sabeu, un recreador va a un institut i explica el període de la Republica Espanyola a l’alumnat a base del potencial dels objectes i del suport gràfic. Tot fent èmfasis en els aspectes de rereguarda o derivats de la guerra. I l’esperit ja el sabeu, desglorificar la guerra tot utilitzant la recreació, recreació que a més es presenta en forma de Milícia de Cultura.
Tercera parada, i seguim en l’entorn del Pau Vila, i si abans hem estat amb els alumnes, ara estarem amb el veïnat, al pati del seu institut, on varem portar el nostre Hogar del Soldado, compost per Milícia de Cultura i Cantina, però ja se que no calia que us ho recordés!
Però ei, ja sabeu que ens adaptem a l’entorn, i aquí tocava afegir els atacs aeris, utilitzant un guàrdia d’assalt, per trencar el caqui que tothom sol esperar!
I la veritat es que fou una experiència molt interessant, ja no només pel fet de la proximitat de la gent, sinó per que vam poder copsar que la gent, no només coneixia la presencia del refugi, sinó que donaven suport al projecte dels Davids, cosa que sempre es d’agrair.
Sobre el terme Davids, si, els he batejat, però es que soc incapaç de dir qui dels dos treballa més pel projecte, com també es cert que aquest Davids…recull tots els mestres i alumnes arrossegats pel seu entusiasme. Espero que sigueu comprensius.
I de Sabadell, anirem a Castell de Gardeny i Olesa de Montserrat, fent a la pràctica que el cap de setmana del 14 d’abril ens ocupés en tres llocs en dos dies.
Castell de Gardeny ja ens va deixar bon sabor de boca l’any passat i repetir presencia era un repte! Estaríem a l’alçada?
Cal pensar en les ambicions de la jornada, posar en valor el monument. Cal pensar les característiques del monument, bàsicament templer, per bé que imperi amunt, exercit avall, tots hi han passat. I cal pensar en nostre format petit, que per bé que es adaptable, pot mostrar les seves mancances en un ambient poc adequat.
I valorant aquests elements, crec que podem valorar el resultat com a bo, els nostres elements de rereguarda es varen guanyar la curiositat de la gent, que sempre espera batalla, i que es va poder acostar a un Hogar del Soldado, que a més va tenir espai per als més menuts de les famílies a través de dos pissarrons i alguns guixos per que hi dibuixessin el que volguessin.
No ens oblidem d’Olesa de Montserrat, on tot i coincidir amb Sabadell, també vam poder enviar un grup prou lluit de gent, que entre d’altres coses, representaren la detenció d’elements de la dreta per part de la Guàrdia d’Assalt. Tot adaptant-se al guió de la organització, duta magníficament pels companys de ARH Montserratí.
Cert, avui està sortint una crònica llarga, senyal de molta activitat, però no patiu, dos aturades i ho hem enllestit.
Tornem a Lleida, però sortim de la ciutat, anirem una setmana enrere en el temps i ens desplaçarem a Vilanova de la Barca al mateix temps. Tot anant a la recreació de Vilanova de la Barca, que aquest any canviava d’escenari matinal.
Cal dir que el canvi era a millor, el fet de concentrar la fira d’artesania i la trinxera viva als entorns de l’antiga església feia que tot fos més accessible, i per tant un intercanvi de gent resultés més fluït i natural.
I si bé es cert que no érem els únics expositor, si que, com es lògic, ens centrarem en Cultura i Cantina.
Cultura es va separar de Cantina aquesta vegada, anant a l’interior de l’església, junt amb la resta d’entitats, unint-se així al bloc de campament amb lloc de comandament, comissariat, transmissions i altres acompanyats d’altíssima qualitat.
Cantina es va quedar fora, a l’entrada de l’església, però es que el foc per fer el cafè i els moderns detectors d’incendis no acaben de tenir una bona relació, i tal separació fou necessària.
Però no estavem sols, no només teníem l’expositor de la botiga ambulant amb nosaltres, sinó que a més el fet de tenir cafè a l’abast feia que els companys anessin venint, companys que també esdevenien «víctimes» de les nostres explicacions a poc que es deixessin atrapar!
I per la tarda, batalla, al mateix escenari, aquí ens disculpareu!
On es va innovar es en les unitats de combat, sobretot en una, ja que van comptar amb infanteria de marina. Cosa que pot semblar estranya en un front d’interior, però que va ser real. La veritat es que va representar una magnífica oportunitat per explicar la gestió d’un exercit a mesura que passa el temps en un conflicte.
Ara sí, la ultima aturada, que no per ser la ultima es de menor importància, sinó per que realment, aquesta va venir de carambola, i no la podíem desaprofitar. I si ben cert es que fins ara mai havíem anat a primaria, sempre hi ha un primer cop. I per explicar-ho, agafaré la crònica de la companya que hi va anar, que es la més o única autoritzada per dir com va anar:
«L’alumnat de 6è de primària de l’Escola Isabel de Villena (tenen insta) avui ha pogut assistir a un Taller sobre la Guerra Civil Espanyola, de la mà de l’Esther Alquézar, recreadora en les seves estones lliures amb el grup de recreació històrica @retallsdercreaciogce [el nostre instagram]. Hem pogut veure la uniformitat dels soldats, milicians i milicianes, fer un breu recorregut per la guerra, trinxeres, refugis i una explicació sobre la guerra a la rereguarda: cantina del soldat i Milícia de Cultura. Hem après algunes coses d’Esplugues durant la guerra, com el projecte fracassat de voladura del Pont i bateries antiaeri de Sant Pere Màrtir, així com com alguns llibres i cançons de l’època. També alguns de nosaltres ens hem vestit d’anarquista o amb roba de l’època. Hem gaudit, però també hem parlat sobre la cultura de la pau i sobre les conseqüències de la guerra. Ens ho hem passat molt bé»
Oriol Miró Serra
Esther Alquézar
12 de Maig de 2024
April 2024, Let’s take back the Refuge!
April has once again been an intense month, just as it was last year, and between recreations, exhibitions and educational workshops, we haven’t stopped. And none of this would have been possible without the great human team we have. A team that had to move between Lleida and Barcelona, making stops in several municipalities in both provinces, which brought us old acquaintances and new projects. Projects that, in themselves, will set the pace of this chronicle. The first one I would like to point out takes place around a high school in Sabadell, more precisely the Pau Vila, where they are demanding the opening of an old air raid shelter located between the gymnasium and the classroom building, although the majority «falls» under the courtyard. Ambitious project without a doubt, and one of those cases that is impossible to refuse.
Specifically, we made three stops in Sabadell. The first was the exhibition, Recuperem el Refugi, an impossible clearer slogan that shone for almost three weeks in the middle of the old promenade of the co-capital of Vallés Occidental. And behind this motto was a wonderful montage made between students and teachers that went from the origins of the Gràcia neighborhood to the present day, all taking as a common thread the refuge and its uses. By the way, in this exhibition you could see a couple of republican uniforms lent by us, one of a militiaman and one of a republican captain, which in fact only added to the huge task carried out by the team from the high school. From the Rambla de Sabadell we will go to the institute, this being the second stop. A more didactic stop, at the hands of one of our workshops.
Here, unlike the first station, there is little to explain, more for the known product than for importance, which is not small. You know, a re-enactor goes to a high school and explains the period of the Spanish Republic to the students based on the potential of the objects and the graphic support. While emphasizing the rearguard aspects or derivatives of the war. And you already know the spirit, to deglorify the war while using recreation, recreation that also comes in the form of the Culture Militia. Third stop, and we continue in the surroundings of Pau Vila, and if before we were with the students, now we will be with the neighborhood, in the courtyard of their high school, where we brought our Hogar del Soldado, made up of Milicia de Cultura and Cantina , but I know I didn’t need to remind you! But hey, you know we adapt to the environment, and here it was time to add the airstrikes, using an assault guard, to break the khaki that everyone usually expects!
And the truth is that it was a very interesting experience, not only because of the proximity of the people, but because we could see that the people not only knew about the presence of the refuge, but that they supported the Davids project, which is always to be appreciated. Regarding the term Davids, yes, I have named them, but I am unable to say which of the two works more for the project, as it is also true that this Davids…collects all the teachers and students carried away by their enthusiasm. I hope you will be understanding. And from Sabadell, we will go to Castell de Gardeny and Olesa de Montserrat, effectively making the weekend of April 14 occupy us in three places in two days. Castell de Gardeny already left a good taste in our mouths last year and repeating its presence was a challenge! Would we be up to it?
It is necessary to think about the ambitions of the day, to value the monument. You have to think about the characteristics of the monument, basically Templar, no matter how well it reigns above, exercised below, they have all been there. And you have to think about our small format, which although adaptable, can show its shortcomings in an unsuitable environment. And evaluating these elements, I think we can evaluate the result as good, our rear elements won the curiosity of the people, who always expect battle, and who were able to approach a Hogar del Soldado, which also to have space for the youngest members of the family through two blackboards and some chalk so that they could draw whatever they wanted. Let’s not forget Olesa de Montserrat, where despite coinciding with Sabadell, we were also able to send a fairly strong group of people, who, among other things, represented the arrest of right-wing elements by the Guard assault While adapting to the script of the organization, performed magnificently by the colleagues of ARH Montserratí. True, a long chronicle is coming out today, a sign of a lot of activity, but don’t suffer, two stops and we’re done. We’re going back to Lleida, but we’re leaving the city, we’re going back in time a week and we’re going to Vilanova de la Barca at the same time. All while going to the reenactment of Vilanova de la Barca, which this year changed its morning setting. It must be said that the change was for the better, the fact of concentrating the craft fair and the living trench in the surroundings of the old church made everything more accessible, and therefore an exchange of people was more fluid and natural. And while it is true that we were not the only exhibitor, we will, as is logical, focus on Culture and Cantina.
Cultura separated from Cantina this time, going inside the church, together with the rest of the entities, thus joining the camp block with command post, commissariat, transmissions and other accompaniments of very high quality . Cantina was left outside, at the entrance of the church, but the fire for making coffee and modern fire detectors do not exactly have a good relationship, and such a separation was necessary. But we weren’t alone, not only did we have the exhibitor of the traveling store with us, but also the fact of having coffee within reach made the colleagues keep coming, colleagues who also became «victims» of our explanations to they almost let themselves be caught! And in the afternoon, battle, on the same stage, here you will excuse us! Where it innovated was in the combat units, especially in one, since they had marine infantry. Which may seem strange on an interior front, but it was real. The truth is that it represented a magnificent opportunity to explain the management of an army as time passes in a conflict.
Now yes, the last stoppage, which is less important not because it was the last, but because really, it came out of nowhere, and we couldn’t waste it. And while it is true that we had never been to primary school until now, there is always a first time. And to explain it, I will take the chronicle of the companion who went there, who is the most or the only one authorized to say how it went: «The 6th grade students of the Isabel de Villena School (they have insta) today were able to attend a Workshop on the Spanish Civil War, led by Esther Alquézar, a recreationist in her free time with the group of historical recreation @retallsdercreaciogce [our instagram]. We were able to see the uniform of the soldiers, male and female militiamen, take a short tour of the war, trenches, shelters and an explanation about the war in the rear: soldier’s canteen and Militia de Cultura. We have learned some things from Esplugues during the war, such as the failed project of blowing up the Bridge and anti-aircraft batteries of Sant Pere Mártir, as well as some books and songs of the time. Some of us have also dressed up as anarchists or in period clothing. We enjoyed it, but we also talked about the culture of peace and the consequences of war. We had a great time»
Oriol Miró Serra
Esther Alquézar May 12, 2024
Abril 2024, ¡Recuperamos el Refugio!
Abril ha vuelto a ser un mes intenso, tal y como lo fue el año pasado, y es que entre recreaciones, exposiciones y talleres didácticos, no hemos parado. Y nada de esto hubiera sido posible sin el gran equipo humano del que disponemos. Equipo que se ha tenido que mover entre Lleida y Barcelona, haciendo paradas en varios municipios de ambas provincias, que nos han llevado con viejos conocidos y con nuevos proyectos. Proyectos que, en sí, son los que marcarán el ritmo de esa crónica. Lo primero que quisiera remarcar transcurre en torno a un instituto de Sabadell, más exactamente Pau Vila, donde reclaman la apertura de un viejo refugio antiaéreo situado entre el gimnasio y el edificio de las aulas, aunque la mayoría cae bajo el patio. Proyecto ambicioso sin duda, y uno de esos casos que es imposible negarse.
En concreto, en Sabadell hemos realizado tres paradas. La primera fue la exposición, Recuperem el Refugi, un lema más claro imposible que lució cerca de tres semanas en medio de la rambla de la cocapital del Vallés Occidental. Y detrás de este lema había un maravilloso montaje realizado entre alumnos y maestros que iba de los orígenes del barrio de Gràcia a la actualidad, cogiendo de hilo conductor del refugio y sus usos. Por cierto, en esta exposición se pudo ver un par de uniformes republicanos cedidos por nosotros, uno miliciano y uno capitán republicano, que de hecho, sólo se añadían a la ingente labor llevada a cabo por el equipo del instituto. De la Rambla de Sabadell iremos al instituto, siendo ésta la segunda parada. Un puesto más didáctico, de la mano de uno de nuestros talleres.
Aquí, a diferencia de la primera estación, hay poco que explicar, más por producto conocido que por importancia, que no es poca. Ya sabéis, un recreador acude a un instituto y explica el período de la República Española al alumnado a base del potencial de los objetos y del soporte gráfico. Haciendo énfasis en los aspectos de retaguardia o derivados de la guerra. Y el espíritu ya lo sabéis, desglorificar la guerra utilizando la recreación, recreación que además se presenta en forma de Milicia de Cultura. Tercera parada, y seguimos en el entorno de Pau Vila, y si antes hemos estado con los alumnos, ahora estaremos con el vecindario, en el patio de su instituto, donde llevamos nuestra Hogar del Soldado, compuesto por Milicia de Cultura y Cantina ¡pero ya se que no hacía falta que os lo recordara! Pero, ¡ya sabéis que nos adaptamos al entorno, y aquí tocaba añadir los ataques aéreos, utilizando un guardia de asalto, para romper el caqui que todo el mundo suele esperar!
Y la verdad es que fue una experiencia muy interesante, ya no sólo por el hecho de la proximidad de la gente, sino porque pudimos captar que la gente, no sólo conocía la presencia del refugio, sino que apoyaban el proyecto de los Davids, cosa que siempre es de agradecer. Sobre el término Davids, sí, los he bautizado, pero es que soy incapaz de decir quién de los dos trabaja más por el proyecto, como también es cierto que este Davids… recoge a todos los maestros y alumnos arrastrados por su entusiasmo. Espero que seais comprensivos. Y de Sabadell, iremos a Castell de Gardeny y Olesa de Montserrat, haciendo en la práctica que el fin de semana del 14 de abril nos ocupara en tres puestos en dos días. Castell de Gardeny ya nos dejó buen sabor de boca el año pasado y repetir presencia ¡era un reto! ¿Estaríamos a la altura?
Hay que pensar en las ambiciones de la jornada, poner en valor el monumento. Hay que pensar las características del monumento, básicamente templario, si bien imperio arriba, ejercido abajo, todos han pasado. Y hay que pensar en nuestro pequeño formato, que aunque es adaptable, puede mostrar sus carencias en un ambiente poco adecuado. Y valorando estos elementos, creo que podemos valorar el resultado como bueno, nuestros elementos de retaguardia se ganaron la curiosidad de la gente, que siempre espera batalla, y que pudo acercarse a una Hogar del Soldado, que además va tener espacio para los más pequeños de las familias a través de dos pizarrones y algunas tizas para que dibujaran lo que quisieran. No nos olvidemos de Olesa de Montserrat, donde pese a coincidir con Sabadell, también pudimos enviar un grupo suficientemente lucido de gente, que entre otras cosas, representaron la detención de elementos de la derecha por parte de la Guardia de Asalto. Adaptándose al guión de la organización, llevada magníficamente por los compañeros de ARH Montserratí. Cierto, hoy está saliendo una crónica larga, señal de mucha actividad, pero no sufría, dos paros y lo hemos terminado. Volvemos a Lleida, pero salimos de la ciudad, iremos una semana atrás en el tiempo y nos desplazaremos a Vilanova de la Barca al mismo tiempo. Yendo a la recreación de Vilanova de la Barca, que este año cambiaba de escenario matinal. Hay que decir que el cambio era a mejor, concentrar la feria de artesanía y la trinchera viva en los entornos de la antigua iglesia hacía que todo fuera más accesible, y por tanto un intercambio de gente resultara más fluido y natural. Y si bien es cierto que no éramos los únicos expositor, si que, como es lógico, nos centraremos en Cultura y Cantina.
Cultura se separó de Cantina esta vez, yendo al interior de la iglesia, junto al resto de entidades, uniéndose así al bloque de campamento con puesto de mando, comisariado, transmisiones y otros acompañados de altísima calidad . Cantina se quedó fuera, en la entrada de la iglesia, pero es que el fuego para tomar el café y los modernos detectores de incendios no acaban de tener una buena relación, y tal separación fue necesaria. Pero no estábamos solos, no sólo teníamos al expositor de la tienda ambulante con nosotros, sino que además el hecho de tener café al alcance hacía que los compañeros fueran viniendo, compañeros que también se convertían en «víctimas» de nuestras explicaciones a poco que se dejaran atrapar! Y por la tarde, batalla, en el mismo escenario, ¡aquí nos disculparéis! Donde se innovó se en las unidades de combate, sobre todo en una, ya que contaron con infantería de marina. Lo que puede parecer extraño en un frente de interior, pero que fue real. Lo cierto es que representó una magnífica oportunidad para explicar la gestión de un ejercido a medida que pasa el tiempo en un conflicto.
Cultura se separó de Cantina esta vez, yendo al interior de la iglesia, junto al resto de entidades, uniéndose así al bloque de campamento con puesto de mando, comisariado, transmisiones y otros acompañados de altísima calidad . Cantina se quedó fuera, en la entrada de la iglesia, pero es que el fuego para tomar el café y los modernos detectores de incendios no acaban de tener una buena relación, y tal separación fue necesaria. Pero solos, no sólo teníamos al expositor de la tienda ambulante con nosotros, sino que además el hecho de tener café al alcance hacía que los compañeros fueran viniendo, compañeros que también se convertían en «víctimas» de nuestras explicaciones a poco que se dejaran atrapar! Y por la tarde, batalla, en el mismo escenario, ¡aquí nos disculparéis! Donde se innovó se en las unidades de combate, sobre todo en una, ya que contaron con infantería de marina. Lo que puede parecer extraño en un frente de interior, pero que fue real. Lo cierto es que representó una magnífica oportunidad para explicar la gestión de un ejercido a medida que pasa el tiempo en un conflicto.
Ahora sí, la ultima parada, que no por ser el último es de menor importancia, sino porque realmente, éste vino de carambola, y no podíamos desaprovecharlo. Y si bien es cierto que hasta ahora nunca habíamos ido a primaria, siempre hay una primera vez. Y para explicarlo, tomaré la crónica de la compañera que acudió, que es la más o única autorizada para decir cómo fue: «El alumnado de 6º de primaria de la Escuela Isabel de Villena (tienen insta) hoy ha podido asistir a un Taller sobre la Guerra Civil Española, de la mano de Esther Alquézar, recreadora en sus ratos libres con el grupo de recreación histórica @retallsdercreaciogce [nuestro instagram]. Hemos podido ver la uniformidad de los soldados, milicianos y milicianas, realizar un breve recorrido por la guerra, trincheras, refugios y una explicación sobre la guerra en la retaguardia: cantina del soldado y Milicia de Cultura. Hemos aprendido algunas cosas de Esplugues durante la guerra, como el proyecto fracasado de voladura del Puente y baterías antiaéreo de San Pedro Mártir, así como algunos libros y canciones de la época. También algunos de nosotros nos hemos vestido de anarquista o con ropa de época. Hemos disfrutado pero también hemos hablado sobre la cultura de la paz y sobre las consecuencias de la guerra. Nos lo hemos pasado muy bien»
Març a Castellvell del Camp, un nou refugi visitable.
Que la recreació històrica i el patrimoni han d’anar de la mà es un fet, i a Castellvell del Camp ho hem demostrat de nou, aquest cop, inaugurant un nou equipament museístic, un dels tres refugis antiaeris de Castellvell del Camp.
Acte del que varem formar part tot explicant la necessitat dels refugis i l’alimentació, alhora que ens integràvem en una ruta més extensa que la nostra presencia.
Però, que tal si expliquem una mica el que vam fer, tot no, es impossible reflectir els sentiments i les emocions que aquell dia passaven dins nostre, actuàvem a casa d’una companya nostre i això, marca!
Com hem dit, dos varen ser els nostres entorns, i per bé que propers en espai, allunyats en concepte. Un va ser el refugi, l’anomalia de la por causada per una pluja metàl·lica i mortal. L’altre va ser la cantina, on mostràvem les dificultats alimentaries d’un període de guerra.
Si comencem pel refugi, en realitat són dos escenaris, primer s’explicava com s’arribava al conflicte, partint de les promeses de llibertat republicanes fins a l’inici d’una guerra que les deixaria enrere, des d’on passàvem ràpidament als bombardejos i la necessitat d’amagar-se d’ells. Moment en que, feta una sempre massa breu explicació accedien al refugi, degudament adequat amb só per a la seva visita, visita que comptava amb una introducció.
Ambdós episodies eren duts a terme per recreadors que s’havien preparat les seves intervencions de manera que la gent pogués interactuar amb ells. Cosa que a la pràctica fa que cap visita sigui igual, però permet adaptabilitat i permeabilitat al coneixement popular. Arriscat, molt! Satisfactori? Més encara.
I de les bombes passàvem al dia a dia, es a dir, al menjar! Per bé que aquest escenari era compartit amb l’ajuntament, que oferia una més que suculenta clotxa com a cloenda de ruta.
Que no sabeu que es una clotxa? No sabeu el que us perdeu! I si bé es cert que aquell pa de mig, farcit amb arengada o llonganissa, tomàquet i mongetes no està descrit com a menú de guerra. Si que compleix tots els requisits per ser-ho! Malgrat, i sent sincers, la clotxa es un concepte bastant anterior a la guerra, entrant de ple en les costums de pagès.
L’ajuntament posava la clotxa, cert, nosaltres posàvem el Cafè de Perol, cuinat en olles contemporànies a base d’infusionar saquets de cafè en aigua bullent, i que evidentment no queda com el cafè de les modernes cafeteres. Però no negareu que es una excel·lent forma d’introduir, o fer recordar, certs sabors quasi caiguts en l’oblit.
Tot això mentre explicàvem, a qui volia, l’aventura d’alimentar-se en temps de guerra. Que anava des de receptes amb altes dosis d’inventiva a les cues per comprar menjar.
Com veieu! Dos episodis que expliquen guerra, però que no requereixen armes, com ve a ser la nostra línia principal de defugir la batalla, que en sabem, venim d’allà i que de tant en tant hi participem…, però la línia didàctica cada vegada ens agrada més. Ens deixa la certesa que la gent ha «aprés» quelcom, i això agrada.
No cal dir que no ha estat l’únic que hem fet, però si el més destacable. Subirats i Ultima Defensa de Barcelona creix a bon ritme, les xarxes d’entitats amigues estan tan ben cuidades com el seu ritme de vida demanda, i l’estudi constant segueix entrant per degoteig a les recreacions. Cert que no ho explicarem avui, però es que allargaria un text volgudament breu, que ha de competir amb l’audiovisual, agradi o no aquesta rivalitat.
March in Castellvell del Camp, a new refuge that can be visited.
It is a fact that historical reenactment and heritage must go hand in hand, and in Castellvell del Camp we have proven it again, this time by inaugurating a new museum facility, one of the three air raid shelters in Castellvell del Camp. An event that we were part of while explaining the need for shelters and food, at the same time that we were part of a more extensive route than our presence. But how about we explain a little what we did, not everything, it’s impossible to reflect the feelings and emotions that were going on inside us that day, we were performing at the house of a friend of ours and that, brand!
As we have said, two were our environments, and although close in space, far away in concept. One was the shelter, the anomaly of fear caused by a metallic and deadly rain. The other was the canteen, where we showed the food difficulties of a period of war.
If we start with the refuge, there are actually two scenarios, first it was explained how the conflict was reached, starting from the republican promises of freedom until the start of a war that would leave them behind, from where we quickly moved to bombings and the need to hide from them. At which point, after an ever-too-brief explanation, they entered the shelter, duly adequate only for their visit, a visit that included an introduction. Both episodes were carried out by reenactors who had prepared their interventions so that people could interact with them. Which in practice means that no visit is the same, but allows adaptability and permeability to popular knowledge. Risky, very! Satisfactory? Even more so.
And from bombs we moved on to everyday life, that is, to food! Although this stage was shared with the town hall, which offered a more than succulent clotxa as the end of the route. Don’t you know it’s a clotxa? You don’t know what you’re missing! And while it is true that that medium bread, stuffed with herring or sausage, tomato and beans is not described as a war menu. Yes, it meets all the requirements to be one! Despite, and to be honest, the cloxa is a concept that predates the war, entering fully into peasant customs. The council put the lid on it, of course, we put pot coffee, cooked in contemporary pots based on infusing coffee bags in boiling water, and which is obviously not the same as the coffee in modern coffee makers. But you won’t deny that it’s an excellent way to introduce, or make you remember, certain flavors that have almost fallen into oblivion.
All this while we were explaining, to whoever wanted, the adventure of feeding oneself in time of war. That ranged from recipes with high doses of inventiveness to queuing to buy food. As you see! Two episodes that explain war, but that do not require weapons, how our main line is to avoid the battle, that we know about it, we come from there and that from time to time we participate in it…, but the didactic line every time we like it more It leaves us with the certainty that people have «learned» something, and we like that. It goes without saying that it wasn’t the only one we did, but it was the most remarkable. Subirats and Ultima Defensa de Barcelona are growing at a good pace, the networks of friendly entities are as well taken care of as their pace of life demands, and the constant study continues to drip into the recreations. Of course, we won’t explain it today, but it would lengthen a deliberately short text, which must compete with the audiovisual, whether you like this rivalry or not.
Oriol Miró Serra March 30, 2024
Marzo en Castellvell del Camp, un nuevo refugio visitable.
Que la recreación histórica y el patrimonio deben ir de la mano es un hecho, y en Castellvell del Camp lo hemos demostrado de nuevo, esta vez, inaugurando un nuevo equipamiento museístico, uno de los tres refugios antiaéreos de Castellvell del Camp. Acto del que formamos parte explicando la necesidad de los refugios y la alimentación, al tiempo que nos integrábamos en una ruta más extensa que nuestra presencia.
Pero, que tal si explicamos un poco lo que hicimos, todo no, es imposible reflejar los sentimientos y las emociones que ese día pasaban dentro de nosotros, actuábamos en casa de una compañera nuestra y eso, ¡marca!
Como hemos dicho, dos fueron nuestros entornos, y aunque cercanos en espacio, alejados en concepto. Uno fue el refugio, la anomalía del miedo causado por una lluvia metálica y mortal. El otro fue la cantina, donde mostrábamos las dificultades alimentarias de un período de guerra. Si empezamos por el refugio, en realidad son dos escenarios, primero se explicaba cómo se llegaba al conflicto, partiendo de las promesas de libertad republicanas hasta el inicio de una guerra que las dejaría atrás, desde donde pasábamos rápidamente a los bombardeos y la necesidad de esconderse de ellos. Momento en que, hecha una siempre demasiado breve explicación accedían al refugio, debidamente adecuado con sonido para su visita, visita que contaba con una introducción. Ambas episodias eran llevadas a cabo por recreadores que se habían preparado sus intervenciones de forma que la gente pudiera interactuar con ellos. Lo que en la práctica hace que ninguna visita sea igual, pero permite adaptabilidad y permeabilidad al conocimiento popular. ¡Arriesgado, mucho! ¿Satisfactorio? Más aún.
Y de las bombas pasábamos al día a día, es decir, ¡a la comida! Aunque este escenario era compartido con el ayuntamiento, que ofrecía una más que suculenta clotxa como clausura de ruta. ¿No sabes que es una clotxa? ¡No sabes lo que te pierdes! Y si bien es cierto que ese pan de medio, relleno con arenque o butifarra, tomate y judías no está descrito como menú de guerra. ¡Si que cumple todos los requisitos para serlo! Sin embargo, y siendo sinceros, la clotxa es un concepto bastante anterior a la guerra, entrando de lleno en las costumbres de payés. El ayuntamiento ponía la clotxa, cierto, nosotros poníamos el Café de Puchero, cocinado en ollas contemporáneas a base de infusionar saquitos de café en agua hirviendo, y que evidentemente no queda como el café de las modernas cafeteras. Pero no negará que es una excelente forma de introducir, o hacer recordar, ciertos sabores casi caídos en el olvido.
Todo esto mientras explicábamos, a quien quería, la aventura de alimentarse en tiempos de guerra. Que iba desde recetas con altas dosis de inventiva en las colas para comprar comida. ¡Cómo veis! Dos episodios que explican guerra, pero que no requieren armas, como viene a ser nuestra línea principal de rehuir la batalla, que sabemos, venimos de allí y que de vez en cuando participamos…, pero la línea didáctica cada vez nos gusta más. Nos deja la certeza de que la gente ha «aprendido» algo, y eso gusta. Ni que decir tiene que no ha sido lo único que hemos hecho, pero sí lo más destacable. Subirats y Ultima Defensa de Barcelona crece a buen ritmo, las redes de entidades amigas están tan bien cuidadas como su ritmo de vida demanda, y el estudio constante sigue entrando por goteo en las recreaciones. Cierto que no lo explicaremos hoy, pero es que alargaría un texto queridamente breve, que debe competir con el audiovisual, guste o no esta rivalidad.
Contribuir al coneixement del patrimoni? Noves línies de recreació? Treballar amb nanos? Tot en un mes? I tant que sí!
Però, i si comencem, i anem per feina, el primer es anar al coneixement del patrimoni, concretament a Subirats, que si que hi treballem cada tercer diumenge, cert. Però aquesta vegada ampliem tant en disponibilitat com en recorregut, tot i que de manera un xic diferent.
Es tracta, de fet, d’acompanyar-vos des de Sant Pau d’Ordal a Sant Pau d’Ordal passant per les trinxeres i altres escenaris de la Ultima Defensa de Barcelona, però el dia que vulgueu i a través del vostre telèfon, tot utilitzant una autoguiada que Turisme de Subirats està realitzant.
Tot plegat, i entengueu que no expliqui massa més, una experiència que que de ben segur que us resultarà agradable.
I del vostre telèfon, saltarem a la realitat, camp que, com molts sabeu que penso, mai hauria de ser deixat de banda.
A més, viatjarem a una nova zona, i aquesta es Osona, on anirem a Taradell per commemorar els vuitanta cinc anys de l’entrada de les tropes rebels al municipi. I ho farem amb els companys del Montserratí i el músic Ramon Redorta.
Va ser com ens agrada, sense estridències i parlant de tu a tu amb la gent, portant nosaltres la Cantina i la Milícia de Cultura, tot sent els acompanyants de la petita trinxera dels companys montserratins i la sempre impactant actuació d’en Ramon.
Si que es cert que vam poder fer l’experiment de cantina activa, tot trencant encara més les distancies entre recreador i públic, situació no sempre possible. Però aquest experiment no va alterar en res la dinàmica local de l’esdeveniment.
Que fem després de Taradell? Doncs tornem a Subirats, i aquesta vegada, durant una setmana no pararà de circular gent. Ja sigui entre el grup de caminaires, ja sigui pels nois i noies de l’institut de Viladecavalls.
Ja ho sabeu, gaudim d’aquestes visites, es on donem el missatge de que recreació històrica i patrimoni poden conviure, i a més, ho fem en un format on vosaltres teniu un percentatge prou elevat de construcció a través de les vostres intervencions. Format que fa que cap de les quatre visites d’aquella setmana fos igual.
Format perillós pensareu alguns, es cert, us diré jo. Però fins ara sempre ha resultat satisfactori, ja que l’intercanvi es bidireccional i enriqueix les dos parts, a més de permetre una adaptabilitat més que necessària, per bé que també requereix que qui et porta en sàpiga.
Fins aquí ha estat la part de recreació, però es que també s’ha treballat en la web, que no es que tingués un mal format, però ja li tocava una repassada i des de gener que hi treballem. Aconseguint més visualització de les xarxes i on destaca sempre la darrera entrada, a més, hem afegit un parell d’ apartats per destacar altres esdeveniments i els artesans que es relacionen amb la recreació o el patrimoni, qui sap si amb l’esperança d’esdevenir una mica un pol de reunió d’altres branques.
Contribute to knowledge of heritage? New recreation lines? Working with youth? All in one month? Of course! But, what if we start, and we go for work, the first thing is to go to the knowledge of the heritage, specifically in Subirats, which yes we work there every third Sunday, true. But this time we are expanding both availability and route, although in a slightly different way. It is, in fact, to accompany you from Sant Pau d’Ordal to Sant Pau d’Ordal passing through the trenches and other scenes of the Last Defense of Barcelona, but on the day you want and through your phone, everything using a self-guided tour that Turisme de Subirats is making. All in all, and understand that I won’t explain too much more, an experience that I’m sure you’ll find enjoyable.
And from your phone, we’ll jump into reality, a field that, as many of you know I think, should never be left out. In addition, we will travel to a new area, and this is Osona, where we will go to Taradell to commemorate the eighty-five years since the rebel troops entered the municipality. And we will do it with colleagues from Montserratí and the musician Ramon Redorta. It was the way we like it, without shrillness and talking one to one with the people, bringing the Cantina and the Militia de Cultura, all being the companions of the small trench of the fellow Montserratians and Ramon’s always shocking performance. It is true that we were able to do the experiment of an active canteen, while further breaking down the distances between reenactor and audience, a situation not always possible. But this experiment did not alter the local dynamics of the event in any way.
What do we do after Taradell? Well, let’s go back to Subirats, and this time, for a week people will not stop circulating. Either among the group of walkers, or for the boys and girls of the Viladecavalls high school. You know, we enjoy these visits, where we give the message that historical reenactment and heritage can coexist, and in addition, we do it in a format where you have a sufficiently high percentage of construction through your interventions. Format that means that none of the four visits that week were the same. Dangerous format some will think, it is true, I will tell you. But so far it has always been satisfactory, since the exchange is bidirectional and enriches both parties, in addition to allowing more than necessary adaptability, although it also requires that the person who brings you knows about it.
So far it has been the recreation part, but we have also worked on the web, which is not that it had a bad format, but it needed a review and we have been working on it since January. Getting more views of the networks and where the last entry always stands out, in addition, we have added a couple of sections to highlight other events and artisans that relate to reenactment or heritage, who knows if in the hope of become somewhat of a meeting point for other branches.
¿Contribuir al conocimiento del patrimonio? ¿Nuevas líneas de recreación? ¿Trabajar con chavales? ¿Todo en un mes? ¡Por supuesto que sí! Pero, y si empezamos, y vamos por trabajo, lo primero es ir al conocimiento del patrimonio, concretamente a Subirats, que sí que trabajamos cada tercer domingo, cierto. Pero esta vez ampliamos tanto en disponibilidad como en recorrido, aunque de forma algo diferente. Se trata, de hecho, de acompañarle desde Sant Pau d’Ordal a Sant Pau d’Ordal pasando por las trincheras y otros escenarios de la Ultima Defensa de Barcelona, pero el día que desee y a través de vuestro teléfono, utilizando una autoguiada que Turisme de Subirats está realizando.
Todo ello, y entended que no explique demasiado más, una experiencia que que seguro os resultará agradable. Y de su teléfono, saltaremos a la realidad, campo que, como muchos sabéis que pienso, nunca debería ser dejado de lado. Además, viajaremos a una nueva zona, y ésta es Osona, donde iremos a Taradell para conmemorar los ochenta y cinco años de la entrada de las tropas rebeldes en el municipio. Y lo haremos con los compañeros del Montserratí y el músico Ramon Redorta.
Fue como nos gusta, sin estridencias y hablando de tú a tú con la gente, llevando nosotros la Cantina y la Milicia de Cultura, siendo los acompañantes de la pequeña trinchera de los compañeros montserratins y la siempre impactante actuación de Ramon Si que es cierto que pudimos realizar el experimento de cantina activa, rompiendo aún más las distancias entre recreador y público, situación no siempre posible. Pero ese experimento no alteró en nada la dinámica local del evento. ¿Qué hacemos después de Taradell? Pues volvemos a Subirats, y esta vez, durante una semana no parará de circular gente. Ya sea entre el grupo de caminantes, ya sea por los chicos y chicas del instituto de Viladecavalls. Ya lo sabéis, disfrutamos de estas visitas, es donde damos el mensaje de que recreación histórica y patrimonio pueden convivir, y además, lo hacemos en un formato donde usted tiene un porcentaje suficientemente elevado de construcción a través de sus intervenciones. Formato que hace que ninguna de las cuatro visitas de aquella semana fuera igual. Formato peligroso pensaréis algunos, es cierto, ya os digo yo. Pero hasta ahora siempre ha resultado satisfactorio, ya que el intercambio es bidireccional y enriquece a ambas partes, además de permitir una adaptabilidad más que necesaria, aunque también requiere que quien te lleva sepa.
Hasta aquí ha sido la parte de recreación, pero es que también se ha trabajado en la web, que no es que tuviera un mal formato, pero ya le tocaba un repaso y desde enero que trabajamos en ella. Consiguiendo más visualización de las redes y donde destaca siempre la última entrada, además, hemos añadido un par de apartados para destacar otros eventos y artesanos que se relacionan con la recreación o el patrimonio, quién sabe si con la esperanza de convertirse en algo un polo de reunión de otras ramas.
Gener, Defensa de Barcelona i Mitjans de comunicació.
Si bé es cert que normalment, gener…significa Jornades de Memòria a Subirats, aquesta vegada hem ampliat a Abrera i Masquefa, fent aquest gener un mes d’allò més ocupat.
De fet, varem començar per Abrera, però no pas recreació com a tal. No, aquesta vegada va tocar radio, on ens van donar la oportunitat d’explicar per sobre la recreació històrica i algun dels principis que la regeixen.
I si bé es cert que mai ho toques tot, i menys en vora quaranta minuts, sempre es d’agrair que et deixin explicar la recreació històrica més enllà dels actes i xarxes socials. Arribant així d’altres maneres a normalitzar la recreació com a element cultural.
Ara si que arribem a Subirats, com fa una bona colla d’anys participem de les Jornades de Memòria que organitza el CESUB, aquest any enfocades a les col·lectivitats que varen existir al Penedès els anys de la Guerra Civil Espanyola.
Sempre coincidint en en dates al cap de setmana més proper a les dates de la batalla que hi va haver el gener de 1939, on varen guanyar temps per que la gent que pogués, o volgués, fugir d’una Barcelona apunt de ser ocupada, pogués fer-ho. Sent el nostre escenari habitual els entorns del CIUDEB i les trinxeres dels voltants de El Pago.
La novetat d’aquest any va ser la sanitat militar, que explicant la higiene i la evacuació de ferits es va unir a milícia de cultura, comandament i fortificació, fortificació que es va tornar a lluir en la recuperació d’un altre element patrimonial.
De Subirats anirem a Masquefa, on hi entrava la recreació, tot representant la conquesta franquista del municipi.
Aquesta recreació fou estructurada en dos modalitats. Al matí expositors que varen contemplar l’esforç defensiu de la república espanyola, Diferents cares de la vida civil durant la guerra i la ocupació de les forces franquistes.
A la tarda hi va haver la recreació de la batalla per la defensa del municipi, que situada al centre del poble va poder acollir una quantitat més que raonable de públic.
En resum, un mes intens, per bé que resumit en una crònica simple, que ha deixat molt bon gust de boca, i, que possiblement hagi plantat força llavor als camps. Però, això ja s’anirà veient.
Oriol Miró Serra
5 de febrer de 2024
January, Defensa de Barcelona and Media.
Although it is true that normally, January…means Days of Remembrance in Subirats, this time we have expanded to Abrera and Masquefa, making this January a very busy month. In fact, we started with Abrera, but not recreation as such. No, this time he played the radio, where we were given the opportunity to explain about the reenactment and some of the principles that govern it. And while it’s true that you never touch everything, let alone around forty minutes, it’s always nice to be told about the reenactment beyond the events and social networks. Thus arriving in other ways to normalize recreation as a cultural element.
Now that we have arrived in Subirats, as we have done for a good number of years, we are taking part in the Days of Remembrance organized by the CESUB, this year focused on the collectivities that existed in the Penedès during the years of the Spanish Civil War. Always coinciding in the dates of the weekend closest to the dates of the battle that took place in January 1939, where they gained time for the people who could, or wanted, to flee from a Barcelona about to be occupied, could do it Our usual setting is the surroundings of the CIUDEB and the trenches around El Pago.
The novelty of this year was the military health, which explaining hygiene and the evacuation of the wounded joined the militia of culture, command and fortification, fortification that was once again shown off in the recovery of another heritage element. From Subirats we will go to Masquefa, where the reenactment took place, all representing the Francoist conquest of the municipality.
This reenactment was structured in two ways. In the morning, exhibitors who contemplated the defensive effort of the Spanish Republic, Different faces of civilian life during the war and the occupation by Franco’s forces. In the afternoon there was the reenactment of the battle for the defense of the municipality, which located in the center of the town was able to accommodate a more than reasonable amount of public. In summary, an intense month, however summarized in a simple chronicle, which has left a very good taste in the mouth, and which may have planted quite a few seeds in the fields. But, that will be seen
Oriol Miró Serra February 5, 2024
Enero, Defensa de Barcelona y Medios de comunicación.
Si bien es cierto que normalmente, enero… significa Jornadas de Memoria en Subirats, esta vez hemos ampliado a Abrera y Masquefa, haciendo este enero un mes de lo más ocupado. De hecho, empezamos por Abrera, pero no recreación como tal. No, esta vez tocó radio, donde nos dieron la oportunidad de explicar sobre la recreación histórica y alguno de los principios que la rigen. Y si bien es cierto que nunca lo tocas todo, y menos cerca de cuarenta minutos, siempre es de agradecer que te dejen explicar la recreación histórica más allá de los actos y redes sociales. Llegando así de otras formas a normalizar la recreación como elemento cultural. Ahora sí que llegamos a Subirats, como hace un buen número de años participamos de las Jornadas de Memoria que organiza el CESUB, este año enfocadas a las colectividades que existieron en el Penedès en los años de la Guerra Civil Española.
Siempre coincidiendo en fechas al fin de semana más cercano a las fechas de la batalla que hubo en enero de 1939, donde ganaron tiempo para que la gente que pudiera, o quisiera, huir de una Barcelona a punto de ser ocupada, pudiera hacerlo. Siendo nuestro escenario habitual los entornos del CIUDEB y las trincheras de los alrededores de El Pago. La novedad de este año fue la sanidad militar, que explicando la higiene y evacuación de heridos se unió a milicia de cultura, mando y fortificación, fortificación que volvió a lucirse en la recuperación de otro elemento patrimonial. De Subirats iremos a Masquefa, donde entraba la recreación, representando la conquista franquista del municipio. Esta recreación fue estructurada en dos modalidades. Por la mañana expositores que contemplaron el esfuerzo defensivo de la república española, Diferentes caras de la vida civil durante la guerra y la ocupación de las fuerzas franquistas.
Por la tarde se produjo la recreación de la batalla por la defensa del municipio, que situada en el centro del pueblo pudo acoger una cantidad más que razonable de público. En resumen, un mes intenso, aunque resumido en una crónica simple, que ha dejado muy buen sabor de boca, y que posiblemente haya plantado bastante semilla en los campos. Pero esto ya se irá viendo.
Desembre sol ser un mes tranquil, ja sabeu, coses de festes i obligacions familiars! Però això no significa inactivitat. Botiga de l’Avia, Cesub, una mica d’arqueologia i patrimoni han omplert el mes de manera raonable.
Ja començant, el primer del mes va ser La Botiga de l’Avia, aquesta vegada a Hostafrancs, i com sempre que hi he participat, una experiència plenament satisfactòria. Bona gent i bon projecte, cap visita es igual que l’anterior, ja sigui pels botiguers de les botigues centenàries, ja sigui per la interacció dels visitants, ja sigui pels recreadors conductors! I això es el que fa tan atractiu aquest projecte cultural que recorre la història del barri a través de les seves botiges.
La qüestió es que les aliances que fan funcionar el funcionament d’aquestes trinxeres fa que cada dia hi hagi més gent que conegui aquest episodi dels darrers moments de la Guerra Civil Espanyola, a través del concepte que uneix la recreació històrica amb el patrimoni històric.
Fins aquí el fet davant del públic, però i darrere? Ja sabeu, apart de la no sempre divertida però necessària tasca administrativa…
Doncs darrere hem treballat en acabar de treure l’entrellat a la cafetera russa i en posar en valor el patrimoni.
Sobre la cafetera russa. O mal anomenada russa per nosaltres, ja que començo a sospitar que aquest nom li ve de la creença popular de que tot l’estrany…ve de lluny, i aquí li va tocar el concepte russa…que si napolitana, que si una companya russa em va dir que això ella no ho havia vist mai, i altres fan arribar a aquesta conclusió, o si més no sospitar-ho!
Bé, tornant-hi, si bé he decidit que no sortirà al camp de les recreacions pel mal estat del filtre, si que vaig fer la prova de fer cafè a la cuina de casa, que, si bé no el vaig tastar, si que es va veure que la cafetera funciona. Deixant un vídeo al canal de YouTube per que es pugui veure.
Sobre la secció patrimonial, m’he orientat per explicar una mica per sobre les trinxeres de Serra de Galliners, entre Terrassa i Sabadell per que ens entenguem!
Si que la durada del vídeo dona pel que dona, però he de reconèixer que no m’agraden els vídeos llargs, i, potser pensant que tothom es igual a mi, creo els vídeos a mode de tastets ràpids de consumir, però que despertin la curiositat.
I això ha estat tot per aquest any, prou entretingut i variat com heu vist els que heu seguit les cròniques mensuals. Ara, a dia d’avui, queda acomiadar-lo com toca, i desitjar que el 2024 sigui millor!
Oriol Miró Serra
30 de Desembre de 2023
December, quiet closing but not inactive.
December is usually a quiet month, you know, party stuff and family obligations! But this does not mean inactivity. Botiga de l’Avia, Cesub, a bit of archeology and heritage filled the month in a reasonable way. Already starting, the first of the month was La Botiga de l’Avia, this time in Hostafrancs, and as always I have participated, a fully satisfactory experience. Good people and good project, no visit is the same as the previous one, be it for the shopkeepers of the centuries-old shops, be it for the interaction of the visitors, be it for the reenactor drivers! And this is what makes this cultural project so attractive, which traces the history of the neighborhood through its shops. And from the city, let’s go to the vineyards of Penedès, and it is that both Last Defense of Barcelona and Flavors en time war are gaining ground (even more) day after day, and to this day it is not possible to know what their ceiling is.
The point is that the alliances that make these trenches work means that every day there are more people who know this episode of the last moments of the Spanish Civil War, through the concept that unites historical recreation with historical heritage. So far the fact in front of the public, but what about behind? You know, apart from the not always fun but necessary administrative work… Well, behind the scenes, we have worked to finish removing the entanglement from the Russian coffee maker and to enhance the heritage. About the Russian coffee maker. Or wrongly called Russian by us, since I’m beginning to suspect that this name comes from the popular belief that everything strange…comes from far away, and here he was touched by the concept of Russian…that if Neapolitan, that if a Russian colleague told me that she had never seen this, and others make this conclusion, or at least not suspect it!
Well, getting back to it, although I have decided that it will not go out in the field of reenactments due to the poor condition of the filter, I did test making coffee in the kitchen at home, which, although I did not taste it, I did the coffee maker was seen to work. Leaving a video on the YouTube channel for viewing. Regarding the heritage section, I have aimed to explain a little about the trenches of Serra de Galliners, between Terrassa and Sabadell so that we understand each other! Yes, the length of the video gives what it gives, but I have to admit that I don’t like long videos, and, perhaps thinking that everyone is the same as me, I create the videos in the form of quick tastes to consume, but which awaken the curiosity And that’s all for this year, quite entertaining and varied as those of you who have followed the monthly chronicles have seen. Now, as of today, it remains to dismiss him as he should, and wish that 2024 will be better!
Oriol Miró Serra December 30, 2023
Diciembre, cierre tranquilo pero no inactivo.
Diciembre suele ser un mes tranquilo, ya sabéis, cosas de fiestas y obligaciones familiares! Pero esto no significa inactividad. Botiga de l’Avia, Cesub, algo de arqueología y patrimonio han llenado el mes de forma razonable. Ya empezando, el primero del mes fue La Botiga de l’Avia, esta vez en Hostafrancs, y como siempre que he participado, una experiencia plenamente satisfactoria. Buena gente y buen proyecto, ninguna visita es igual que la anterior, ya sea por los tenderos de las tiendas centenarias, ya sea por la interacción de los visitantes, ya sea por los recreadores conductores! Y esto es lo que hace tan atractivo este proyecto cultural que recorre la historia del barrio a través de sus tiendas. Y de ciudad, vamos a los viñedos del Penedès, y es que tanto Ultima Defensa de Barcelona como Sabores en tiempos de guerra ganan terreno (todavía más) día tras día, y a día de hoy no es posible saber cuál es su techo. La cuestión es que las alianzas que hacen funcionar el funcionamiento de estas trincheras hace que cada día haya más gente que conozca este episodio de los últimos momentos de la Guerra Civil Española, a través del concepto que une la recreación histórica con el patrimonio histórico. ¿Hasta aquí el hecho delante del público, pero y detrás? Ya sabéis, aparte de la no siempre divertida pero necesaria labor administrativa…
Pues detrás hemos trabajado en acabar de quitar el entramado a la cafetera rusa y poner en valor el patrimonio. Sobre la cafetera rusa. O mal llamada rusa por nosotros, ya que empiezo a sospechar que ese nombre le viene de la creencia popular de que todo lo extraño…viene de lejos, y aquí le tocó el concepto rusa…que si napolitana, que si una compañera rusa me dijo que eso ella no lo había visto nunca, y otros hacen llegar a esta conclusión, ¡o por lo menos sospecharlo! Bien, volviendo a ello, si bien he decidido que no saldrá al campo de las recreaciones por el mal estado del filtro, si que hice la prueba de tomar café en la cocina de casa, que, si bien no lo probé, si que se vio que la cafetera funciona. Dejando un vídeo en el canal de YouTube para que se pueda ver. Sobre la sección patrimonial, me he orientado para explicar un poco por encima de las trincheras de Serra de Galliners, entre Terrassa y Sabadell para que nos entendamos! Si que la duración del vídeo da por lo que da, pero tengo que reconocer que no me gustan los vídeos largos, y, quizás pensando que todo el mundo es igual a mí, creo los vídeos a modo de catas rápidas de consumir, pero que despierten la curiosidad. Y esto ha sido todo para este año, lo suficientemente entretenido y variado como ha visto los que ha seguido las crónicas mensuales. Ahora, a día de hoy, queda despedirle como toca, ¡y desear que el 2024 sea mejor!
Novembre, Jornades de treball i recreació històrica.
I d’un octubre tranquil hem anat a la banda contraria, molta feina i variada, necessitant duplicar-nos en alguna ocasió.
Abrera, Aitona, El Xinquer (Alcúdia de Veo), Centre Cultural El Born, Subirats i el MACBA. I si bé no totes van ser de recreació, totes han estat interessants i de ben segur que totes tornaran d’una o altre manera.
Aitona, i ja començant, de fet va ser un retorn, ja que ja hi havíem estat l’any passat, el que aquest cop ens vam adaptar més a la casuística de l’acte, portant la nostra fortificació enlloc de cultura, que tot i estimar-la molt, l’any passat va tenir una acollida més aviat freda.
I es que hem d’acceptar que «competir» amb les fotos de Robert Capa podia ser una tasca difícil.
El cas es que, i per causes externes a nosaltres, tot i portar el material per reproduir una fotografia de Capa, aquesta reproducció no fou possible. Adoptant nosaltres el paper d’acompanyant del grup, tot mostrant el que fem, la recreació didàctica mentre ens barrejàvem amb la gent. Mentre els companys de Ejercito del Ebro es deixaven fotografiar en la reproducció de les fotos de tan il·lustre personatge.
Com a aclariment, sabem que allà no hi van entrar requetès, que hi van entrar tropes italianes del CTV. Però al no poder trobar algú amb un uniforme italià correcte, vam optar per «baixar uns quilometres» i «anar al sector de Martorell», on gràcies a una conversa de fa temps amb en Jordi Amigó, sabíem que un capità republicà, junt amb els seus homes, havia aguantat durant unes hores contra les avançades d’una divisió de requetès navarresos, ja em disculpeu que no trobi ara les notes.
En qualsevol cas, si bé no era l’episodi real de la zona, si que havia passat i tothom va ser informat de la casuística de la solució representada.
I d’Abrera a El Xinquer, tot avisats per la gent de Aur Art, que van confiar en nosaltres per un projecte meravellós. Escenificar la història de El Xinquer, un despoblat de Alcúdia de Veo que fou abandonat durant la guerra per no ser habitat mai més.
I, a més, varem poder mostrar la nostra manera de treballar amb la didàctica de l’objecte, la experiència sensorial i la participació que busquem a través de la nostra recreació didàctica. Missatge que no totes les entitats han adoptat encara, però que cada vegada té més adeptes.
De Castelló anirem a l’Ebre i Barcelona, i tot el mateix cap de setmana! Ja sabem que a vegades les coses es solapen, però en aquest cas podíem acceptar el repte. A Barcelona (Centre Cultural El Born) una jornada que versava sobre diferents maneres de treballar entorn a la recreació històrica amb ponents de gran nivell, i a Flix una recreació històrica que comprenia trinxera viva i combat.
Al Born hi anàvem de mà de Artixoc, amb qui ja treballem a La Botiga de l’Avia, confiant que aquesta relació sigui un enriquiment mutu.
La qüestió es que si dissabte hi anàvem més de suport, per bé que vam tenir un breu paper en la visita patrimonial a les restes arqueològiques, diumenge els mostràvem el nostre concepte de Recreació Històrica i Patrimoni Junts a Subirats, participant una part dels ponents de dissabte en la ruta de Ultima Defensa de Barcelona. Ben cert que no en vam parlar dissabte, però, s’ús acut un millor exemple que sobre el terreny?
Flix «només» va ser dissabte, però quin dissabte! Trinxera viva que «recorria» el poble pel matí i batalla per la tarda, i tot envoltat per diferents grups de recreació, i que costaria dir quin es el millor.
En aquesta ocasió, també per causes externes, no vam poder dur ni Cantina ni Milícia de Cultura, sent necessari dividir el nostre equip entre diversos expositors. Però no patiu, tal divisió no va reduir la nostra qualitat, ja que tenim un equip digne de presumir. I que si fem cas, confirmen que van estar a l’alçada esperada, tant en el CRIM (Centro de Reclutamiento e Instrucción Militar) com en Sanitat. Sortint els nostres companys plenament satisfets de les seves experiències.
Si que es cert que no solem dividir l’equip, i que ens hagués agradat portar Cultura, però entenem que per que les coses funcionin a vegades calen «sacrificis», i aquest repte fou entomat i superat amb èxit. I es que si, hi ha solidaritat entre grups, tots, encara que no en solguem parlar d’ella en públic. Però en aquesta casa no creiem en la feina invisible però que es nota i es agraida, i aquestes coses, les fetes abans, les fetes ara i les fetes en el futur, per altres o pels nostres…, cal que es sàpiguen.
A més, proporcionen un coneixement de la feina de l’altre que es impossible quan estàs ocupat en el teu expositor.
I per la tarda? La batalla, des de l’any passat a la zona del Calvari, zona que, realment permet una millor vista de tota l’acció pel públic. No obligant a moure’s o a perdre’s alguna part de l’acció com quan estava al passeig, vora el riu.
Doncs ja tenim el mes fet, podríeu pensar, però no, ja que se’ns va presentar la ocasió d’anar a una Jornada de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i l’Observatori del Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya. Evidentment, no era un tema de recreació, però ens va oferir una oportunitat meravellosa per veure com les entitats museístiques cerquen atraure noves audiències. Permetent escoltar tres casos internacionals i set de l’àmbit català.
Cert que no seran d’aplicació immediata, i que potser tindrem fases de tanteig a la hora d’aplicar certs principis dels escoltats al MACBA, però fins i tot sense poder aplicar-ho seria una gran oportunitat d’haver vist com treballen altres.
Això no ha estat tot clar! Però si el més destacat. Entre mig s’ha anat al Santuari del Tallat per enriquir una mica el canal de YouTube, hem estat amb el CESUB mostrant les trinxeres i ens hem ocupat de les seves xarxes. Tot això alhora que ja comencem a preparar amb ells les jornades de memòria que fan cada gener, que aquestes coses volen el seu temps.
Noviembre, Jornadas de trabajo y recreación histórica.
Y de un octubre tranquilo hemos ido a la banda contraria, mucho trabajo y variado, necesitando duplicarnos en alguna ocasión. Abrera, Aitona, El Xinquer (Alcudia de Veo), Centro Cultural El Born, Subirats y el MACBA. Y si bien no todas fueron de recreación, todas han sido interesantes y seguro que todas volverán de una u otra manera.
Aitona, y ya empezando, de hecho fue un retorno, puesto que ya habíamos estado el año pasado, lo que esta vez nos adaptamos más a la casuística del acto, llevando nuestra fortificación en lugar de cultura, que todo y quererla mucho, el año pasado tuvo una acogida más bien fría. Y es que debemos aceptar que «competir» con las fotos de Robert Capa podía ser una tarea difícil. El caso es que, y por causas externas a nosotros, a pesar de llevar el material para reproducir una fotografía de Capa, esta reproducción no fue posible. Adoptando nosotros el papel de acompañante del grupo, mostrando lo que hacemos, la recreación didáctica mientras nos mezclábamos con la gente. Mientras los compañeros de Ejercito del Ebro se dejaban fotografiar en la reproducción de las fotos de tan ilustre personaje.
Abrera, las trincheras del bosque de Sant Miquel que ya conocíamos, ¡pero diferente formato! Casi cien alumnos pudieron ver un requeté sublevado, un soldado republicano y una refugiada. Tres personajes que les contaban las penurias que causa una guerra, mientras les alejábamos (o intentábamos) de la gloria de las películas y los videojuegos. Como aclaración, sabemos que allí no entraron requetés, que entraron tropas italianas del CTV. Pero al no poder encontrar a alguien con un uniforme italiano correcto, optamos por «bajar unos kilómetros» y «ir al sector de Martorell», donde gracias a una conversación de hace tiempo con Jordi Amigó, sabíamos que un capitán republicano, junto con sus hombres, había aguantado durante unas horas contra las adelantadas de una división de requetés navarros, ya me disculpáis que no encuentre ahora las notas.
En cualquier caso, aunque no era el episodio real de la zona, sí que había pasado y todo el mundo fue informado de la casuística de la solución representada. Y de Abrera a El Xinquer, todo avisados por la gente de Aur Art, que confiaron en nosotros por un proyecto maravilloso. Escenificar la historia de El Xinquer, un despoblado de Alcudia de Veo que fue abandonado durante la guerra por no ser habitado nunca más.
Y digo formar parte, ya que esta historia estaba representada a través de varias paradas teatralizadas con un gusto y asesoramiento exquisito. Toda una muestra de que una teatralización y una recreación pueden convivir, sin que ninguna de las dos pierda el sentido de existencia. Y, además, pudimos mostrar nuestra forma de trabajar con la didáctica del objeto, la experiencia sensorial y la participación que buscamos a través de nuestra recreación didáctica. Mensaje que no todas las entidades han adoptado, pero que cada vez tiene más adeptos. De Castellón iremos al Ebro y Barcelona, ¡y todo el mismo fin de semana! Ya sabemos que a veces las cosas se solapan, pero en ese caso podíamos aceptar el reto. En Barcelona (Centro Cultural El Born) una jornada que versaba sobre diferentes formas de trabajar en torno a la recreación histórica con ponentes de gran nivel, y en Flix una recreación histórica que comprendía trinchera viva y combate. En el Born íbamos de mano de Artixoc, con quien ya trabajamos en La Botiga de l’Avia, confiando en que esta relación sea un enriquecimiento mutuo.
La cuestión es que si el sábado íbamos más de apoyo, aunque tuvimos un breve papel en la visita patrimonial a los restos arqueológicos, el domingo les mostrábamos nuestro concepto de Recreación Histórica y Patrimonio Juntos a Subirats, participando una parte de los ponentes de sábado en la ruta de Ultima Defensa de Barcelona. Cierto que no hablamos del sábado, pero, ¿se utiliza un mejor ejemplo que sobre el terreno? Flix «sólo» fue el sábado, ¡pero qué sábado! Trinchera viva que «recorría» al pueblo por la mañana y batalla por la tarde, y todo rodeado por distintos grupos de recreación, y que costaría decir cuál es el mejor. En esta ocasión, también por causas externas, no pudimos llevar ni Cantina ni Milicia de Cultura, siendo necesario dividir a nuestro equipo entre varios expositores. Pero no sufría, tal división no redujo nuestra calidad, ya que tenemos un equipo digno de presumir. Y que si hacemos caso, confirman que estuvieron a la altura esperada, tanto en el CRIM (Centro de Reclutamiento e Instrucción Militar) como en Sanidad. Saliendo a nuestros compañeros plenamente satisfechos de sus experiencias. Si que es cierto que no solemos dividir al equipo, y que nos hubiera gustado llevar Cultura, pero entendemos que para que las cosas funcionen a veces se necesitan «sacrificios», y este reto fue asumido y superado con éxito. Y es que sí, hay solidaridad entre grupos, todos, aunque no solgamos hablar de ella en público. Pero en esta casa no creemos en el trabajo invisible pero que se nota y agradecido, y estas cosas, las hechas antes, las hechas ahora y las hechas en el futuro, por otros o por los nuestros…, es necesario que se sepan.
Además proporcionan un conocimiento del trabajo del otro que es imposible cuando estás ocupado en tu expositor. ¿Y por la tarde? La batalla, desde el pasado año en la zona del Calvario, zona que, realmente permite una mejor vista de toda la acción por el público. No obligando a moverse o a perderse alguna parte de la acción como cuando estaba en el paseo, junto al río. Pues ya tenemos el mes hecho, podría pensar, pero no, ya que se nos presentó la ocasión de ir a una Jornada del Instituto Catalán de Investigación en Patrimonio Cultural y el Observatorio de Públicos del Patrimonio Cultural de Cataluña. Evidentemente, no era un tema de recreación, pero nos ofreció una oportunidad maravillosa para ver cómo las entidades museísticas buscan atraer a nuevas audiencias. Permitiendo escuchar tres casos internacionales y siete del ámbito catalán. Cierto que no serán de aplicación inmediata, y que quizás tendremos fases de tanteo a la hora de aplicar ciertos principios de los escuchados en el MACBA, pero incluso sin poder aplicarlo sería una gran oportunidad de haber visto cómo trabajan otros. ¡Esto no ha sido todo claro! Pero sí lo más destacado. Entre medio se ha ido al Santuario del Tallat para enriquecer un poco el canal de YouTube, hemos estado con el CESUB mostrando las trincheras y nos hemos ocupado de sus redes. Todo esto a la vez que empezamos a preparar con ellos las jornadas de memoria que hacen cada enero, que estas cosas quieren su tiempo.
And from a quiet October we went to the opposite side, a lot of work and varied, needing to double up on occasion. Abrera, Aitona, El Xinquer (Alcúdia de Veo), El Born Cultural Centre, Subirats and the MACBA. And although not all of them were for reenactment, they were all interesting and I am sure that they will all return in one way or another.
Aitona, and already starting, in fact it was a return, since we had already been there last year, which this time we adapted more to the casuistics of the event, bringing our fortification instead of culture, that all and love her dearly, she had a rather cold reception last year. And we have to accept that «competing» with Robert Capa’s photos could be a difficult task. The fact is that, and for reasons external to us, despite bringing the material to reproduce a photograph of Capa, this reproduction was not possible. Adopting the role of accompanying the group, while showing what we do, the didactic recreation while we mingled with the people. While the colleagues of Ejercito del Ebro let themselves be photographed in the reproduction of the photos of such an illustrious personage.
Abrera, the trenches of the Sant Miquel forest that we already knew, but in a different format! Almost a hundred students were able to see a revolted requeté, a republican soldier and a refugee woman. Three characters who explained to them the hardships that war causes, while we distanced them (or tried to) from the glory of movies and video games. As a clarification, we know that there were no rogues, that Italian troops from the CTV entered. But not being able to find someone in a correct Italian uniform, we chose to «go down a few kilometers» and «go to the Martorell sector», where, thanks to a long-ago conversation with Jordi Amigó, we knew that a republican captain, together with his men, he had held out for a few hours against the advances of a division of Navarre requetes, excuse me if I can’t find the notes now.
In any case, although it was not the real episode of the area, it had happened and everyone was informed of the casuistry of the solution represented. And from Abrera to El Xinquer, all notified by the people of Aur Art, who trusted us for a wonderful project. Stage the story of El Xinquer, a depopulated area of Alcúdia de Veo that was abandoned during the war never to be inhabited again.
And I say part, since this story was represented through various theatrical stops with exquisite taste and advice. Quite a demonstration that a dramatization and a reenactment can coexist, without either losing its sense of existence. And, in addition, we were able to show our way of working with the didactics of the object, the sensory experience and the participation we seek through our didactic reenactment. A message that not all entities have adopted yet, but which has more and more followers. From Castelló we will go to the Ebro and Barcelona, and all in the same weekend! We already know that sometimes things overlap, but in this case we could accept the challenge. In Barcelona (Centre Cultural El Born) a day was about different ways of working around living history with high-level speakers, and in Flix a reenactment that included a living trench and combat. We went to Born together with Artixoc, with whom we already work at La Botiga de l’Avia, trusting that this relationship will be mutually enriching.
The point is that if there was more support on Saturday, although we had a brief role in the heritage visit to the archaeological remains, on Sunday we showed them our concept of reenactment and Heritage Together in Subirats, with the participation of some of the speakers from Saturday in the route of Ultima Defensa de Barcelona. It’s true that we didn’t talk about it on Saturday, but is there a better example than on the field? Flix «only» was Saturday, but what a Saturday! A living trench that «toured» the town in the morning and battle in the afternoon, and all surrounded by different recreation groups, and it would be difficult to say which is the best. On this occasion, also due to external reasons, we were unable to run either the Canteen or the Culture Militia, as it was necessary to divide our team between several exhibitors. But do not suffer, such a division did not reduce our quality, as we have a team worth bragging about. And if we pay attention, they confirm that they were up to the expected level, both in the CRIM (Centro de Reclutamiento e Instrucción Militar) and in Health. Leaving our colleagues fully satisfied with their experiences. It is true that we do not usually divide the team, and that we would have liked to bring Cultura, but we understand that in order for things to work sometimes «sacrifices» are necessary, and this challenge was tackled and successfully overcome. And yes, there is solidarity between groups, all of them, even if we don’t usually talk about it in public. But in this house we don’t believe in invisible work that is noticed and appreciated, and these things, those done before, those done now and those done in the future, by others or by ours…, need to be known.
In addition, they provide a knowledge of each other’s work that is impossible when you are busy in your exhibitor. And in the afternoon? The battle, since last year in the Calvari area, an area that really allows the public to have a better view of all the action. Not forcing you to move or to miss any part of the action like when you were on the promenade, by the river. Well, we’ve already done it, you might think, but no, since we were presented with the opportunity to go to a Conference of the Catalan Institute for Research in Cultural Heritage and the Observatorio del Públics del Patrimonio Cultural de Catalunya. Obviously, it wasn’t a reenactment issue, but it gave us a wonderful opportunity to see how museum organizations seek to attract new audiences. Allowing to hear three international cases and seven from the Catalan area. It is true that they will not be of immediate application, and that we may have testing phases when it comes to applying certain principles heard at the MACBA, but even without being able to apply it, it would be a great opportunity to have seen how others work. This has not been all clear! But if the most outstanding. In between we went to the Santuari del Tallat to enrich the YouTube channel a little, we were with the CESUB showing the trenches and we took care of their networks. All this at the same time that we are already starting to prepare with them the memory days that they do every January, that these things take their time.
El grup Artèria Cultural ha presentat este cap de setmana a l’Alcúdia de Veo el projecte «Interiors 2023/Pobles abandonats. Poblats de cultura». La iniciativa està finançada amb fons europeus i compta amb el suport i la col·laboració de l’ajuntament del municipi. L’objectiu és donar a conéixer i conscienciar la gent del valor històric, cultural i natural dels pobles abandonats.
El projecte es presentà a Lludient (l’Alt Millars) el 4 de novembre i els dies 18 i 19 de novembre s’oferirà a El Toro (l’Alt Palància). En el cas de l’Alcúdia de Veo, el treball s’ha centrat en el llogaret del Xinquer, abandonat durant la Guerra Civil.
El dissabte 11 de novembre a les 19.00, un dels responsables de la iniciativa, Sergi Alejos, i l’alcalde del municipi, Mariano Molina, han donat la benvinguda als assistents i els han explicats la importància del programa «Interiors 2023». En acabar la presentació, han projectat un vídeo musical d’un concert que gravà l’artista Alberto Lucendo al Xinquer. A continuació, la ballarina Noe Arcos del Col·lectiu Penja’m ha interpretat una coreografia de dansa contemporània amb la col·laboració dels espectadors. Seguidament, han projectat un vídeo documental on la gent gran de l’Alcúdia contava històries sobre el Xinquer. Tot seguit, s’ha obert un diàleg on l’auditori ha participat recordant vivències vinculades al llogaret. Per a finalitzar, l’ajuntament ha oferit als presents una degustació de productes locals. La jornada del dissabte ha tingut lloc al local multifuncional de l’Ajuntament de l’Alcúdia de Veo.
Visita teatralitzada i recreació històrica al Xinquer
El diumenge 12 de novembre, el públic s’ha aplegat a les 10.30 al Xinquer per a presenciar una visita teatralitzada a càrrec del grup Aur-Art. Els actors i la guia d’Aur-Art han explicat la història de l’indret interpretant les diferent etapes: Al-Àndalus, la conquesta cristiana de Jaume I, les Germanies i la revolta dels moriscs, l’expulsió dels moriscs, la vida i els costums del nous pobladors i l’evacuació dels habitants durant la Guerra Civil. Este darrer episodi, que s’esdevingué en la primavera de 1938, significà l’abandó del Xinquer. En acabar la contesa bèl·lica, la gent no tornà a viure-hi i aquells que hi tornaven ho feien de manera temporal per a llaurar les terres, collir cireres i olives, segar blat, coure pa i dur a pasturar el bestiar. Cal dir que un dels actors figurava el tio Martín, considerat el darrer habitant del Xinquer.
Acabada la visita teatralitzada, ha sigut el torn d’Oriol Miró i Serra que, vestit de soldat republicà, ha fet una recració històrica de la Guerra Civil. Oriol Miró ha explanat la vida dels soldats al front mostrant què menjaven, com s’il·luminaven i com es tapaven per a no patir fred. A més, també ha ensenyat altres circumstàncies que comporta la conjuntura bèl·lica, com les bombes, l’impacte i les ferides de la metralla sobre un cos humà, la campanya d’alfabetització de la zona republicana, com sonava una sirena que avisava la població d’un bombardeig imminent, les cartilles de racionament i la dieta de la gent.
En conjunt, ha estat una jornada didàctica i lúdica al bell mig de la Serra d’Espadà, un entorn pintoresc excel·lent per la seua vàlua paisatgística, natural i històrica.
Glòria Olivares i Muñoz
14 de novembre de 2023
La Recreació Històrica i el Patrimoni són companys de viatge, entreu i descobriu les seves múltiples formes de coexistència! Historical Reenactment and Heritage are traveling companions, enter and discover their multiple forms of coexistence! Loisirs historiques et Patrimoine sont des compagnons de voyage, entrez et découvrez leurs multiples formes de coexistence ! ¡La Recreación Histórica y el Patrimonio son compañeros de viaje, entra y descubre sus múltiples formas de coexistencia!