A dia d’avui conèixer escenaris ha canviat respecte el seu origen, amb plantejaments teòrics que no van reeixir del tot, motiu pel qual s’han anat explorant altres vies, tot aprofitant les existents o obrint-ne de noves. Tant en la part digital com presencial, parts complementaries l’una de l’altre. No oblidant la part patrimonial. Tot sense oblidar el principi pel qual va ser creat.

En la part digital la pàgina que llegiu ara segueix activa malgrat daltabaixos, volent ser encara un centre per les seves característiques per l’escriptura més elaborada en comparació a Twitter i Instagram.

Si bé twitter va néixer amb la pàgina, sent en si un complement per que arribessin al contingut que podeu trobar aquí, aquest té el seu llenguatge i una mica de dinàmica pròpia, per bé que bastant fidel al seu principi.

El que ha nascut diferent es Instagram, volent ser una eina real d’ajuda al recreador i no recreador. Si entreu veureu que es de naturalesa poc gràfica, i es que es basa en imatges de llibres que expliquen quelcom interessant o útil. No es un grafisme improvisat, i es que en una època de texts curts i imatges cal recordar d’on ve el coneixement, que entre moltes altres fonts la lectura segueix sent important. Òbviament es un canal que s’alimenta d’un tot, i també anuncia altres continguts, però en una proporció que no desvirtua el seu principi.

En la part presencial, i per entrar en la part didàctica de la recreació històrica tot apartant el joc massa present en el gran públic, he optat per aprofitar de ple la confiança de la que gaudeixo amb l’equip de Didpatri. Tot treballant en els joves que segueixen més enllà del màster de patrimoni i museologia del que són origen, i es que treballar amb ells es treballar en els futurs planificadors de museus, associacions o altres entitats culturals, entitats on la recreació pot ser molt útil ara i en un futur no molt llunyà.

També ha pujat la part organitzadora d’esdeveniments, sempre de la mà d’alguna entitat cultural que ha confiat en la recreació històrica com a complement de la seva jornada. Jornades que intento enriquir amb expositors fixes i didàctics propers a la gent, més efectius que les grans batalles per bé que menys espectaculars. Però el que compta es l’arribada a la gent, cosa que ja s’ha fet a la Seu Vella de Lleida i Subirats com a principals intervencions nascudes aquí, i ajuntant-se en actes ja organitzats quan això ha estat possible. Naixent d’ella una col·laboració entre entitats d’allò més necessària, i que pel moment diria que dona excel·lents resultats.

La part patrimonial, que podria ben bé ser una derivada de la presencial, es basa en exposicions, xerrades o serveis de guia. Cosa que dona un contacte directe amb la gent, qui ha de prendre consciencia de que allò que esta al mig del no res també es patrimoni.

Les exposicions són potser allò que no estava pensat, però la vida te les seves dinàmiques i a base d’ajudar al muntatge de les exposicions de Didpatri va arribar el dia en que vaig poder cedir material propi per l’exposició de Sota les Bombes, a data d’avui exposada al Prat de Llobregat.

Exposicions que han fet que sorgís una amb material propi que encara circula per terres de la Batalla de l’Ebre, i es que coincidint amb el 80 aniversari de la Batalla de l’Ebre, els meus esquemes de fortificació van ser triats per una exposició que donava valor a les notes de camp, Ciència Crua es actualment visitable a Pinell de Brai.

Sobre les visites, en si són les que va iniciar en Josep Mata al CESUB i que va pensar en mi per ser el seu successor en aquesta activitat.

Afegint jo la millora de fer-les uniformat, de manera que el visitant descobreix unes desconegudes trinxeres de la mà d’un soldat, creant una experiència més inclusiva i didàctica, activitat que sembla que també dona prou bons resultats.

El dit i les xerrades per ara ocasionals creen un total d’activitats que cada vegada arriba a més gent. Contribuint a la normalització d’aquest període històric que de ben segur anirà a més, convertint-se tal vegada en un de tants motors econòmics de municipis o entitats, tal vegada un dels llenguatges més entenedors a nivell administratiu.

 

Oriol Miró Serra.

31 de Març de 2019.