Un octubre dels que marquen, Jornades Europees, Botiga de l’àvia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc i Abrera! / An October of those who mark, European Days, Botiga de l’avia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc and Abrera! / Un octobre de ceux qui marquent les Journées européennes, Botiga de l’avia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc et Abrera ! / ¡Un octubre de los que marcan, Jornadas Europeas, Botiga de l’Avia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc y Abrera!

Version française après l’Anglaise

Un octubre dels que marquen, Jornades Europees, Botiga de l’àvia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc i Abrera!

El títol ho diu ben clar, no hem parat!, i si bé ens agradaria poder explicar amb deteniment tot el fet, temem que aquesta crònica seria molt llarga, ja que a més dels llocs citats, també hem fet altres coses, algunes col·laboracions i els llocs habituals! Que no hem posat a títol per no allargar-lo més.

Ja entrant en matèria, començaríem pel que definirem bloc de «Jornades Europees de Patrimoni», que si bé tot no ho era, si que estava en aquells tres dies. Mundet, La Garriga i Mataró seran els llocs on haurem anat a raure, tocant diversos papers i èpoques.


No podem oblidar els guies «civils», ells portaven la part més gran de feina. Aquí explicaven les funcions de l’edifici Llevant / We can’t forget the «civilian» guides, they did most of the work. Here they explained the functions of the Llevant building / Il ne faut pas oublier les guides «civils», ils ont fait l’essentiel du travail. Ici, ils ont expliqué les fonctions du bâtiment du Llevant / No podemos olvidar a los guías «civiles», ellos llevaban la mayor parte de trabajo. Aquí explicaban las funciones del edifici Llevant

A Mundet hi vam tornar després d’un any d’absència, tot representant alguna escena possible que expliqués quan l’ara campus va ser camp de concentració, i mostrant el refugi antiaeri de Palau de les Heures, tot transportant-nos a quan aquest va ser el palau presidencial de Lluís Companys.


Un membre del Regiment Pirinenc de visita al palau acull als visitants juntament amb un dels constructors del refugi / A member of the Pyrenean Regiment visiting the palace welcomes visitors together with one of the builders of the shelter / Un membre du Régiment des Pyrénées en visite au palais accueille les visiteurs en compagnie d’un des constructeurs du refuge / Un miembro del Regimiento Pirenaico de visita al palacio acoge a los visitantes junto a uno de los constructores del refugio

I de Mundet, ens dividirem en dos i anirem a Mataró i a La Garriga, i a més en dos èpoques diferents, Modernisme a La Garriga de la mà d’Artixoc i un Hospital de Guerra Civil a Mataró de la mà de XV Brigada.

D’aquests dos, ens permetrem destacar Mataró, acte perseguit pels companys de XV Brigada Mixta durant anys i a la fi realitzat, i a més a l’escenari original. Acte que si fem cas, va anar rodat i va deixar bon record, tant en públic com recreadors.


Alguns dels participants a la jornada de Mataró / Some of the participants in the Mataró day / Quelques participants à la journée de Mataró / Algunos de los participantes en la jornada de Mataró

D’aquest cap de setmana, anirem al següent, repartit entre patrimoni. Les trinxeres de Subirats les coneixeu, i segur que ens heu acompanyat alguna vegada, però, i segur que estareu d’acord. Oi que valen la pena? Oi que més gent les hauria de conèixer?

I que dir del refugi de Castellvell del Camp, nouvingut al mapa certament, però impressionant. Aquella galeria de desenes de metres que transcorre per sota la vila, val un imperi.


Explicació dels bombardejos patits a la zona / Explanation of the bombings suffered in the area / Explication des bombardements subis dans la zone / Explicación de los bombardeos sufridos en la zona

A més, en el mateix cap de setmana, també ens vam traslladar fins La Marina, on en Nelo va retornar, tot explicant amb la Rosita les històries de les botigues del Barri de la Marina. Tot construint al mateix temps una història teatralitzada del barri. Un projecte meravellós creat per Escena Històrica que no m’avergonyeixo de dir que m’encanta.


Grup de visitants de La Botiga de l’Avia al Barri de la Marina, pica damunt per veure més imatges / Group of visitors from La Botiga de l’Avia in the Marina district, click above to see more images / Groupe de visiteurs de La Botiga de l’Avia dans le quartier de la Marina, cliquez ci-dessus pour voir plus d’images / Grupo de visitantes de La Botiga de l’Avia en el Barrio de la Marina, pica encima para ver más imágenes

I anem al darrer, el del 26/27 d’octubre. Revestit d’una èpica que no desitjàvem, però on els dos equips han complert de meravella.

A Cubelles obrien el Fortí de la Mota, una meravella defensiva en tot ordre, i com a tal en teníem preparada una de grossa. Però nois, la meteorologia tenia els seus propis plans, i ens vam haver d’adaptar a ella.

Malgrat tot, aquell fortí va «recuperar» la vida, va acollir visitants en aquella estona que no va ploure, i tot apunta que ho tornarà a fer.

I tot va ser possible a una gent valenta, recreadors i organitzadors que es van saber adaptar. I es que quan es té bon equip, les coses funcionen.

A vegades, però, el clima es molt més fort que l’equip, com va passar amb Montjuïc. La idea era magnifica, acompanyar de recreació la Cursa Lluís Companys, a més d’acompanyar a la gent en la caminada popular del Serrahima al Castell de Montjuïc. Unint la recreació històrica i el patrimoni en un projecte de caire més popular.


Els recreadors de diumenge amb varietat d’uniformitat per explicar diferents situacions / Sunday re-enactors with variety of uniformity to explain different situations / Reconstitutions du dimanche avec une variété d’uniformité pour expliquer différentes situations / Los recreadores del domingo con variedad de uniformidad para explicar distintas situaciones

Però nois, el clima es el que va guanyar, i el nostre expositor es va haver de guardar havent fet més aviat poca feina. I els guies prou van fer amb controlar units els grups.

En defensa de l’organització hem de dir que els seus models preveien un temps molt millor, però com acabem d’explicar, la cosa no va anar del tot així. Amb tot, la idea ens segueix agradant, i no descartem fer-ne un segon assalt si l’oportunitat sorgeix.

Però, per sort, no tancaríem el mes amb aquest mal sabor de boca, i es que ens quedava Abrera i els seu alumnes de l’IES Voltrera. Que pujarien fins a les trinxeres del Bosc de Sant Miquel.

Allà dalt, aquest cop sense poder-hi entrar per motius més aviat fangosos, es varen trobar una sessió basada en la didàctica de l’objecte, on a través de diversos objectes seleccionats, varen passar pel alguns dels patiments més obvis d’una guerra. Fam, ferides, la roba, la por i altres varen ser explicats des de la recreació.


Imatge de la jornada d’Abrera, cedida per Ajuntament d’Abrera. Servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica / Image of the Abrera day, provided by Abrera City Council. Cultural Heritage and Historical Memory Service / Image de la journée d’Abrera, fournie par la mairie d’Abrera. Service du patrimoine culturel et de la mémoire historique / Imagen de la jornada de Abrera, cedida por el Ayuntamiento de Abrera. Servicio de Patrimonio Cultural y Memoria Histórica

I ara sí, es dona per tancat un octubre dens, i del que us haguéssim pogut explicar moltíssimes coses, totes les activitats han tingut el seu que, metodologies, guionitzats, la selecció de robes i altres variants. Sempre intentant adaptar-se a les necessitats del lloc. Els resultats, desiguals, però res dramàtic com hem vist.

Oriol Miró Serra

4 de novembre de 2024


Dramatització d’un possible moment viscut quan Mundet era Camp de Concentració, un requeté victoriós esbronca a una familiar d’un reclús del camp! / Dramatization of a possible moment experienced when Mundet was a Concentration Camp, a victorious requeté boos a family member of an inmate of the camp! / Dramatisation d’un moment possible vécu lorsque Mundet était un camp de concentration, un requeté victorieux hue un membre de la famille d’un détenu du camp ! / Dramatización de un posible momento vivido cuando Mundet era Campo de Concentración, ¡un requeté victorioso recrimina a una familiar de un recluso del campo!

El públic i els recreadors es necessiten mútuament en les recreacions històriques / Audiences and reenactors need each other in historical reenactments / Le public et les reconstituteurs ont besoin les uns des autres lors des reconstitutions historiques / El público y los recreadores se necesitan mutuamente en las recreaciones históricas
Grup de visitants de La Botiga de l’Avia al Barri de la Marina, pica damunt per veure més imatges / Group of visitors from La Botiga de l’Avia in the Marina district, click above to see more images / Groupe de visiteurs de La Botiga de l’Avia dans le quartier de la Marina, cliquez ci-dessus pour voir plus d’images / Grupo de visitantes de La Botiga de l’Avia en el Barrio de la Marina, pica encima para ver más imágeneshttps://www.instagram.com/reel/DBTQDtEIJks/?igsh=MXRnOWQzMWF5OXZmaQ%3D%3D

Imatge de la jornada d’Abrera, cedida per Ajuntament d’Abrera. Servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica / Image of the Abrera day, provided by Abrera City Council. Cultural Heritage and Historical Memory Service / Image de la journée d’Abrera, fournie par la mairie d’Abrera. Service du patrimoine culturel et de la mémoire historique / Imagen de la jornada de Abrera, cedida por el Ayuntamiento de Abrera. Servicio de Patrimonio Cultural y Memoria Histórica

Un octobre de ceux qui marquent les Journées européennes, Botiga de l’avia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc et Abrera !

Le titre le dit très clairement, nous ne nous sommes pas arrêtés !, et même si nous aimerions pouvoir tout expliquer en détail, nous craignons que cette chronique ne soit très longue, car en plus des lieux évoqués, nous avons j’ai aussi fait d’autres choses, du travail en collaboration et les lieux habituels ! Ce que nous n’avons pas mis dans le titre pour ne pas l’étendre davantage.
Déjà en train d’aborder le sujet, nous commencerions par ce que nous définirons comme un blog des «Journées européennes du patrimoine», qui, même si ce n’était pas tout, l’a été au cours de ces trois jours. Mundet, La Garriga et Mataró seront les lieux où nous serons allés rire, en jouant différents rôles et époques.


Dramatització d’un possible moment viscut quan Mundet era Camp de Concentració, un requeté victoriós esbronca a una familiar d’un reclús del camp! / Dramatization of a possible moment experienced when Mundet was a Concentration Camp, a victorious requeté boos a family member of an inmate of the camp! / Dramatisation d’un moment possible vécu lorsque Mundet était un camp de concentration, un requeté victorieux hue un membre de la famille d’un détenu du camp ! / Dramatización de un posible momento vivido cuando Mundet era Campo de Concentración, ¡un requeté victorioso recrimina a una familiar de un recluso del campo!

A Mundet nous sommes revenus après un an d’absence, en représentant une scène possible qui expliquait l’époque où le campus actuel était un camp de concentration, et en montrant l’abri anti-aérien du Palau de les Heures, tout en nous transportant à l’époque où c’était le palais présidentiel. de Lluís Companys.
Et depuis Mundet, nous nous diviserons en deux et irons à Mataró et La Garriga, et aussi à deux époques différentes, le modernisme à La Garriga par Artixoc et un hôpital de la guerre civile à Mataró par la XVe Brigade.
Parmi ces deux, nous nous permettrons de souligner Mataró, un événement poursuivi par les collègues de la XVe Brigade Mixte depuis des années et finalement réalisé, et également sur la scène originale. Acte qui, si nous y prêtons attention, a été abattu et a laissé un bon souvenir, tant au public qu’aux reconstituteurs.
A partir de ce week-end, nous passerons au suivant, partagé entre patrimoine. Vous connaissez les tranchées de Subirats, et je suis sûr que vous nous avez accompagnés à un moment donné, et je suis sûr que vous serez d’accord. En valent-ils la peine ? Ou que davantage de gens devraient les connaître ?


Les recreacions històriques donen l’oportunitat de conèixer els materials d’abans / Historical recreations give the opportunity to get to know the materials of the past / Les reconstitutions historiques donnent l’occasion de connaître les matériaux du passé / Las recreaciones históricas dan la oportunidad de conocer los materiales de antaño

Et que dire du refuge de Castellvell del Camp, nouveau venu sur la carte certes, mais impressionnant. Cette galerie de plusieurs dizaines de mètres de long qui passe sous la ville vaut un empire.
De plus, le même week-end, nous avons également déménagé à La Marina, où Nelo est revenu et a raconté à Rosita les histoires des magasins du quartier de la Marina. Tout en construisant une histoire dramatisée du quartier. Un merveilleux projet créé par Escena Històrica que je n’ai pas honte de dire que j’aime.
Et passons au dernier, les 26/27 octobre. Habillé d’une épopée dont nous ne voulions pas, mais où les deux équipes ont joué à merveille.
À Cubelles, ils ont ouvert le Fortí de la Mota, une merveille défensive dans tous les ordres, et nous en avions donc une grande prête. Mais les gars, la météo avait ses propres projets et nous avons dû nous y adapter.
Malgré tout, ce fort a «repris» de la vie, il a accueilli des visiteurs pendant cette période où il ne pleuvait pas, et tout porte à croire qu’il le fera à nouveau.
Et tout a été possible grâce à des gens courageux, des animateurs et des organisateurs qui ont su s’adapter. Et quand on a une bonne équipe, ça marche.

Parfois, cependant, la météo est bien plus forte que l’équipe, comme cela s’est produit à Montjuïc. L’idée était magnifique, accompagner la course Lluís Companys comme récréation, en plus d’accompagner les gens dans la promenade populaire de Serrahima au château de Montjuïc. Unir les loisirs historiques et le patrimoine dans un projet plus populaire du Caire.


Recreadors llestos per acompanyar l’entrega de premis / Reenactors ready to accompany the award ceremony / Les recreateus prêts à accompagner la remise des prix / Recreadores listos para acompañar la entrega de premios


Mais les gars, la météo a gagné, et notre exposant a dû être sauvé après avoir fait assez peu de travail. Et les guides en ont fait assez pour contrôler les groupes ensemble.
Pour défendre l’organisation, il faut dire que leurs modèles prévoyaient une météo bien meilleure, mais comme nous venons de l’expliquer, les choses ne se sont pas tout à fait passées ainsi. Dans l’ensemble, l’idée nous plaît toujours, et nous n’excluons pas de refaire un deuxième assaut si l’occasion se présente.


Recreadors fent part del recorregut amb tot l’equip, demostrant que es possible moure’s equipat / Reenactors doing part of the route with all the equipment, showing that it is possible to move equipped / Les récréateurs effectuent une partie du parcours avec tout l’équipement, démontrant qu’il est possible de se déplacer équipé / Recreadores formando parte del recorrido con todo el equipo, demostrando que es posible moverse equipado

Mais heureusement, nous n’avons pas fini le mois avec ce mauvais goût dans la bouche et nous nous sommes retrouvés avec Abrera et ses étudiants de l’IES Voltrera. Qu’ils monteraient jusqu’aux tranchées du Bosc de Sant Miquel.
Là-haut, cette fois sans pouvoir entrer pour des raisons assez confuses, ils ont trouvé une séance basée sur la didactique de l’objet, où à travers plusieurs objets sélectionnés, ils ont vécu certaines des souffrances les plus évidentes d’une guerre. La faim, les blessures, les vêtements, la peur et autres ont été expliqués lors de la récréation.
Et maintenant oui, un mois d’octobre chargé est terminé, et nous aurions pu vous dire beaucoup de choses, toutes les activités ont eu leurs propres méthodologies, scripts, sélection de vêtements et autres variantes. J’essaie toujours de m’adapter aux besoins du site. Les résultats, inégaux, mais rien de dramatique comme on l’a vu.

Oriol Miró Serra
4 novembre 2024


Un dels escenaris de l’interior del Fortí / One of the scenes inside the Fortí / Une des scènes à l’intérieur du Fortí / Uno de los escenarios del interior del Fortí

Imatge de la jornada d’Abrera, cedida per Ajuntament d’Abrera. Servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica / Image of the Abrera day, provided by Abrera City Council. Cultural Heritage and Historical Memory Service / Image de la journée d’Abrera, fournie par la mairie d’Abrera. Service du patrimoine culturel et de la mémoire historique / Imagen de la jornada de Abrera, cedida por el Ayuntamiento de Abrera. Servicio de Patrimonio Cultural y Memoria Histórica

Agost i setembre de xarxes, i retorns! / August and September networks, and returns! / Réseaux d’août et septembre, et retours ! / Agosto y septiembre de redes, ¡y retornos!

Version française après l’Anglaise


La Botiga de l’avia es promoguda per Escena Històrica, i a través de les seves teatralitzacions conserven la història dels barris / La Botiga de l’avia is promoted by Escena Històrica, and through its theatrical performances they preserve the history of the neighborhoods / La Botiga de l’avia est promue par Escena Històrica, et à travers ses représentations théâtrales, ils préservent l’histoire des quartiers / La Tienda de la abuela es promovida por Escena Histórica, y a través de sus teatralizaciones conservan la historia de los barrios

minut: De 14 a 17:30 aprox / minute: From 14 to 17:30 approx / minute : De 14h à 17h30 environ / minuto: De 14 a 17:30 aprox

Pica damunt del logo per entrar al canal / Click on the logo to enter the channel / Cliquez sur le logo pour accéder à la chaîne / Pica sobre el logo para entrar en el canal

August and September networks, and returns!


Fortunately or unfortunately, we still have a low volume of work these two months, which would make you think we’ve taken a vacation, but if you thought so, you’d be wrong!
We have dedicated it to the heritage part, which the recreation season does not let us pamper it as we want. And we had to strengthen the YouTube channel. It is also true that the visits are coming back, and, moreover, what was worked on two Julys ago has come to light.
Speaking of the heritage section, based on explorations and recordings, the truth is that although we have mostly gone south, each and every one of the destinations had its grace.
In Poblat Iber del Castellet de Banyoles, in Tivissa we could see how «we have a bad habit» of meeting in the same places, even if it is in different periods. Finding Iberians, Romans, the Middle Ages and a civil war trench prove it.

In La Figuera de Falset we were able to admire the fortification from where the Battle of the Ebro was planned.
At Mora la Nova a large machine gun nest was placed in front of us, and we could not ignore it.
And in Cala Justell, we actually visited an old acquaintance, from when the project didn’t exist yet, but what an old acquaintance!

And with this and some other accidental find, we have given the heritage part to a channel that will predictably return to prioritizing recreation for a few months.
On the other hand, we also meet you again, face to face I mean! Subirats and Hostafrancs will have been the moments when we saw each other again, and I can assure you that both persimmon and Tonet were missed.


La Botiga de l’avia es promoguda per Escena Històrica, i a través de les seves teatralitzacions conserven la història dels barris / La Botiga de l’avia is promoted by Escena Històrica, and through its theatrical performances they preserve the history of the neighborhoods / La Botiga de l’avia est promue par Escena Històrica, et à travers ses représentations théâtrales, ils préservent l’histoire des quartiers / La Tienda de la abuela es promovida por Escena Histórica, y a través de sus teatralizaciones conservan la historia de los barrios

Now it’s the turn of TV3 and Quanta Guerra, recorded two Julys ago in Camposines, and starring Quim Masferrer’s Grandfather. The program is well worth it, quartermasters, ambushes, forced conscriptions and other stories beyond the soldiers wielding the rifle tell another story of the war.
And it has allowed us to show that there is more recreation than battles, a line you already know is the one we follow. And we did it accompanied by two great re-enactors.
Already out of the actual activity, although related, we have created the Cesub You Tube channel, with which you already know that we actively collaborate. And yes, it is little in itself, and its progress will not depend entirely on us, but it is still a step towards what we have always said. That the networks are the opportunity to grow for the not so great.


Oriol Miró Serra
September 30, 2024


La Botiga de l’avia es promoguda per Escena Històrica, i a través de les seves teatralitzacions conserven la història dels barris / La Botiga de l’avia is promoted by Escena Històrica, and through its theatrical performances they preserve the history of the neighborhoods / La Botiga de l’avia est promue par Escena Històrica, et à travers ses représentations théâtrales, ils préservent l’histoire des quartiers / La Tienda de la abuela es promovida por Escena Histórica, y a través de sus teatralizaciones conservan la historia de los barrios

minut: De 14 a 17:30 aprox / minute: From 14 to 17:30 approx / minute : De 14h à 17h30 environ / minuto: De 14 a 17:30 aprox

Agosto y septiembre de redes, ¡y retornos!


Por suerte o desgracia, todavía, estos dos meses tenemos un volumen bajo de trabajo, lo que daría para pensar que nos lo hemos tomado de vacaciones, pero, si así creyese, ¡erraríais!
Lo hemos dedicado a la parte de patrimonio, que la temporada de recreo no nos lo deja mimar como queremos. Y debíamos reforzar el canal de YouTube. También es cierto que ya vuelven las visitas, y, además, lo trabajado hace dos julios ha salido a la luz.
Hablando de la sección de patrimonio, basada en exploraciones y grabaciones, la verdad es que a pesar de que hemos hecho sur en su mayoría, todos y cada uno de los destinos tenían su gracia.
En el Poblado Ibero del Castellet de Banyoles, en Tivissa hemos podido ver cómo «tenemos la mala costumbre» de coincidir en los mismos lugares, aunque sea en diferentes épocas. El hecho de encontrar íberos, romanos, edad media y una trinchera de guerra civil lo demuestran.

En La Figuera de Falset hemos podido admirar de nuevo la fortificación desde la que se planificó la Batalla del Ebro.
En Mora la Nova un gran nido de ametralladora se nos puso delante, y no podíamos ignorarlo.
Y en Cala Justell, de hecho hemos visitado un viejo conocido, de cuando el proyecto no existía todavía, ¡pero qué viejo conocido!
Y con esto y algún otro hallazgo accidental, hemos dotado de la parte patrimonial a un canal que previsiblemente volverá a priorizar la recreación durante unos meses.

Por otro lado, también nos reencontramos con vosotros, ¡cara a cara quiero decir! Subirats y Hostafrancs habrán sido los momentos en que nos hemos visto de nuevo, y tanto de caqui como de Tonet os puedo asegurar que se echaba de menos.

Ahora llega el turno de TV3 y Quanta Guerra, grabado hace dos julios en Camposines, y siendo el protagonista el Abuelo de Quim Masferrer. El programa vale mucho la pena, intendencia, emboscados, reclutamientos forzosos y otras historias más allá de los soldados que empuñan al fusil cuentan otra historia de la guerra.
Y a nosotros nos ha permitido mostrar que hay más recreación que las batallas, línea que ya sabéis que es la que seguimos. Y lo hemos hecho acompañados de dos grandísimos recreadores.
Ya fuera de actividad propiamente dicha, aunque sí relacionada, hemos creado el canal de You Tube del Cesub, con el que ya sabéis que colaboramos activamente. Y sí, es poco en sí, y su progreso no dependerá del todo de nosotros, pero no deja de ser un paso hacia lo que siempre hemos dicho. Que las redes son la oportunidad de crecer de los no tan grandes.


Oriol Miró Serra
30 de Septiembre de 2024

Juliol de retirada? / July retreat? / Retraite de juillet ? / Julio de retirada?

Version française après l’Anglaise

Juliol de retirada?

Certament, podríem dir que juliol es un mes de retirada, per bé que sempre es una retirada activa que sempre dona alguna cosa inesperada. I aquest any l’acte inesperat ha estat Castellvell del Camp, que s’ha unit als ja tradicionals Subirats i Faió.

Si ens centrem en Castellvell del Camp, l’acte en si es una reedició de inauguració del març, per bé que reduïda en dimensions per totes les parts, ja que uns eren en festes majors i tota la seva carrega logística, i altres havíem de ser a Faió, que a hores d’ara encara es la recreació i espectacular de guerra civil , i per tant un bon moment per parlar i ajustar calendaris amb altres entitats.


La companya Esther en plena acció amb un dels grups / The companion Esther in full action with one of the groups / La compagne Esther en pleine action avec un des groupes / La compañera Esther en plena acción con uno de los grupos

Amb tot, ser part de les festes d’un poble, es una oportunitat que no podem deixar perdre, i més quan volem donar el missatge de la recreació pròxima a la gent, baixant del pedestal en que cap entitat hauria d’estar.


Els companys de le Brigadiste ens van acollir en «batalla» / Brigadiste’s colleagues welcomed us in «battle» / Les collègues du Brigadiste nous ont accueillis en «bataille» / Los compañeros de le Brigadiste nos acogieron en «batalla»
PICA A LA IMATGE PER ACCEDIR AL PERFIL DE LE BRIGADISTE

I aquí és on el cronista ha de citar l’explicat per la companya Esther, qui va ser l’encarregada de l’acte, i del qual en va sortir ben cofoia. Fins a quatre grups de persones varen baixar a conèixer el recentment reobert refugi per descobrir les conseqüències no volgudes d’una guerra, i com aquesta va obligar a la gent a buscar refugi sota terra. Deixant Castellvell del Camp un, ara patrimoni, que te poc a envejar a altres refugis museïtzats del nostre país.

Ara anem a Faió, el motiu que no poguéssim anar més a Castellvell, però, i segur que ens enteneu, res iguala el contacte personal entre entitats i persones. I així poder parlar i presentar els projectes a altres entitats amigues, evitant així, en la mesura del possible, incomodes solapaments en dates.

Per que si, molts de vosaltres coneixeu Faió per la Batalla, potser per l’encara recent trinxera viva, però es que sota d’això hi ha una tasca ingent que ha portat molts grups d’arreu de la península i més enllà, resultant d’això una gran oportunitat per generar calendari futur i sinergies entre tots.


No amagarem l’amor que tenim per la pedra seca, i al CESUB ho fan com pocs / We will not hide the love we have for dry stone, and at CESUB they do it like few others / Nous ne cacherons pas l’amour que nous avons pour la pierre sèche, et au CESUB ils le font comme peu d’autres / No esconderemos el amor que tenemos por la piedra seca, y en el CESUB lo hacen como pocos

I per acabar, Subirats, on volem remarcar la visita no tan corrent, la que fem als nois del Campament internacional de Treball de Pedra Seca, on aprenen part de la nostra identitat col·lectiva, i que a nosaltres, des de dins del CESUB, ens dona la oportunitat d’explicar els fets ocorreguts el gener de 1939, a gent que no necessàriament ha de saber que aquí hi va haver una guerra civil, cosa que en si ja es un repte de per si.

Oriol Miró Serra

5 d’agost de 2024


Parlar amb la gent, escoltar-los! / Talk to people, listen to them! / Parlez aux gens, écoutez-les ! / Hablar con la gente, ¡escucharles!

Moment de la visita guiada a les trinxeres / Time for the guided tour of the trenches / C’est l’heure de la visite guidée des tranchées / Momento de la visita guiada a las trincheras

Retraite de juillet ?

Certes, on pourrait dire que juillet est un mois de retrait, même si c’est toujours un retrait actif qui donne toujours quelque chose d’inattendu. Et cette année, l’événement inattendu a été Castellvell del Camp, qui a rejoint les déjà traditionnels Subirats et Faió.
Si nous nous concentrons sur Castellvell del Camp, l’événement lui-même est une réédition de l’inauguration de mars, bien que de taille réduite pour toutes les fêtes, puisque certaines avaient lieu pendant les grandes vacances et toute leur charge logistique, et d’autres devaient y être. Faió, qui à cette époque est encore une reconstitution spectaculaire de la guerre civile, et donc un bon moment pour discuter et ajuster les calendriers avec d’autres entités.
En fin de compte, participer aux festivités d’une ville est une opportunité que l’on ne peut pas laisser passer, et encore plus lorsque l’on veut transmettre le message de récréation proche des gens, en descendant du piédestal sur lequel aucune organisation ne devrait se trouver.
Et c’est là que le chroniqueur doit citer ce qui a été expliqué par la collègue Esther, qui était en charge de l’événement, et dont il s’est beaucoup amusé. Jusqu’à quatre groupes de personnes sont descendus voir le refuge récemment rouvert pour découvrir les conséquences involontaires d’une guerre et comment elle a forcé les gens à chercher refuge sous terre. En quittant Castellvell del Camp, un musée aujourd’hui patrimonial qui n’a rien à envier aux autres abris-musées de notre pays.


Els que ens seguiu, ja sabeu que ens encanten els papers no tan visibles, aquí intendència / Those of you who follow us, you know that we love the not so visible roles, here intendant / Ceux d’entre vous qui nous suivent, vous savez que nous aimons les rôles moins visibles, ici intendant / Los que nos siguen, ya sabéis que nos encantan los papeles no tan visibles, aquí intendencia

Maintenant, nous allons à Faió, raison pour laquelle nous ne pouvons plus aller à Castellvell, mais, et je suis sûr que vous comprenez, rien n’est comparable au contact personnel entre entités et personnes. Et ainsi pouvoir échanger et présenter les projets à d’autres entités amies, évitant ainsi, dans la mesure du possible, les chevauchements gênants de dates.
Parce que oui, beaucoup d’entre vous connaissent Faió à cause de la Bataille, peut-être à cause de la tranchée vivante encore récente, mais il est vrai que sous cela se cache une tâche énorme qui a amené de nombreux groupes de toute la péninsule et au-delà, résultant de cette une belle opportunité de générer le futur calendrier et des synergies entre tous.


Entre moltes sinergies, hi ha la convivència fotògraf – recreador, que fa visible la recreació / Among many synergies, there is the coexistence of photographer and reenactor, which makes reenactment visible / Parmi les nombreuses synergies, il y a la coexistence du photographe et du récréateur, qui rend la récréation visible / Entre muchas sinergias, está la convivencia fotógrafo-recreador, que hace visible la recreación
PICA LA IMATGE PER ACCEDIR AL PERFIL

Et enfin, Subirats, où nous voulons souligner la visite pas si ordinaire, celle que nous faisons aux garçons du chantier international de Pedra Seca, où ils apprennent une partie de notre identité collective, et cela à nous, au sein du CESUB, nous donne l’occasion d’expliquer les événements survenus en janvier 1939, à des gens qui ne savent pas forcément qu’il y a eu ici une guerre civile, ce qui en soi est un défi en soi.

Oriol Miró Serra
5 août 2024


A Faió, pel matí, ens vam fer càrrec de l’expositor del pagament dels soldats / In Faió, in the morning, we took charge of the soldiers’ payment display / À Faió, le matin, nous avons pris en charge l’affichage des paiements des soldats / En Fayón, por la mañana, nos hicimos cargo del expositor del pago de los soldados

Juny d’aeròdroms i botiga de l’àvia! / June of airfields and grandma’s shop! / Juin des aérodromes et de la boutique de grand-mère ! / ¡Junio ​​de aeródromos y Botiga de l’Àvia!

Version française après l’Anglaise

Juny d’aeròdroms i botiga de l’àvia!

Aquest juny serà marcat sobretot per dos grans projectes, o si més no…, el seu inici. Un el situarem al Penedès, a l’antic aeròdrom de Santa Oliva, i l’altre en la obertura d’una nova ruta de la Botiga de l’Àvia, al barri de La Marina de Port.

Cronològicament parlant, la primera es Santa Oliva, on l’associació cultural ADHSO s’ha entestat en recuperar un dels aeròdroms de El Vesper de la Gloriosa, que van tenir el seu municipi durant la Guerra Civil Espanyol, i no s’hi ha posat pas per poc.


Imatge de l’equip de recreadors / Image of the reenactment team / Image de l’équipe de reconstitution / Imagen del equipo de recreación.

I diem això per que per començar han recuperat un refugi, que encara que sigui «dels petits» sempre es una tasca ingent i poc agraïda, que alhora mereixia una inauguració a l’alçada de les circumstàncies.


Pica damunt la imatge per veure el vídeo / Check the image to see the video / Vérifiez l’image pour voir la vidéo / Pica sobre la imagen para ver el vídeo

Que es aquí on entra la pregunta de, estaríem a l’alçada? Sé que alguns pensareu que preguntar-se això sempre pot mostrar dubtes, però sempre s’ha de ser humil, i no donar res per fet.

La qüestió es que el projecte va sortir de converses entre ambdues bandes, tot resultant-ne un seguit d’escenificacions de situacions possibles viscudes al voltant del camp de vol, que, a més, contemplaven vida militar i civil.


La construcció del camp de vol va impactar la comarca / The construction of the airfield impacted the region / La construction de l’aérodrome a impacté la région / La construcción del campo de vuelo impactó la comarca

I com és costum, ens envoltem de la millor companyia, sent aquesta vegada la gent de ARH Montserratí, que varen aportar civils, soldats i milicians, deixant per a nosaltres l’aviació. Malgrat que, la realitat es que al final tots ens varem barrejar una mica.

I la veritat es que la cosa sembla que va anar prou bé, ja que entre escenificacions i explicacions més didàctiques, crec que es podria afirmar que les vora cent seixanta persones que van venir, van marxar amb ganes de més! I això sempre es bo.


Els visitants eren rebuts a l’entrada per recreadors / Visitors were greeted at the entrance by reenactors / Les visiteurs ont été accueillis à l’entrée par des reconstituteurs / Los visitantes eran recibidos en la entrada por recreadores

Així doncs, un cop fet Santa Oliva, tot esperant poder repetir!, anem vers el Barri de la Marina del Port, mal anomenat Zona Franca, i, com sempre que anem Barcelona, hi anem de mà d’Artixoc i la seva Botiga de l’Àvia. Si! les rutes a través de les seves botigues històriques alhora que expliquem els fets més destacables del barri on estem, que ja en són tres.

I la veritat es que ha estat una aventura apassionant, alhora que carregada de nervis, però es que obrir ruta nova porta molta feina, i, en aquest cas, nosaltres només hem hagut d’estudiar i saber connectar i explicar, o explicar i connectar?, no sé, vosaltres mateixos trieu l’ordre.

El que si que crec que podríem confessar, es que hem descobert un barri maltractat al qual li han volgut robar la identitat, i que per ben poc ho aconsegueixen. Per sort, el seu moviment veïnal ha demostrat una salut de ferro i ho han evitat.


La presentació de la ruta va ser feta a la Fira Marinera i de la pagesia / The presentation of the route was made at the Marine and Farming Fair / La présentation du parcours a été faite au Salon de la Marine et de l’Agriculture / La presentación de la ruta fue hecha en la Feria Marinera y del campesinado

Els hi han tret les masies, els hi han tret la platja, els van omplir de barraques, els seus històrics barris de cases baixes dormen entre gegants de varies plantes, les noticies entorn del barri de Marina no sempre van ser bones, i malgrat tot! no han oblidat d’on venen. Cert que estudiar la seva història ha estat una tasca prou important, Però el coneixement adquirit, que va de Ibers a ben entrat el Segle XX no te preu.


I després de ser presentada, la ruta pilot! / And after being presented, the pilot route! / Et après présentation, le parcours pilote ! / Y después de ser presentada, ¡la ruta piloto!

Ara, això si, no espereu que us expliqui coses, primer per que allargaríem molt la crònica, i després, per que, si en voleu saber més, ens haureu de fer companyia.

A més, també hem fet una mica de tasca d’exploració, que per això hi tenim la paraula patrimoni al nom! Triant en aquesta ocasió un antic polvorí entre Montcada i Reixac i Ripollet, que si bé sabíem de la seva existència i de la seva voladura accidental a mitjans del Segle XX, encara no ens hi havíem acostat mai.

I la veritat es que va sorprendre, no es que esperéssim un camp de runes, entenguem-nos! I si bé només en queden les bases de formigó d’algun dels elements, aquests són prou identificables i s’han integrat perfectament a la natura. Donant una mescla molt bonica de passeig i patrimoni que de veritat us recomanem.

Oriol Miró Serra

5 de Juliol de 2024

Col.laborem amb: Escena Històrica (Impulsors de Botiga de l’Avia) / Comerciants la Marina / ADHSO Santa Oliva (Impulsors acte de Santa Oliva)


Pilot i Oficial de terra discutint de les conseqüències d’un bombardeig proper / Pilot and ground officer discussing the consequences of a nearby bombing / Pilote et officier au sol discutant des conséquences d’un bombardement à proximité / Piloto y Oficial de tierra discutiendo de las consecuencias de un bombardeo cercano

La prova pilot fou amb veïns del barri, cosa que va crear una experiència bidireccional meravellosa / The pilot test was with neighborhood residents, which created a wonderful two-way experience / Le test pilote s’est déroulé auprès des résidents du quartier, ce qui a créé une merveilleuse expérience bidirectionnelle / La prueba piloto fue con vecinos del barrio, lo que creó una experiencia bidireccional maravillosa

Barana solitària al mig del no res / Lonely rail in the middle of nowhere / Rail solitaire au milieu de nulle part / Barandilla solitaria en medio de la nada

Juin des aérodromes et de la boutique de grand-mère !



Ce mois de juin sera surtout marqué par deux grands projets, ou du moins…, leur démarrage. Nous en placerons un dans le Penedès, sur l’ancien aérodrome de Santa Oliva, et l’autre lors de l’ouverture d’une nouvelle route à la Botiga de l’Àvia, dans le quartier de La Marina de Port.
Chronologiquement, la première est Santa Oliva, où l’association culturelle ADHSO a participé à la récupération d’un des aérodromes d’El Vesper de la Gloriosa, qui avait sa municipalité pendant la guerre civile espagnole, et n’a pas progressé étape par étape
Et nous disons cela parce qu’au début ils ont récupéré un abri, ce qui, même s’il est «pour les plus petits», est toujours une tâche immense et ingrate, qui méritait en même temps une inauguration à la hauteur des circonstances.

C’est là qu’intervient la question de savoir si nous serions à la hauteur ? Je sais que certains d’entre vous penseront que se poser cette question peut toujours montrer des doutes, mais vous devez toujours être humble et ne rien prendre pour acquis.
Le fait est que le projet est né de conversations entre les deux parties, qui ont abouti à une série de mises en scène de situations possibles vécues autour de l’aérodrome, qui, en outre, envisageaient la vie militaire et civile.


El refugi comptava amb dos boques, una en escala i l’altre en vertical / The shelter had two entrances, one in scale and the other vertical / L’abri avait deux entrées, l’une à l’échelle et l’autre verticale / El refugio contaba con dos bocas, una en escalera y la otra en vertical

Et comme d’habitude, nous nous entourons de la meilleure compagnie, étant cette fois les gens de l’ARH Montserratí, qui ont fourni des civils, des soldats et des miliciens, nous laissant l’aviation. Mais la réalité est qu’au final, nous nous sommes tous un peu mélangés.
Et la vérité est que cela semble s’être assez bien passé, puisqu’entre les mises en scène et les explications plus didactiques, je pense qu’on pourrait dire que les cent soixante personnes environ qui sont venues sont reparties en redemandant ! Et c’est toujours bien.

Alors, une fois que nous avons fait Santa Oliva, en espérant toujours pouvoir recommencer !, nous nous dirigeons vers le Barri de la Marina del Port, appelé à tort Zona Franca, et, comme toujours lorsque nous allons à Barcelone, nous y aller main dans la main avec Artixoc et sa Boutique la grand-mère Oui! les parcours à travers ses boutiques historiques tout en expliquant les faits les plus remarquables du quartier dans lequel nous nous trouvons, qui est déjà au nombre de trois.

Et la vérité est que cela a été une aventure passionnante, en même temps pleine de nerfs, mais il est vrai qu’ouvrir une nouvelle route demande beaucoup de travail et, dans ce cas, il a simplement fallu étudier et savoir comment connecter et expliquer, ou expliquer et connecter ?, je ne sais pas, vous choisissez vous-même la commande.
Ce que je pense que nous pourrions avouer, c’est que nous avons découvert un quartier maltraité dont ils voulaient usurper l’identité, et qu’ils y sont parvenus de peu. Heureusement, leur mouvement de quartier a fait preuve d’une santé de fer et ils l’ont évité.


En Nel.lo i la Rosita us acompanyaran per la història de La Marina / Nel.lo and Rosita will accompany you through the history of La Marina / Nel.lo et Rosita vous accompagneront à travers l’histoire de La Marina / Nel.lo y Rosita os acompañarán por la historia de La Marina

Les fermes ont été enlevées, la plage a été enlevée, elles ont été remplies de cabanes, leurs quartiers historiques de maisons basses dorment parmi des géants à plusieurs étages, l’actualité du quartier de la Marina n’a pas toujours été bonne, et malgré tout ! ils n’ont pas oublié d’où ils viennent. Bien sûr, étudier son histoire a été une tâche assez importante, mais les connaissances acquises, qui s’étendent des Ibers jusqu’au XXe siècle, sont inestimables.

Maintenant, bien sûr, n’attendez pas de moi que je vous explique les choses, d’abord parce que nous rendrions la chronique très longue, et ensuite parce que, si vous voulez en savoir plus, il faudra nous rejoindre.
De plus, nous avons également fait un peu de travail d’exploration, c’est pourquoi nous avons le mot patrimoine dans le nom ! En choisissant à cette occasion une ancienne poudrière entre Montcada i Reixac et Ripollet, dont nous connaissions bien son existence et son explosion accidentelle au milieu du XXe siècle, nous ne l’avions jamais approché.

Et la vérité c’est que c’était surprenant, ce n’est pas comme si on s’attendait à un champ de décombres, avouons-le ! Et même s’il ne reste que les bases concrètes de certains éléments, celles-ci sont suffisamment identifiables et parfaitement intégrées à la nature. Offrant un très beau mélange de balade et de patrimoine que nous recommandons vraiment.

Oriol Miró Serra
5 juillet 2024


Com a nota «fora de lloc», ens agrada veure la tecnologia tradicional, i la pedra seca es meravellosa / As an «out of place» note, we like to see traditional technology, and dry stone is wonderful / En guise de note « déplacée », nous aimons voir la technologie traditionnelle, et la pierre sèche est merveilleuse. / Como nota «fuera de sitio», nos gusta ver la tecnología tradicional, y la piedra seca es maravillosa

Maig, Modernisme i Guerra Civil / May, Modernism and Civil War / Mayo, Modernismo y Guerra Civil.

Versió castellana després de la Anglesa

Maig, Modernisme i Guerra Civil.

Maig ha estat un mes mogut, es nota, i a més, poc a poc la idea del projecte de fer varies èpoques i no sempre bèl·liques, va sortint endavant poc a poc, donant sentit a Recreació Històrica i Patrimoni junts. On creiem i defensem el concempte de xarxa, element que si o si, ha d’estar en el vocabulari de l’associacionisme.

I aquesta vegada tampoc respectarem la línia temporal, funcionant una mica per sensacions! Tot remarcant la nit dels museus en primer lloc. Sense que això signifiqui un menyspreu per tota la resta.


L’equip de Recreació Històrica i Patrimoni Junts (Recrepatri pels amics) abans de començar la nit dels museus / The Historic Reenactment and Heritage Together team (Recrepatri for friends) before starting the night of the museums / El equipo de Recreación Histórica y Patrimonio Juntos (Recrepatri para los amigos) antes de empezar la noche de los museos

Ja ho hem dit, el primer lloc és per la nit dels museus, que si bé va ser a mig mes i ja havíem fet altres coses, es de llarg la de més impacte. Omplir el vestíbul del museu d’Història de Catalunya amb un petit campament de rereguarda, amb cultura, cantina, hospital i cos de guàrdia no es cap broma, com tampoc es broma saber que en aquelles poc més de sis hores vam ser l’atenció de 1253 persones.

Els nostres socis els sabeu, Montserratí, UDEP i XV Brigada ens varen acompanyar en la conquesta de tan significatiu espai en un dels dies de més circulació de l’any, i la veritat es que en varem sortir força contents. A més varem tornar a comptar amb els alumnes de la Universitat de Barcelona coordinat des de Didpatri. Formant a la pràctica un equip d’altíssima qualitat.


Recreadors i estudiants del master / Recreationists and master’s students / Recreadores y estudiantes del master

Tots els recreadors varen explicar a públic de mig món els conceptes de recreació sense armes i didàctica, fent arribar aquest concepte a una parella de Nova Zelanda entre d’altres nacionalitats.

I el 36/39 anirem enrere, vers el modernisme, i de la mà d’Artixoc, amb qui de fet, ja hi treballem de fa dies amb La Botiga de l’Avia. Però aquesta vegada hem sortit del barri per anar fora, agafant el tren cap a Terrassa i la seva fira modernista, on varem portar els personatges de Camèlia i Tonet, que explicaven la feina que fem a Sants i Hostafrancs en una fira de renom internacional. I tornant per la fira Modernista de Barcelona on varem trobar la Camèlia de nou, però no pas en tonet, sinó al senyor Ildefons, que estava visitant les excel·lències preparades a l’entorn del Carrer Bruc, mentre explicàvem i compartíem experiències amb diverses entitats, posant per exemple El Ferrol, on també lluiten per treure a la llum un patrimoni que no brilla prou encara.

A més, ja estem treballant en noves zones, com pot ser el barri de la Marina del Port, on portarem el mètode d’explicar la historia del barri a través de les seves botigues històriques en breu. Demostrant que, moltes vegades, només cal fixar-se i descobrireu que hi ha punts d’interès en més llocs dels que ens pensem.


Explicacions al carrer de la Botiga de l’Avia, en aquest cas una antiga matalasseria / Explanations in Carrer de la Botiga de l’Avia, in this case an old mattress factory / Explicaciones en la calle de la Tienda del Avia, en este caso una antigua colchonería

I així de curt ha quedat un mes d’allò més intens, on a més de les tres grans accions descrites, hem tingut Ultima defensa de Barcelona i Botiga de l’Àvia, que no per conegudes, son de menys valor. De fet, són aquestes coses que anomenarem rutinàries les que poden marcar un discurs d’actuació, discurs també conegut per vosaltres. La Recreació Històrica i el patrimoni es poden retroalimentar, siguin botigues centenàries, siguin trinxeres, siguin museus.

Oriol Miró Serra

5 de juny de 2024


La Sanitat Militar sempre atrau l’atenció del Públic / Military Health always attracts the attention of the public / La Sanidad Militar siempre atrae la atención del Público

Presencia a la Fira Modernista de Barcelona / Presence at the Fira Modernista in Barcelona / Presencia en la Feria Modernista de Barcelona

Mayo, Modernismo y Guerra Civil.

Mayo ha sido un mes movido, se nota, y además, poco a poco la idea del proyecto de realizar varias épocas y no siempre bélicas, va saliendo adelante poco a poco, dando sentido a Recreación Histórica y Patrimonio juntos. Donde creemos y defendemos el concepto de red, elemento que sí o sí, debe estar en el vocabulario del asociacionismo.
Y esta vez tampoco respetaremos la línea temporal, ¡funcionando un poco por sensaciones! Remarcando la noche de los museos en primer lugar. Sin que esto signifique un desprecio por todo lo demás.
Ya lo hemos dicho, el primer lugar es por la noche de los museos, que si bien fue a medio mes y ya habíamos hecho otras cosas, es de largo la de mayor impacto. Llenar el vestíbulo del museo de Historia de Cataluña con un pequeño campamento de retaguardia, con cultura, cantina, hospital y cuerpo de guardia no es ninguna broma, como tampoco se broma saber que en esas poco más de seis horas fuimos la atención de 1253 personas.

Nuestros socios los sabéis, Montserratí, UDEP y XV Brigada nos acompañaron en la conquista de tan significativo espacio en uno de los días de mayor circulación del año, y la verdad es que salimos bastante contentos. Además volvimos a contar con los alumnos de la Universidad de Barcelona coordinado desde Didpatri. Formando en la práctica un equipo de altísima calidad.
Todos los recreadores explicaron a público de medio mundo los conceptos de recreación sin armas y didáctica, haciendo llegar este concepto a una pareja de Nueva Zelanda entre otras nacionalidades.


Durant la Fira Modernista de Terrassa els prinicpals museus resten oberts, unint patrimoni i recreació / During the Terrassa Modernist Fair the main museums remain open, combining heritage and reenactment / Durante la Feria Modernista de Terrassa los principales museos permanecen abiertos, uniendo patrimonio y recreación

Y el 36/39 iremos atrás, hacia el modernismo, y de la mano de Artixoc, con quien de hecho, ya trabajamos hace días con La Botiga de l’Avia. Pero esta vez hemos salido del barrio para ir fuera, cogiendo el tren hacia Terrassa y su feria modernista, donde llevamos a los personajes de Camelia y Tonet, que explicaban el trabajo que hacemos en Sants y Hostafrancs en una feria de renombre internacional. Y volviendo por la feria Modernista de Barcelona donde encontramos a Camelia de nuevo, pero no en tonet, sino al señor Ildefons, que estaba visitando las excelencias preparadas en el entorno de la Calle Bruc, mientras explicábamos y compartíamos experiencias con diversas entidades, poniendo por ejemplo a El Ferrol, donde también luchan por sacar a la luz un patrimonio que no brilla lo suficiente todavía.

Además, ya estamos trabajando en nuevas zonas, como puede ser el barrio de la Marina del Port, donde llevaremos el método de contar la historia del barrio a través de sus tiendas históricas en breve. Demostrando que, muchas veces, sólo hay que fijarse y descubrirá que hay puntos de interés en más lugares de los que pensamos.
Y así de corto ha quedado un mes de lo más intenso, donde además de las tres grandes acciones descritas, hemos tenido Ultima defensa de Barcelona y Botiga de l’Avia, que no por conocidas, son de menor valor. De hecho, son estas cosas que llamaremos rutinarias las que pueden marcar un discurso de actuación, discurso también conocido por vosotros. La Recreación Histórica y el patrimonio pueden retroalimentarse, sean tiendas centenarias, sean trincheras, sean museos.

Oriol Miró Serra
5 de junio de 2024

Abril 2024, Recuperem el Refugi! / April 2024, Let’s take back the Refuge! / Abril 2024, ¡Recuperamos el Refugio!

Versió castellana després de la Anglesa

Abril 2024, Recuperem el Refugi

Abril ha tornat a ser un mes intens, tal com ho va ser l’any passat, i es que entre recreacions, exposicions i tallers didàctics, no hem parat. I res d’això hagués estat possible sense el gran equip humà del que disposem. Equip que s’ha hagut de moure entre Lleida i Barcelona, tot fent aturades en diversos municipis d’ambdues províncies, que ens han dut amb vells coneguts i amb nous projectes. Projectes que, en si, són els que marcaran el ritme d’aquesta crònica.

El primer que voldria remarcar transcorre a l’entorn d’un institut de Sabadell, més exactament el Pau Vila, on reclamen l’obertura d’un vell refugi antiaeri situat entre el gimnàs i l’edifici de les aules, per bé que la majoria «cau» sota el pati. Projecte ambiciós sens dubte, i un d’aquells casos que es impossible negar-se.

En concret, a Sabadell hem fet tres aturades.


Participar de projectes com aquest es un dels motius per seguir fent la feina que fem / Participating in projects like this is one of the reasons to keep doing the work we do / Participar de proyectos como éste es uno de los motivos para seguir haciendo el trabajo que hacemos

La primera fou la exposició, Recuperem el Refugi, un lema més clar impossible que va lluir vora tres setmanes al vell mig de la rambla de la cocapital del Vallés Occidental. I darrere aquest lema hi havia un meravellós muntatge fet entre alumnes i mestres que anava dels orígens del barri de Gràcia a l’actualitat, tot agafant de fil conductor del refugi i els seus usos. Per cert, en aquesta exposició s’hi va poder veure un parell d’uniformes republicans cedits per nosaltres, un de milicià i un de capità republicà, que de fet, només s’afegien a la ingent tasca duta a terme per l’equip de l’institut.


Detall d’un dels plafons on es veu el refugi / Detail of one of the panels where you can see the shelter / Detalle de uno de los paneles donde se ve el refugio

De la Rambla de Sabadell anirem a l’institut, sent aquesta la segona parada. Una parada més didàctica, de la mà d’un dels nostres tallers.

Aquí, a diferencia de la primera estació, hi ha poc a explicar, més per producte conegut que per importància, que no es poca.

Ja ho sabeu, un recreador va a un institut i explica el període de la Republica Espanyola a l’alumnat a base del potencial dels objectes i del suport gràfic. Tot fent èmfasis en els aspectes de rereguarda o derivats de la guerra. I l’esperit ja el sabeu, desglorificar la guerra tot utilitzant la recreació, recreació que a més es presenta en forma de Milícia de Cultura.


Moment de les explicacions a l’institut / Time for explanations at the institute / Momento de las explicaciones en el instituto AUTOR: Institut Pau Vila

Tercera parada, i seguim en l’entorn del Pau Vila, i si abans hem estat amb els alumnes, ara estarem amb el veïnat, al pati del seu institut, on varem portar el nostre Hogar del Soldado, compost per Milícia de Cultura i Cantina, però ja se que no calia que us ho recordés!

Però ei, ja sabeu que ens adaptem a l’entorn, i aquí tocava afegir els atacs aeris, utilitzant un guàrdia d’assalt, per trencar el caqui que tothom sol esperar!

I la veritat es que fou una experiència molt interessant, ja no només pel fet de la proximitat de la gent, sinó per que vam poder copsar que la gent, no només coneixia la presencia del refugi, sinó que donaven suport al projecte dels Davids, cosa que sempre es d’agrair.


Es pot dir que es fa recreació civil…i es pot fer recreació civil / You can say that you do civil reenactment…and you can do civil reemactment / Puede decirse que se hace recreación civil…y se puede hacer recreación civil AUTOR: @artuuuur___

Sobre el terme Davids, si, els he batejat, però es que soc incapaç de dir qui dels dos treballa més pel projecte, com també es cert que aquest Davids…recull tots els mestres i alumnes arrossegats pel seu entusiasme. Espero que sigueu comprensius.

I de Sabadell, anirem a Castell de Gardeny i Olesa de Montserrat, fent a la pràctica que el cap de setmana del 14 d’abril ens ocupés en tres llocs en dos dies.

Castell de Gardeny ja ens va deixar bon sabor de boca l’any passat i repetir presencia era un repte! Estaríem a l’alçada?

Cal pensar en les ambicions de la jornada, posar en valor el monument. Cal pensar les característiques del monument, bàsicament templer, per bé que imperi amunt, exercit avall, tots hi han passat. I cal pensar en nostre format petit, que per bé que es adaptable, pot mostrar les seves mancances en un ambient poc adequat.

I valorant aquests elements, crec que podem valorar el resultat com a bo, els nostres elements de rereguarda es varen guanyar la curiositat de la gent, que sempre espera batalla, i que es va poder acostar a un Hogar del Soldado, que a més va tenir espai per als més menuts de les famílies a través de dos pissarrons i alguns guixos per que hi dibuixessin el que volguessin.


I mentre els nens dibuixaven…els grans miraven de trobar casa seva / And while the children were drawing…the adults were trying to find their home / Y mientras los niños dibujaban…los mayores trataban de encontrar su casa

No ens oblidem d’Olesa de Montserrat, on tot i coincidir amb Sabadell, també vam poder enviar un grup prou lluit de gent, que entre d’altres coses, representaren la detenció d’elements de la dreta per part de la Guàrdia d’Assalt. Tot adaptant-se al guió de la organització, duta magníficament pels companys de ARH Montserratí.


Moments preparatoris a l’acció / Preparatory moments for action / Momentos preparatorios en la acción

Cert, avui està sortint una crònica llarga, senyal de molta activitat, però no patiu, dos aturades i ho hem enllestit.

Tornem a Lleida, però sortim de la ciutat, anirem una setmana enrere en el temps i ens desplaçarem a Vilanova de la Barca al mateix temps. Tot anant a la recreació de Vilanova de la Barca, que aquest any canviava d’escenari matinal.

Cal dir que el canvi era a millor, el fet de concentrar la fira d’artesania i la trinxera viva als entorns de l’antiga església feia que tot fos més accessible, i per tant un intercanvi de gent resultés més fluït i natural.

I si bé es cert que no érem els únics expositor, si que, com es lògic, ens centrarem en Cultura i Cantina.

Cultura es va separar de Cantina aquesta vegada, anant a l’interior de l’església, junt amb la resta d’entitats, unint-se així al bloc de campament amb lloc de comandament, comissariat, transmissions i altres acompanyats d’altíssima qualitat.

Cantina es va quedar fora, a l’entrada de l’església, però es que el foc per fer el cafè i els moderns detectors d’incendis no acaben de tenir una bona relació, i tal separació fou necessària.


Infanteria de Marina donant vida a un dels espais de la Cantina / Marine infantry giving life to one of the spaces of the Canteen / Infantería de Marina dando vida a uno de los espacios de la Cantina AUTOR: Divulga Frene Andaluz

Però no estavem sols, no només teníem l’expositor de la botiga ambulant amb nosaltres, sinó que a més el fet de tenir cafè a l’abast feia que els companys anessin venint, companys que també esdevenien «víctimes» de les nostres explicacions a poc que es deixessin atrapar!

I per la tarda, batalla, al mateix escenari, aquí ens disculpareu!

On es va innovar es en les unitats de combat, sobretot en una, ja que van comptar amb infanteria de marina. Cosa que pot semblar estranya en un front d’interior, però que va ser real. La veritat es que va representar una magnífica oportunitat per explicar la gestió d’un exercit a mesura que passa el temps en un conflicte.

Ara sí, la ultima aturada, que no per ser la ultima es de menor importància, sinó per que realment, aquesta va venir de carambola, i no la podíem desaprofitar. I si ben cert es que fins ara mai havíem anat a primaria, sempre hi ha un primer cop. I per explicar-ho, agafaré la crònica de la companya que hi va anar, que es la més o única autoritzada per dir com va anar:


La companya Esther llesta per la seva presentació / The colleague Esther is ready for her presentation / La compañera Esther lista para su presentación AUTOR: Escola Isabel de Villena

«L’alumnat de 6è de primària de l’Escola Isabel de Villena (tenen insta) avui ha pogut assistir a un Taller sobre la Guerra Civil Espanyola, de la mà de l’Esther Alquézar, recreadora en les seves estones lliures amb el grup de recreació històrica @retallsdercreaciogce [el nostre instagram]. Hem pogut veure la uniformitat dels soldats, milicians i milicianes, fer un breu recorregut per la guerra, trinxeres, refugis i una explicació sobre la guerra a la rereguarda: cantina del soldat i Milícia de Cultura. Hem après algunes coses d’Esplugues durant la guerra, com el projecte fracassat de voladura del Pont i bateries antiaeri de Sant Pere Màrtir, així com com alguns llibres i cançons de l’època. També alguns de nosaltres ens hem vestit d’anarquista o amb roba de l’època. Hem gaudit, però també hem parlat sobre la cultura de la pau i sobre les conseqüències de la guerra. Ens ho hem passat molt bé»

Oriol Miró Serra

Esther Alquézar

12 de Maig de 2024


Els dos uniformes muntats abans de ser traslladats a l’exposició / The two uniforms assembled before being moved to the exhibition / Ambos uniformes montados antes de ser trasladados a la exposición

Guàrdia d’assalt fent sonar una petita alarma antiaèria /Assault guard sounding a small anti-aircraft alarm / Guardia de asalto haciendo sonar una pequeña alarma antiaérea AUTOR: @artuuuur___

Abril 2024, ¡Recuperamos el Refugio!

Abril ha vuelto a ser un mes intenso, tal y como lo fue el año pasado, y es que entre recreaciones, exposiciones y talleres didácticos, no hemos parado. Y nada de esto hubiera sido posible sin el gran equipo humano del que disponemos. Equipo que se ha tenido que mover entre Lleida y Barcelona, haciendo paradas en varios municipios de ambas provincias, que nos han llevado con viejos conocidos y con nuevos proyectos. Proyectos que, en sí, son los que marcarán el ritmo de esa crónica.
Lo primero que quisiera remarcar transcurre en torno a un instituto de Sabadell, más exactamente Pau Vila, donde reclaman la apertura de un viejo refugio antiaéreo situado entre el gimnasio y el edificio de las aulas, aunque la mayoría cae bajo el patio. Proyecto ambicioso sin duda, y uno de esos casos que es imposible negarse.


La milícia de cultura en acció / The culture militia in action / La milicia de cultura en acción AUTOR: Felip Crespí Niubó

En concreto, en Sabadell hemos realizado tres paradas.
La primera fue la exposición, Recuperem el Refugi, un lema más claro imposible que lució cerca de tres semanas en medio de la rambla de la cocapital del Vallés Occidental. Y detrás de este lema había un maravilloso montaje realizado entre alumnos y maestros que iba de los orígenes del barrio de Gràcia a la actualidad, cogiendo de hilo conductor del refugio y sus usos. Por cierto, en esta exposición se pudo ver un par de uniformes republicanos cedidos por nosotros, uno miliciano y uno capitán republicano, que de hecho, sólo se añadían a la ingente labor llevada a cabo por el equipo del instituto.
De la Rambla de Sabadell iremos al instituto, siendo ésta la segunda parada. Un puesto más didáctico, de la mano de uno de nuestros talleres.

Aquí, a diferencia de la primera estación, hay poco que explicar, más por producto conocido que por importancia, que no es poca.
Ya sabéis, un recreador acude a un instituto y explica el período de la República Española al alumnado a base del potencial de los objetos y del soporte gráfico. Haciendo énfasis en los aspectos de retaguardia o derivados de la guerra. Y el espíritu ya lo sabéis, desglorificar la guerra utilizando la recreación, recreación que además se presenta en forma de Milicia de Cultura.
Tercera parada, y seguimos en el entorno de Pau Vila, y si antes hemos estado con los alumnos, ahora estaremos con el vecindario, en el patio de su instituto, donde llevamos nuestra Hogar del Soldado, compuesto por Milicia de Cultura y Cantina ¡pero ya se que no hacía falta que os lo recordara!
Pero, ¡ya sabéis que nos adaptamos al entorno, y aquí tocaba añadir los ataques aéreos, utilizando un guardia de asalto, para romper el caqui que todo el mundo suele esperar!


Plafó Ubicat a l’entrada del gimnàs de l’institut / Panel Located at the entrance to the high school gymnasium / Panel Ubicado en la entrada del gimnasio del instituto AUTOR: Felip Crespí Niubó

Y la verdad es que fue una experiencia muy interesante, ya no sólo por el hecho de la proximidad de la gente, sino porque pudimos captar que la gente, no sólo conocía la presencia del refugio, sino que apoyaban el proyecto de los Davids, cosa que siempre es de agradecer.
Sobre el término Davids, sí, los he bautizado, pero es que soy incapaz de decir quién de los dos trabaja más por el proyecto, como también es cierto que este Davids… recoge a todos los maestros y alumnos arrastrados por su entusiasmo. Espero que seais comprensivos.
Y de Sabadell, iremos a Castell de Gardeny y Olesa de Montserrat, haciendo en la práctica que el fin de semana del 14 de abril nos ocupara en tres puestos en dos días.
Castell de Gardeny ya nos dejó buen sabor de boca el año pasado y repetir presencia ¡era un reto! ¿Estaríamos a la altura?

Hay que pensar en las ambiciones de la jornada, poner en valor el monumento. Hay que pensar las características del monumento, básicamente templario, si bien imperio arriba, ejercido abajo, todos han pasado. Y hay que pensar en nuestro pequeño formato, que aunque es adaptable, puede mostrar sus carencias en un ambiente poco adecuado.
Y valorando estos elementos, creo que podemos valorar el resultado como bueno, nuestros elementos de retaguardia se ganaron la curiosidad de la gente, que siempre espera batalla, y que pudo acercarse a una Hogar del Soldado, que además va tener espacio para los más pequeños de las familias a través de dos pizarrones y algunas tizas para que dibujaran lo que quisieran.
No nos olvidemos de Olesa de Montserrat, donde pese a coincidir con Sabadell, también pudimos enviar un grupo suficientemente lucido de gente, que entre otras cosas, representaron la detención de elementos de la derecha por parte de la Guardia de Asalto. Adaptándose al guión de la organización, llevada magníficamente por los compañeros de ARH Montserratí.
Cierto, hoy está saliendo una crónica larga, señal de mucha actividad, pero no sufría, dos paros y lo hemos terminado.
Volvemos a Lleida, pero salimos de la ciudad, iremos una semana atrás en el tiempo y nos desplazaremos a Vilanova de la Barca al mismo tiempo. Yendo a la recreación de Vilanova de la Barca, que este año cambiaba de escenario matinal.
Hay que decir que el cambio era a mejor, concentrar la feria de artesanía y la trinchera viva en los entornos de la antigua iglesia hacía que todo fuera más accesible, y por tanto un intercambio de gente resultara más fluido y natural.
Y si bien es cierto que no éramos los únicos expositor, si que, como es lógico, nos centraremos en Cultura y Cantina.


La repercussió als medis es el camí a la normalització / Repercussion in the media is the way to normalization / La repercusión en los medios es el camino a la normalización

Cultura se separó de Cantina esta vez, yendo al interior de la iglesia, junto al resto de entidades, uniéndose así al bloque de campamento con puesto de mando, comisariado, transmisiones y otros acompañados de altísima calidad .
Cantina se quedó fuera, en la entrada de la iglesia, pero es que el fuego para tomar el café y los modernos detectores de incendios no acaban de tener una buena relación, y tal separación fue necesaria.
Pero no estábamos solos, no sólo teníamos al expositor de la tienda ambulante con nosotros, sino que además el hecho de tener café al alcance hacía que los compañeros fueran viniendo, compañeros que también se convertían en «víctimas» de nuestras explicaciones a poco que se dejaran atrapar!
Y por la tarde, batalla, en el mismo escenario, ¡aquí nos disculparéis!
Donde se innovó se en las unidades de combate, sobre todo en una, ya que contaron con infantería de marina. Lo que puede parecer extraño en un frente de interior, pero que fue real. Lo cierto es que representó una magnífica oportunidad para explicar la gestión de un ejercido a medida que pasa el tiempo en un conflicto.

Cultura se separó de Cantina esta vez, yendo al interior de la iglesia, junto al resto de entidades, uniéndose así al bloque de campamento con puesto de mando, comisariado, transmisiones y otros acompañados de altísima calidad .
Cantina se quedó fuera, en la entrada de la iglesia, pero es que el fuego para tomar el café y los modernos detectores de incendios no acaban de tener una buena relación, y tal separación fue necesaria.
Pero solos, no sólo teníamos al expositor de la tienda ambulante con nosotros, sino que además el hecho de tener café al alcance hacía que los compañeros fueran viniendo, compañeros que también se convertían en «víctimas» de nuestras explicaciones a poco que se dejaran atrapar!
Y por la tarde, batalla, en el mismo escenario, ¡aquí nos disculparéis!
Donde se innovó se en las unidades de combate, sobre todo en una, ya que contaron con infantería de marina. Lo que puede parecer extraño en un frente de interior, pero que fue real. Lo cierto es que representó una magnífica oportunidad para explicar la gestión de un ejercido a medida que pasa el tiempo en un conflicto.

Ahora sí, la ultima parada, que no por ser el último es de menor importancia, sino porque realmente, éste vino de carambola, y no podíamos desaprovecharlo. Y si bien es cierto que hasta ahora nunca habíamos ido a primaria, siempre hay una primera vez. Y para explicarlo, tomaré la crónica de la compañera que acudió, que es la más o única autorizada para decir cómo fue:
«El alumnado de 6º de primaria de la Escuela Isabel de Villena (tienen insta) hoy ha podido asistir a un Taller sobre la Guerra Civil Española, de la mano de Esther Alquézar, recreadora en sus ratos libres con el grupo de recreación histórica @retallsdercreaciogce [nuestro instagram]. Hemos podido ver la uniformidad de los soldados, milicianos y milicianas, realizar un breve recorrido por la guerra, trincheras, refugios y una explicación sobre la guerra en la retaguardia: cantina del soldado y Milicia de Cultura. Hemos aprendido algunas cosas de Esplugues durante la guerra, como el proyecto fracasado de voladura del Puente y baterías antiaéreo de San Pedro Mártir, así como algunos libros y canciones de la época. También algunos de nosotros nos hemos vestido de anarquista o con ropa de época. Hemos disfrutado pero también hemos hablado sobre la cultura de la paz y sobre las consecuencias de la guerra. Nos lo hemos pasado muy bien»


Oriol Miró Serra

Esther Alquézar
12 de Mayo de 2024

Març a Castellvell del Camp, un nou refugi visitable / March in Castellvell del Camp, a new refuge that can be visited / Marzo en Castellvell del Camp, un nuevo refugio visitable.

Versió castellana després de la Anglesa

Març a Castellvell del Camp, un nou refugi visitable.

Que la recreació històrica i el patrimoni han d’anar de la mà es un fet, i a Castellvell del Camp ho hem demostrat de nou, aquest cop, inaugurant un nou equipament museístic, un dels tres refugis antiaeris de Castellvell del Camp.

Acte del que varem formar part tot explicant la necessitat dels refugis i l’alimentació, alhora que ens integràvem en una ruta més extensa que la nostra presencia.

Però, que tal si expliquem una mica el que vam fer, tot no, es impossible reflectir els sentiments i les emocions que aquell dia passaven dins nostre, actuàvem a casa d’una companya nostre i això, marca!


Captura d’un perfil d’instagram / Instagram profile capture / Captura d’un perfil d’instagram

Com hem dit, dos varen ser els nostres entorns, i per bé que propers en espai, allunyats en concepte. Un va ser el refugi, l’anomalia de la por causada per una pluja metàl·lica i mortal. L’altre va ser la cantina, on mostràvem les dificultats alimentaries d’un període de guerra.

Si comencem pel refugi, en realitat són dos escenaris, primer s’explicava com s’arribava al conflicte, partint de les promeses de llibertat republicanes fins a l’inici d’una guerra que les deixaria enrere, des d’on passàvem ràpidament als bombardejos i la necessitat d’amagar-se d’ells. Moment en que, feta una sempre massa breu explicació accedien al refugi, degudament adequat amb só per a la seva visita, visita que comptava amb una introducció.


Explicacions a la entrada del refugi / Explanations at the shelter entrance / Explicaciones en la entrada del refugio

Ambdós episodies eren duts a terme per recreadors que s’havien preparat les seves intervencions de manera que la gent pogués interactuar amb ells. Cosa que a la pràctica fa que cap visita sigui igual, però permet adaptabilitat i permeabilitat al coneixement popular. Arriscat, molt! Satisfactori? Més encara.

I de les bombes passàvem al dia a dia, es a dir, al menjar! Per bé que aquest escenari era compartit amb l’ajuntament, que oferia una més que suculenta clotxa com a cloenda de ruta.


Alguns ingredients i receptes extretes d’un llibre de 1937 / Some ingredients and recipes taken from a book from 1937 / Algunos ingredientes y recetas extraídas de un libro de 1937

Que no sabeu que es una clotxa? No sabeu el que us perdeu! I si bé es cert que aquell pa de mig, farcit amb arengada o llonganissa, tomàquet i mongetes no està descrit com a menú de guerra. Si que compleix tots els requisits per ser-ho! Malgrat, i sent sincers, la clotxa es un concepte bastant anterior a la guerra, entrant de ple en les costums de pagès.

L’ajuntament posava la clotxa, cert, nosaltres posàvem el Cafè de Perol, cuinat en olles contemporànies a base d’infusionar saquets de cafè en aigua bullent, i que evidentment no queda com el cafè de les modernes cafeteres. Però no negareu que es una excel·lent forma d’introduir, o fer recordar, certs sabors quasi caiguts en l’oblit.

Tot això mentre explicàvem, a qui volia, l’aventura d’alimentar-se en temps de guerra. Que anava des de receptes amb altes dosis d’inventiva a les cues per comprar menjar.

Com veieu! Dos episodis que expliquen guerra, però que no requereixen armes, com ve a ser la nostra línia principal de defugir la batalla, que en sabem, venim d’allà i que de tant en tant hi participem…, però la línia didàctica cada vegada ens agrada més. Ens deixa la certesa que la gent ha «aprés» quelcom, i això agrada.

No cal dir que no ha estat l’únic que hem fet, però si el més destacable. Subirats i Ultima Defensa de Barcelona creix a bon ritme, les xarxes d’entitats amigues estan tan ben cuidades com el seu ritme de vida demanda, i l’estudi constant segueix entrant per degoteig a les recreacions. Cert que no ho explicarem avui, però es que allargaria un text volgudament breu, que ha de competir amb l’audiovisual, agradi o no aquesta rivalitat.

Oriol Miró Serra

30 de Març de 2024

ACCÉS A LA NOTICIA DEL DIARI TOTS 21


Captura d’un perfil d’instagram / Instagram profile capture / Captura d’un perfil d’instagram

Explicacions a la entrada del refugi / Explanations at the shelter entrance / Explicaciones en la entrada del refugio

Foto de família dels recreadors / Family photo of the reenactors / Foto de familia de los recreadores

Marzo en Castellvell del Camp, un nuevo refugio visitable.

Que la recreación histórica y el patrimonio deben ir de la mano es un hecho, y en Castellvell del Camp lo hemos demostrado de nuevo, esta vez, inaugurando un nuevo equipamiento museístico, uno de los tres refugios antiaéreos de Castellvell del Camp.
Acto del que formamos parte explicando la necesidad de los refugios y la alimentación, al tiempo que nos integrábamos en una ruta más extensa que nuestra presencia.


Un dels punts de visita era aquesta cooperativa agrícola de 1934 / One of the points of interest was this agricultural cooperative from 1934 / Uno de los puntos de visita era esta cooperativa agrícola de 1934


Pero, que tal si explicamos un poco lo que hicimos, todo no, es imposible reflejar los sentimientos y las emociones que ese día pasaban dentro de nosotros, actuábamos en casa de una compañera nuestra y eso, ¡marca!

Como hemos dicho, dos fueron nuestros entornos, y aunque cercanos en espacio, alejados en concepto. Uno fue el refugio, la anomalía del miedo causado por una lluvia metálica y mortal. El otro fue la cantina, donde mostrábamos las dificultades alimentarias de un período de guerra.
Si empezamos por el refugio, en realidad son dos escenarios, primero se explicaba cómo se llegaba al conflicto, partiendo de las promesas de libertad republicanas hasta el inicio de una guerra que las dejaría atrás, desde donde pasábamos rápidamente a los bombardeos y la necesidad de esconderse de ellos. Momento en que, hecha una siempre demasiado breve explicación accedían al refugio, debidamente adecuado con sonido para su visita, visita que contaba con una introducción.
Ambas episodias eran llevadas a cabo por recreadores que se habían preparado sus intervenciones de forma que la gente pudiera interactuar con ellos. Lo que en la práctica hace que ninguna visita sea igual, pero permite adaptabilidad y permeabilidad al conocimiento popular. ¡Arriesgado, mucho! ¿Satisfactorio? Más aún.


Sou vosaltres que doneu sentit a la recreació històrica / It is you who give meaning to the historical recreation / Usted es quien da sentido a la recreación histórica

Y de las bombas pasábamos al día a día, es decir, ¡a la comida! Aunque este escenario era compartido con el ayuntamiento, que ofrecía una más que suculenta clotxa como clausura de ruta.
¿No sabes que es una clotxa? ¡No sabes lo que te pierdes! Y si bien es cierto que ese pan de medio, relleno con arenque o butifarra, tomate y judías no está descrito como menú de guerra. ¡Si que cumple todos los requisitos para serlo! Sin embargo, y siendo sinceros, la clotxa es un concepto bastante anterior a la guerra, entrando de lleno en las costumbres de payés.
El ayuntamiento ponía la clotxa, cierto, nosotros poníamos el Café de Puchero, cocinado en ollas contemporáneas a base de infusionar saquitos de café en agua hirviendo, y que evidentemente no queda como el café de las modernas cafeteras. Pero no negará que es una excelente forma de introducir, o hacer recordar, ciertos sabores casi caídos en el olvido.


Captura d’un perfil d’instagram / Instagram profile capture / Captura d’un perfil d’instagram

Todo esto mientras explicábamos, a quien quería, la aventura de alimentarse en tiempos de guerra. Que iba desde recetas con altas dosis de inventiva en las colas para comprar comida.
¡Cómo veis! Dos episodios que explican guerra, pero que no requieren armas, como viene a ser nuestra línea principal de rehuir la batalla, que sabemos, venimos de allí y que de vez en cuando participamos…, pero la línea didáctica cada vez nos gusta más. Nos deja la certeza de que la gente ha «aprendido» algo, y eso gusta.
Ni que decir tiene que no ha sido lo único que hemos hecho, pero sí lo más destacable. Subirats y Ultima Defensa de Barcelona crece a buen ritmo, las redes de entidades amigas están tan bien cuidadas como su ritmo de vida demanda, y el estudio constante sigue entrando por goteo en las recreaciones. Cierto que no lo explicaremos hoy, pero es que alargaría un texto queridamente breve, que debe competir con el audiovisual, guste o no esta rivalidad.

Oriol Miró Serra
30 de Marzo de 2024

Febrer de nous escenaris / February of new scenarios / Febrero de nuevos escenarios

Versió castellana després de la Anglesa

Febrer de nous escenaris.

Contribuir al coneixement del patrimoni? Noves línies de recreació? Treballar amb nanos? Tot en un mes? I tant que sí!

Però, i si comencem, i anem per feina, el primer es anar al coneixement del patrimoni, concretament a Subirats, que si que hi treballem cada tercer diumenge, cert. Però aquesta vegada ampliem tant en disponibilitat com en recorregut, tot i que de manera un xic diferent.

Es tracta, de fet, d’acompanyar-vos des de Sant Pau d’Ordal a Sant Pau d’Ordal passant per les trinxeres i altres escenaris de la Ultima Defensa de Barcelona, però el dia que vulgueu i a través del vostre telèfon, tot utilitzant una autoguiada que Turisme de Subirats està realitzant.


Moment de l’enregistrament dins de Sant Pau d’Ordal / Time of recording in Sant Pau d’Ordal / Momento de la grabación dentro de Sant Pau d’Ordal

Tot plegat, i entengueu que no expliqui massa més, una experiència que que de ben segur que us resultarà agradable.

I del vostre telèfon, saltarem a la realitat, camp que, com molts sabeu que penso, mai hauria de ser deixat de banda.

A més, viatjarem a una nova zona, i aquesta es Osona, on anirem a Taradell per commemorar els vuitanta cinc anys de l’entrada de les tropes rebels al municipi. I ho farem amb els companys del Montserratí i el músic Ramon Redorta.

Va ser com ens agrada, sense estridències i parlant de tu a tu amb la gent, portant nosaltres la Cantina i la Milícia de Cultura, tot sent els acompanyants de la petita trinxera dels companys montserratins i la sempre impactant actuació d’en Ramon.

Gravació de El 9 TV / Recording of El 9 TV / Grabación de El 9 TV

Si que es cert que vam poder fer l’experiment de cantina activa, tot trencant encara més les distancies entre recreador i públic, situació no sempre possible. Però aquest experiment no va alterar en res la dinàmica local de l’esdeveniment.

Que fem després de Taradell? Doncs tornem a Subirats, i aquesta vegada, durant una setmana no pararà de circular gent. Ja sigui entre el grup de caminaires, ja sigui pels nois i noies de l’institut de Viladecavalls.

Ja ho sabeu, gaudim d’aquestes visites, es on donem el missatge de que recreació històrica i patrimoni poden conviure, i a més, ho fem en un format on vosaltres teniu un percentatge prou elevat de construcció a través de les vostres intervencions. Format que fa que cap de les quatre visites d’aquella setmana fos igual.

Format perillós pensareu alguns, es cert, us diré jo. Però fins ara sempre ha resultat satisfactori, ja que l’intercanvi es bidireccional i enriqueix les dos parts, a més de permetre una adaptabilitat més que necessària, per bé que també requereix que qui et porta en sàpiga.


Material gràfic de suport a les guies / Graphic material to support the guides / Material gráfico de soporte a las guías ( Xavier Carbonell)

Fins aquí ha estat la part de recreació, però es que també s’ha treballat en la web, que no es que tingués un mal format, però ja li tocava una repassada i des de gener que hi treballem. Aconseguint més visualització de les xarxes i on destaca sempre la darrera entrada, a més, hem afegit un parell d’ apartats per destacar altres esdeveniments i els artesans que es relacionen amb la recreació o el patrimoni, qui sap si amb l’esperança d’esdevenir una mica un pol de reunió d’altres branques.

Oriol Miró Serra

29 de febrer de 2024


Enregistrant a El Pago / Recording in El Pago / Grabando en El Pago

Les aparicions en premsa local ajuden a la normalització / Appearances in the local press help normalization/ Las apariciones en prensa local ayudan a la normalización

Treballar amb els instituts aplanarà el camí de la futura difusió? / Will working with institutes pave the way for future diffusion? / ¿Trabajar con los institutos allanará el camino de la futura difusión?

Febrero de nuevos escenarios.

¿Contribuir al conocimiento del patrimonio? ¿Nuevas líneas de recreación? ¿Trabajar con chavales? ¿Todo en un mes? ¡Por supuesto que sí!
Pero, y si empezamos, y vamos por trabajo, lo primero es ir al conocimiento del patrimonio, concretamente a Subirats, que sí que trabajamos cada tercer domingo, cierto. Pero esta vez ampliamos tanto en disponibilidad como en recorrido, aunque de forma algo diferente.
Se trata, de hecho, de acompañarle desde Sant Pau d’Ordal a Sant Pau d’Ordal pasando por las trincheras y otros escenarios de la Ultima Defensa de Barcelona, pero el día que desee y a través de vuestro teléfono, utilizando una autoguiada que Turisme de Subirats está realizando.


Us pensàveu que ens havíem oblidat de les vinyes? / Did you think we had forgotten about the vines?/ ¿Creíais que nos habíamos olvidado de los viñedos?

Todo ello, y entended que no explique demasiado más, una experiencia que que seguro os resultará agradable.
Y de su teléfono, saltaremos a la realidad, campo que, como muchos sabéis que pienso, nunca debería ser dejado de lado.
Además, viajaremos a una nueva zona, y ésta es Osona, donde iremos a Taradell para conmemorar los ochenta y cinco años de la entrada de las tropas rebeldes en el municipio. Y lo haremos con los compañeros del Montserratí y el músico Ramon Redorta.


Gravació de El 9 TV / Recording of El 9 TV / Grabación de El 9 TV

Fue como nos gusta, sin estridencias y hablando de tú a tú con la gente, llevando nosotros la Cantina y la Milicia de Cultura, siendo los acompañantes de la pequeña trinchera de los compañeros montserratins y la siempre impactante actuación de Ramon
Si que es cierto que pudimos realizar el experimento de cantina activa, rompiendo aún más las distancias entre recreador y público, situación no siempre posible. Pero ese experimento no alteró en nada la dinámica local del evento.
¿Qué hacemos después de Taradell? Pues volvemos a Subirats, y esta vez, durante una semana no parará de circular gente. Ya sea entre el grupo de caminantes, ya sea por los chicos y chicas del instituto de Viladecavalls.
Ya lo sabéis, disfrutamos de estas visitas, es donde damos el mensaje de que recreación histórica y patrimonio pueden convivir, y además, lo hacemos en un formato donde usted tiene un porcentaje suficientemente elevado de construcción a través de sus intervenciones. Formato que hace que ninguna de las cuatro visitas de aquella semana fuera igual.
Formato peligroso pensaréis algunos, es cierto, ya os digo yo. Pero hasta ahora siempre ha resultado satisfactorio, ya que el intercambio es bidireccional y enriquece a ambas partes, además de permitir una adaptabilidad más que necesaria, aunque también requiere que quien te lleva sepa.


Moment de la visita del tercer diumenge de mes / Time of the visit on the third Sunday of the month / Momento de la visita del tercer domingo de mes

Hasta aquí ha sido la parte de recreación, pero es que también se ha trabajado en la web, que no es que tuviera un mal formato, pero ya le tocaba un repaso y desde enero que trabajamos en ella. Consiguiendo más visualización de las redes y donde destaca siempre la última entrada, además, hemos añadido un par de apartados para destacar otros eventos y artesanos que se relacionan con la recreación o el patrimonio, quién sabe si con la esperanza de convertirse en algo un polo de reunión de otras ramas.

Oriol Miró Serra
29 de febrero de 2024

Gener, Defensa de Barcelona i Mitjans de comunicació / January, Defensa de Barcelona and Media / Enero, Defensa de Barcelona y Medios de comunicación.

Gener, Defensa de Barcelona i Mitjans de comunicació.

Si bé es cert que normalment, gener…significa Jornades de Memòria a Subirats, aquesta vegada hem ampliat a Abrera i Masquefa, fent aquest gener un mes d’allò més ocupat.

De fet, varem començar per Abrera, però no pas recreació com a tal. No, aquesta vegada va tocar radio, on ens van donar la oportunitat d’explicar per sobre la recreació històrica i algun dels principis que la regeixen.


Pica sobre la imatge per accedir al programa / Click on the image to access the program / Pica sobre la imagen para acceder al programa

I si bé es cert que mai ho toques tot, i menys en vora quaranta minuts, sempre es d’agrair que et deixin explicar la recreació històrica més enllà dels actes i xarxes socials. Arribant així d’altres maneres a normalitzar la recreació com a element cultural.

Ara si que arribem a Subirats, com fa una bona colla d’anys participem de les Jornades de Memòria que organitza el CESUB, aquest any enfocades a les col·lectivitats que varen existir al Penedès els anys de la Guerra Civil Espanyola.


Pica damunt la imatge per veure el resum de les Jornades de Memòria de Subirats / Click on the image to see the summary of the Subirats Memorial Days / Alklaku la bildon por vidi la resumon de la Subirats Memorial Days / Pica sobre la imagen para ver el resumen de las Jornadas de Memoria de Subirats

Sempre coincidint en en dates al cap de setmana més proper a les dates de la batalla que hi va haver el gener de 1939, on varen guanyar temps per que la gent que pogués, o volgués, fugir d’una Barcelona apunt de ser ocupada, pogués fer-ho. Sent el nostre escenari habitual els entorns del CIUDEB i les trinxeres dels voltants de El Pago.


Pica damunt la imatge per veure el resum de les Jornades de Memòria de Subirats / Click on the image to see the summary of the Subirats Memorial Days / Alklaku la bildon por vidi la resumon de la Subirats Memorial Days / Pica sobre la imagen para ver el resumen de las Jornadas de Memoria de Subirats

La novetat d’aquest any va ser la sanitat militar, que explicant la higiene i la evacuació de ferits es va unir a milícia de cultura, comandament i fortificació, fortificació que es va tornar a lluir en la recuperació d’un altre element patrimonial.

De Subirats anirem a Masquefa, on hi entrava la recreació, tot representant la conquesta franquista del municipi.


Accediu al vídeo de resum de Masquefa picant damunt la imatge / Access the Masquefa summary video by tapping on the image / Acceda al vídeo de resumen de Masquefa picando sobre la imagen

Aquesta recreació fou estructurada en dos modalitats. Al matí expositors que varen contemplar l’esforç defensiu de la república espanyola, Diferents cares de la vida civil durant la guerra i la ocupació de les forces franquistes.

A la tarda hi va haver la recreació de la batalla per la defensa del municipi, que situada al centre del poble va poder acollir una quantitat més que raonable de públic.

En resum, un mes intens, per bé que resumit en una crònica simple, que ha deixat molt bon gust de boca, i, que possiblement hagi plantat força llavor als camps. Però, això ja s’anirà veient.

Oriol Miró Serra

5 de febrer de 2024


Pica sobre la imatge per accedir al programa / Click on the image to access the program / Pica sobre la imagen para acceder al programa

Pica damunt la imatge per veure el resum de les Jornades de Memòria de Subirats / Click on the image to see the summary of the Subirats Memorial Days / Alklaku la bildon por vidi la resumon de la Subirats Memorial Days / Pica sobre la imagen para ver el resumen de las Jornadas de Memoria de Subirats

Accediu al vídeo de resum de Masquefa picant damunt la imatge / Access the Masquefa summary video by tapping on the image / Acceda al vídeo de resumen de Masquefa picando sobre la imagen

Pica damunt la imatge per veure el resum de les Jornades de Memòria de Subirats / Click on the image to see the summary of the Subirats Memorial Days / Alklaku la bildon por vidi la resumon de la Subirats Memorial Days / Pica sobre la imagen para ver el resumen de las Jornadas de Memoria de Subirats

Accediu al vídeo de resum de Masquefa picant damunt la imatge / Access the Masquefa summary video by tapping on the image / Acceda al vídeo de resumen de Masquefa picando sobre la imagen

Desembre, tancament tranquil però no inactiu / December, quiet closing but not inactive / Diciembre, cierre tranquilo pero no inactivo

Desembre, tancament tranquil però no inactiu.

Desembre sol ser un mes tranquil, ja sabeu, coses de festes i obligacions familiars! Però això no significa inactivitat. Botiga de l’Avia, Cesub, una mica d’arqueologia i patrimoni han omplert el mes de manera raonable.

Ja començant, el primer del mes va ser La Botiga de l’Avia, aquesta vegada a Hostafrancs, i com sempre que hi he participat, una experiència plenament satisfactòria. Bona gent i bon projecte, cap visita es igual que l’anterior, ja sigui pels botiguers de les botigues centenàries, ja sigui per la interacció dels visitants, ja sigui pels recreadors conductors! I això es el que fa tan atractiu aquest projecte cultural que recorre la història del barri a través de les seves botiges.


Captura de Pantalla del Perfil de Escena Històrica / Screenshot of the Historical Scene Profile / Captura de Pantalla del Perfil de Escena Histórica

I de ciutat, anem a les vinyes del Penedès, i es que tant Ultima Defensa de Barcelona com Sabors en temps de guerra guanyen terreny (encara més) dia rere dia, i a dia d’avui no es possible saber quin es el seu sostre.

La qüestió es que les aliances que fan funcionar el funcionament d’aquestes trinxeres fa que cada dia hi hagi més gent que conegui aquest episodi dels darrers moments de la Guerra Civil Espanyola, a través del concepte que uneix la recreació històrica amb el patrimoni històric.

Fins aquí el fet davant del públic, però i darrere? Ja sabeu, apart de la no sempre divertida però necessària tasca administrativa…


Grup de Visitants davant del CIUDEB / Group of Visitors in front of the CIUDEB / Grupo de Visitantes frente al CIUDEB

Doncs darrere hem treballat en acabar de treure l’entrellat a la cafetera russa i en posar en valor el patrimoni.

Sobre la cafetera russa. O mal anomenada russa per nosaltres, ja que començo a sospitar que aquest nom li ve de la creença popular de que tot l’estrany…ve de lluny, i aquí li va tocar el concepte russa…que si napolitana, que si una companya russa em va dir que això ella no ho havia vist mai, i altres fan arribar a aquesta conclusió, o si més no sospitar-ho!

Bé, tornant-hi, si bé he decidit que no sortirà al camp de les recreacions pel mal estat del filtre, si que vaig fer la prova de fer cafè a la cuina de casa, que, si bé no el vaig tastar, si que es va veure que la cafetera funciona. Deixant un vídeo al canal de YouTube per que es pugui veure.

Sobre la secció patrimonial, m’he orientat per explicar una mica per sobre les trinxeres de Serra de Galliners, entre Terrassa i Sabadell per que ens entenguem!

Si que la durada del vídeo dona pel que dona, però he de reconèixer que no m’agraden els vídeos llargs, i, potser pensant que tothom es igual a mi, creo els vídeos a mode de tastets ràpids de consumir, però que despertin la curiositat.

I això ha estat tot per aquest any, prou entretingut i variat com heu vist els que heu seguit les cròniques mensuals. Ara, a dia d’avui, queda acomiadar-lo com toca, i desitjar que el 2024 sigui millor!

Oriol Miró Serra

30 de Desembre de 2023


Coneixent les trinxeres, fotografia de Pere Batlle / Getting to know the trenches, photograph by Pere Batlle / Conociendo las trincheras, fotografía de Pere Batlle

Dins del CIUDEB / Within the CIUDEB / Dentro del CIUDEB

La Recreació Històrica i el Patrimoni són companys de viatge, entreu i descobriu les seves múltiples formes de coexistència! Historical Reenactment and Heritage are traveling companions, enter and discover their multiple forms of coexistence! Loisirs historiques et Patrimoine sont des compagnons de voyage, entrez et découvrez leurs multiples formes de coexistence ! ¡La Recreación Histórica y el Patrimonio son compañeros de viaje, entra y descubre sus múltiples formas de coexistencia!