Patrimoni, Recreació

Març, Andalusia i Aragó! / March, Andalusia and Aragon! / Mars, Andalousie et Aragon ! / ¡Marzo, Andalucía y Aragón!

English version after the Catalan one

Version française après l’Anglaise

Versió castellana després de la Francesa

Març, Andalusia i Aragó!

Març ha estat un mes d’intensa activitat fora de casa nostra, la nostra gent s’ha desplaçat a actes prou llunyans de terres catalanes, però es que quan un projecte val la pena…s’hi va!

Al sud, Beas de Granada, a peus de Sierra Nevada. Al nord, Sietamo, on hi tornàvem després d’anys d’absència.

A Beas de Granada hi anàvem a col·laborar en l’arrencada d’un acte més que prometedor. Un acte que constava de ruta per les trinxeres properes al municipi andalús i acabava a la Plaza Alta, on hi trobarien un campament recreat, on hi participàvem amb la nostra cantina. Que aquest cop cauria cap a la banda d’un vell requetè al que ja no deixen anar al front, i cuida als joves combatents com li deixen!


La pluja va impedir als visitants descobrir meravelles com aquesta / The rain prevented visitors from discovering wonders like this / La pluie a empêché les visiteurs de découvrir des merveilles comme celle-ci / La lluvia impidió a los visitantes descubrir maravillas como ésta

Malauradament, el clima tenia altres idees, i les pluges ens va obligar a remodelar l’acte, centrant-se tot al voltant del centre cultural, i fent caure la ruta a través de la muntanya. Si que altres s’haurien desanimat! Però això no va passar en aquesta casa.

Si que el viatge ens va portar una estoneta, però la gent de Divulga ho mereixia, per tant, ens hi vam plantar. Tot trobant els companys de Divulga Història Frente Andaluz, GRH el Comitè i XV Brigada Mixta disposats a fer un dels millors escenaris de recreació didàctica que poguéssim fer. Per més que fossin a l’interior en la seva majoria! I de quina qualitat! Seria injust destacar un més que altres!


La intendéncia, una d’aquelles grans oblidades en les recreacions / The Intendency, one of those great forgotten in the reenactments / L’Intendance, une de ces grandes oubliées des récréations / La intendencia, una de esas grandes olvidadas en las recreaciones

I dels peus de Sierra Nevada, anirem a quasi els Pirineus! Aquest cop de la mà dels companys de Primera Linea, a qui vam poder acompanyar en la tradicional recreació històrica de Sietamo, podent encarnar-nos en el paper de les milícies del POUM que aspiren a entrar a Osca.

Aquesta es d’un altre format, de la que dona els seus primers passos a la consolidada! Un trinxera viva de grandíssima qualitat, una fira de militaria que atrau centenars de persones i una batalla urbana que representa l’entrada de les milícies al municipi, que si, que conqueriran, però ja no passaran d’allà!


La plaça de Sietamo acull tots els actes de la jornada / The Sietamo square hosts all the events of the day / La place Sietamo accueille tous les événements de la journée / La plaza de Sietamo acoge todos los actos de la jornada

Aquí, un cop explicats el fets, actes naixents, actes consolidats, canvis de bàndols recreacionalment parlant es on ens permetrem centrar-nos en un tema. La multitud de papers, sempre tractat des del rigor.


Recrear milicians es més que la granota blava i el mocador vermell / Recreating militiamen is more than just the blue jumpsuit and the red scarf / Recréer des miliciens, c’est bien plus que la combinaison bleue et l’écharpe rouge / Recrear a milicianos es más que el mono azul y el pañuelo rojo

Si a Beas de Granada érem el vell combatent, veterà d’Alhucemas, que ja no era apte per estar a primera línia de combat. A Sietamo érem aquelles valentes milícies que lluiten contra els revoltats, a qui encara veuen derrotar-les. I sempre creant un rerefons que faci creïble el paper. Que per això considerem la recreació com una eina d’aprenentatge, i aquest aprenentatge ha de ser capaç d’enfrontar-se a totes les preguntes del públic.

Oriol Miró Serra.

2 d’Abril de 2025

March, Andalusia and Aragon!


March has been a month of intense activity outside our home, our people have traveled to events quite far from Catalan lands, but when a project is worth it…they go there!
In the south, Beas de Granada, at the foot of the Sierra Nevada. In the north, Sietamo, where we were returning after years of absence.
In Beas de Granada we were going to collaborate in the start of a more than promising event. An event that consisted of a route through the trenches near the Andalusian municipality and ended in the Plaza Alta, where they would find a recreated camp, where we participated with our canteen. That this time would fall to the side of an old requeté who is no longer allowed to go to the front, and takes care of the young fighters as they let him!



Si, la nostra cantina no és fictícia, el cafè es real i consumible / Yes, our cafeteria is not fictitious, the coffee is real and consumable / Oui, notre cafétéria n’est pas fictive, le café est réel et consommable / Si, nuestra cantina no es ficticia, el café es verdadero y consumible

Unfortunately, the weather had other ideas, and the rains forced us to remodel the event, focusing everything around the cultural center, and making the route through the mountain fall. Yes, others would have been discouraged! But that didn’t happen in this house.
Yes, the trip took us a while, but the people of Divulga deserved it, so we stuck with it. Finding our colleagues from Divulga Història Frente Andaluz, GRH el Comité and XV Brigada Mixta willing to make one of the best educational recreation scenarios we could make. Even though they were mostly indoors! And what quality! It would be unfair to highlight one more than others!


A falta d’excursió, el patrimoni de Beas fou mostrat per plafons / In the absence of an excursion, the heritage of Beas was displayed through panels / En l’absence d’excursion, le patrimoine de Beas était présenté à travers des panneaux / A falta de excursión, el patrimonio de Beas fue mostrado por paneles

And from the foothills of the Sierra Nevada, we will go almost to the Pyrenees! This time hand in hand with the comrades of Primera Linea, whom we were able to accompany in the traditional historical recreation of Sietamo, being able to embody ourselves in the role of the POUM militias who aspire to enter Huesca.
This is of a different format, from the one that takes its first steps to the consolidated one! A living trench of great quality, a fair of militaria that attracts hundreds of people and an urban battle that represents the entry of the militias into the municipality, which yes, they will conquer, but they will not pass from there!
Here, once the facts have been explained, nascent acts, consolidated acts, changes of sides recreationally speaking is where we will allow ourselves to focus on one topic. The multitude of roles, always treated with rigor.


Les milícies van aprofitar la campanya per mostrar la seva simpatia política. Gorrets no verds, estrelles i altres eren comuns al front / The militias took advantage of the campaign to show their political sympathies. Non-green caps, stars and others were common at the front / Les milices ont profité de la campagne pour montrer leur sympathie politique. Les casquettes, étoiles et autres éléments non verts étaient courants sur le devant / Las milicias aprovecharon la campaña para mostrar su simpatía política. Gorritos no verdes, estrellas y otros eran comunes en la frente
Foto de Carlos Neofato de Diario de Huesca

If in Beas de Granada we were the old fighter, veteran of Alhucemas, who was no longer fit to be on the front line of combat. In Sietamo we were those brave militias who fight against the rebels, whom they still see defeating them. And always creating a background that makes the role credible. That is why we consider recreation as a learning tool, and this learning must be able to face all the questions of the public.

Oriol Miró Serra.
April 2, 2025

Mars, Andalousie et Aragon !

Mars a été un mois d’intense activité en dehors de chez nous, nos gens ont voyagé à des événements assez loin des terres catalanes, mais quand un projet en vaut la peine… ils y vont !
Au sud, Beas de Granada, au pied de la Sierra Nevada. Au nord, Sietamo, où nous revenions après des années d’absence.
À Beas de Granada, nous allions collaborer au lancement d’un événement plus que prometteur. Un événement qui consistait en un parcours à travers les tranchées près de la municipalité andalouse et se terminait sur la Plaza Alta, où se trouvait un campement recréé, auquel nous avons participé avec notre cantine. Que cette fois-ci, ce soit du côté d’un vieux requeté qui n’a plus le droit d’aller au front, et qu’il s’occupe des jeunes combattants comme ils le lui permettent !


La sanitat sempre atrau mirades i preguntes / Healthcare always attracts attention and questions / Les soins de santé suscitent toujours l’attention et les questions / La sanidad siempre atrae miradas y preguntas

Malheureusement, la météo en a décidé autrement et les pluies nous ont obligés à remodeler l’événement, en centrant tout autour du centre culturel et en empruntant le parcours à travers la montagne. D’autres auraient été découragés ! Mais cela ne s’est pas produit dans cette maison.
Oui, le voyage nous a pris un certain temps, mais les gens de Divulga le méritaient, alors nous avons persévéré. En trouvant des collègues de Divulga Història Frente Andaluz, GRH el Comité et XV Brigada Mixta désireux de créer l’un des meilleurs scénarios de loisirs didactiques que nous pouvions créer. Même s’ils étaient principalement à l’intérieur ! Et quelle qualité ! Il serait injuste de mettre en avant l’un plus que les autres !


La inesperada neu ens va permetre provar la poca qualitat de l’uniforme habitual quan nevava / The unexpected snow allowed us to test the poor quality of the usual uniform when it snowed / La neige inattendue nous a permis de tester la mauvaise qualité de l’uniforme habituel lorsqu’il neigeait / La inesperada nieve nos permitió probar la poca calidad del uniforme habitual cuando nevaba

Et depuis les contreforts de la Sierra Nevada, nous irons presque jusqu’aux Pyrénées ! Cette fois-ci avec l’aide de nos camarades de Primera Linea, que nous avons pu accompagner dans la traditionnelle reconstitution historique de Sietamo, pouvant incarner le rôle des milices du POUM qui aspirent à entrer à Huesca.
Il s’agit d’un format différent, qui fait ses premiers pas vers la consolidation ! Une tranchée vivante de la plus haute qualité, une foire militaria qui attire des centaines de personnes et une bataille urbaine qui représente l’entrée des milices dans la municipalité, qu’elles vont conquérir, mais qu’elles ne quitteront pas !
Ici, une fois les faits expliqués, les actes émergents, les actes consolidés, les changements de camp récréativement parlant, c’est là que nous allons nous permettre de nous concentrer sur un sujet. La multitude de papiers, toujours traités avec rigueur.


La recreació didàctica està plena de demostracions entenedores / The educational recreation is full of understandable demonstrations / Le jeu éducatif est plein de démonstrations compréhensibles / La recreación didáctica está llena de demostraciones comprensibles

Si à Beas de Granada nous étions le vieux combattant, un vétéran d’Alhucemas, qui n’était plus apte à être en première ligne de combat. À Sietamo, nous étions ces braves milices qui luttaient contre les rebelles, qu’ils voient encore les vaincre. Et toujours créer un arrière-plan qui rend le rôle crédible. C’est pourquoi nous considérons les loisirs comme un outil d’apprentissage, et cet apprentissage doit pouvoir faire face à toutes les questions du public.

Oriol Miro Serra.
2 avril 2025

¡Marzo, Andalucía y Aragón!

Marzo ha sido un mes de intensa actividad fuera de nuestra casa, nuestra gente se ha desplazado a actos bastante lejanos de tierras catalanas, pero es que cuando un proyecto vale la pena… ¡se va!
Al sur, Beas de Granada, a pies de Sierra Nevada. Al norte, Sietamo, donde volvíamos después de años de ausencia.
En Beas de Granada íbamos a colaborar en el arranque de un acto más que prometedor. Un acto que constaba de ruta por las trincheras cercanas al municipio andaluz y terminaba en la Plaza Alta, donde encontrarían un campamento recreado, en el que participábamos con nuestra cantina. ¡Que esta vez caería hacia la banda de un viejo requeté al que ya no sueltan al frente, y cuida a los jóvenes combatientes como le dejan!

Desgraciadamente, el clima tenía otras ideas, y las lluvias nos obligó a remodelar el acto, centrándose todo en torno al centro cultural, y dejando caer la ruta a través de la montaña. ¡Si que otros se habrían desanimado! Pero esto no ocurrió en esta casa.
Si que el viaje nos trajo un ratito, pero la gente de Divulga lo merecía, por tanto, nos plantamos. Encontrando a los compañeros de Divulga Historia Frente Andaluz, GRH el Comité y XV Brigada Mixta dispuestos a hacer uno de los mejores escenarios de recreación didáctica que pudiéramos hacer. ¡Por mucho que estuvieran en el interior en su mayoría! ¡Y de qué calidad! ¡Sería injusto destacar uno más que otros!


Beas de Granada era una avançada republicana envoltada de fortificacions franquistes / Beas de Granada was a Republican outpost surrounded by Francoist fortifications / Beas de Granada était un avant-poste républicain entouré de fortifications franquistes / Beas de Granada era una avanzada republicana rodeada de fortificaciones franquistas

Y de los pies de Sierra Nevada, ¡iremos a casi los Pirineos! Esta vez de la mano de los compañeros de Primera Linea, a quienes pudimos acompañar en la tradicional recreación histórica de Sietamo, pudiendo encarnarnos en el papel de las milicias del POUM que aspiran a entrar en Huesca.
¡Esta es de otro formato, de la que da sus primeros pasos a la consolidada! Un trinchera viva de grandísima calidad, una feria de militaría que atrae a cientos de personas y una batalla urbana que representa la entrada de las milicias en el municipio, que sí, que conquistarán, ¡pero ya no pasarán de allí!
Aquí, una vez explicados los hechos, actos nacientes, actos consolidados, cambios de bandos recreacionalmente hablando es donde nos permitiremos centrarnos en un tema. La multitud de papeles, siempre tratado desde el rigor.


Saber mirar et donarà sorpreses / Knowing how to look will give you surprises / Savoir regarder vous réservera des surprises / Saber mirar te dará sorpresas

Si en Beas de Granada éramos el viejo combatiente, veterano de Alhucemas, que ya no era apto para estar en primera línea de combate. En Sietamo éramos aquellas valientes milicias que luchan contra los sublevados, a quienes aún ven derrotarlas. Y siempre creando un trasfondo que haga creíble el papel. Que por eso consideramos la recreación como una herramienta de aprendizaje, y ese aprendizaje debe ser capaz de enfrentarse a todas las preguntas del público.

Oriol Miró Serra.
2 de Abril de 2025

Enllaços

https://www.granadahoy.com/provincia/restos-guerra-civil-granada-trinchera-turismo-sostenible_0_2003578443.html

https://www.granadahoy.com/provincia/mejores-imagenes-recreacion-hospital-durante-guerra-civil-beas-granada_3_2003580323.html#slide-18

https://www.eldiariodehuesca.com/cultura/sietamo-revive-con-sereno-espiritu-critico-esfuerzo-divulgador-sucesos-julio-1936_30834_102/2719586.html

Llibres, Patrimoni, Recreació

Febrer, Taradell i Subirats / February, Taradell and Subirats / Février, Taradell et Subirats / Febrero, Taradell y Subirats

English version after the Catalan one

Version française après l’Anglaise

Versió castellana després de la Francesa

Febrer, Taradell i Subirats

I si a gener era destinat a la defensa de Catalunya, febrer tenim Taradell, on es recrea la retirada. Tot afegint un molt bon grup a Subirats.

Taradell ja ho podríem considerar repetició. El que aquest any la ruta passava per dins d’alguns racons del poble, fins arribar a la plaça, on els caminants trobaven la cantina de l’any passat i un hospital, sent la plaça la prèvia de la obvia voladura del pont.


Mica en mica normalitzem el concepte de Recreació Històrica / Little by little we are normalizing the concept of Historical Reenactment / Petit à petit, nous normalisons le concept de reconstitution historique / Poco a poco normalizamos el concepto de Recreación Histórica

Anant ja per feina, i centrant-nos en la ruta, aquesta començava a l’església i passava per diversos punts importants en l’historia republicana de Taradell.

L’escola republicana i les seves esperances, amb recreació inclosa, la vida política i la vida social, els bombardejos degudament escenificats i el centre d’acollida de refugiats de la plaça ja explicat, foren entre d’altres els espais per on els caminants varen poder descobrir l’historia d’aquesta vila osonenca. Tot amb la idea de representar el període republicà de la vila, que va acabar entre pedres i cascots, fruit de la destrucció d’un dels seus ponts.


Gran afluència de públic observant la recreació de l’escola republicana / Large crowd of people watching the reenactment of the Republican school / Une grande foule de personnes assistent à la récréation de l’école républicaine / Gran afluencia de público observando la recreación de la escuela republicana

Tot el que hem dit, fou acompanyat per música en directe o grandíssims recreadors, això quan no les dos coses alhora! La música d’en Redorta, la Sanitat de XV, els Carrabiners del Montserratí, els Mossos del Cós històric de Mossos i Recreació i Patrimoni junts fent l’escola, els bombardeigs i la cantina. Tot coordinat per un equip municipal de primer nivell que ens va saber donar seguretat malgrat unes previsions meteorològiques que feien patir! Però que al final ens van respectar, i van permetre un acte que ben segur veurem durant més temps.


Moments de preparació de la Cantina / Canteen preparation moments / Moments de préparation à la cantine / Momentos de preparación de la Cantina

De Taradell anem a Subirats, que recollia l’herència de les jornades de gener, amb grups nombrosos tant en sabors en temps de guerra com a Última Defensa de Barcelona, fent un parell de molt bones rutes, on la barreja de coneixements amb curiositat per aprendre ajudava a que funcionessin gairebé soles. Cosa que sempre s’agraeix, ja que proporciona un intercanvi en dos direccions.


Grup de visitants d’última Defensa de Barcelona davant del Ciudeb / Group of visitors from Barcelona’s last defense in front of the Ciudeb / Groupe de visiteurs de la dernière défense de Barcelone devant la Ciudeb / Grupo de visitantes de última Defensa de Barcelona frente al Ciudeb

I si bé es cert que sembla un febrer baix, mai es para del tot, estudi en forma de lectura, passos més o menys intensos per futurs actes, gestionar xarxes i altres fan que realment mai es pari, i, ben a aviat veureu els resultats!


Lectura més que recomanable que tracta la Guerra Civil Espanyola des del punt de vista arqueològic / Highly recommended reading that deals with the Spanish Civil War from an archaeological point of view / Lecture hautement recommandée qui traite de la guerre civile espagnole d’un point de vue archéologique / Más que recomendable lectura que trata la Guerra Civil Española desde el punto de vista arqueológico

Oriol Miró Serra

8 de Març de 2025

February, Taradell and Subirats

And if in January it was intended for the defense of Catalonia, in February we have Taradell, where the retreat is recreated. Adding a very good group to Subirats.
Taradell could already be considered a repetition. What this year the route passed through some corners of the town, until reaching the square, where the walkers found last year’s canteen and a hospital, the square being the previous to the obvious blowing up of the bridge.
Going for work, and focusing on the route, it began at the church and passed through several important points in the republican history of Taradell.
The republican school and its hopes, with recreation included, political life and social life, the duly staged bombings and the refugee reception center in the square already explained, were among others the spaces where the walkers were able to discover the history of this Osona town. All with the idea of ​​representing the Republican period of the town, which ended in rubble and stones, the result of the destruction of one of the town’s bridges.
Everything we have said was accompanied by live music or great reenactors, or both at the same time! The music of Redorta, the XV Health Service, the Carrabiners del Montserratí, the Mossos del Cós históric de Mossos and Recreation and Heritage together doing the school, the bombings and the canteen. All coordinated by a first-class municipal team that knew how to give us security despite some weather forecasts that made us suffer! But in the end they respected us, and allowed an event that we will surely see for a longer time.
From Taradell we go to Subirats, which gathered the legacy of the January days, with numerous groups in both wartime flavors and Última Defensa de Barcelona, ​​doing a couple of very good routes, where the mix of knowledge with curiosity to learn helped them to function almost alone. Which is always appreciated, since it provides an exchange in two directions.
And although it is true that it seems like a slow February, it never stops completely, study in the form of reading, more or less intense steps for future events, managing networks and others make it really never stop, and, very soon you will see the results!

Oriol Miró Serra
March 8, 2025


Gran afluència de públic observant la recreació de l’escola republicana / Large crowd of people watching the reenactment of the Republican school / Une grande foule de personnes assistent à la récréation de l’école républicaine / Gran afluencia de público observando la recreación de la escuela republicana

Février, Taradell et Subirats

Et si en janvier on prévoyait la défense de la Catalogne, en février on a Taradell, où la retraite est recréée. Ajout d’un très bon groupe à Subirats.
Taradell, on pourrait déjà le considérer comme une répétition. Cette année, le parcours a traversé quelques coins de la ville, jusqu’à atteindre la place, où les marcheurs ont trouvé la cantine de l’année dernière et un hôpital, la place étant l’antérieur à l’évidente explosion du pont.
En allant au travail et en se concentrant sur l’itinéraire, il a commencé à l’église et est passé par plusieurs points importants de l’histoire républicaine de Taradell.
L’école républicaine et ses espoirs, y compris les loisirs, la vie politique et la vie sociale, les bombardements dûment mis en scène et le centre d’accueil des réfugiés sur la place déjà expliquée, étaient, entre autres, les espaces où les promeneurs ont pu découvrir l’histoire de cette ville d’Osona. Le tout avec l’idée de représenter la période républicaine de la ville, qui s’est terminée parmi les pierres et les décombres, résultat de la destruction d’un des ponts de la ville.
Tout ce que nous avons dit était accompagné de musique live ou de grands reconstituteurs, ou même des deux à la fois ! La musique de Redorta, le XVe Service de Santé, les Carabiniers du Montserratí, les Mossos du Corps Historique des Mossos et la recreation et le Patrimoine font ensemble l’école, les bombardements et la cantine. Le tout coordonné par une équipe municipale de premier ordre qui a su nous garder en sécurité malgré les prévisions météo qui nous faisaient souffrir ! Mais à la fin, ils nous ont respectés et ont permis un événement que nous verrons sûrement encore longtemps.
De Taradell nous allons à Subirats, qui a recueilli l’héritage des journées de janvier, avec de grands groupes aux saveurs de guerre et d’Última Defensa de Barcelona, ​​​​faisant quelques très bons itinéraires, où le mélange de connaissances avec la curiosité d’apprendre les a aidés à fonctionner presque seuls. Quelque chose qui est toujours apprécié, car cela permet un échange à double sens.
Et s’il est vrai que février semble lent, il ne s’arrête jamais complètement, l’étude sous forme de lecture, les démarches plus ou moins intenses pour les événements futurs, la gestion des réseaux et autres font que cela ne s’arrête vraiment jamais, et, très bientôt, vous verrez les résultats !

Oriol Miró Serra
8 mars 2025


Equip de Sanitat llest per recrear / Health Team ready to reenact / L’équipe de santé est prête à recréer / Equipo de Sanidad listo para recrear

Febrero, Taradell y Subirats

Y si en enero era destinado a la defensa de Catalunya, febrero tenemos a Taradell, donde se recrea la retirada. Añadiendo un muy buen grupo en Subirats.
Taradell ya podríamos considerarlo repetición. Lo que este año la ruta pasaba por dentro de algunos rincones del pueblo, hasta llegar a la plaza, donde los caminantes encontraban la cantina del pasado año y un hospital, siendo la plaza la previa de la obvia voladura del puente.
Yendo ya por faena, y centrándonos en la ruta, ésta empezaba en la iglesia y pasaba por varios puntos importantes en la historia republicana de Taradell.
La escuela republicana y sus esperanzas, con recreación incluida, la vida política y la vida social, los bombardeos debidamente escenificados y el centro de acogida de refugiados de la plaza ya explicado, fueron entre otros los espacios por los que los caminantes pudieron descubrir la historia de esta villa de Osona. Todo con la idea de representar el período republicano de la villa, que terminó entre piedras y cascotes, fruto de la destrucción de uno de sus puentes.
Todo lo que hemos dicho, fue acompañado por música en directo o grandísimos recreadores, ¡esto cuando no las dos cosas a la vez! La música de Redorta, la Sanidad de XV, los Carabineros del Montserratí, los Mossos del Cós históric de Mossos y Recreación y Patrimonio juntos haciendo la escuela, los bombardeos y la cantina. ¡Todo coordinado por un equipo municipal de primer nivel que nos supo dar seguridad a pesar de unas previsiones meteorológicas que hacían sufrir! Pero que al final nos respetaron, y permitieron un acto que seguro veremos durante más tiempo.
De Taradell vamos a Subirats, que recogía la herencia de las jornadas de enero, con grupos numerosos tanto en sabores en tiempos de guerra como en Última Defensa de Barcelona, ​​haciendo un par de muy buenas rutas, donde la mezcla de conocimientos con curiosidad por aprender ayudaba a que funcionaran casi solas. Lo que siempre se agradece, ya que proporciona un intercambio en dos direcciones.
Y si bien es cierto que parece un febrero bajo, nunca se para del todo, estudio en forma de lectura, pasos más o menos intensos para futuros actos, gestionar redes y otros hacen que realmente nunca se pare, y, ¡pronto vereis los resultados!

Oriol Miró Serra
8 de Marzo de 2025


Mica en mica normalitzem el concepte de Recreació Històrica / Little by little we are normalizing the concept of Historical Reenactment / Petit à petit, nous normalisons le concept de reconstitution historique / Poco a poco normalizamos el concepto de Recreación Histórica

ENLLAÇOS:

Més Osona

Radio Taradell

Conferencies, Patrimoni, Recreació, Reflexió

Subirats i Abrera marquen l’entrada d’any / Subirats and Abrera mark the beginning of the year / Subirats et Abrera marquent le début de l’année / Subirats y Abrera marcan la entrada de año.

English version after the Catalan one

Version française après l’Anglaise

Versió castellana després de la Francesa

Subirats i Abrera marquen l’entrada d’any.

Gener ha tornat ser sinònim de Subirats, que no per habitual significa menys important, i hem afegit Abrera, fent entrar una recreació més a l’entorn de les batalles que es van dur a terme als entorns de Barcelona el gener de 1939. I si es veritat que aquests no tenen el renom de les grans batalles, no podem oblidar que gràcies a aquests combats molta gent va salvar la vida.


Moment de l’acte d’Abrera / Moment of the Abrera event / Moment de l’événement Abrera / Momento del acto de Abrera

Entrant ja en matèria, per tant, parlant de Subirats, aquest any hem tornat a ser suport durant els tres dies de les Jornades de Memòria de Subirats, per bé que, com sempre, diumenge es el dia més destacat.

I si bé no ens podem queixar de Subirats, aquesta vegada les jornades van estar tacades de tragèdia. Un accident local va obligar a moure l’acte de divendres, que es farà, però que encara no te data fixe. La resta, va continuar, no sense sentiment, però es va fer el cor fort i es va seguir endavant.

Per tant, el que havia de ser el segon acte, va passar a ser el primer, però quin primer!

Ja coneixem la pujada al turó de les mentides, i les lectures de poemes triats per trencar animes, però aquest any ho havíem vitaminat!

Dos municipis, Olesa de Bonesvalls i Subirats es trobarien al Coll d’Esteles, i d’allà pujarien al turó de les mentides. I clar que hi hauria lectures, però ei! Que tal si hi afegim l’equip que va treballar en l’exhumació dels combatents trobats a la serra fa uns anys i que ara descansen al cementiri d’Olesa.


Moment de l’acte del dissabte al Turó de les Mentides / Moment of the Saturday event at Turó de les Mentides / Moment de l’événement du samedi au Turó de les Mentides / Momento del acto del sábado en el Turó de les Mentides

Tot això ben amenitzat amb música i vosaltres…si, els que esteu llegint ara!

Si que es veritat que no hem citat la pujada de recreadors, però es que aquest any s’havien quedat abaix preparant el terreny de l’endemà.

Ben cert que a la tarda hi havia teatre, que el CESUB quan s’hi posa, s’hi posa! Però a nosaltres ens tocava preparar la recreació del diumenge, i ben mudats que havíem d’estar, que venia la tele tu!


Si voleu veure la noticia, piqueu damunt de la foto / If you want to see the news, click on the photo / Si vous voulez voir les nouvelles, cliquez sur la photo / Si desea ver la noticia, pique sobre la foto

El diumenge, com des del 2017, tocava la ruta per les trinxeres d’última defensa, i creixent cada any. Aquest any portàvem sanitat, transmissions, fortificació, Socors Roig internacional i el Cós Històric de Mossos d’esquadra.

Ruta que va sortir més que bé, com no podia ser d’altre manera, cosa que mica en mica confirma que es millor avisar als grups i deixar que facin, lluny d’intervencionismes en la seva manera de treballar.


Aquest any, com a novetat varem tenir el Cos Históric de Mossos d’Esquadra / This year, as a novelty we had the Historical Corps of the Mossos d’Esquadra / Cette année, comme nouveauté, nous avons eu le Corps Historique des Mossos d’Esquadra / Este año, como novedad, tuvimos el Cuerpo Histórico de Mossos d’Esquadra

Abrera no es nou tampoc! Si de cas es un moviment temporal de Juliol a Gener, acostant-se una mica a la realitat dels combats de 1939, si més no en temperatures. Cosa que feia que portar la roba d’hivern, la que portarien aquell gener del 39, no fos un suïcidi!


Presentació de l’acte d’Abrera, pica damunt per veure l’article de l’ajuntament / Presentation of the Abrera event, click on it to see the city council article / Présentation de l’événement Abrera, cliquez dessus pour voir l’article de la mairie / Presentación del acto de Abrera, pica encima para ver el artículo del ayuntamiento

D’Abrera introduiré el concepte, expositors en una trinxera històrica, on els grups es senten còmodes i poden exposar-se com toca, i saben!

Però, on vull entrar en altres aspectes, com és el de la logística, i les seves variants.

Un exemple es la variabilitat dels formats, per exemple, a Subirats, donades les característiques de les trinxeres que permeten un grup dirigit, a les d’Abrera es va triar per demanar als visitants que es dividissin en grups de confiança i anessin recorrent els expositors. El motiu de la elecció fou que les abrerenques són molt més compactes que les penedesenques, i les primeres s’haguessin omplert ben aviat, tal vegada fent-les arribar al col·lapse.

Clar, això porta en el llenguatge del grups, encara que no sigui massa, hi ha diferències. No es el mateix que et portin el grup de visitants, que els visitants vinguin a tu, aquesta segona opció implica saber-se vendre una mica, també la primera, però en la primera els visitants saben que hi ha un discurs, mentre en la segona el discurs el fas tu com a recreador, i has de convèncer als visitants que han triat bé.


Ens encanta la gent i la explicació de tu a tu / We love people and one-on-one explanations / Nous aimons les gens et les explications individuelles / Nos encanta la gente y la explicación de tú a tú

En aquest cas, ja he dit que la diferència es poca, però en tens.

I si, hi ha més variants i diferencies, però aquestes donarien per un article dels llargs, i no tinc ganes de fer-vos patir tal tortura per avui.

Arribats a aquest punt, poc més ens queda que acomiadar-nos, però abans cal dir que tot això es un moviment global d’entitats, no només recreadores. Hi ha gestors de patrimoni, hi ha comunicadors, entitats municipals i culturals de diverses menes, i un llarg etcètera que poc a poc troben els camins conjunts. I aquests camins per caminar, de ben segur donaran sorpreses d’allò més agradables.

Oriol Miró Serra

15 de febrer de 2025

Subirats and Abrera mark the beginning of the year.

January has once again become synonymous with Subirats, which does not usually mean less important, and we have added Abrera, introducing another recreation around the battles that took place in the surroundings of Barcelona in January 1939. And while it is true that these do not have the reputation of great battles, we cannot forget that thanks to these battles many people saved their lives.
Getting into the subject, therefore, speaking of Subirats, this year we have once again been a support during the three days of the Subirats Memorial Days, although, as always, Sunday is the most prominent day.
And although we cannot complain about Subirats, this time the days were tainted by tragedy. A local accident forced the Friday event, which will take place, to be moved, but which does not yet have a fixed date. The rest, he continued, not without feeling, but his heart was strong and he kept going.
Therefore, what was supposed to be the second act, became the first, but what a first!
We already know the climb up the hill of lies, and the readings of poems chosen to break souls, but this year we had vitaminized it!


No podia faltar la ofrena floral / The floral offering could not be missed / L’offrande florale ne pouvait pas être manquée / No podía faltar la ofrenda floral

Two municipalities, Olesa de Bonesvalls and Subirats would meet at Coll d’Esteles, and from there they would go up to the hill of lies. And of course there would be readings, but hey! How about we add the team that worked on the exhumation of the combatants found in the mountains a few years ago and who now rest in the Olesa cemetery.
All this well enlivened with music and you…yes, those of you who are reading now!
Yes, it is true that we have not mentioned the rise of reenactors, but this year they had stayed down preparing the ground for the next day.
Of course there was theatre in the afternoon, which when CESUB gets involved, gets involved! But it was up to us to prepare the reenactors for Sunday, and no matter how changed we had to be, the TV was coming!
On Sunday, as in 2017, the route through the last defense trenches was on, and it has grown every year. This year we brought health, communications, fortification, international Red Cross and the Historical Corps of the Mossos d’esquadra.
A route that went more than well, as it could not have been otherwise, which little by little confirms that it is better to warn the groups and let them do their work, far from interventionism in their way of working.


La feina de GRH El Comité sempre es brillant / The work of the HR Committee is always brilliant / Le travail du Comité RH est toujours brillant / El trabajo de GRH El Comité siempre es brillante

Abrera is not new either! In any case, it is a temporary movement from July to January, getting a little closer to the reality of the 1939 fighting, at least in terms of temperatures. Which meant that wearing winter clothes, the ones they would have worn in that January of 1939, was not suicide!
I will introduce the concept of exhibitors in a historical trench from Abrera, where groups feel comfortable and can exhibit themselves as they please, and they know how!
But, where I want to go into other aspects, such as logistics, and its variants.
An example is the variability of the formats, for example, in Subirats, given the characteristics of the trenches that allow a directed group, in those of Abrera it was chosen to ask visitors to divide themselves into groups of trust and go around the exhibitors. The reason for the choice was that the Abrerencs are much more compact than the Penedesensecs, and the former would have filled up very quickly, perhaps causing them to collapse.


L’expositor de transmissions sempre brilla / The transmission display always shines / L’exposant de transmission brille toujours / El expositor de transmisiones siempre brilla


Of course, this brings in the language of the groups, although not too much, there are differences. It is not the same that the group of visitors brings you, that the visitors come to you, this second option implies knowing how to sell yourself a little, also the first, but in the first the visitors know that there is a speech, while in the second the speech is made by you as a reenactor, and you have to convince the visitors that they have chosen wel
In this case, I have already said that the difference is small, but you have it.
And yes, there are more variants and differences, but these would make for a long article, and I do not want to make you suffer such torture for today.
At this point, there is little left for us to do but say goodbye, but first it must be said that all this is a global movement of entities, not just reenactors. There are heritage managers, there are communicators, municipal and cultural entities of various kinds, and a long etcetera that little by little find common paths. And these paths to walk, will surely give the most pleasant surprises.

Oriol Miró Serra
February 15, 2025

Subirats et Abrera marquent le début de l’année.

Janvier est redevenu synonyme de Subirats, ce qui ne veut pas dire moins important, et nous avons ajouté Abrera, introduisant une autre reconstitution des batailles qui ont eu lieu dans les environs de Barcelone en janvier 1939. Et s’il est vrai que celles-ci n’ont pas la réputation de grandes batailles, nous ne pouvons pas oublier que grâce à elles, de nombreuses personnes ont sauvé leur vie.
En entrant donc dans le sujet, en parlant de Subirats, cette année encore nous avons été un soutien pendant les trois jours des Subirats Memorial Days, même si, comme toujours, le dimanche est le jour le plus important
Et même si nous ne pouvons pas nous plaindre de Subirats, cette fois-ci la conférence a été entachée par une tragédie. Un accident local a forcé le report de l’événement de vendredi, qui aura lieu, mais n’a pas encore de date fixe. Le reste, continua-t-il, non sans émotion, mais il reprit courage et continua son chemin.
Ainsi, ce qui devait être le deuxième acte est devenu le premier, mais quelle première !
On connaît déjà l’ascension de la colline des mensonges, et les lectures de poèmes choisis pour briser les âmes, mais cette année on l’a vitaminé !

Deux municipalités, Olesa de Bonesvalls et Subirats, se réuniraient au Coll d’Esteles, et de là monteraient jusqu’à la Colline des Mensonges. Et bien sûr, il y aurait des lectures, mais bon ! Que diriez-vous d’ajouter l’équipe qui a travaillé à l’exhumation des combattants retrouvés dans les montagnes il y a quelques années et qui reposent désormais au cimetière d’Olesa.
Tout cela bien agrémenté de musique et de vous… oui, ceux d’entre vous qui lisez en ce moment !
Il est vrai que nous n’avons pas évoqué l’augmentation du nombre de reconstituteurs, mais cette année, ils étaient restés en bas pour préparer le terrain pour le lendemain.
C’est vrai qu’il y avait du théâtre l’après-midi, et quand le CESUB fait du spectacle, il fait du spectacle ! Mais c’était à nous de nous préparer pour la récréation du dimanche, et il fallait être très bien habillé, car la télé arrivait !
Dimanche, comme depuis 2017, le parcours à travers les dernières tranchées de défense était en cours, et s’élargissait chaque année. Cette année, nous avons apporté la santé, les transmissions, la fortification, le Secours Rouge international et le Corps Historique des Mossos d’esquadra.
Un parcours qui s’est plus que bien passé, comme il ne pouvait en être autrement, qui confirme petit à petit qu’il vaut mieux prévenir les groupes et les laisser faire leur travail, loin de l’interventionnisme dans leur façon de travailler.


L’equip de sanitat i Socors Roig Internacional va complir més que bé! / The health team and International Red Cross did a great job! / L’équipe de santé et la Croix-Rouge internationale ont fait un excellent travail ! / ¡El equipo de sanidad y Socorro Rojo Internacional cumplió más que bien!

Abrera n’est pas nouveau non plus ! Il s’agit en tout cas d’un mouvement temporaire de juillet à janvier, se rapprochant un peu plus de la réalité des combats de 1939, du moins en termes de températures. Ce qui signifiait que porter des vêtements d’hiver, ceux qu’ils porteraient en janvier 1939, n’était pas un suicide !
Depuis Abrera je présenterai le concept, des exposants dans une tranchée historique, où les groupes se sentent à l’aise et peuvent s’exposer comme ils le souhaitent, et ils savent comment !
Mais là, je veux aborder d’autres aspects, comme la logistique et ses variantes.
Un exemple est la variabilité des formats, par exemple, à Subirats, étant donné les caractéristiques des tranchées qui permettent un groupe dirigé, dans celles d’Abrera, il a été choisi de demander aux visiteurs de se diviser en groupes de confiance et de faire le tour des exposants. La raison de ce choix était que les Abrerencas sont beaucoup plus compacts que les Penedesans, et les premiers se seraient remplis très rapidement, provoquant peut-être leur effondrement.
Bien sûr, cela se répercute dans le langage des groupes, même si ce n’est pas trop important, il y a des différences. Ce n’est pas la même chose que de faire venir le groupe de visiteurs à vous, cette deuxième option implique de savoir se vendre un peu, comme la première, mais dans la première les visiteurs savent qu’il y a un discours, tandis que dans la seconde le discours est fait par vous en tant que reconstituteur, et vous devez convaincre les visiteurs qu’ils ont bien choisi.


Petit expositor d’una posició defensiva / Small exhibitor of a defensive position / Petit exposant d’une position défensive / Pequeño expositor de una posición defensiva


Dans ce cas, j’ai déjà dit que la différence est petite, mais vous l’avez.
Et oui, il y a plus de variantes et de différences, mais ce serait un long article, et je n’ai pas envie de vous faire subir une telle torture aujourd’hui.
À ce stade, il ne nous reste plus qu’à dire au revoir, mais il faut d’abord dire que tout cela est un mouvement mondial d’entités, pas seulement de récréateurs. Il y a des gestionnaires du patrimoine, il y a des communicateurs, des entités municipales et culturelles de toutes sortes, et une longue liste d’autres qui trouvent peu à peu des chemins communs. Et ces sentiers de promenade vous réserveront sûrement les plus agréables surprises.

Oriol Miró Serra
15 février 2025

Subirats y Abrera marcan la entrada de año.

Enero ha vuelto ser sinónimo de Subirats, que no por habitual significa menos importante, y hemos añadido Abrera, haciendo entrar una recreación más en torno a las batallas que se llevaron a cabo en los entornos de Barcelona en enero de 1939. Y si es verdad que éstos no tienen el renombre de las grandes batallas, no podemos olvidar que gracias a estos combates mucha gente salvó la vida.
Entrando ya en materia, por tanto, hablando de Subirats, este año hemos vuelto a ser apoyo durante los tres días de las Jornadas de Memoria de Subirats, si bien, como siempre, el domingo es el día más destacado.
Y si bien no podemos quejarnos de Subirats, esta vez las jornadas estuvieron manchadas de tragedia. Un accidente local obligó a mover el acto del viernes, que tendrá lugar, pero que todavía no tiene fecha fija. El resto, siguió, no sin sentimiento, pero se hizo el corazón fuerte y se siguió adelante.
Por tanto, lo que debía ser el segundo acto, pasó a ser el primero, pero ¡qué primero!
Ya conocemos la subida al Turó de les Mentides, y las lecturas de poemas elegidos para romper almas, ¡pero este año lo habíamos vitaminado!


Explicacions sobre com es van exhumar els soldats trobat a Serra de Riés / Explanations about how the soldiers found in Serra de Riés were exhumed / Explications sur la manière dont les soldats retrouvés à Serra de Riés ont été exhumés / Explicaciones sobre cómo se exhumaron los soldados encontrados en Serra de Riés

Dos municipios, Olesa de Bonesvalls y Subirats se encontrarían en el Coll d’Esteles, y de allí subirían al Turó de les Mentides. Y claro que habría lecturas, pero ¡ey! Que tal si añadimos el equipo que trabajó en la exhumación de los combatientes hallados en la sierra hace unos años y que ahora descansan en el cementerio de Olesa.
Todo esto bien amenizado con música y vosotros…sí, ¡los que estais leyendo ahora!
Si que es verdad que no hemos citado la subida de recreadores, pero es que este año se habían quedado abajo preparando el terreno del día siguiente.
Cierto que por la tarde había teatro, que el CESUB cuando se pone, se pone! Pero a nosotros nos tocaba preparar la recreación del domingo, ¡y bien guapos que teníamos que estar, que vendía la tele tú!
El domingo, como desde el 2017, tocaba la ruta por las trincheras de última defensa, creciendo cada año. Este año llevábamos sanidad, transmisiones, fortificación, Socorro Rojo internacional y el Cuerpo Histórico de Mossos d’Esquadra.
Ruta que salió más que bien, como no podía ser de otra manera, lo que poco a poco confirma que es mejor avisar a los grupos y dejar que hagan, lejos de intervencionismos en su forma de trabajar.

¡Abrera no es nuevo tampoco! Si acaso es un movimiento temporal de Julio a Enero, acercándose un poco a la realidad de los combates de 1939, al menos en temperaturas. Lo que hacía que llevar la ropa de invierno, la que llevarían ese enero del 39, ¡no fuera un suicidio!
De Abrera introduciré el concepto, expositores en una trinchera histórica, donde los grupos se sienten cómodos y pueden exponerse como toca, ¡y saben!
Pero donde quiero entrar en otros aspectos, como es el de la logística, y sus variantes.
Un ejemplo es la variabilidad de los formatos, por ejemplo, en Subirats, dadas las características de las trincheras que permiten un grupo dirigido, a las de Abrera se eligió para pedir a los visitantes que se dividieran en grupos de confianza y fueran recorriendo los expositores. El motivo de la elección fue que las abrerenas son mucho más compactas que las del Penedès, y las primeras se hubieran llenado en breve, tal vez haciéndolas llegar al colapso.
Claro, esto lleva en el lenguaje de los grupos, aunque no sea demasiado, existen diferencias. No es lo mismo que te traigan el grupo de visitantes, que los visitantes vengan a ti, esta segunda opción implica saberse vender un poco, también la primera, pero en la primera los visitantes saben que hay un discurso, mientras en la segunda el discurso lo haces tú como recreador, y debes convencer a los visitantes de que han elegido bien.
En este caso, ya he dicho que la diferencia es poca, pero tienes.
Y sí, hay más variantes y diferencias, pero éstas darían por un artículo de los largos, y no tengo ganas de hacerle sufrir tal tortura para hoy.
Llegados a este punto, poco más nos queda que despedirnos, pero antes hace falta decir que todo esto es un movimiento global de entidades, no sólo creadoras. Hay gestores de patrimonio, hay comunicadores, entidades municipales y culturales de varios tipos, y un largo etcétera que poco a poco encuentran los caminos conjuntos. Y estos caminos para andar, seguro darán sorpresas de lo más agradables.

Oriol Miró Serra
15 de febrero de 2025

ENLLAÇOS:

Reportatge de TV3

Article sobre les Jornades d’Abrera

Llibres, Patrimoni, Recreació

Desembre, tanquem l’any amb calma / December, we close the year calmly / Décembre, clôturons l’année sereinement / Diciembre, cerramos el año con calma

English version after the Catalan one

Version française après l’Anglaise

Versió castellana després de la Francesa

Desembre, tanquem l’any amb calma

Ben cert que desembre ha estat relaxat, un parell de sortides, però aquestes han estat de gran qualitat.

La primera va ser amb Botiga de l’Àvia, en un format nou per nosaltres, però que gràcies a l’ajuda de la gent d’Escena Històrica va sortir rodat. I es que reconeixem que es la primera vegada que treballem amb Expats, cosa que va implicar certs ajustos, que per bé que menors, sempre s’ha de vigilar.

La veritat es que va anar força bé, com no podia ser d’altre manera! Dos equips, dos idiomes, quatre persones, i tot engranat a la perfecció! Amb un resultat remarcable que va donar a conèixer la història d’Hostafrancs i Sants a través de les seves botiges emblemàtiques.

Com a segona sortida, tenim Subirats i la seva última defensa, tant en variant de Sabors en Temps de Guerra com en ruta llarga per les trinxeres.

Varen ser dos bons grups, participatius i coneixedors, que varen donar grans moments d’intercanvi. Però del que em permetré destacar el segon, el grup de la ruta llarga.

Des del principi es veia que en sabien, comentaris de nivell aquí i allà feien veure que teníem entre mans un grup especial.

Així es va confirmar quan va sortir el nom de Rosa Maria Terrafeta, biògrafa i familiar del capità del Regiment Pirinenc Andreu Xandri que va morir a la Bossa de Bielsa, aquest grup era família seva i havien respirat l’ambient, sabien qui era Manuel Tagueña, que havien compartit àpats abans de la guerra i altres coses, sens dubte transmeses en trobades familiars. I que van fer d’aquella ruta un trajecte on el coneixement sortia per tots els porus de la pell.

I si, això ha estat tot pel desembre, que per bé que no ha estat massa, ha estat de gran qualitat. La resta, entre festa i festa, entre neula i neula, ha servit per analitzar una mica l’any.

No ha estat mal any, hem guanyat llocs, hem perdut llocs, hem refermat llocs, hem fet instituts, hem participat de projectes comunitaris excitants, ens hem estrenat en papers impensables fa anys, i tot de manera molt orgànica.

Que podria haver anat millor? Clar! però per això ja tenim els dies que vindran! On seguirem treballant per una recreació didàctica i assequible a la gent. Tan allunyada de la política com sigui possible, bo i entenent que aquesta, la política, es arreu i en tothom…, i que potser una de les tasques del recreador, es deixar espai per que el públic reflexioni. I que, per això, hem d’ajustar el llenguatge didàctic, exposant les dos vessants de manera crítica i allunyada del «Todos nos hicimos daño» que tan mal ha fet i fa.

Evidentment, i els que ens heu visitat aquest any ho sabeu, aquesta tasca recau sobre nosaltres. Estudi, jornades de millora, debats entre companys i altres variants faran que els visitants, Vosaltres! Us sentiu com a casa amb nosaltres, i, qui sap, quan esteu relaxats us adoneu que heu sortit més rics del que havíeu entrat!

Oriol Miró Serra

11 de Gener de 2025


Un moment d’explicació / A moment of explanation / Un moment d’explication / Un momento de explicación

December, we close the year calmly

It is true that December has been relaxed, a couple of outings, but these have been of great quality
The first was with Botiga de l’Àvia, in a new format for us, but thanks to the help of the people from Escena Històrica it came out well. And we must admit that this is the first time we have worked with Expats, which involved certain adjustments, which although minor, always have to be monitored.
The truth is that it went quite well, how could it be otherwise! Two teams, two languages, four people, and everything worked perfectly! With a remarkable result that made the history of Hostafrancs and Sants known through its emblematic shops.
As a second outing, we have Subirats and its last defense, both in the Sabors en Temps de Guerra variant and in the long route through the trenches.
They were two good groups, participative and knowledgeable, which gave great moments of exchange. But of which I will allow myself to highlight the second, the group of the long route.
From the beginning it was clear that they knew, comments of level here and there showed that we had a special group on our hands.
This was confirmed when the name of Rosa Maria Terrafeta came up, biographer and relative of the captain of the Pyrenean Regiment Andreu Xandri who died in La Bossa de Bielsa, this group was her family and they had breathed the atmosphere, they knew who Manuel Tagueña was, they had shared meals before the war and other things, undoubtedly transmitted in family gatherings. And that they made that route a journey where knowledge came out of every pore of the skin.
And yes, that has been all for December, which although it has not been too much, has been of great quality. The rest, between party and party, between neula and neula, has served to analyze the year a little.
It hasn’t been a bad year, we’ve gained places, lost places, strengthened places, created institutes, participated in exciting community projects, we’ve debuted in roles that were unthinkable years ago, and all in a very organic way.
What could have gone better? Sure! but that’s why we already have the days to come! Where we will continue working for a didactic recreation that is accessible to people. As far away from politics as possible, well and understanding that this, politics, is everywhere and in everyone…, and that perhaps one of the tasks of the recreator is to leave space for the public to reflect. And that, for this reason, we have to adjust the didactic language, exposing both sides in a critical way and away from the «We all hurt ourselves» that has done and does so much harm.
Obviously, and those of you who have visited us this year know, this task falls on us. Study, improvement days, debates between colleagues and other variants will make the visitors, You! You will feel at home with us, and who knows, when you are relaxed you will realize that you have left richer than you had entered!

Oriol Miró Serra
January 11, 2025


Grup de visitants davant del CIUDEB / Group of visitors in front of CIUDEB / Groupe de visiteurs devant le CIUDEB / Grupo de visitantes frente al CIUDEB

Décembre, clôturons l’année sereinement

C’est vrai que décembre a été calme, avec quelques sorties, mais celles-ci ont été de grande qualité.
Le premier était avec Botiga de l’Ávia, dans un format nouveau pour nous, mais qui grâce à l’aide des gens d’Escena Històrica a été filmé. Et nous reconnaissons que c’est la première fois que nous travaillons avec des expatriés, ce qui implique certains ajustements, qui, bien que mineurs, doivent toujours être surveillés.
La vérité c’est que ça s’est plutôt bien passé, comment pourrait-il en être autrement ! Deux équipes, deux langues, quatre personnes, et tout s’est parfaitement déroulé ! Avec un résultat remarquable qui a fait connaître l’histoire de Hostafrancs i Sants à travers ses boutiques emblématiques.
Comme deuxième sortie, nous avons Subirats et sa dernière défense, à la fois dans la variante Sabors en Temps de Guerra et dans le long parcours à travers les tranchées.
C’étaient deux bons groupes, participatifs et compétents, qui ont permis de beaux moments d’échanges. Mais ce que je soulignerai, c’est le deuxième, le groupe du long parcours.
Dès le début, il était clair qu’ils savaient, des commentaires de haut niveau ici et là donnaient l’impression que nous avions un groupe spécial entre nos mains.
Cela fut confirmé lorsque le nom de Rosa Maria Terrafeta, biographe et parente du capitaine du régiment pyrénéen Andreu Xandri, décédé à La Bossa de Bielsa, fut mentionné. Ce groupe était sa famille et ils avaient respiré l’atmosphère, ils savaient qui était Manuel Tagueña était. , qui avait partagé des repas avant la guerre et d’autres choses, sans doute transmis lors de réunions de famille. Et qu’ils ont fait de cette route un voyage où la connaissance sortait de chaque pore de leur peau.
Et oui, c’est tout pour décembre, qui même s’il n’a pas été très chargé, a été de grande qualité. Le reste, entre fête et fête, entre flocons de neige et flocons de neige, a servi à analyser un peu l’année.
Ce n’a pas été une mauvaise année, nous avons gagné des postes, perdu des postes, renforcé des postes, créé des instituts, participé à des projets communautaires passionnants et fait nos débuts dans des rôles qui étaient impensables il y a des années, et tout cela de manière très organique.
Qu’est-ce qui aurait pu mieux se passer ? Bien sûr! mais c’est pour ça que nous avons déjà les jours à venir ! Où nous continuerons à œuvrer pour des loisirs éducatifs abordables pour les gens. Le plus loin possible de la politique, et en comprenant que cela, la politique, est partout et en chacun…, et que peut-être l’une des tâches du reconstituteur est de laisser un espace de réflexion au public. Et c’est pour cela que nous devons ajuster le langage didactique, en exposant les deux côtés de manière critique et loin du « nous nous faisons tous du mal » qui a fait et continue de faire tant de mal.
Évidemment, et ceux d’entre vous qui nous ont rendu visite cette année le savent, cette tâche nous incombe. Études, journées de perfectionnement, débats entre collègues et autres variantes feront de vous des visiteurs, Vous ! Vous vous sentirez chez nous comme chez vous, et qui sait, lorsque vous serez détendu, vous vous rendrez compte que vous êtes reparti plus riche qu’à votre arrivée !

Oriol Miró Serra
11 janvier 2025


Grup de visitants davant d’un dels comerços visitats / Group of visitors in front of one of the shops visited / Groupe de visiteurs devant l’une des boutiques visitées / Grupo de visitantes frente a uno de los comercios visitados

Diciembre, cerramos el año con calma

Cierto que diciembre ha sido relajado, un par de salidas, pero éstas han sido de gran calidad.
La primera fue con Botiga de l’Avia, en un formato nuevo para nosotros, pero que gracias a la ayuda de la gente de Escena Histórica salió rodado. Y es que reconocemos que es la primera vez que trabajamos con Expats, lo que implicó ciertos ajustes, que aunque menores, siempre debe vigilarse.
La verdad es que fue bastante bien, ¡cómo no podía ser de otra manera! Dos equipos, dos idiomas, cuatro personas, ¡y todo engranado a la perfección! Con un resultado remarcable que dio a conocer la historia de Hostafrancs y Sants a través de sus tiendas emblemáticas.
Como segunda salida, tenemos a Subirats y su última defensa, tanto en variante de Sabores en Tiempo de Guerra como en ruta larga por las trincheras.
Fueron dos buenos grupos, participativos y conocedores, que dieron grandes momentos de intercambio. Pero de lo que me permitiré destacar el segundo, el grupo de la larga ruta.
Desde el principio se veía que sabían, comentarios de nivel aquí y allá hacían ver que teníamos entre manos un grupo especial.
Así se confirmó cuando salió el nombre de Rosa Maria Terrafeta, biógrafa y familiar del capitán del Regimiento Pirenaico Andreu Xandri que murió en la Bolsa de Bielsa, este grupo era su familia y habían respirado el ambiente, sabían quién era Manuel Tagueña , que habían compartido comidas antes de la guerra y otras cosas, sin duda transmitidas en encuentros familiares. Y que hicieron de esa ruta un trayecto donde el conocimiento salía por todos los poros de la piel.
Y si, esto ha sido todo en diciembre, que aunque no ha sido demasiado, ha sido de gran calidad. El resto, entre fiesta y fiesta, entre barquillo y barquillo, ha servido para analizar un poco al año.
No ha sido mal año, hemos ganado puestos, hemos perdido puestos, hemos afianzado puestos, hemos hecho institutos, hemos participado de proyectos comunitarios excitantes, nos hemos estrenado en papeles impensables hace años, y todo de forma muy orgánica.
¿Qué podría haber ido mejor? ¡Claro! ¡pero por eso ya tenemos los días que vendrán! Donde seguiremos trabajando por una recreación didáctica y asequible a la gente. Tan alejada de la política como sea posible, entendiendo que ésta, la política, se en todas partes…, y que quizás una de las tareas del recreador, es dejar espacio para que el público reflexione. Y que, por eso, debemos ajustar el lenguaje didáctico, exponiendo las dos vertientes de manera crítica y alejada del Todos nos hicimos daño que tan daño ha hecho y hace.
Evidentemente, y los que nos han visitado este año lo sabéis, esta tarea recae sobre nosotros. Estudio, jornadas de mejora, debates entre compañeros y otras variantes harán que los visitantes, Vosotros! Se sienta como en casa con nosotros, y, quién sabe, cuando está relajado se da cuenta de que ha salido más ricos de lo que había entrado!

Oriol Miró Serra
11 de Enero de 2025


I aquest gener…


En Companyia de XV Brigada Mixta, Udep, Arh Montserratí, GRH El Comité, Cos Històric de Mossos d’Esquadra.

Conferencies, Publicació, Recreació, Reflexió

I ja hem resolt el novembre! / And we have already solved November! / Et nous avons déjà résolu novembre ! / ¡Y ya hemos resuelto en noviembre!

English version after the Catalan one

Version française après l’Anglaise

Versió castellana després de la Francesa

I ja hem resolt el novembre!

Novembre ha estat més relaxat, però no per això inactiu. Botiga de l’Àvia, Subirats, Flix, Castellvell i Barcelona han estat els nostres destins, i totes en ben variades funcions.

De fet, ha estat un recull d’activitats ja conegudes per vosaltres, i de fet, l’activitat que es surt de mare, es la darrera, a Barcelona, i per la que començarem. Malgrat ser la darrera en fer-se!

Ha estat al curs anomenat «L’Art d’Explicar la Història», organitzat per Artixoc i Escena Històrica, qui ens va concedir poder fer un taller pràctic que permetés explicar el concepte de recreació propera a professionals de la difusió cultural. Taller que a la pràctica s’ha convertit en un aprenentatge per tots els participants.


A falta d’imatges de la sessió per compromisos amb el curs, de moment us deixem el cartell! / In the absence of images from the session due to commitments with the course, for now we leave you the poster! / En l’absence d’images de la séance en raison d’engagements avec le cours, pour l’instant nous vous laissons l’affiche ! / A falta de imágenes de la sesión por compromisos con el curso, ¡de momento os dejamos el cartel!

Era, a més, una tornada a les explicacions de cert prestigi, després de la pèrdua del curs universitari de Robres, perdut per causes polítiques internes del territori aragonès.

Aquesta sessió fou duta a terme al Museu d’Història de Catalunya, envoltat, com he dit, de grans professionals que no tenien por a preguntar ni exposar els seus casos. Convertint-se a la pràctica en una trobada de difusors enriquint-se els uns als altres. I, no se ben bé que en sortirà, però alguna cosa, i bona!

Flix l’he deixat en segon lloc, però es que es disputava el primer lloc molt frec a frec, tal vegada el fet de ser un vell conegut ha fet que entrés en segon lloc.

Però no per ser un vell conegut es menys, i es que aquesta recreació que combina museu viu amb batalla s’ha guanyat un lloc en els paràmetres de qualitat.

La coneixeu, pel matí expositors, aquesta vegada explicant la història de Flix durant la guerra. I per la tarda recreació del darrer combat.


I així es com se’ns veu des del públic, receptor de la nostra activitat cultural / And this is how we are seen by the public, the recipient of our cultural activity. / Et c’est ainsi que nous sommes perçus par le public, destinataire de notre activité culturelle. / Y así es como se nos ve desde el público, receptor de nuestra actividad cultural

Sabem que hi ha molts expositors, i que tots tenen la seva qualitat. La crema de l’església, el bombardeig, l’evacuació i molts altres mereixerien línies de l’article. Però, i crec que ho entendreu!, nosaltres ens centrarem en el nostre, dut a terme de manera brillant per dos membres de l’equip, centrat en l’escola civil i com un dels seus mestres anuncia que s’ha apuntat a les Milícies de Cultura. Mostrant així la declaració d’intencions d’una republica que volia educar tant en temps de pau, com en temps de guerra.

Havíem de ser més, però qui coneix la dinàmica de l’associacionisme, sap que a vegades apareixen compromisos ineludibles que obliguen a modificar els plans.

Per sort, un d’aquests compromisos ineludibles, tenia a veure amb la difusió cultural, motiu pel qual no ens avergonyim de posar-lo aquí. I es que ja sabeu que col·laborem amb altres entitats.

El motiu va ser el Barri de la Marina del Port, explicat a través de la Botiga de l’Àvia, que explica les anades i vingudes del barri a través de les seves botigues centenàries o emblemàtiques.


Diem que passem per patrimoni viu, però malauradament també passem pel seu record, aquí un antic cinema / We say we pass through living heritage, but unfortunately we also pass through its memory, here an old cinema / On dit qu’on traverse un patrimoine vivant, mais malheureusement on traverse aussi sa mémoire, ici un vieux cinéma / Decimos que pasamos por patrimonio vivo, pero desgraciadamente también pasamos por su recuerdo, aquí un antiguo cine

Cosa que s’agraeix, ja que reconeixem que ens apassiona el patrimoni, però si aquest patrimoni encara es viu, a vegades amb mala salut de ferro…, cal fer el possible per que aquesta salut millori i aguantin alguna generació més, i més en una època de gegants internacionals famolencs.

I de La Marina anirem al Penedès, on Ultima Defensa de Barcelona i Sabors en temps de guerra ens esperaven. Ja sabeu, cada tercer diumenge de més a Subirats, aquesta vegada amb dos grups ben participatius, que a més, ens van «regalar» bones fotos de com fem la guia.

Ho destaco per que no sabeu fins al punt que les vostres imatges ens donen la visió de fora, anant molt més enllà de la tradicional però estàtica, per bé que necessària…, foto de grup.


Ens acostem i parlem, us mostrem un gràfic o comentem la jugada amb vosaltres / We come up to you and talk, show you a graph or discuss the play with you. / Nous venons discuter, vous montrer un tableau ou discuter de la pièce avec vous / Nos acercamos y hablamos, le mostramos un gráfico o comentamos la jugada con vosotros FOTOS DE BIEL DIBUIXANT

I ens queda Castellvell, posat en darrer lloc per una lògica de grup temporal, ja que de fet, estem fent la crònica a la inversa i La Marina, Subirats i Flix van ser tot el mateix cap de setmana. Ben segur que ho entendreu.

Mica en mica va tornant-se, qui sap si es pot convertir en periòdic, donant valor a allò de recreació històrica i patrimoni junts. Simbiosi necessària que des d’aquestes línies defensem! I per segona vegada, aquesta línia de recreació ha estat duta a terme des del món civil, que poc a poc va guanyant terreny.


Dels bombardeigs a la gana, no enaltim la guerra!, n’expliquem les conseqüències / From bombings to hunger, we don’t glorify war! We explain its consequences /Des bombardements à la faim, on ne glorifie pas la guerre !, on vous explique les conséquences / De los bombardeos al hambre, ¡no enaltecemos la guerra!, explicamos las consecuencias

Amb tot, també ens hem dedicat a la part patrimonial pura, dedicant part del novembre al Front del Segre. La zona de Lo Morinyol i Preixens ens han donat material que ja podeu veure al Canal de YouTube, i que malgrat l’elaboració «rústica» que s’ha triat com a métode, segur que trobeu prou interessant.

Arribant ja al final d’aquestes línies, que han construït una de les cròniques més llargues de les fetes darrerament, però, que carai!, de vegades cal tractar una mica millor el llenguatge, i no posar-li fre. Que al ritme que anem, i potser per la dictadura de l’audiovisual, si no hi fem res, perdrem bona part de l’escriptura.

Oriol Miró Serra

9 de desembre de 2024

And we have already solved November!

November has been more relaxed, but not inactive for that reason. Botiga de l’Àvia, Subirats, Flix, Castellvell and Barcelona have been our destinations, and all in very varied functions.
In fact, it has been a collection of activities already known to you, and in fact, the activity that comes out of nowhere, is the last one, in Barcelona, ​​and the one we will start with. Despite being the last one to be done!
It has been at the course called «The Art of Explaining History», organized by Artixoc and Escena Històrica, who granted us the opportunity to do a practical workshop that allowed us to explain the concept of close recreation to professionals in the cultural dissemination. A workshop that in practice has become a learning experience for all the participants.
It was also a return to the explanations of a certain prestige, after the loss of the Robres university course, lost due to internal political causes in the Aragonese territory.


A falta d’imatges de la sessió per compromisos amb el curs, de moment us deixem el cartell! / In the absence of images from the session due to commitments with the course, for now we leave you the poster! / En l’absence d’images de la séance en raison d’engagements avec le cours, pour l’instant nous vous laissons l’affiche ! / A falta de imágenes de la sesión por compromisos con el curso, ¡de momento os dejamos el cartel!

This session was held at the Museum of History of Catalonia, surrounded, as I said, by great professionals who were not afraid to ask questions or present their cases. Becoming in practice a meeting of speakers enriching each other. And, I don’t know exactly what will come out of it, but something, and good!
I left Flix in second place, but it was very close to the first place, perhaps the fact that it was an old acquaintance has made it come in second place.
But not because it is an old acquaintance is any less, and this recreation that combines a living museum with a battle has earned a place in the quality parameters.
You know it, in the morning exhibitors, this time explaining the history of Flix during the war. And in the afternoon a recreation of the last battle.
We know that there are many exhibitors, and that they all have their quality. The burning of the church, the bombing, the evacuation and many others would deserve lines of the article. But, and I think you will understand!, we will focus on ours, carried out brilliantly by two members of the team, focused on the civilian school and how one of its teachers announces that he has signed up for the Cultural Militias. Thus showing the declaration of intentions of a republic that wanted to educate both in times of peace and in times of war.


Blanc i negre o color? Com era la vida? Ens hem d’adaptar a la tècnica del moment? / Black and white or color? What was life like? Should we adapt to the technology of the moment? / Noir et blanc ou couleur ? comment était la vie Devons-nous nous adapter à la technique du moment ? / ¿Blanco y negro o color? ¿Cómo era la vida? ¿Debemos adaptarnos a la técnica del momento?

We should have been more, but anyone who knows the dynamics of associations knows that sometimes unavoidable commitments appear that force us to modify plans.
Luckily, one of these unavoidable commitments had to do with cultural dissemination, which is why we are not ashamed to put it here. And you already know that we collaborate with other entities.
The reason was the Marina del Port neighborhood, explained through the Botiga de l’Àvia, which explains the comings and goings of the neighborhood through its century-old or emblematic stores.
Something that is appreciated, since we recognize that we are passionate about heritage, but if this heritage is still lived, sometimes with poor iron health…, we must do everything possible so that this health improves and lasts for a few more generations, and especially in an era of hungry international giants.


El petit comerç es el formigó de la societat, en alguns casos fins i tot des de fa més de cent anys / Small businesses are the concrete of society, in some cases even for more than a hundred years. / La petite entreprise est le béton de la société, dans certains cas même depuis plus de cent ans / El pequeño comercio es el hormigón de la sociedad, en algunos casos incluso desde hace más de cien años

And from La Marina we will go to the Penedès, where Ultima Defensa de Barcelona and Sabors en temps de guerre awaited us. You know, every third Sunday more in Subirats, this time with two very participatory groups, who also «gave us» good photos of how we do the guide.
I highlight this because you don’t know to what extent your images give us the vision from the outside, going far beyond the traditional but static, although necessary…, group photo.
And we are left with Castellvell, placed in last place by a temporary group logic, since in fact, we are doing the chronicle in reverse and La Marina, Subirats and Flix were all the same weekend. I’m sure you’ll understand.


Escolteu les paraules que us volen dir els materials / Listen to the words the materials want to tell you / Écoutez les mots que les matériaux veulent vous dire / Escuche las palabras que quieren decirles los materiales

Little by little it is becoming, who knows if it can become a newspaper, giving value to historical recreation and heritage together. A necessary symbiosis that we defend from these lines! And for the second time, this line of recreation has been carried out from the civilian world, which is gradually gaining ground.
However, we have also dedicated ourselves to the pure heritage part, dedicating part of November to the Front del Segre. The area of ​​Lo Morinyol and Preixens have given us material that you can already see on the YouTube Channel, and that despite the «rustic» elaboration that has been chosen as a method, you will surely find quite interesting.

Arriving at the end of these lines, which have built one of the longest chronicles of those made recently, but, what the hell!, sometimes it is necessary to treat language a little better, and not put a brake on it. That at the pace we are going, and perhaps because of the dictatorship of the audiovisual, if we do nothing about it, we will lose a good part of the writing

Oriol Miró Serra
December 9, 2024

Et nous avons déjà résolu novembre !

Novembre a été plus détendu, mais pas inactif pour cette raison. Botiga de l’Avia, Subirats, Flix, Castellvell et Barcelone ont été nos destinations, et toutes dans des fonctions très variées.
En fait, il s’agit d’un ensemble d’activités que vous connaissez déjà, et en fait, l’activité qui quitte la mère est la dernière, à Barcelone, et celle avec laquelle nous commencerons. Bien que ce soit le dernier à faire !
Il a suivi le cours intitulé «L’art d’expliquer l’histoire», organisé par Artixoc et Escena Històrica, qui nous ont donné l’opportunité de réaliser un atelier pratique qui nous a permis d’expliquer le concept de récréation rapprochée aux professionnels de la diffusion culturelle. Atelier qui, en pratique, est devenu une expérience d’apprentissage pour tous les participants.
Il s’agissait en outre d’un retour aux explications d’un certain prestige, après la perte du cursus universitaire de Robres, perdu pour des raisons politiques internes au territoire aragonais.

Cette séance s’est déroulée au Musée d’Histoire de Catalogne, entourée, comme je l’ai dit, de grands professionnels qui n’ont pas eu peur de poser des questions ou de présenter leur cas. Devenant en pratique une rencontre de diffuseurs s’enrichissant mutuellement. Et, je ne sais pas trop ce qui va en résulter, mais quelque chose, et bien !
J’ai laissé Flix à la deuxième place, mais on sait que la première place a été très souvent disputée, peut-être que le fait d’être une vieille connaissance l’a fait arriver à la deuxième place.


Les escenes sempre tenen guió, i aquest busca remoure consciencies! / The scenes always have a script, and this one seeks to stir consciences! / Les scènes ont toujours un scénario, et celui-ci cherche à sensibiliser ! / ¡Las escenas siempre tienen guión, y éste busca remover conciencias!

Mais ce n’est pas pour autant une vieille connaissance, et cette récréation qui combine musée vivant et bataille a gagné une place dans les paramètres de qualité.
Vous la connaissez, grâce aux exposants du matin, qui racontent cette fois l’histoire de Flix pendant la guerre. Et pour la recréation de l’après-midi du dernier combat.
Nous savons qu’il y a de nombreux exposants, et qu’ils ont tous leur qualité. L’incendie de l’église, les bombardements, l’évacuation et bien d’autres mériteraient des lignes d’article. Mais, et je pense que vous l’aurez compris !, nous nous concentrerons sur la nôtre, réalisée avec brio par deux membres de l’équipe, en nous concentrant sur l’école civile et comment l’un de ses professeurs annonce qu’il s’est inscrit dans les Milices de la Culture. Montrant ainsi la déclaration d’intentions d’une république qui voulait éduquer aussi bien en temps de paix qu’en temps de guerre.

Nous aurions dû être plus nombreux, mais quiconque connaît la dynamique de l’associationnisme sait que des engagements parfois inévitables apparaissent et obligent à modifier les plans.
Heureusement, l’un de ces engagements incontournables concernait la diffusion culturelle, c’est pourquoi nous n’avons pas honte de le mettre ici. Et vous savez déjà que nous collaborons avec d’autres entités.
La raison en était le Barri de la Marina del Port, expliqué à travers la Botiga de l’Avia, qui explique les allées et venues du quartier à travers ses boutiques séculaires ou emblématiques.
Ce qui est appréciable, puisque nous reconnaissons que nous sommes passionnés par le patrimoine, mais si ce patrimoine se perpétue encore, parfois avec une santé de fer médiocre…, il faut tout mettre en œuvre pour améliorer cette santé et perdurer encore quelques générations, et encore plus à une époque de géants internationaux affamés.
Et de La Marina, nous nous dirigerons vers le Penedès, où nous attendaient Ultima Defensa de Barcelona et Sabors en time de war. Vous savez, tous les troisièmes dimanches à Subirats, cette fois avec deux groupes très participants, qui nous ont également «offert» de bonnes photos de la façon dont nous faisons le guide.
Je le souligne car vous ne savez pas à quel point vos images nous donnent le regard de l’extérieur, allant bien au-delà de la traditionnelle mais statique, pourtant nécessaire…, photo de groupe.
Et nous nous retrouvons avec Castellvell, placé à la dernière place par une logique de groupe temporaire, puisqu’en fait, nous faisons la chronique à l’envers et La Marina, Subirats et Flix étaient tous dans le même week-end. Je suis sûr que vous comprendrez.


Ens acostem i parlem, us mostrem un gràfic o comentem la jugada amb vosaltres / We come up to you and talk, show you a graph or discuss the play with you. / Nous venons discuter, vous montrer un tableau ou discuter de la pièce avec vous / Nos acercamos y hablamos, le mostramos un gráfico o comentamos la jugada con vosotros FOTOS DE BIEL DIBUIXANT

Petit à petit, il devient, qui sait s’il peut devenir un périodique, valorisant à la fois celui de la récréation historique et du patrimoine. Symbiose nécessaire que nous défendons depuis ces lignes ! Et pour la deuxième fois, cette ligne de récréation est réalisée à partir du monde civil, qui gagne progressivement du terrain.
Cependant, nous nous sommes également consacrés à la partie purement patrimoniale, en consacrant une partie du mois de novembre au Front del Segre. La région de Lo Morinyol et Preixens nous ont donné du matériel que vous pouvez déjà voir sur la chaîne YouTube, et que malgré l’élaboration «rustique» qui a été choisie comme méthode, vous le trouverez sûrement assez intéressant.
En arrivant au terme de ces lignes, qui ont constitué l’une des plus longues chroniques réalisées récemment, mais bon sang !, il faut parfois traiter un peu mieux la langue, et ne pas y mettre un terme. Qu’au train où on va, et peut-être à cause de la dictature audiovisuelle, si on ne fait rien, on va perdre une bonne partie de l’écriture.



Oriol Miró Serra
9 décembre 2024

¡Y ya hemos resuelto en noviembre!

Noviembre ha estado más relajado, pero no por eso inactivo. Botiga de l’Avia, Subirats, Flix, Castellvell y Barcelona han sido nuestros destinos, y todas en muy variadas funciones.
De hecho, ha sido una recopilación de actividades ya conocidas por vosotros, y de hecho, la actividad que se sale de madre, es la última, en Barcelona, ​​y por la que empezaremos. ¡A pesar de ser la última en hacerse!
Ha sido en el curso llamado «El Arte de Contar la Historia», organizado por Artixoc y Escena Histórica, quien nos concedió poder realizar un taller práctico que permitiera explicar el concepto de recreación cercana a profesionales de la difusión cultural. Taller que en la práctica se ha convertido en un aprendizaje para todos los participantes.
Era, además, una vuelta a las explicaciones de cierto prestigio, después de la pérdida del curso universitario de Robres, perdido por causas políticas internas del territorio aragonés.

Esta sesión fue llevada a cabo en el Museo de Historia de Cataluña, rodeado, como he dicho, de grandes profesionales que no tenían miedo a preguntar ni exponer sus casos. Convirtiéndose en la práctica en un encuentro de difusores enriqueciéndose unos a otros. Y, no sé que saldrá, pero algo, ¡y bueno!
Flix lo he dejado en segundo lugar, pero es que se disputaba el primer puesto muy lindo, tal vez el hecho de ser un viejo conocido ha hecho que entrara en segundo lugar.
Pero no por ser un viejo conocido es menos, y es que esta recreación que combina museo vivo con batalla se ha ganado un sitio en los parámetros de calidad.


Cartell de les jornades de recreació de Flix 2024 / Poster for the Flix 2024 reenactment days / Affiche pour les journées de loisirs de Flix 2024 / Cartel de las jornadas de recreación de Flix 2024https://www.instagram.com/xvbrigadamixta/

La conoce, por la mañana expositores, esta vez contando la historia de Flix durante la guerra. Y por la tarde recreación del último combate.
Sabemos que existen muchos expositores, y que todos tienen su calidad. La quema de la iglesia, el bombardeo, la evacuación y otros muchos merecerían líneas del artículo. Pero, ¡y creo que lo entenderá!, nosotros nos centraremos en el nuestro, llevado a cabo de manera brillante por dos miembros del equipo, centrado en la escuela civil y como uno de sus maestros anuncia que se ha apuntado a las Milicias de Cultura. Mostrando así la declaración de intenciones de una república que quería educar tanto en tiempo de paz, como en tiempo de guerra.

Debíamos ser más, pero quien conoce la dinámica del asociacionismo sabe que a veces aparecen compromisos ineludibles que obligan a modificar los planes.
Por suerte, uno de estos compromisos ineludibles, tenía que ver con la difusión cultural, por lo que no nos avergüenzamos de ponerlo aquí. Y es que ya sabéis que colaboramos con otras entidades.
El motivo fue el Barrio de la Marina del Port, explicado a través de la Tienda de la Abuela, que explica las idas y venidas del barrio a través de sus tiendas centenarias o emblemáticas.
Lo que se agradece, ya que reconocemos que nos apasiona el patrimonio, pero si este patrimonio todavía se vive, a veces con mala salud de hierro…, es necesario hacer lo posible para que esta salud mejore y aguanten alguna generación más, y más en una época de gigantes internacionales hambrientos.


Les petites portes poden ocultar grans tresors / Small doors can hide great treasures / Les petites portes peuvent cacher de grands trésors / Las pequeñas puertas pueden ocultar grandes tesoros

Y de La Marina iremos al Penedès, donde Ultima Defensa de Barcelona y Sabors en tiempos de guerra nos esperaban. Ya sabéis, cada tercer domingo de mes en Subirats, esta vez con dos grupos bien participativos, que además, nos regalaron buenas fotos de cómo hacemos la guía.
Lo destaco por que no sabéis hasta el punto de que sus imágenes nos dan la visión de fuera, yendo mucho más allá de la tradicional pero estática, aunque necesaria…, foto de grupo.
Y nos queda Castellvell, puesto en último lugar por una lógica de grupo temporal, puesto que de hecho, estamos haciendo la crónica a la inversa y La Marina, Subirats y Flix fueron todo el mismo fin de semana. Seguro que lo entenderá.

Poco a poco va volviéndose, quién sabe si puede convertirse en periódico, dando valor a lo de recreación histórica y patrimonio juntos. ¡Simbiosis necesaria que desde estas líneas defendemos! Y por segunda vez, esta línea de recreación se ha llevado a cabo desde el mundo civil, que poco a poco va ganando terreno.
Sin embargo, también nos hemos dedicado a la parte patrimonial pura, dedicando parte de noviembre al Frente del Segre. La zona de Lo Morinyol y Preixens nos han dado material que ya podéis ver en el Canal de YouTube, y que a pesar de la elaboración «rústica» que se ha elegido como método, seguro que encuentra bastante interesante.
Llegando ya al final de estas líneas, que han construido una de las crónicas más largas de las hechas últimamente, pero, ¡que caray!, a veces hay que tratar un poco mejor el lenguaje, y no ponerle freno. Que al ritmo que vayamos, y quizás por la dictadura del audiovisual, si no hacemos nada, perderemos buena parte de la escritura.

Oriol Miró Serra
9 de diciembre de 2024

Patrimoni, Recreació

Un octubre dels que marquen, Jornades Europees, Botiga de l’àvia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc i Abrera! / An October of those who mark, European Days, Botiga de l’avia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc and Abrera! / Un octobre de ceux qui marquent les Journées européennes, Botiga de l’avia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc et Abrera ! / ¡Un octubre de los que marcan, Jornadas Europeas, Botiga de l’Avia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc y Abrera!

English version after the Catalan one

Version française après l’Anglaise

Versió castellana després de la Francesa

Un octubre dels que marquen, Jornades Europees, Botiga de l’àvia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc i Abrera!

El títol ho diu ben clar, no hem parat!, i si bé ens agradaria poder explicar amb deteniment tot el fet, temem que aquesta crònica seria molt llarga, ja que a més dels llocs citats, també hem fet altres coses, algunes col·laboracions i els llocs habituals! Que no hem posat a títol per no allargar-lo més.

Ja entrant en matèria, començaríem pel que definirem bloc de «Jornades Europees de Patrimoni», que si bé tot no ho era, si que estava en aquells tres dies. Mundet, La Garriga i Mataró seran els llocs on haurem anat a raure, tocant diversos papers i èpoques.


No podem oblidar els guies «civils», ells portaven la part més gran de feina. Aquí explicaven les funcions de l’edifici Llevant / We can’t forget the «civilian» guides, they did most of the work. Here they explained the functions of the Llevant building / Il ne faut pas oublier les guides «civils», ils ont fait l’essentiel du travail. Ici, ils ont expliqué les fonctions du bâtiment du Llevant / No podemos olvidar a los guías «civiles», ellos llevaban la mayor parte de trabajo. Aquí explicaban las funciones del edifici Llevant

A Mundet hi vam tornar després d’un any d’absència, tot representant alguna escena possible que expliqués quan l’ara campus va ser camp de concentració, i mostrant el refugi antiaeri de Palau de les Heures, tot transportant-nos a quan aquest va ser el palau presidencial de Lluís Companys.


Un membre del Regiment Pirinenc de visita al palau acull als visitants juntament amb un dels constructors del refugi / A member of the Pyrenean Regiment visiting the palace welcomes visitors together with one of the builders of the shelter / Un membre du Régiment des Pyrénées en visite au palais accueille les visiteurs en compagnie d’un des constructeurs du refuge / Un miembro del Regimiento Pirenaico de visita al palacio acoge a los visitantes junto a uno de los constructores del refugio

I de Mundet, ens dividirem en dos i anirem a Mataró i a La Garriga, i a més en dos èpoques diferents, Modernisme a La Garriga de la mà d’Artixoc i un Hospital de Guerra Civil a Mataró de la mà de XV Brigada.

D’aquests dos, ens permetrem destacar Mataró, acte perseguit pels companys de XV Brigada Mixta durant anys i a la fi realitzat, i a més a l’escenari original. Acte que si fem cas, va anar rodat i va deixar bon record, tant en públic com recreadors.


Alguns dels participants a la jornada de Mataró / Some of the participants in the Mataró day / Quelques participants à la journée de Mataró / Algunos de los participantes en la jornada de Mataró

D’aquest cap de setmana, anirem al següent, repartit entre patrimoni. Les trinxeres de Subirats les coneixeu, i segur que ens heu acompanyat alguna vegada, però, i segur que estareu d’acord. Oi que valen la pena? Oi que més gent les hauria de conèixer?

I que dir del refugi de Castellvell del Camp, nouvingut al mapa certament, però impressionant. Aquella galeria de desenes de metres que transcorre per sota la vila, val un imperi.


Explicació dels bombardejos patits a la zona / Explanation of the bombings suffered in the area / Explication des bombardements subis dans la zone / Explicación de los bombardeos sufridos en la zona

A més, en el mateix cap de setmana, també ens vam traslladar fins La Marina, on en Nelo va retornar, tot explicant amb la Rosita les històries de les botigues del Barri de la Marina. Tot construint al mateix temps una història teatralitzada del barri. Un projecte meravellós creat per Escena Històrica que no m’avergonyeixo de dir que m’encanta.


Grup de visitants de La Botiga de l’Avia al Barri de la Marina, pica damunt per veure més imatges / Group of visitors from La Botiga de l’Avia in the Marina district, click above to see more images / Groupe de visiteurs de La Botiga de l’Avia dans le quartier de la Marina, cliquez ci-dessus pour voir plus d’images / Grupo de visitantes de La Botiga de l’Avia en el Barrio de la Marina, pica encima para ver más imágenes

I anem al darrer, el del 26/27 d’octubre. Revestit d’una èpica que no desitjàvem, però on els dos equips han complert de meravella.

A Cubelles obrien el Fortí de la Mota, una meravella defensiva en tot ordre, i com a tal en teníem preparada una de grossa. Però nois, la meteorologia tenia els seus propis plans, i ens vam haver d’adaptar a ella.

Malgrat tot, aquell fortí va «recuperar» la vida, va acollir visitants en aquella estona que no va ploure, i tot apunta que ho tornarà a fer.

I tot va ser possible a una gent valenta, recreadors i organitzadors que es van saber adaptar. I es que quan es té bon equip, les coses funcionen.

A vegades, però, el clima es molt més fort que l’equip, com va passar amb Montjuïc. La idea era magnifica, acompanyar de recreació la Cursa Lluís Companys, a més d’acompanyar a la gent en la caminada popular del Serrahima al Castell de Montjuïc. Unint la recreació històrica i el patrimoni en un projecte de caire més popular.


Els recreadors de diumenge amb varietat d’uniformitat per explicar diferents situacions / Sunday re-enactors with variety of uniformity to explain different situations / Reconstitutions du dimanche avec une variété d’uniformité pour expliquer différentes situations / Los recreadores del domingo con variedad de uniformidad para explicar distintas situaciones

Però nois, el clima es el que va guanyar, i el nostre expositor es va haver de guardar havent fet més aviat poca feina. I els guies prou van fer amb controlar units els grups.

En defensa de l’organització hem de dir que els seus models preveien un temps molt millor, però com acabem d’explicar, la cosa no va anar del tot així. Amb tot, la idea ens segueix agradant, i no descartem fer-ne un segon assalt si l’oportunitat sorgeix.

Però, per sort, no tancaríem el mes amb aquest mal sabor de boca, i es que ens quedava Abrera i els seu alumnes de l’IES Voltrera. Que pujarien fins a les trinxeres del Bosc de Sant Miquel.

Allà dalt, aquest cop sense poder-hi entrar per motius més aviat fangosos, es varen trobar una sessió basada en la didàctica de l’objecte, on a través de diversos objectes seleccionats, varen passar pel alguns dels patiments més obvis d’una guerra. Fam, ferides, la roba, la por i altres varen ser explicats des de la recreació.


Imatge de la jornada d’Abrera, cedida per Ajuntament d’Abrera. Servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica / Image of the Abrera day, provided by Abrera City Council. Cultural Heritage and Historical Memory Service / Image de la journée d’Abrera, fournie par la mairie d’Abrera. Service du patrimoine culturel et de la mémoire historique / Imagen de la jornada de Abrera, cedida por el Ayuntamiento de Abrera. Servicio de Patrimonio Cultural y Memoria Histórica

I ara sí, es dona per tancat un octubre dens, i del que us haguéssim pogut explicar moltíssimes coses, totes les activitats han tingut el seu que, metodologies, guionitzats, la selecció de robes i altres variants. Sempre intentant adaptar-se a les necessitats del lloc. Els resultats, desiguals, però res dramàtic com hem vist.

Oriol Miró Serra

4 de novembre de 2024

An October of those who mark, European Days, Botiga de l’avia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc and Abrera!

The title says it very clearly, we haven’t stopped!, and although we would like to be able to explain the whole thing in detail, we fear that this chronicle would be very long, since in addition to the places mentioned, we have also done other things, some col· work and the usual places! Which we have not put in the title so as not to extend it further.
Already getting into the subject, we would start with what we will define as a «European Heritage Days» blog, which although it wasn’t everything, it was in those three days. Mundet, La Garriga and Mataró will be the places where we will have gone to laugh, playing various roles and eras.


Dramatització d’un possible moment viscut quan Mundet era Camp de Concentració, un requeté victoriós esbronca a una familiar d’un reclús del camp! / Dramatization of a possible moment experienced when Mundet was a Concentration Camp, a victorious requeté boos a family member of an inmate of the camp! / Dramatisation d’un moment possible vécu lorsque Mundet était un camp de concentration, un requeté victorieux hue un membre de la famille d’un détenu du camp ! / Dramatización de un posible momento vivido cuando Mundet era Campo de Concentración, ¡un requeté victorioso recrimina a una familiar de un recluso del campo!

In Mundet we returned after a year’s absence, while representing some possible scene that explained when the now campus was a concentration camp, and showing the air raid shelter of Palau de les Heures, all the while transporting us to when this it was the presidential palace of Lluís Companys.
And from Mundet, we will split in two and go to Mataró and La Garriga, and also in two different eras, Modernism in La Garriga by Artixoc and a Civil War Hospital in Mataró by the XV Brigade.
Of these two, we will allow ourselves to highlight Mataró, an event pursued by the colleagues of the XV Mixed Brigade for years and finally carried out, and also on the original stage. Act that if we pay attention, was shot and left a good memory, both in public and reenactors.


El públic i els recreadors es necessiten mútuament en les recreacions històriques / Audiences and reenactors need each other in historical reenactments / Le public et les reconstituteurs ont besoin les uns des autres lors des reconstitutions historiques / El público y los recreadores se necesitan mutuamente en las recreaciones históricas


From this weekend, we will go to the next, divided between heritage. You know the trenches of Subirats, and I’m sure you’ve accompanied us at some point, however, and I’m sure you’ll agree. Are they worth it? Or that more people should know them?

And what to say about the refuge of Castellvell del Camp, a newcomer to the map certainly, but impressive. That tens of meters long gallery that runs under the town is worth an empire.
In addition, in the same weekend, we also moved to La Marina, where Nelo returned, telling Rosita the stories of the shops in the Marina District. While at the same time building a dramatized history of the neighborhood. A wonderful project created by Escena Històrica that I am not ashamed to say I love.

Grup de visitants de La Botiga de l’Avia al Barri de la Marina, pica damunt per veure més imatges / Group of visitors from La Botiga de l’Avia in the Marina district, click above to see more images / Groupe de visiteurs de La Botiga de l’Avia dans le quartier de la Marina, cliquez ci-dessus pour voir plus d’images / Grupo de visitantes de La Botiga de l’Avia en el Barrio de la Marina, pica encima para ver más imágeneshttps://www.instagram.com/reel/DBTQDtEIJks/?igsh=MXRnOWQzMWF5OXZmaQ%3D%3D


And let’s go to the last one, on October 26/27. Dressed in an epic that we didn’t want, but where both teams performed wonderfully.
In Cubelles they opened Fortí de la Mota, a defensive marvel in every order, and as such we had a big one ready. But guys, the weather had its own plans, and we had to adapt to it.

Despite everything, that fort «recovered» life, it welcomed visitors in that time that it didn’t rain, and everything points to the fact that it will do so again.
And everything was possible thanks to brave people, recreationists and organizers who knew how to adapt. And when you have a good team, things work.

Sometimes, however, the weather is much stronger than the team, as happened with Montjuïc. The idea was magnificent, to accompany the Lluís Companys Race as a recreation, in addition to accompanying people on the popular walk from Serrahima to Montjuïc Castle. Uniting historical recreation and heritage in a more popular idea project.
But guys, the weather won, and our exhibitor had to be saved having done rather little work. And the guides did enough to control the groups together.
In defense of the organization we must say that their models predicted much better weather, but as we have just explained, things did not go quite like that. All in all, we still like the idea, and we don’t rule out making a second assault if the opportunity arises.


Imatge de la jornada d’Abrera, cedida per Ajuntament d’Abrera. Servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica / Image of the Abrera day, provided by Abrera City Council. Cultural Heritage and Historical Memory Service / Image de la journée d’Abrera, fournie par la mairie d’Abrera. Service du patrimoine culturel et de la mémoire historique / Imagen de la jornada de Abrera, cedida por el Ayuntamiento de Abrera. Servicio de Patrimonio Cultural y Memoria Histórica

But, luckily, we wouldn’t end the month with this bad taste in our mouths, and we were left with Abrera and his students from IES Voltrera. That they would go up to the trenches of Bosc de Sant Miquel.
Up there, this time without being able to enter for rather muddy reasons, they found a session based on the didactics of the object, where through several selected objects, they went through some of the most obvious sufferings of a war . Hunger, wounds, clothes, fear and others were explained from the reenactment.
And now yes, a busy October has come to an end, and we could have told you a lot of things, all the activities have had their own, methodologies, scripts, the selection of clothes and other variants. Always trying to adapt to the needs of the site. The results, uneven, but nothing dramatic as we have seen.

Oriol Miró Serra
November 4, 2024

Un octobre de ceux qui marquent les Journées européennes, Botiga de l’avia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc et Abrera !

Le titre le dit très clairement, nous ne nous sommes pas arrêtés !, et même si nous aimerions pouvoir tout expliquer en détail, nous craignons que cette chronique ne soit très longue, car en plus des lieux évoqués, nous avons j’ai aussi fait d’autres choses, du travail en collaboration et les lieux habituels ! Ce que nous n’avons pas mis dans le titre pour ne pas l’étendre davantage.
Déjà en train d’aborder le sujet, nous commencerions par ce que nous définirons comme un blog des «Journées européennes du patrimoine», qui, même si ce n’était pas tout, l’a été au cours de ces trois jours. Mundet, La Garriga et Mataró seront les lieux où nous serons allés rire, en jouant différents rôles et époques.


Dramatització d’un possible moment viscut quan Mundet era Camp de Concentració, un requeté victoriós esbronca a una familiar d’un reclús del camp! / Dramatization of a possible moment experienced when Mundet was a Concentration Camp, a victorious requeté boos a family member of an inmate of the camp! / Dramatisation d’un moment possible vécu lorsque Mundet était un camp de concentration, un requeté victorieux hue un membre de la famille d’un détenu du camp ! / Dramatización de un posible momento vivido cuando Mundet era Campo de Concentración, ¡un requeté victorioso recrimina a una familiar de un recluso del campo!

A Mundet nous sommes revenus après un an d’absence, en représentant une scène possible qui expliquait l’époque où le campus actuel était un camp de concentration, et en montrant l’abri anti-aérien du Palau de les Heures, tout en nous transportant à l’époque où c’était le palais présidentiel. de Lluís Companys.
Et depuis Mundet, nous nous diviserons en deux et irons à Mataró et La Garriga, et aussi à deux époques différentes, le modernisme à La Garriga par Artixoc et un hôpital de la guerre civile à Mataró par la XVe Brigade.
Parmi ces deux, nous nous permettrons de souligner Mataró, un événement poursuivi par les collègues de la XVe Brigade Mixte depuis des années et finalement réalisé, et également sur la scène originale. Acte qui, si nous y prêtons attention, a été abattu et a laissé un bon souvenir, tant au public qu’aux reconstituteurs.
A partir de ce week-end, nous passerons au suivant, partagé entre patrimoine. Vous connaissez les tranchées de Subirats, et je suis sûr que vous nous avez accompagnés à un moment donné, et je suis sûr que vous serez d’accord. En valent-ils la peine ? Ou que davantage de gens devraient les connaître ?


Les recreacions històriques donen l’oportunitat de conèixer els materials d’abans / Historical recreations give the opportunity to get to know the materials of the past / Les reconstitutions historiques donnent l’occasion de connaître les matériaux du passé / Las recreaciones históricas dan la oportunidad de conocer los materiales de antaño

Et que dire du refuge de Castellvell del Camp, nouveau venu sur la carte certes, mais impressionnant. Cette galerie de plusieurs dizaines de mètres de long qui passe sous la ville vaut un empire.
De plus, le même week-end, nous avons également déménagé à La Marina, où Nelo est revenu et a raconté à Rosita les histoires des magasins du quartier de la Marina. Tout en construisant une histoire dramatisée du quartier. Un merveilleux projet créé par Escena Històrica que je n’ai pas honte de dire que j’aime.
Et passons au dernier, les 26/27 octobre. Habillé d’une épopée dont nous ne voulions pas, mais où les deux équipes ont joué à merveille.
À Cubelles, ils ont ouvert le Fortí de la Mota, une merveille défensive dans tous les ordres, et nous en avions donc une grande prête. Mais les gars, la météo avait ses propres projets et nous avons dû nous y adapter.
Malgré tout, ce fort a «repris» de la vie, il a accueilli des visiteurs pendant cette période où il ne pleuvait pas, et tout porte à croire qu’il le fera à nouveau.
Et tout a été possible grâce à des gens courageux, des animateurs et des organisateurs qui ont su s’adapter. Et quand on a une bonne équipe, ça marche.

Parfois, cependant, la météo est bien plus forte que l’équipe, comme cela s’est produit à Montjuïc. L’idée était magnifique, accompagner la course Lluís Companys comme récréation, en plus d’accompagner les gens dans la promenade populaire de Serrahima au château de Montjuïc. Unir les loisirs historiques et le patrimoine dans un projet plus populaire du Caire.


Recreadors llestos per acompanyar l’entrega de premis / Reenactors ready to accompany the award ceremony / Les recreateus prêts à accompagner la remise des prix / Recreadores listos para acompañar la entrega de premios


Mais les gars, la météo a gagné, et notre exposant a dû être sauvé après avoir fait assez peu de travail. Et les guides en ont fait assez pour contrôler les groupes ensemble.
Pour défendre l’organisation, il faut dire que leurs modèles prévoyaient une météo bien meilleure, mais comme nous venons de l’expliquer, les choses ne se sont pas tout à fait passées ainsi. Dans l’ensemble, l’idée nous plaît toujours, et nous n’excluons pas de refaire un deuxième assaut si l’occasion se présente.


Recreadors fent part del recorregut amb tot l’equip, demostrant que es possible moure’s equipat / Reenactors doing part of the route with all the equipment, showing that it is possible to move equipped / Les récréateurs effectuent une partie du parcours avec tout l’équipement, démontrant qu’il est possible de se déplacer équipé / Recreadores formando parte del recorrido con todo el equipo, demostrando que es posible moverse equipado

Mais heureusement, nous n’avons pas fini le mois avec ce mauvais goût dans la bouche et nous nous sommes retrouvés avec Abrera et ses étudiants de l’IES Voltrera. Qu’ils monteraient jusqu’aux tranchées du Bosc de Sant Miquel.
Là-haut, cette fois sans pouvoir entrer pour des raisons assez confuses, ils ont trouvé une séance basée sur la didactique de l’objet, où à travers plusieurs objets sélectionnés, ils ont vécu certaines des souffrances les plus évidentes d’une guerre. La faim, les blessures, les vêtements, la peur et autres ont été expliqués lors de la récréation.
Et maintenant oui, un mois d’octobre chargé est terminé, et nous aurions pu vous dire beaucoup de choses, toutes les activités ont eu leurs propres méthodologies, scripts, sélection de vêtements et autres variantes. J’essaie toujours de m’adapter aux besoins du site. Les résultats, inégaux, mais rien de dramatique comme on l’a vu.

Oriol Miró Serra
4 novembre 2024

¡Un octubre de los que marcan, Jornadas Europeas, Botiga de l’Avia, Castellvell, Cubelles, Montjuïc y Abrera!

El título lo dice bien claro, ¡no hemos parado!, y si bien nos gustaría poder explicar con detenimiento todo el hecho, tememos que esta crónica sería muy larga, ya que además de los sitios citados, también hemos hecho otras cosas, algunas colaboraciones y los sitios habituales! Que no hemos puesto a título para no alargarle más.
Ya entrando en materia, empezaríamos por lo que definiremos bloque de «Jornadas Europeas de Patrimonio», que si bien todo no lo era, si que estaba en aquellos tres días. Mundet, La Garriga y Mataró serán los lugares donde habremos ido, tocando diversos papeles y épocas.

A Mundet volvimos después de un año de ausencia, representando alguna escena posible que explicara cuando el ahora campus fue campo de concentración, y mostrando el refugio antiaéreo de Palau de les Heures, transportándonos a cuando éste fue el palacio presidencial de Lluís Companys.
Y de Mundet, nos dividiremos en dos e iremos a Mataró y en La Garriga, y además en dos épocas diferentes, Modernismo en La Garriga de la mano de Artixoc y un Hospital de Guerra Civil en Mataró de la mano de XV Brigada.
De estos dos, nos permitiremos destacar Mataró, acto perseguido por los compañeros de XV Brigada Mixta durante años y al final realizado, y además en el escenario original. Acto que si hacemos caso, fue rodado y dejó buen recuerdo, tanto en público como en recreadores.
De este fin de semana, iremos al siguiente, repartido entre patrimonio. Las trincheras de Subirats las conoces, y seguro que nos has acompañado alguna vez, sin embargo, y seguro que estarás de acuerdo. ¿Verdad que valen la pena? ¿Verdad que más gente debería conocerlas?

Y que decir del refugio de Castellvell del Camp, recién llegado al mapa ciertamente, pero impresionante. Aquella galería de decenas de metros que transcurre por debajo de la villa, vale un imperio.
Además, en el mismo fin de semana, también nos trasladamos hasta La Marina, donde Nelo volvió, contando con Rosita las historias de las tiendas del Barrio de la Marina. Al mismo tiempo construyendo una historia teatralizada del barrio. Un proyecto maravilloso creado por Escena Histórica que no me avergüenzo de decir que me encanta.
Y vamos detrás, el del 26/27 de octubre. Revestido de una épica que no deseábamos, pero donde ambos equipos han cumplido de maravilla.
En Cubelles abrían el Fortí de la Mota, una maravilla defensiva en todo orden, y como tal teníamos preparada una gorda. Pero chicos, la meteorología tenía sus propios planes, y tuvimos que adaptarnos a ella.
Sin embargo, ese fortín «recuperó» la vida, acogió visitantes en ese rato que no llovió, y todo apunta a que volverá a hacerlo.
Y todo fue posible a una gente valiente, recreadores y organizadores que supieron adaptarse. Y es que cuando se tiene buen equipo, las cosas funcionan.


Un dels escenaris de l’interior del Fortí / One of the scenes inside the Fortí / Une des scènes à l’intérieur du Fortí / Uno de los escenarios del interior del Fortí

A veces, sin embargo, el clima es mucho más fuerte que el equipo, como ocurrió con Montjuïc. La idea era magnífica, acompañar de recreación a la Cursa Lluís Companys, además de acompañar a la gente en la caminata popular del Serrahima al Castillo de Montjuïc. Uniendo la recreación histórica y el patrimonio en un proyecto de cariz más popular.
Pero chicos, el clima es el que ganó, y nuestro expositor tuvo que guardarse habiendo hecho poco trabajo. Y los guías bastante hicieron con mantener unidos a los grupos.
En defensa de la organización debemos decir que sus modelos preveían un tiempo mucho mejor, pero como acabamos de explicar, la cosa no fue del todo así. Sin embargo, la idea nos sigue gustando, y no descartamos hacer un segundo asalto si la oportunidad surge.

Pero, por suerte, no cerraríamos el mes con ese mal sabor de boca, y es que nos quedaba Abrera y sus alumnos del IES Voltrera. Que subirían hasta las trincheras del Bosque de Sant Miquel.
Allá arriba, esta vez sin poder entrar por motivos más bien fangosos, se encontraron una sesión basada en la didáctica del objeto, donde a través de varios objetos seleccionados, pasaron por algunos de los sufrimientos más obvios de una guerra . Hambre, heridas, la ropa, el miedo y otros fueron explicados desde la recreación.


Imatge de la jornada d’Abrera, cedida per Ajuntament d’Abrera. Servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica / Image of the Abrera day, provided by Abrera City Council. Cultural Heritage and Historical Memory Service / Image de la journée d’Abrera, fournie par la mairie d’Abrera. Service du patrimoine culturel et de la mémoire historique / Imagen de la jornada de Abrera, cedida por el Ayuntamiento de Abrera. Servicio de Patrimonio Cultural y Memoria Histórica

Y ahora sí, se da por cerrado un octubre denso, y de lo que le hubiésemos podido contar muchísimas cosas, todas las actividades han tenido el suyo que, metodologías, guionizados, la selección de ropas y otras variantes. Siempre intentando adaptarse a las necesidades del sitio. Los resultados, desiguales, pero nada dramático como hemos visto.

Oriol Miró Serra
4 de noviembre de 2024

Patrimoni, Publicació, Recreació

Agost i setembre de xarxes, i retorns! / August and September networks, and returns! / Réseaux d’août et septembre, et retours ! / Agosto y septiembre de redes, ¡y retornos!

English version after the Catalan one

Version française après l’Anglaise

Versió castellana després de la Francesa

Agost i setembre de xarxes, i retorns!

Per sort o desgràcia, encara, aquests dos mesos tenim un volum baix de feina, cosa que donaria per pensar que ens ho hem pres de vacances, però, si així creguéssiu, erraríeu!

L’hem dedicat a la part de patrimoni, que la temporada de recreació no ens el deixa mimar com volem. I havíem de reforçar el canal de YouTube. També es cert que ja tornen les visites, i, a més, allò treballat fa dos juliols ha sortit a la llum.

Parlant de la secció de patrimoni, basada en exploracions i gravacions, la veritat es que malgrat hem fet sud en la seva majoria, tots i cada un dels destins tenien la seva gràcia.

Al Poblat Iber del Castellet de Banyoles, a Tivissa hem pogut veure com «tenim la mala costum» de coincidir en els mateixos llocs, encara que sigui en diferents èpoques. El fet de trobar ibers, romans, edat mitja i una trinxera de guerra civil ho demostren.

A La Figuera de Falset hem pogut admirar de nou la fortificació des d’on es va planificar la Batalla de l’Ebre.

A Mora la Nova un gran niu de metralladora se’ns va posar davant, i no el podíem ignorar.

I a Cala Justell, de fet hem visitat un vell conegut, de quan el projecte no existia encara, però quin vell conegut!

I amb això i alguna altra troballa accidental, hem dotat de la part patrimonial a un canal que previsiblement tornarà a prioritzar la recreació durant uns mesos.

D’altre banda, també ens retrobem amb vosaltres, cara a cara vull dir! Subirats i Hostafrancs hauran estat els moments en que ens hem vist de nou, i tant de caqui com de Tonet us puc assegurar que s’ús trobava a faltar.


La Botiga de l’avia es promoguda per Escena Històrica, i a través de les seves teatralitzacions conserven la història dels barris / La Botiga de l’avia is promoted by Escena Històrica, and through its theatrical performances they preserve the history of the neighborhoods / La Botiga de l’avia est promue par Escena Històrica, et à travers ses représentations théâtrales, ils préservent l’histoire des quartiers / La Tienda de la abuela es promovida por Escena Histórica, y a través de sus teatralizaciones conservan la historia de los barrios

Ara arriba el torn de TV3 i Quanta Guerra, enregistrat fa dos juliols a Camposines, i sent el protagonista l’Avi d’en Quim Masferrer. El programa val molt la pena, intendència, emboscats, reclutaments forçosos i altres històries més enllà dels soldats que empunyen el fusell expliquen una altre història de la guerra.

I a nosaltres ens ha permès mostrar que hi ha més recreació que les batalles, línia que ja sabeu que es la que seguim. I ho hem fet acompanyats de dos grandíssims recreadors.


minut: De 14 a 17:30 aprox / minute: From 14 to 17:30 approx / minute : De 14h à 17h30 environ / minuto: De 14 a 17:30 aprox

Ja fora d’activitat pròpiament dita, per bé que si relacionada, hem creat el canal de You Tube del Cesub, amb qui ja sabeu que col·laborem activament. I si, es poc en si, i el seu progrés no dependrà del tot de nosaltres, però no deixa de ser un pas cap allò que sempre hem dit. Que les xarxes són l’oportunitat de créixer dels no tan grans.


Pica damunt del logo per entrar al canal / Click on the logo to enter the channel / Cliquez sur le logo pour accéder à la chaîne / Pica sobre el logo para entrar en el canal

Oriol Miró Serra

30 de Setembre de 2024

August and September networks, and returns!


Fortunately or unfortunately, we still have a low volume of work these two months, which would make you think we’ve taken a vacation, but if you thought so, you’d be wrong!
We have dedicated it to the heritage part, which the recreation season does not let us pamper it as we want. And we had to strengthen the YouTube channel. It is also true that the visits are coming back, and, moreover, what was worked on two Julys ago has come to light.
Speaking of the heritage section, based on explorations and recordings, the truth is that although we have mostly gone south, each and every one of the destinations had its grace.
In Poblat Iber del Castellet de Banyoles, in Tivissa we could see how «we have a bad habit» of meeting in the same places, even if it is in different periods. Finding Iberians, Romans, the Middle Ages and a civil war trench prove it.

In La Figuera de Falset we were able to admire the fortification from where the Battle of the Ebro was planned.
At Mora la Nova a large machine gun nest was placed in front of us, and we could not ignore it.
And in Cala Justell, we actually visited an old acquaintance, from when the project didn’t exist yet, but what an old acquaintance!

And with this and some other accidental find, we have given the heritage part to a channel that will predictably return to prioritizing recreation for a few months.
On the other hand, we also meet you again, face to face I mean! Subirats and Hostafrancs will have been the moments when we saw each other again, and I can assure you that both persimmon and Tonet were missed.


La Botiga de l’avia es promoguda per Escena Històrica, i a través de les seves teatralitzacions conserven la història dels barris / La Botiga de l’avia is promoted by Escena Històrica, and through its theatrical performances they preserve the history of the neighborhoods / La Botiga de l’avia est promue par Escena Històrica, et à travers ses représentations théâtrales, ils préservent l’histoire des quartiers / La Tienda de la abuela es promovida por Escena Histórica, y a través de sus teatralizaciones conservan la historia de los barrios

Now it’s the turn of TV3 and Quanta Guerra, recorded two Julys ago in Camposines, and starring Quim Masferrer’s Grandfather. The program is well worth it, quartermasters, ambushes, forced conscriptions and other stories beyond the soldiers wielding the rifle tell another story of the war.
And it has allowed us to show that there is more recreation than battles, a line you already know is the one we follow. And we did it accompanied by two great re-enactors.
Already out of the actual activity, although related, we have created the Cesub You Tube channel, with which you already know that we actively collaborate. And yes, it is little in itself, and its progress will not depend entirely on us, but it is still a step towards what we have always said. That the networks are the opportunity to grow for the not so great.


Oriol Miró Serra
September 30, 2024

Réseaux d’août et septembre, et retours !


Heureusement ou malheureusement, nous avons encore un faible volume de travail ces deux mois, ce qui vous ferait croire que nous avons pris des vacances, mais si vous le pensiez, vous vous trompez !
Nous l’avons consacré à la partie patrimoniale, que la saison des loisirs ne nous permet pas de chouchouter comme nous le souhaitons. Et nous avons dû renforcer la chaîne YouTube. Il est vrai aussi que les visites reviennent et, en plus, ce qui avait été travaillé il y a deux juillet a été mis en lumière.
En parlant de la section patrimoine, basée sur des explorations et des enregistrements, la vérité est que même si nous sommes principalement allés vers le sud, chacune des destinations avait sa grâce.
Au Poblat Iber du Castellet de Banyoles, à Tivissa nous avons pu constater combien « nous avons la mauvaise habitude » de nous réunir dans les mêmes lieux, même si c’est à des périodes différentes. La découverte des Ibères, des Romains, du Moyen Âge et d’une tranchée de guerre civile le prouve.

À La Figuera de Falset, nous avons pu admirer la fortification d’où était prévue la bataille de l’Èbre.
A Mora la Nova, un grand nid de mitrailleuses était placé devant nous et nous ne pouvions l’ignorer.

Et à Cala Justell, nous avons effectivement rendu visite à une vieille connaissance, de l’époque où le projet n’existait pas encore, mais quelle vieille connaissance !
Et avec cette découverte accidentelle et d’autres, nous avons confié la partie patrimoniale à une chaîne qui, comme on pouvait s’y attendre, redonnera la priorité aux loisirs pendant quelques mois.
D’un autre côté, on vous retrouve aussi, face à face je veux dire ! Subirats et Hostafrancs auront été les moments où nous nous sommes revus, et je peux vous assurer que kaki et Tonet nous ont manqué.


La Botiga de l’avia es promoguda per Escena Històrica, i a través de les seves teatralitzacions conserven la història dels barris / La Botiga de l’avia is promoted by Escena Històrica, and through its theatrical performances they preserve the history of the neighborhoods / La Botiga de l’avia est promue par Escena Històrica, et à travers ses représentations théâtrales, ils préservent l’histoire des quartiers / La Tienda de la abuela es promovida por Escena Histórica, y a través de sus teatralizaciones conservan la historia de los barrios

C’est maintenant au tour de TV3 et Quanta Guerra, enregistrés il y a deux juillet à Camposines, et avec le grand-père de Quim Masferrer. Le programme en vaut largement la peine, quartiers-maîtres, embuscades, conscriptions forcées et autres histoires au-delà des soldats brandissant le fusil racontent une autre histoire de la guerre.
Et cela nous a permis de montrer qu’il y a plus de récréation que de batailles, une ligne que vous connaissez déjà est celle que nous suivons. Et nous l’avons fait accompagné de deux grands reconstituteurs.


minut: De 14 a 17:30 aprox / minute: From 14 to 17:30 approx / minute : De 14h à 17h30 environ / minuto: De 14 a 17:30 aprox

Déjà en dehors de l’activité actuelle, bien que liée, nous avons créé la chaîne You Tube Cesub, avec laquelle vous savez déjà que nous collaborons activement. Et oui, c’est peu en soi, et son progrès ne dépendra pas entièrement de nous, mais c’est quand même un pas vers ce que nous avons toujours dit. Que les réseaux sont l’opportunité de grandir pour les moins grands.


Oriol Miró Serra
30 septembre 2024

Agosto y septiembre de redes, ¡y retornos!


Por suerte o desgracia, todavía, estos dos meses tenemos un volumen bajo de trabajo, lo que daría para pensar que nos lo hemos tomado de vacaciones, pero, si así creyese, ¡erraríais!
Lo hemos dedicado a la parte de patrimonio, que la temporada de recreo no nos lo deja mimar como queremos. Y debíamos reforzar el canal de YouTube. También es cierto que ya vuelven las visitas, y, además, lo trabajado hace dos julios ha salido a la luz.
Hablando de la sección de patrimonio, basada en exploraciones y grabaciones, la verdad es que a pesar de que hemos hecho sur en su mayoría, todos y cada uno de los destinos tenían su gracia.
En el Poblado Ibero del Castellet de Banyoles, en Tivissa hemos podido ver cómo «tenemos la mala costumbre» de coincidir en los mismos lugares, aunque sea en diferentes épocas. El hecho de encontrar íberos, romanos, edad media y una trinchera de guerra civil lo demuestran.

En La Figuera de Falset hemos podido admirar de nuevo la fortificación desde la que se planificó la Batalla del Ebro.
En Mora la Nova un gran nido de ametralladora se nos puso delante, y no podíamos ignorarlo.
Y en Cala Justell, de hecho hemos visitado un viejo conocido, de cuando el proyecto no existía todavía, ¡pero qué viejo conocido!
Y con esto y algún otro hallazgo accidental, hemos dotado de la parte patrimonial a un canal que previsiblemente volverá a priorizar la recreación durante unos meses.

Por otro lado, también nos reencontramos con vosotros, ¡cara a cara quiero decir! Subirats y Hostafrancs habrán sido los momentos en que nos hemos visto de nuevo, y tanto de caqui como de Tonet os puedo asegurar que se echaba de menos.

Ahora llega el turno de TV3 y Quanta Guerra, grabado hace dos julios en Camposines, y siendo el protagonista el Abuelo de Quim Masferrer. El programa vale mucho la pena, intendencia, emboscados, reclutamientos forzosos y otras historias más allá de los soldados que empuñan al fusil cuentan otra historia de la guerra.
Y a nosotros nos ha permitido mostrar que hay más recreación que las batallas, línea que ya sabéis que es la que seguimos. Y lo hemos hecho acompañados de dos grandísimos recreadores.
Ya fuera de actividad propiamente dicha, aunque sí relacionada, hemos creado el canal de You Tube del Cesub, con el que ya sabéis que colaboramos activamente. Y sí, es poco en sí, y su progreso no dependerá del todo de nosotros, pero no deja de ser un paso hacia lo que siempre hemos dicho. Que las redes son la oportunidad de crecer de los no tan grandes.


Oriol Miró Serra
30 de Septiembre de 2024

Patrimoni, Recreació

Juliol de retirada? / July retreat? / Retraite de juillet ? / Julio de retirada?

English version after the Catalan one

Version française après l’Anglaise

Versió castellana després de la Francesa

Juliol de retirada?

Certament, podríem dir que juliol es un mes de retirada, per bé que sempre es una retirada activa que sempre dona alguna cosa inesperada. I aquest any l’acte inesperat ha estat Castellvell del Camp, que s’ha unit als ja tradicionals Subirats i Faió.

Si ens centrem en Castellvell del Camp, l’acte en si es una reedició de inauguració del març, per bé que reduïda en dimensions per totes les parts, ja que uns eren en festes majors i tota la seva carrega logística, i altres havíem de ser a Faió, que a hores d’ara encara es la recreació i espectacular de guerra civil , i per tant un bon moment per parlar i ajustar calendaris amb altres entitats.


La companya Esther en plena acció amb un dels grups / The companion Esther in full action with one of the groups / La compagne Esther en pleine action avec un des groupes / La compañera Esther en plena acción con uno de los grupos

Amb tot, ser part de les festes d’un poble, es una oportunitat que no podem deixar perdre, i més quan volem donar el missatge de la recreació pròxima a la gent, baixant del pedestal en que cap entitat hauria d’estar.


Els companys de le Brigadiste ens van acollir en «batalla» / Brigadiste’s colleagues welcomed us in «battle» / Les collègues du Brigadiste nous ont accueillis en «bataille» / Los compañeros de le Brigadiste nos acogieron en «batalla»
PICA A LA IMATGE PER ACCEDIR AL PERFIL DE LE BRIGADISTE

I aquí és on el cronista ha de citar l’explicat per la companya Esther, qui va ser l’encarregada de l’acte, i del qual en va sortir ben cofoia. Fins a quatre grups de persones varen baixar a conèixer el recentment reobert refugi per descobrir les conseqüències no volgudes d’una guerra, i com aquesta va obligar a la gent a buscar refugi sota terra. Deixant Castellvell del Camp un, ara patrimoni, que te poc a envejar a altres refugis museïtzats del nostre país.

Ara anem a Faió, el motiu que no poguéssim anar més a Castellvell, però, i segur que ens enteneu, res iguala el contacte personal entre entitats i persones. I així poder parlar i presentar els projectes a altres entitats amigues, evitant així, en la mesura del possible, incomodes solapaments en dates.

Per que si, molts de vosaltres coneixeu Faió per la Batalla, potser per l’encara recent trinxera viva, però es que sota d’això hi ha una tasca ingent que ha portat molts grups d’arreu de la península i més enllà, resultant d’això una gran oportunitat per generar calendari futur i sinergies entre tots.


No amagarem l’amor que tenim per la pedra seca, i al CESUB ho fan com pocs / We will not hide the love we have for dry stone, and at CESUB they do it like few others / Nous ne cacherons pas l’amour que nous avons pour la pierre sèche, et au CESUB ils le font comme peu d’autres / No esconderemos el amor que tenemos por la piedra seca, y en el CESUB lo hacen como pocos

I per acabar, Subirats, on volem remarcar la visita no tan corrent, la que fem als nois del Campament internacional de Treball de Pedra Seca, on aprenen part de la nostra identitat col·lectiva, i que a nosaltres, des de dins del CESUB, ens dona la oportunitat d’explicar els fets ocorreguts el gener de 1939, a gent que no necessàriament ha de saber que aquí hi va haver una guerra civil, cosa que en si ja es un repte de per si.

Oriol Miró Serra

5 d’agost de 2024

July retreat?


Certainly, we could say that July is a month of withdrawal, although it is always an active withdrawal that always gives something unexpected. And this year the unexpected event was Castellvell del Camp, which joined the already traditional Subirats and Faió.
If we focus on Castellvell del Camp, the event itself is a re-edition of the inauguration in March, although reduced in size for all parties, since some were during major holidays and all their logistical burden, and others we had to to be in Faió, which at this time is still the spectacular civil war reenactment, and therefore a good time to talk and adjust calendars with other entities.


Parlar amb la gent, escoltar-los! / Talk to people, listen to them! / Parlez aux gens, écoutez-les ! / Hablar con la gente, ¡escucharles!

All in all, being part of a town’s festivities is an opportunity that we cannot let go, and even more so when we want to give the message of reenactment close to the people, getting off the pedestal that no organization should be on.
And this is where the chronicler must quote what was explained by the colleague Esther, who was in charge of the event, and from which he got a lot of fun. Up to four groups of people went down to see the recently reopened shelter to discover the unintended consequences of a war, and how it forced people to seek shelter underground. Leaving Castellvell del Camp a, now heritage, that has little to envy to other museum shelters in our country.
Now we’re going to Faió, the reason we couldn’t go to Castellvell anymore, but, and I’m sure you understand, nothing compares to personal contact between entities and people. And so be able to talk and present the projects to other friendly entities, thus avoiding, as far as possible, awkward overlaps in dates.
Because yes, many of you know Faió because of the Battle, perhaps because of the still recent living trench, but it is true that underneath this there is a huge task that has brought many groups from all over the peninsula and beyond, resulting from this a great opportunity to generate future calendar and synergies between all.
And finally, Subirats, where we want to highlight the not so ordinary visit, the one we make to the boys of the international Pedra Seca Work Camp, where they learn part of our collective identity, and that to us, from within the CESUB , gives us the opportunity to explain the events that occurred in January 1939, to people who do not necessarily know that there was a civil war here, which in itself is a challenge in itself.


Moment de la visita guiada a les trinxeres / Time for the guided tour of the trenches / C’est l’heure de la visite guidée des tranchées / Momento de la visita guiada a las trincheras

Oriol Miró Serra
August 5, 2024

Retraite de juillet ?

Certes, on pourrait dire que juillet est un mois de retrait, même si c’est toujours un retrait actif qui donne toujours quelque chose d’inattendu. Et cette année, l’événement inattendu a été Castellvell del Camp, qui a rejoint les déjà traditionnels Subirats et Faió.
Si nous nous concentrons sur Castellvell del Camp, l’événement lui-même est une réédition de l’inauguration de mars, bien que de taille réduite pour toutes les fêtes, puisque certaines avaient lieu pendant les grandes vacances et toute leur charge logistique, et d’autres devaient y être. Faió, qui à cette époque est encore une reconstitution spectaculaire de la guerre civile, et donc un bon moment pour discuter et ajuster les calendriers avec d’autres entités.
En fin de compte, participer aux festivités d’une ville est une opportunité que l’on ne peut pas laisser passer, et encore plus lorsque l’on veut transmettre le message de récréation proche des gens, en descendant du piédestal sur lequel aucune organisation ne devrait se trouver.
Et c’est là que le chroniqueur doit citer ce qui a été expliqué par la collègue Esther, qui était en charge de l’événement, et dont il s’est beaucoup amusé. Jusqu’à quatre groupes de personnes sont descendus voir le refuge récemment rouvert pour découvrir les conséquences involontaires d’une guerre et comment elle a forcé les gens à chercher refuge sous terre. En quittant Castellvell del Camp, un musée aujourd’hui patrimonial qui n’a rien à envier aux autres abris-musées de notre pays.


Els que ens seguiu, ja sabeu que ens encanten els papers no tan visibles, aquí intendència / Those of you who follow us, you know that we love the not so visible roles, here intendant / Ceux d’entre vous qui nous suivent, vous savez que nous aimons les rôles moins visibles, ici intendant / Los que nos siguen, ya sabéis que nos encantan los papeles no tan visibles, aquí intendencia

Maintenant, nous allons à Faió, raison pour laquelle nous ne pouvons plus aller à Castellvell, mais, et je suis sûr que vous comprenez, rien n’est comparable au contact personnel entre entités et personnes. Et ainsi pouvoir échanger et présenter les projets à d’autres entités amies, évitant ainsi, dans la mesure du possible, les chevauchements gênants de dates.
Parce que oui, beaucoup d’entre vous connaissent Faió à cause de la Bataille, peut-être à cause de la tranchée vivante encore récente, mais il est vrai que sous cela se cache une tâche énorme qui a amené de nombreux groupes de toute la péninsule et au-delà, résultant de cette une belle opportunité de générer le futur calendrier et des synergies entre tous.


Entre moltes sinergies, hi ha la convivència fotògraf – recreador, que fa visible la recreació / Among many synergies, there is the coexistence of photographer and reenactor, which makes reenactment visible / Parmi les nombreuses synergies, il y a la coexistence du photographe et du récréateur, qui rend la récréation visible / Entre muchas sinergias, está la convivencia fotógrafo-recreador, que hace visible la recreación
PICA LA IMATGE PER ACCEDIR AL PERFIL

Et enfin, Subirats, où nous voulons souligner la visite pas si ordinaire, celle que nous faisons aux garçons du chantier international de Pedra Seca, où ils apprennent une partie de notre identité collective, et cela à nous, au sein du CESUB, nous donne l’occasion d’expliquer les événements survenus en janvier 1939, à des gens qui ne savent pas forcément qu’il y a eu ici une guerre civile, ce qui en soi est un défi en soi.

Oriol Miró Serra
5 août 2024

Julio de retirada?

Ciertamente, podríamos decir que julio es un mes de retirada, aunque siempre es una retirada activa que siempre da algo inesperado. Y este año el acto inesperado ha sido Castellvell del Camp, que se ha unido a los ya tradicionales Subirats y Faió.
Si nos centramos en Castellvell del Camp, el acto en sí es una reedición de inauguración de marzo, aunque reducida en dimensiones por todas las partes, ya que unos eran en fiestas mayores y toda su carga logística, y otros teníamos que estar en Fayón, que a día de hoy todavía es la recreación y espectacular de guerra civil, y por tanto un buen momento para hablar y ajustar calendarios con otras entidades.
Sin embargo, ser parte de las fiestas de un pueblo, es una oportunidad que no podemos dejar perder, y más cuando queremos dar el mensaje de la recreación próxima a la gente, bajando del pedestal en que ninguna entidad debería estar.
Y ahí es donde el cronista debe citar al explicado por la compañera Esther, quien fue la encargada del acto, y del que salió muy orgullosa. Hasta cuatro grupos de personas bajaron a conocer el recientemente reabierto refugio para descubrir las consecuencias no queridas de una guerra, y cómo ésta obligó a la gente a buscar refugio bajo tierra. Dejando Castellvell del Camp uno, ahora patrimonio, que tiene poco que envidiar a otros refugios museizados de nuestro país.
Ahora vamos a Faió, el motivo de que no pudiéramos ir más a Castellvell, pero, y seguro que nos entiende, nada iguala el contacto personal entre entidades y personas. Y así poder hablar y presentar los proyectos a otras entidades amigas, evitando así, en la medida de lo posible, incomodos solapamientos en fechas.
Porque si, muchos de vosotros conoce Faión por la Batalla, quizá por la todavía reciente trinchera viva, pero es que debajo de esto hay una tarea ingente que ha llevado a muchos grupos de toda la península y más allá, resultando de esto una gran oportunidad para generar calendario futuro y sinergias entre todos.


A Faió, pel matí, ens vam fer càrrec de l’expositor del pagament dels soldats / In Faió, in the morning, we took charge of the soldiers’ payment display / À Faió, le matin, nous avons pris en charge l’affichage des paiements des soldats / En Fayón, por la mañana, nos hicimos cargo del expositor del pago de los soldados

Y por último, Subirats, donde queremos remarcar la visita no tan corriente, la que hacemos a los chicos del Campamento internacional de Trabajo de Piedra Seca, donde aprenden parte de nuestra identidad colectiva, y que a nosotros, desde dentro del CESUB , nos da la oportunidad de explicar los hechos ocurridos en enero de 1939, a gente que no necesariamente debe saber que aquí hubo una guerra civil, algo que en sí ya es un reto de por sí.

Oriol Miró Serra
5 de agosto de 2024

Patrimoni, Recreació

Juny d’aeròdroms i botiga de l’àvia! / June of airfields and grandma’s shop! / Juin des aérodromes et de la boutique de grand-mère ! / ¡Junio ​​de aeródromos y Botiga de l’Àvia!

English version after the Catalan one

Version française après l’Anglaise

Versió castellana després de la Francesa

Juny d’aeròdroms i botiga de l’àvia!

Aquest juny serà marcat sobretot per dos grans projectes, o si més no…, el seu inici. Un el situarem al Penedès, a l’antic aeròdrom de Santa Oliva, i l’altre en la obertura d’una nova ruta de la Botiga de l’Àvia, al barri de La Marina de Port.

Cronològicament parlant, la primera es Santa Oliva, on l’associació cultural ADHSO s’ha entestat en recuperar un dels aeròdroms de El Vesper de la Gloriosa, que van tenir el seu municipi durant la Guerra Civil Espanyol, i no s’hi ha posat pas per poc.


Imatge de l’equip de recreadors / Image of the reenactment team / Image de l’équipe de reconstitution / Imagen del equipo de recreación.

I diem això per que per començar han recuperat un refugi, que encara que sigui «dels petits» sempre es una tasca ingent i poc agraïda, que alhora mereixia una inauguració a l’alçada de les circumstàncies.


Pica damunt la imatge per veure el vídeo / Check the image to see the video / Vérifiez l’image pour voir la vidéo / Pica sobre la imagen para ver el vídeo

Que es aquí on entra la pregunta de, estaríem a l’alçada? Sé que alguns pensareu que preguntar-se això sempre pot mostrar dubtes, però sempre s’ha de ser humil, i no donar res per fet.

La qüestió es que el projecte va sortir de converses entre ambdues bandes, tot resultant-ne un seguit d’escenificacions de situacions possibles viscudes al voltant del camp de vol, que, a més, contemplaven vida militar i civil.


La construcció del camp de vol va impactar la comarca / The construction of the airfield impacted the region / La construction de l’aérodrome a impacté la région / La construcción del campo de vuelo impactó la comarca

I com és costum, ens envoltem de la millor companyia, sent aquesta vegada la gent de ARH Montserratí, que varen aportar civils, soldats i milicians, deixant per a nosaltres l’aviació. Malgrat que, la realitat es que al final tots ens varem barrejar una mica.

I la veritat es que la cosa sembla que va anar prou bé, ja que entre escenificacions i explicacions més didàctiques, crec que es podria afirmar que les vora cent seixanta persones que van venir, van marxar amb ganes de més! I això sempre es bo.


Els visitants eren rebuts a l’entrada per recreadors / Visitors were greeted at the entrance by reenactors / Les visiteurs ont été accueillis à l’entrée par des reconstituteurs / Los visitantes eran recibidos en la entrada por recreadores

Així doncs, un cop fet Santa Oliva, tot esperant poder repetir!, anem vers el Barri de la Marina del Port, mal anomenat Zona Franca, i, com sempre que anem Barcelona, hi anem de mà d’Artixoc i la seva Botiga de l’Àvia. Si! les rutes a través de les seves botigues històriques alhora que expliquem els fets més destacables del barri on estem, que ja en són tres.

I la veritat es que ha estat una aventura apassionant, alhora que carregada de nervis, però es que obrir ruta nova porta molta feina, i, en aquest cas, nosaltres només hem hagut d’estudiar i saber connectar i explicar, o explicar i connectar?, no sé, vosaltres mateixos trieu l’ordre.

El que si que crec que podríem confessar, es que hem descobert un barri maltractat al qual li han volgut robar la identitat, i que per ben poc ho aconsegueixen. Per sort, el seu moviment veïnal ha demostrat una salut de ferro i ho han evitat.


La presentació de la ruta va ser feta a la Fira Marinera i de la pagesia / The presentation of the route was made at the Marine and Farming Fair / La présentation du parcours a été faite au Salon de la Marine et de l’Agriculture / La presentación de la ruta fue hecha en la Feria Marinera y del campesinado

Els hi han tret les masies, els hi han tret la platja, els van omplir de barraques, els seus històrics barris de cases baixes dormen entre gegants de varies plantes, les noticies entorn del barri de Marina no sempre van ser bones, i malgrat tot! no han oblidat d’on venen. Cert que estudiar la seva història ha estat una tasca prou important, Però el coneixement adquirit, que va de Ibers a ben entrat el Segle XX no te preu.


I després de ser presentada, la ruta pilot! / And after being presented, the pilot route! / Et après présentation, le parcours pilote ! / Y después de ser presentada, ¡la ruta piloto!

Ara, això si, no espereu que us expliqui coses, primer per que allargaríem molt la crònica, i després, per que, si en voleu saber més, ens haureu de fer companyia.

A més, també hem fet una mica de tasca d’exploració, que per això hi tenim la paraula patrimoni al nom! Triant en aquesta ocasió un antic polvorí entre Montcada i Reixac i Ripollet, que si bé sabíem de la seva existència i de la seva voladura accidental a mitjans del Segle XX, encara no ens hi havíem acostat mai.

I la veritat es que va sorprendre, no es que esperéssim un camp de runes, entenguem-nos! I si bé només en queden les bases de formigó d’algun dels elements, aquests són prou identificables i s’han integrat perfectament a la natura. Donant una mescla molt bonica de passeig i patrimoni que de veritat us recomanem.

Oriol Miró Serra

5 de Juliol de 2024

Col.laborem amb: Escena Històrica (Impulsors de Botiga de l’Avia) / Comerciants la Marina / ADHSO Santa Oliva (Impulsors acte de Santa Oliva)

June of airfields and grandma’s shop!



This June will be marked above all by two big projects, or at least…, their start. We will place one in the Penedès, at the old Santa Oliva airfield, and the other at the opening of a new route at the Botiga de l’Àvia, in the La Marina de Port neighborhood.
Chronologically speaking, the first is Santa Oliva, where the cultural association ADHSO has been involved in recovering one of the airfields of El Vesper de la Gloriosa, which had its municipality during the Spanish Civil War, and has not been step by step
And we say this because to begin with they have recovered a shelter, which even if it is «for the little ones» is always a huge and thankless task, which at the same time deserved an inauguration that was up to the circumstances.

Which is where the question of, would we be up to it comes in? I know that some of you will think that asking yourself this can always show doubts, but you should always be humble, and not take anything for granted.
The point is that the project came out of conversations between both parties, resulting in a series of stagings of possible situations experienced around the airfield, which, in addition, contemplated military and civilian life.


Pilot i Oficial de terra discutint de les conseqüències d’un bombardeig proper / Pilot and ground officer discussing the consequences of a nearby bombing / Pilote et officier au sol discutant des conséquences d’un bombardement à proximité / Piloto y Oficial de tierra discutiendo de las consecuencias de un bombardeo cercano

And as usual, we surround ourselves with the best company, being this time the people of ARH Montserratí, who contributed civilians, soldiers and militiamen, leaving the aviation for us. Although, the reality is that in the end we all mixed up a bit.
And the truth is that the thing seems to have gone well enough, since between stagings and more didactic explanations, I think it could be said that the around one hundred and sixty people who came, left wanting more! And that’s always good.

So, once we’ve done Santa Oliva, still hoping to be able to do it again!, we head towards the Barri de la Marina del Port, wrongly called Zona Franca, and, as always when we go to Barcelona, ​​we go there hand in hand with Artixoc and its Shop the grandmother Yes! the routes through its historic shops while explaining the most remarkable facts of the neighborhood we are in, of which there are already three.


La prova pilot fou amb veïns del barri, cosa que va crear una experiència bidireccional meravellosa / The pilot test was with neighborhood residents, which created a wonderful two-way experience / Le test pilote s’est déroulé auprès des résidents du quartier, ce qui a créé une merveilleuse expérience bidirectionnelle / La prueba piloto fue con vecinos del barrio, lo que creó una experiencia bidireccional maravillosa

And the truth is that it has been an exciting adventure, at the same time full of nerves, but it is true that opening a new route takes a lot of work, and, in this case, we just had to study and know how to connect and explain, or explain and connect ?, I don’t know, you choose the order yourself.
What I do think we could confess is that we have discovered an abused neighborhood whose identity they wanted to steal, and that they narrowly succeeded. Fortunately, their neighborhood movement has shown iron health and they have avoided it.

The farmhouses have been taken away, the beach has been taken away, they have been filled with shacks, their historic neighborhoods of low houses sleep among multi-storey giants, the news surrounding the Marina neighborhood was not always good, and despite everything ! they haven’t forgotten where they come from. Of course, studying its history has been quite an important task, but the knowledge acquired, which goes from Ibers to well into the 20th century, is priceless.

Now, of course, don’t expect me to explain things to you, firstly because we would make the chronicle very long, and then because, if you want to know more, you will have to join us.
In addition, we have also done a bit of exploration work, which is why we have the word heritage in the name!

Choosing on this occasion an old powder magazine between Montcada i Reixac and Ripollet, which although we knew of its existence and of its accidental explosion in the middle of the 20th century, we had never approached it.


Barana solitària al mig del no res / Lonely rail in the middle of nowhere / Rail solitaire au milieu de nulle part / Barandilla solitaria en medio de la nada

Now, of course, don’t expect me to explain things to you, firstly because we would make the chronicle very long, and then because, if you want to know more, you will have to join us.
In addition, we have also done a bit of exploration work, which is why we have the word heritage in the name! Choosing on this occasion an old powder magazine between Montcada and Reixac and Ripollet, which although we knew of its existence and of its accidental explosion in the middle of the 20th century, we had never approached it.

And the truth is that it was surprising, it’s not like we were expecting a field of rubble, let’s face it! And although only the concrete bases of some of the elements remain, these are sufficiently identifiable and have been perfectly integrated into nature. Giving a very beautiful mixture of walking and heritage that we really recommend.

Oriol Miró Serra
July 5, 2024

Juin des aérodromes et de la boutique de grand-mère !



Ce mois de juin sera surtout marqué par deux grands projets, ou du moins…, leur démarrage. Nous en placerons un dans le Penedès, sur l’ancien aérodrome de Santa Oliva, et l’autre lors de l’ouverture d’une nouvelle route à la Botiga de l’Àvia, dans le quartier de La Marina de Port.
Chronologiquement, la première est Santa Oliva, où l’association culturelle ADHSO a participé à la récupération d’un des aérodromes d’El Vesper de la Gloriosa, qui avait sa municipalité pendant la guerre civile espagnole, et n’a pas progressé étape par étape
Et nous disons cela parce qu’au début ils ont récupéré un abri, ce qui, même s’il est «pour les plus petits», est toujours une tâche immense et ingrate, qui méritait en même temps une inauguration à la hauteur des circonstances.

C’est là qu’intervient la question de savoir si nous serions à la hauteur ? Je sais que certains d’entre vous penseront que se poser cette question peut toujours montrer des doutes, mais vous devez toujours être humble et ne rien prendre pour acquis.
Le fait est que le projet est né de conversations entre les deux parties, qui ont abouti à une série de mises en scène de situations possibles vécues autour de l’aérodrome, qui, en outre, envisageaient la vie militaire et civile.


El refugi comptava amb dos boques, una en escala i l’altre en vertical / The shelter had two entrances, one in scale and the other vertical / L’abri avait deux entrées, l’une à l’échelle et l’autre verticale / El refugio contaba con dos bocas, una en escalera y la otra en vertical

Et comme d’habitude, nous nous entourons de la meilleure compagnie, étant cette fois les gens de l’ARH Montserratí, qui ont fourni des civils, des soldats et des miliciens, nous laissant l’aviation. Mais la réalité est qu’au final, nous nous sommes tous un peu mélangés.
Et la vérité est que cela semble s’être assez bien passé, puisqu’entre les mises en scène et les explications plus didactiques, je pense qu’on pourrait dire que les cent soixante personnes environ qui sont venues sont reparties en redemandant ! Et c’est toujours bien.

Alors, une fois que nous avons fait Santa Oliva, en espérant toujours pouvoir recommencer !, nous nous dirigeons vers le Barri de la Marina del Port, appelé à tort Zona Franca, et, comme toujours lorsque nous allons à Barcelone, nous y aller main dans la main avec Artixoc et sa Boutique la grand-mère Oui! les parcours à travers ses boutiques historiques tout en expliquant les faits les plus remarquables du quartier dans lequel nous nous trouvons, qui est déjà au nombre de trois.

Et la vérité est que cela a été une aventure passionnante, en même temps pleine de nerfs, mais il est vrai qu’ouvrir une nouvelle route demande beaucoup de travail et, dans ce cas, il a simplement fallu étudier et savoir comment connecter et expliquer, ou expliquer et connecter ?, je ne sais pas, vous choisissez vous-même la commande.
Ce que je pense que nous pourrions avouer, c’est que nous avons découvert un quartier maltraité dont ils voulaient usurper l’identité, et qu’ils y sont parvenus de peu. Heureusement, leur mouvement de quartier a fait preuve d’une santé de fer et ils l’ont évité.


En Nel.lo i la Rosita us acompanyaran per la història de La Marina / Nel.lo and Rosita will accompany you through the history of La Marina / Nel.lo et Rosita vous accompagneront à travers l’histoire de La Marina / Nel.lo y Rosita os acompañarán por la historia de La Marina

Les fermes ont été enlevées, la plage a été enlevée, elles ont été remplies de cabanes, leurs quartiers historiques de maisons basses dorment parmi des géants à plusieurs étages, l’actualité du quartier de la Marina n’a pas toujours été bonne, et malgré tout ! ils n’ont pas oublié d’où ils viennent. Bien sûr, étudier son histoire a été une tâche assez importante, mais les connaissances acquises, qui s’étendent des Ibers jusqu’au XXe siècle, sont inestimables.

Maintenant, bien sûr, n’attendez pas de moi que je vous explique les choses, d’abord parce que nous rendrions la chronique très longue, et ensuite parce que, si vous voulez en savoir plus, il faudra nous rejoindre.
De plus, nous avons également fait un peu de travail d’exploration, c’est pourquoi nous avons le mot patrimoine dans le nom ! En choisissant à cette occasion une ancienne poudrière entre Montcada i Reixac et Ripollet, dont nous connaissions bien son existence et son explosion accidentelle au milieu du XXe siècle, nous ne l’avions jamais approché.

Et la vérité c’est que c’était surprenant, ce n’est pas comme si on s’attendait à un champ de décombres, avouons-le ! Et même s’il ne reste que les bases concrètes de certains éléments, celles-ci sont suffisamment identifiables et parfaitement intégrées à la nature. Offrant un très beau mélange de balade et de patrimoine que nous recommandons vraiment.

Oriol Miró Serra
5 juillet 2024

¡Junio ​​de aeródromos y Botiga de l’Àvia!



Este junio será marcado sobre todo por dos grandes proyectos, o al menos…, su inicio. Uno lo situaremos en el Penedès, en el antiguo aeródromo de Santa Oliva, y el otro en la apertura de una nueva ruta de la Botiga de l’Àvia, en el barrio de La Marina de Port.
Cronológicamente hablando, la primera es Santa Oliva, donde la asociación cultural ADHSO se ha empeñado en recuperar uno de los aeródromos de El Vesper de la Gloriosa, que tuvieron su municipio durante la Guerra Civil Español, y no se han puesto por poco.
Y decimos esto porque para empezar han recuperado un refugio, que aunque sea «de los pequeños» siempre es una tarea ingente y poco agradecida, que al mismo tiempo merecía una inauguración a la altura de las circunstancias.


Com a nota «fora de lloc», ens agrada veure la tecnologia tradicional, i la pedra seca es meravellosa / As an «out of place» note, we like to see traditional technology, and dry stone is wonderful / En guise de note « déplacée », nous aimons voir la technologie traditionnelle, et la pierre sèche est merveilleuse. / Como nota «fuera de sitio», nos gusta ver la tecnología tradicional, y la piedra seca es maravillosa

¿Que es aquí donde entra la pregunta de, estaríamos a la altura? Sé que algunos pensarán que preguntarse esto siempre puede mostrar dudas, pero siempre hay que ser humilde, y no dar nada por sentado.
La cuestión es que el proyecto salió de conversaciones entre ambos lados, resultando una serie de escenificaciones de situaciones posibles vividas alrededor del campo de vuelo, que además contemplaban vida militar y civil.

Y como es costumbre, nos rodeamos de la mejor compañía, siendo esta vez la gente de ARH Montserratí, que aportaron civiles, soldados y milicianos, dejando para nosotros la aviación. Sin embargo, la realidad es que al final todos nos mezclamos un poco.
Y la verdad es que la cosa parece que fue bastante bien, ya que entre escenificaciones y explicaciones más didácticas, creo que se podría afirmar que las cerca de ciento sesenta personas que vinieron, ¡se marcharon con ganas de más! Y esto siempre es bueno.

Así pues, una vez hecho Santa Oliva, ¡esperando poder repetir!, vamos hacia el Barri de la Marina del Port, mal llamado Zona Franca, y, como siempre que vamos Barcelona, ​​vamos de mano de Artixoc y su Tienda de la Abuela. ¡Si! las rutas a través de sus tiendas históricas a la vez que explicamos los hechos más destacables del barrio en el que estamos, que ya son tres.

Y la verdad es que ha sido una aventura apasionante, a la vez que cargada de nervios, pero es que abrir ruta nueva lleva mucho trabajo, y, en este caso, nosotros sólo hemos tenido que estudiar y saber conectar y explicar, o explicar y conectar ?, no sé, elejid el orden vosotros mismos.
Lo que sí creo que podríamos confesar, es que hemos descubierto un barrio maltratado al que le han querido robar la identidad, y que por poco lo consiguen. Por suerte, su movimiento vecinal ha demostrado una salud de hierro y lo han evitado.

Les han quitado las masías, les han sacado la playa, les llenaron de barracas, sus históricos barrios de casas bajas duermen entre gigantes de varias plantas, las noticias en torno al barrio de Marina no siempre fueron buenas, y sin embargo ! no han olvidado de dónde vienen. Cierto que estudiar su historia ha sido una tarea suficientemente importante, Pero el conocimiento adquirido, que va de Iberos a bien entrado el Siglo XX no tiene precio.

Ahora, eso sí, no espereis a que os cuente cosas, primero porque alargaríamos mucho la crónica, y luego, porque si quereis saber más, nos tendreis que hacer compañía.
Además, también hemos hecho un poco de tarea de exploración, ¡por eso tenemos la palabra patrimonio al nombre! Escogiendo en esta ocasión un antiguo polvorín entre Montcada i Reixac y Ripollet, que si bien sabíamos de su existencia y de su voladura accidental a mediados del Siglo XX, todavía no nos habíamos acercado nunca.

Y la verdad es que sorprendió, no es que esperasemos un campo de escombros, ¡entendámonos! Y si bien sólo quedan las bases de hormigón de alguno de los elementos, éstos son suficientemente identificables y se han integrado perfectamente en la naturaleza. Dando una mezcla muy bonita de paseo y patrimonio que de verdad le recomendamos.

Oriol Miró Serra
5 de Julio de 2024

Recreació, Reflexió

Maig, Modernisme i Guerra Civil / May, Modernism and Civil War / Mayo, Modernismo y Guerra Civil.

English version after the Catalan one

Versió castellana després de la Anglesa

Maig, Modernisme i Guerra Civil.

Maig ha estat un mes mogut, es nota, i a més, poc a poc la idea del projecte de fer varies èpoques i no sempre bèl·liques, va sortint endavant poc a poc, donant sentit a Recreació Històrica i Patrimoni junts. On creiem i defensem el concempte de xarxa, element que si o si, ha d’estar en el vocabulari de l’associacionisme.

I aquesta vegada tampoc respectarem la línia temporal, funcionant una mica per sensacions! Tot remarcant la nit dels museus en primer lloc. Sense que això signifiqui un menyspreu per tota la resta.


L’equip de Recreació Històrica i Patrimoni Junts (Recrepatri pels amics) abans de començar la nit dels museus / The Historic Reenactment and Heritage Together team (Recrepatri for friends) before starting the night of the museums / El equipo de Recreación Histórica y Patrimonio Juntos (Recrepatri para los amigos) antes de empezar la noche de los museos

Ja ho hem dit, el primer lloc és per la nit dels museus, que si bé va ser a mig mes i ja havíem fet altres coses, es de llarg la de més impacte. Omplir el vestíbul del museu d’Història de Catalunya amb un petit campament de rereguarda, amb cultura, cantina, hospital i cos de guàrdia no es cap broma, com tampoc es broma saber que en aquelles poc més de sis hores vam ser l’atenció de 1253 persones.

Els nostres socis els sabeu, Montserratí, UDEP i XV Brigada ens varen acompanyar en la conquesta de tan significatiu espai en un dels dies de més circulació de l’any, i la veritat es que en varem sortir força contents. A més varem tornar a comptar amb els alumnes de la Universitat de Barcelona coordinat des de Didpatri. Formant a la pràctica un equip d’altíssima qualitat.


Recreadors i estudiants del master / Recreationists and master’s students / Recreadores y estudiantes del master

Tots els recreadors varen explicar a públic de mig món els conceptes de recreació sense armes i didàctica, fent arribar aquest concepte a una parella de Nova Zelanda entre d’altres nacionalitats.

I el 36/39 anirem enrere, vers el modernisme, i de la mà d’Artixoc, amb qui de fet, ja hi treballem de fa dies amb La Botiga de l’Avia. Però aquesta vegada hem sortit del barri per anar fora, agafant el tren cap a Terrassa i la seva fira modernista, on varem portar els personatges de Camèlia i Tonet, que explicaven la feina que fem a Sants i Hostafrancs en una fira de renom internacional. I tornant per la fira Modernista de Barcelona on varem trobar la Camèlia de nou, però no pas en tonet, sinó al senyor Ildefons, que estava visitant les excel·lències preparades a l’entorn del Carrer Bruc, mentre explicàvem i compartíem experiències amb diverses entitats, posant per exemple El Ferrol, on també lluiten per treure a la llum un patrimoni que no brilla prou encara.

A més, ja estem treballant en noves zones, com pot ser el barri de la Marina del Port, on portarem el mètode d’explicar la historia del barri a través de les seves botigues històriques en breu. Demostrant que, moltes vegades, només cal fixar-se i descobrireu que hi ha punts d’interès en més llocs dels que ens pensem.


Explicacions al carrer de la Botiga de l’Avia, en aquest cas una antiga matalasseria / Explanations in Carrer de la Botiga de l’Avia, in this case an old mattress factory / Explicaciones en la calle de la Tienda del Avia, en este caso una antigua colchonería

I així de curt ha quedat un mes d’allò més intens, on a més de les tres grans accions descrites, hem tingut Ultima defensa de Barcelona i Botiga de l’Àvia, que no per conegudes, son de menys valor. De fet, són aquestes coses que anomenarem rutinàries les que poden marcar un discurs d’actuació, discurs també conegut per vosaltres. La Recreació Històrica i el patrimoni es poden retroalimentar, siguin botigues centenàries, siguin trinxeres, siguin museus.

Oriol Miró Serra

5 de juny de 2024

May, Modernism and Civil War.

May has been a busy month, you can tell, and in addition, little by little the idea of ​​the project to make several eras and not always wars, is coming forward little by little, giving meaning to Historical Reenactment and Heritage together. Where we believe in and defend the network concept, an element that must be in the vocabulary of associationism.
And this time we won’t respect the time line either, working a little for sensations! All emphasizing the night of the museums in the first place. Without that meaning a disdain for everything else.
We have already said, the first place is for the night of the museums, which although it was halfway through the month and we had already done other things, it is by far the most impactful. Filling the hall of the Museum of the History of Catalonia with a small rear camp, with culture, canteen, hospital and guard corps is no joke, just as it is no joke to know that in those little more than six hours we were the center of attention of 1253 people.


La Sanitat Militar sempre atrau l’atenció del Públic / Military Health always attracts the attention of the public / La Sanidad Militar siempre atrae la atención del Público

As you know, our partners, Montserratí, UDEP and XV Brigada, accompanied us in the conquest of such a significant space on one of the busiest days of the year, and the truth is that we came away quite happy. In addition, we once again had students from the University of Barcelona coordinated by Didpatri. Forming in practice a very high quality team.
All the re-enactors explained the concepts of recreation without weapons and teaching to an audience from half the world, bringing this concept to a couple from New Zealand among other nationalities.
And in 36/39 we will go back, towards modernism, and with the help of Artixoc, with whom in fact, we have been working there for days with La Botiga de l’Avia. But this time we left the neighborhood to go outside, taking the train to Terrassa and its modernist fair, where we brought the characters of Camèlia and Tonet, who explained the work we do in Sants and Hostafrancs at an internationally renowned fair. And returning to the Modernista fair in Barcelona where we found Camèlia again, but not in a tonet, but to Mr. Ildefons, who was visiting the excellences prepared around Carrer Bruc, while we explained and shared experiences with various entities, taking for example El Ferrol, where they are also fighting to bring to light a heritage that does not shine enough yet.


Presencia a la Fira Modernista de Barcelona / Presence at the Fira Modernista in Barcelona / Presencia en la Feria Modernista de Barcelona

In addition, we are already working in new areas, such as the Marina del Port neighborhood, where we will bring the method of explaining the history of the neighborhood through its historical shops shortly. Proving that, many times, you just have to look and you will discover that there are points of interest in more places than we think.
And that’s how short a most intense month has been, where in addition to the three major actions described, we had Ultima defensa de Barcelona and Botiga de l’Avia, which are not as well-known as they are of lesser value. In fact, it is these things that we will call routine that can mark a speech of action, speech also known to you. Historical recreation and heritage can feed back, be it century-old shops, be it trenches, be it museums.

Oriol Miró Serra
June 5, 2024

Mayo, Modernismo y Guerra Civil.

Mayo ha sido un mes movido, se nota, y además, poco a poco la idea del proyecto de realizar varias épocas y no siempre bélicas, va saliendo adelante poco a poco, dando sentido a Recreación Histórica y Patrimonio juntos. Donde creemos y defendemos el concepto de red, elemento que sí o sí, debe estar en el vocabulario del asociacionismo.
Y esta vez tampoco respetaremos la línea temporal, ¡funcionando un poco por sensaciones! Remarcando la noche de los museos en primer lugar. Sin que esto signifique un desprecio por todo lo demás.
Ya lo hemos dicho, el primer lugar es por la noche de los museos, que si bien fue a medio mes y ya habíamos hecho otras cosas, es de largo la de mayor impacto. Llenar el vestíbulo del museo de Historia de Cataluña con un pequeño campamento de retaguardia, con cultura, cantina, hospital y cuerpo de guardia no es ninguna broma, como tampoco se broma saber que en esas poco más de seis horas fuimos la atención de 1253 personas.

Nuestros socios los sabéis, Montserratí, UDEP y XV Brigada nos acompañaron en la conquista de tan significativo espacio en uno de los días de mayor circulación del año, y la verdad es que salimos bastante contentos. Además volvimos a contar con los alumnos de la Universidad de Barcelona coordinado desde Didpatri. Formando en la práctica un equipo de altísima calidad.
Todos los recreadores explicaron a público de medio mundo los conceptos de recreación sin armas y didáctica, haciendo llegar este concepto a una pareja de Nueva Zelanda entre otras nacionalidades.


Durant la Fira Modernista de Terrassa els prinicpals museus resten oberts, unint patrimoni i recreació / During the Terrassa Modernist Fair the main museums remain open, combining heritage and reenactment / Durante la Feria Modernista de Terrassa los principales museos permanecen abiertos, uniendo patrimonio y recreación

Y el 36/39 iremos atrás, hacia el modernismo, y de la mano de Artixoc, con quien de hecho, ya trabajamos hace días con La Botiga de l’Avia. Pero esta vez hemos salido del barrio para ir fuera, cogiendo el tren hacia Terrassa y su feria modernista, donde llevamos a los personajes de Camelia y Tonet, que explicaban el trabajo que hacemos en Sants y Hostafrancs en una feria de renombre internacional. Y volviendo por la feria Modernista de Barcelona donde encontramos a Camelia de nuevo, pero no en tonet, sino al señor Ildefons, que estaba visitando las excelencias preparadas en el entorno de la Calle Bruc, mientras explicábamos y compartíamos experiencias con diversas entidades, poniendo por ejemplo a El Ferrol, donde también luchan por sacar a la luz un patrimonio que no brilla lo suficiente todavía.

Además, ya estamos trabajando en nuevas zonas, como puede ser el barrio de la Marina del Port, donde llevaremos el método de contar la historia del barrio a través de sus tiendas históricas en breve. Demostrando que, muchas veces, sólo hay que fijarse y descubrirá que hay puntos de interés en más lugares de los que pensamos.
Y así de corto ha quedado un mes de lo más intenso, donde además de las tres grandes acciones descritas, hemos tenido Ultima defensa de Barcelona y Botiga de l’Avia, que no por conocidas, son de menor valor. De hecho, son estas cosas que llamaremos rutinarias las que pueden marcar un discurso de actuación, discurso también conocido por vosotros. La Recreación Histórica y el patrimonio pueden retroalimentarse, sean tiendas centenarias, sean trincheras, sean museos.

Oriol Miró Serra
5 de junio de 2024

La Recreació Històrica i el Patrimoni són companys de viatge, entreu i descobriu les seves múltiples formes de coexistència! Historical Reenactment and Heritage are traveling companions, enter and discover their multiple forms of coexistence! Loisirs historiques et Patrimoine sont des compagnons de voyage, entrez et découvrez leurs multiples formes de coexistence ! ¡La Recreación Histórica y el Patrimonio son compañeros de viaje, entra y descubre sus múltiples formas de coexistencia!