English version after the Catalan one

Version française après l’Anglaise

Versió castellana després de la Francesa

Un octubre dels que marquen, Jornades Europees, Botiga de l’àvia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc i Abrera!

El títol ho diu ben clar, no hem parat!, i si bé ens agradaria poder explicar amb deteniment tot el fet, temem que aquesta crònica seria molt llarga, ja que a més dels llocs citats, també hem fet altres coses, algunes col·laboracions i els llocs habituals! Que no hem posat a títol per no allargar-lo més.

Ja entrant en matèria, començaríem pel que definirem bloc de «Jornades Europees de Patrimoni», que si bé tot no ho era, si que estava en aquells tres dies. Mundet, La Garriga i Mataró seran els llocs on haurem anat a raure, tocant diversos papers i èpoques.

A Mundet hi vam tornar després d’un any d’absència, tot representant alguna escena possible que expliqués quan l’ara campus va ser camp de concentració, i mostrant el refugi antiaeri de Palau de les Heures, tot transportant-nos a quan aquest va ser el palau presidencial de Lluís Companys.

I de Mundet, ens dividirem en dos i anirem a Mataró i a La Garriga, i a més en dos èpoques diferents, Modernisme a La Garriga de la mà d’Artixoc i un Hospital de Guerra Civil a Mataró de la mà de XV Brigada.

D’aquests dos, ens permetrem destacar Mataró, acte perseguit pels companys de XV Brigada Mixta durant anys i a la fi realitzat, i a més a l’escenari original. Acte que si fem cas, va anar rodat i va deixar bon record, tant en públic com recreadors.

D’aquest cap de setmana, anirem al següent, repartit entre patrimoni. Les trinxeres de Subirats les coneixeu, i segur que ens heu acompanyat alguna vegada, però, i segur que estareu d’acord. Oi que valen la pena? Oi que més gent les hauria de conèixer?

I que dir del refugi de Castellvell del Camp, nouvingut al mapa certament, però impressionant. Aquella galeria de desenes de metres que transcorre per sota la vila, val un imperi.

A més, en el mateix cap de setmana, també ens vam traslladar fins La Marina, on en Nelo va retornar, tot explicant amb la Rosita les històries de les botigues del Barri de la Marina. Tot construint al mateix temps una història teatralitzada del barri. Un projecte meravellós creat per Escena Històrica que no m’avergonyeixo de dir que m’encanta.

I anem al darrer, el del 26/27 d’octubre. Revestit d’una èpica que no desitjàvem, però on els dos equips han complert de meravella.

A Cubelles obrien el Fortí de la Mota, una meravella defensiva en tot ordre, i com a tal en teníem preparada una de grossa. Però nois, la meteorologia tenia els seus propis plans, i ens vam haver d’adaptar a ella.

Malgrat tot, aquell fortí va «recuperar» la vida, va acollir visitants en aquella estona que no va ploure, i tot apunta que ho tornarà a fer.

I tot va ser possible a una gent valenta, recreadors i organitzadors que es van saber adaptar. I es que quan es té bon equip, les coses funcionen.

A vegades, però, el clima es molt més fort que l’equip, com va passar amb Montjuïc. La idea era magnifica, acompanyar de recreació la Cursa Lluís Companys, a més d’acompanyar a la gent en la caminada popular del Serrahima al Castell de Montjuïc. Unint la recreació històrica i el patrimoni en un projecte de caire més popular.

Però nois, el clima es el que va guanyar, i el nostre expositor es va haver de guardar havent fet més aviat poca feina. I els guies prou van fer amb controlar units els grups.

En defensa de l’organització hem de dir que els seus models preveien un temps molt millor, però com acabem d’explicar, la cosa no va anar del tot així. Amb tot, la idea ens segueix agradant, i no descartem fer-ne un segon assalt si l’oportunitat sorgeix.

Però, per sort, no tancaríem el mes amb aquest mal sabor de boca, i es que ens quedava Abrera i els seu alumnes de l’IES Voltrera. Que pujarien fins a les trinxeres del Bosc de Sant Miquel.

Allà dalt, aquest cop sense poder-hi entrar per motius més aviat fangosos, es varen trobar una sessió basada en la didàctica de l’objecte, on a través de diversos objectes seleccionats, varen passar pel alguns dels patiments més obvis d’una guerra. Fam, ferides, la roba, la por i altres varen ser explicats des de la recreació.

I ara sí, es dona per tancat un octubre dens, i del que us haguéssim pogut explicar moltíssimes coses, totes les activitats han tingut el seu que, metodologies, guionitzats, la selecció de robes i altres variants. Sempre intentant adaptar-se a les necessitats del lloc. Els resultats, desiguals, però res dramàtic com hem vist.

Oriol Miró Serra

4 de novembre de 2024

An October of those who mark, European Days, Botiga de l’avia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc and Abrera!

The title says it very clearly, we haven’t stopped!, and although we would like to be able to explain the whole thing in detail, we fear that this chronicle would be very long, since in addition to the places mentioned, we have also done other things, some col· work and the usual places! Which we have not put in the title so as not to extend it further.
Already getting into the subject, we would start with what we will define as a «European Heritage Days» blog, which although it wasn’t everything, it was in those three days. Mundet, La Garriga and Mataró will be the places where we will have gone to laugh, playing various roles and eras.

In Mundet we returned after a year’s absence, while representing some possible scene that explained when the now campus was a concentration camp, and showing the air raid shelter of Palau de les Heures, all the while transporting us to when this it was the presidential palace of Lluís Companys.
And from Mundet, we will split in two and go to Mataró and La Garriga, and also in two different eras, Modernism in La Garriga by Artixoc and a Civil War Hospital in Mataró by the XV Brigade.
Of these two, we will allow ourselves to highlight Mataró, an event pursued by the colleagues of the XV Mixed Brigade for years and finally carried out, and also on the original stage. Act that if we pay attention, was shot and left a good memory, both in public and reenactors.

From this weekend, we will go to the next, divided between heritage. You know the trenches of Subirats, and I’m sure you’ve accompanied us at some point, however, and I’m sure you’ll agree. Are they worth it? Or that more people should know them?

And what to say about the refuge of Castellvell del Camp, a newcomer to the map certainly, but impressive. That tens of meters long gallery that runs under the town is worth an empire.
In addition, in the same weekend, we also moved to La Marina, where Nelo returned, telling Rosita the stories of the shops in the Marina District. While at the same time building a dramatized history of the neighborhood. A wonderful project created by Escena Històrica that I am not ashamed to say I love.

And let’s go to the last one, on October 26/27. Dressed in an epic that we didn’t want, but where both teams performed wonderfully.
In Cubelles they opened Fortí de la Mota, a defensive marvel in every order, and as such we had a big one ready. But guys, the weather had its own plans, and we had to adapt to it.

Despite everything, that fort «recovered» life, it welcomed visitors in that time that it didn’t rain, and everything points to the fact that it will do so again.
And everything was possible thanks to brave people, recreationists and organizers who knew how to adapt. And when you have a good team, things work.

Sometimes, however, the weather is much stronger than the team, as happened with Montjuïc. The idea was magnificent, to accompany the Lluís Companys Race as a recreation, in addition to accompanying people on the popular walk from Serrahima to Montjuïc Castle. Uniting historical recreation and heritage in a more popular idea project.
But guys, the weather won, and our exhibitor had to be saved having done rather little work. And the guides did enough to control the groups together.
In defense of the organization we must say that their models predicted much better weather, but as we have just explained, things did not go quite like that. All in all, we still like the idea, and we don’t rule out making a second assault if the opportunity arises.

But, luckily, we wouldn’t end the month with this bad taste in our mouths, and we were left with Abrera and his students from IES Voltrera. That they would go up to the trenches of Bosc de Sant Miquel.
Up there, this time without being able to enter for rather muddy reasons, they found a session based on the didactics of the object, where through several selected objects, they went through some of the most obvious sufferings of a war . Hunger, wounds, clothes, fear and others were explained from the reenactment.
And now yes, a busy October has come to an end, and we could have told you a lot of things, all the activities have had their own, methodologies, scripts, the selection of clothes and other variants. Always trying to adapt to the needs of the site. The results, uneven, but nothing dramatic as we have seen.

Oriol Miró Serra
November 4, 2024

Un octobre de ceux qui marquent les Journées européennes, Botiga de l’avia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc et Abrera !

Le titre le dit très clairement, nous ne nous sommes pas arrêtés !, et même si nous aimerions pouvoir tout expliquer en détail, nous craignons que cette chronique ne soit très longue, car en plus des lieux évoqués, nous avons j’ai aussi fait d’autres choses, du travail en collaboration et les lieux habituels ! Ce que nous n’avons pas mis dans le titre pour ne pas l’étendre davantage.
Déjà en train d’aborder le sujet, nous commencerions par ce que nous définirons comme un blog des «Journées européennes du patrimoine», qui, même si ce n’était pas tout, l’a été au cours de ces trois jours. Mundet, La Garriga et Mataró seront les lieux où nous serons allés rire, en jouant différents rôles et époques.

A Mundet nous sommes revenus après un an d’absence, en représentant une scène possible qui expliquait l’époque où le campus actuel était un camp de concentration, et en montrant l’abri anti-aérien du Palau de les Heures, tout en nous transportant à l’époque où c’était le palais présidentiel. de Lluís Companys.
Et depuis Mundet, nous nous diviserons en deux et irons à Mataró et La Garriga, et aussi à deux époques différentes, le modernisme à La Garriga par Artixoc et un hôpital de la guerre civile à Mataró par la XVe Brigade.
Parmi ces deux, nous nous permettrons de souligner Mataró, un événement poursuivi par les collègues de la XVe Brigade Mixte depuis des années et finalement réalisé, et également sur la scène originale. Acte qui, si nous y prêtons attention, a été abattu et a laissé un bon souvenir, tant au public qu’aux reconstituteurs.
A partir de ce week-end, nous passerons au suivant, partagé entre patrimoine. Vous connaissez les tranchées de Subirats, et je suis sûr que vous nous avez accompagnés à un moment donné, et je suis sûr que vous serez d’accord. En valent-ils la peine ? Ou que davantage de gens devraient les connaître ?

Et que dire du refuge de Castellvell del Camp, nouveau venu sur la carte certes, mais impressionnant. Cette galerie de plusieurs dizaines de mètres de long qui passe sous la ville vaut un empire.
De plus, le même week-end, nous avons également déménagé à La Marina, où Nelo est revenu et a raconté à Rosita les histoires des magasins du quartier de la Marina. Tout en construisant une histoire dramatisée du quartier. Un merveilleux projet créé par Escena Històrica que je n’ai pas honte de dire que j’aime.
Et passons au dernier, les 26/27 octobre. Habillé d’une épopée dont nous ne voulions pas, mais où les deux équipes ont joué à merveille.
À Cubelles, ils ont ouvert le Fortí de la Mota, une merveille défensive dans tous les ordres, et nous en avions donc une grande prête. Mais les gars, la météo avait ses propres projets et nous avons dû nous y adapter.
Malgré tout, ce fort a «repris» de la vie, il a accueilli des visiteurs pendant cette période où il ne pleuvait pas, et tout porte à croire qu’il le fera à nouveau.
Et tout a été possible grâce à des gens courageux, des animateurs et des organisateurs qui ont su s’adapter. Et quand on a une bonne équipe, ça marche.

Parfois, cependant, la météo est bien plus forte que l’équipe, comme cela s’est produit à Montjuïc. L’idée était magnifique, accompagner la course Lluís Companys comme récréation, en plus d’accompagner les gens dans la promenade populaire de Serrahima au château de Montjuïc. Unir les loisirs historiques et le patrimoine dans un projet plus populaire du Caire.

Mais les gars, la météo a gagné, et notre exposant a dû être sauvé après avoir fait assez peu de travail. Et les guides en ont fait assez pour contrôler les groupes ensemble.
Pour défendre l’organisation, il faut dire que leurs modèles prévoyaient une météo bien meilleure, mais comme nous venons de l’expliquer, les choses ne se sont pas tout à fait passées ainsi. Dans l’ensemble, l’idée nous plaît toujours, et nous n’excluons pas de refaire un deuxième assaut si l’occasion se présente.

Mais heureusement, nous n’avons pas fini le mois avec ce mauvais goût dans la bouche et nous nous sommes retrouvés avec Abrera et ses étudiants de l’IES Voltrera. Qu’ils monteraient jusqu’aux tranchées du Bosc de Sant Miquel.
Là-haut, cette fois sans pouvoir entrer pour des raisons assez confuses, ils ont trouvé une séance basée sur la didactique de l’objet, où à travers plusieurs objets sélectionnés, ils ont vécu certaines des souffrances les plus évidentes d’une guerre. La faim, les blessures, les vêtements, la peur et autres ont été expliqués lors de la récréation.
Et maintenant oui, un mois d’octobre chargé est terminé, et nous aurions pu vous dire beaucoup de choses, toutes les activités ont eu leurs propres méthodologies, scripts, sélection de vêtements et autres variantes. J’essaie toujours de m’adapter aux besoins du site. Les résultats, inégaux, mais rien de dramatique comme on l’a vu.

Oriol Miró Serra
4 novembre 2024

¡Un octubre de los que marcan, Jornadas Europeas, Botiga de l’Avia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc y Abrera!

El título lo dice bien claro, ¡no hemos parado!, y si bien nos gustaría poder explicar con detenimiento todo el hecho, tememos que esta crónica sería muy larga, ya que además de los sitios citados, también hemos hecho otras cosas, algunas colaboraciones y los sitios habituales! Que no hemos puesto a título para no alargarle más.
Ya entrando en materia, empezaríamos por lo que definiremos bloque de «Jornadas Europeas de Patrimonio», que si bien todo no lo era, si que estaba en aquellos tres días. Mundet, La Garriga y Mataró serán los lugares donde habremos ido, tocando diversos papeles y épocas.

A Mundet volvimos después de un año de ausencia, representando alguna escena posible que explicara cuando el ahora campus fue campo de concentración, y mostrando el refugio antiaéreo de Palau de les Heures, transportándonos a cuando éste fue el palacio presidencial de Lluís Companys.
Y de Mundet, nos dividiremos en dos e iremos a Mataró y en La Garriga, y además en dos épocas diferentes, Modernismo en La Garriga de la mano de Artixoc y un Hospital de Guerra Civil en Mataró de la mano de XV Brigada.
De estos dos, nos permitiremos destacar Mataró, acto perseguido por los compañeros de XV Brigada Mixta durante años y al final realizado, y además en el escenario original. Acto que si hacemos caso, fue rodado y dejó buen recuerdo, tanto en público como en recreadores.
De este fin de semana, iremos al siguiente, repartido entre patrimonio. Las trincheras de Subirats las conoces, y seguro que nos has acompañado alguna vez, sin embargo, y seguro que estarás de acuerdo. ¿Verdad que valen la pena? ¿Verdad que más gente debería conocerlas?

Y que decir del refugio de Castellvell del Camp, recién llegado al mapa ciertamente, pero impresionante. Aquella galería de decenas de metros que transcurre por debajo de la villa, vale un imperio.
Además, en el mismo fin de semana, también nos trasladamos hasta La Marina, donde Nelo volvió, contando con Rosita las historias de las tiendas del Barrio de la Marina. Al mismo tiempo construyendo una historia teatralizada del barrio. Un proyecto maravilloso creado por Escena Histórica que no me avergüenzo de decir que me encanta.
Y vamos detrás, el del 26/27 de octubre. Revestido de una épica que no deseábamos, pero donde ambos equipos han cumplido de maravilla.
En Cubelles abrían el Fortí de la Mota, una maravilla defensiva en todo orden, y como tal teníamos preparada una gorda. Pero chicos, la meteorología tenía sus propios planes, y tuvimos que adaptarnos a ella.
Sin embargo, ese fortín «recuperó» la vida, acogió visitantes en ese rato que no llovió, y todo apunta a que volverá a hacerlo.
Y todo fue posible a una gente valiente, recreadores y organizadores que supieron adaptarse. Y es que cuando se tiene buen equipo, las cosas funcionan.

A veces, sin embargo, el clima es mucho más fuerte que el equipo, como ocurrió con Montjuïc. La idea era magnífica, acompañar de recreación a la Cursa Lluís Companys, además de acompañar a la gente en la caminata popular del Serrahima al Castillo de Montjuïc. Uniendo la recreación histórica y el patrimonio en un proyecto de cariz más popular.
Pero chicos, el clima es el que ganó, y nuestro expositor tuvo que guardarse habiendo hecho poco trabajo. Y los guías bastante hicieron con mantener unidos a los grupos.
En defensa de la organización debemos decir que sus modelos preveían un tiempo mucho mejor, pero como acabamos de explicar, la cosa no fue del todo así. Sin embargo, la idea nos sigue gustando, y no descartamos hacer un segundo asalto si la oportunidad surge.

Pero, por suerte, no cerraríamos el mes con ese mal sabor de boca, y es que nos quedaba Abrera y sus alumnos del IES Voltrera. Que subirían hasta las trincheras del Bosque de Sant Miquel.
Allá arriba, esta vez sin poder entrar por motivos más bien fangosos, se encontraron una sesión basada en la didáctica del objeto, donde a través de varios objetos seleccionados, pasaron por algunos de los sufrimientos más obvios de una guerra . Hambre, heridas, la ropa, el miedo y otros fueron explicados desde la recreación.

Y ahora sí, se da por cerrado un octubre denso, y de lo que le hubiésemos podido contar muchísimas cosas, todas las actividades han tenido el suyo que, metodologías, guionizados, la selección de ropas y otras variantes. Siempre intentando adaptarse a las necesidades del sitio. Los resultados, desiguales, pero nada dramático como hemos visto.

Oriol Miró Serra
4 de noviembre de 2024