Qui més qui menys, ha vist en Josep, també, qui més qui menys sap que es un dels cada vegada menys nombrosos de la anomenada Quinta del Biberó. Ja sabeu. Aquells nanos massa joves per moltes coses de la vida, però no per anar a lluitar en una guerra que havia començat un no tan llunyà juliol de 1936.
Nascut el 8 de desembre de 1920, i natural de Coll del Rat es quintat a Manresa, on s’havia de presentar del 23 al 28 d’Abril de 1938. No s’hi va presentar, i es que de ben segur ja sabia que Catalunya havia quedat aïllada de la resta de territori republicà, i que la guerra no pintava massa bé pel govern legitim.
La qüestió es que pren el camí de l’emboscat alhora que busca arribar a França junt amb altres companys d’iniciativa, iniciativa truncada per forces del govern que busquen grups com els seu, grups de desertors, i, es que si una cosa sabem, es que la guerra necessita sang per alimentar-se. I aquesta començava a ser massa jove.
Es empresonat a La Seu d’Urgell, camí escollit per tornar a casa després de que el grup d’emboscats fos dissolt a la Serra del Cadí pels volts de la segona setmana de Maig de 1938. Des d’on va pensar en seguir el curs del Segre com a camí de tornada.
El tema es que, aquell emboscat estava jurant bandera el juny i es dirigia cap al Front del Pallars, pels volts de Boixols i Sant Romà d’Abella. On, sembla ser que tenia un destí relativament tranquil tot vigilant els presoners fets per la 68 Brigada Mixta, posició allunyada del front realment, qui sap si per causa de la seva naturalesa d’antic emboscat. En qualsevol cas, es una suposició prou raonable.
Recluta: Josep Serra Cardeñes
Sr. Josep Serra Cardeñes
Però, aquesta tranquil·litat, no es pas eterna, serà el mes d’octubre de 1938 que els faran baixar fins a cap a Fraga (Sant Romà d’Abella – Coll de Nargó – Artesa de Segre – Tàrrega- Mollerussa – Arbeca – Serós), en ple Front del Segre, on, ja al Novembre participarà en una de les maniobres de diversió amb les quals es pretenia ajudar a unes forces que estaven arribant al limit de l’esgotament a la Batalla de l’Ebre.
Tindran prou èxit, i es que apart de desviar tropes dels revoltats del front de l’Ebre també capturen alguns presoners franquistes abans de tornar a creuar el Riu Segre per Serós. I es que cal no oblidar que aquest tipus de maniobres, les de diversió, rarament tenen la intenció d’ocupar una zona de manera permanent.
Malgrat aquest èxit descrit a nivell global de maniobra, ell si pagarà un preu, i es que serà ferit a la cama esquerra, ferida que l’acompanyarà fins a Aranda de Duero, però, i sigueu pacients, espereu que ja hi arribarem a aquest punt.
I es que la sort es variable, i no sabem quan, però li arriba a ell el torn de ser fet presoner, aquest cop per les forces revoltades del General Franco. Fent una primera parada a Lleida per iniciar el trajecte al camp de concentració de Aranda de Duero via Saragossa. Camp del que sortirà després d’haver aconseguit els avals necessaris i exigits als residents d’aquella mena de «allotjament»
Però no creieu que havia acabat el seu patiment, que no havia estat poc, en Josep havia complert amb la república, però no amb el franquisme, i havia de fer el corresponent temps de mili.
Per sort, i gracies al grau elevat de cultura, es destinat a funcions d’oficina a Logronyo, des d’on, i no podem concretar el moment, serà traslladat a Mataró. On es llicenciarà del servei militar l’any 1945. Del 1938 al 1945, set anys de mili, set anys fora de casa per causa no desitjada, tota la joventut fora de casa, el seu estimat Coll del Rat.
I poc més podem dir referent a aquells anys tan durs, anys no oblidats, i es que la Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41, fundada l’any 1983 va rebre el premi a la seva feina de memòria constant l’any 1999 en forma de Creu de Sant Jordi.
Recreació històrica de la Guerra Civil a Tudela de Segre
Premi que tots sabem que no els tornarà la joventut, però premi més que merescut, i es que el seu sacrifici no fou pas petit.
Oriol Miró Serra
18 de febrer de 2021